Correr a casa, de nou (5km nocturna Hospi)

I ahir es va celebrar, per ser les festes de primavera, una de les curses que mes m'agraden, la del meu barri, una d'aquelles curses que m'he proposat fer-la sempre, sigui quina sigui la distància i faci el temps que faci (calor, fred, pluja...)

I ahir nit, per tercer any consecutiu (de 4 edicions que te), allà estava, plovent com el darrer any, preparada per fer la cursa de L'Hospitalet. 

En aquesta ocasió em vaig decantar per fer la versió de 5kms ja que tot feia pensar que l'endemà es podria celebrar la triatló de Blanes, i volia que aquesta fos un bon test per la Half...però el barri tira i molt, i després de pensar si m'apuntava o no, una setmana abans no puc evitar apuntar-me, i amb mi, la meva super mama Bastús que ha de cumplir una promesa (no donaré detalls però està relacionat amb el Barça i la champions, que aquí, a casa meva, si una cosa som...és culés, i amants de l'esport).

La previa es una mica especial, apuro a casa fins el darrer moment per la pluja, la resta d'amics no els he vist massa, Vic acompanya al seu cosí que debuta, els seus amics i amigues portaran uns ritmes diferents, en Jordi no l'he trobat tampoc i sortirà un pel més lents...en fi, anem per feina

I allà que anem, ben preparades i de curt a la sortida. Tinc calaix groc, que penso que no es bon calaix, però just arribar m'informen que es davant de tot perque han agafat marca en 10kms per col.locar-nos, així que petonet a la mama, desitjar-li molta sort, i aguantar deu minuts la pluja fins que sigui el moment de sacrificar l'impermeable. Em trobo el Jag i el Rafa Perez, volen anar fort, i molt poques ties per la zona. El plantejament de la cursa?? bé, soc 5kms i l'endemà tinc la tri, així que farem el que sigui sense pretendre massa.

I pamp, sortida...i com estic davant els ritmes son ràpids, ja no plou però el terra està molt mullat (aquí penso: nena ara una hostia tonta i rius). Les cames les tinc dures com pedres, en especial els quadriceps i abductors, suposo que el volum de la bici passa factura, però a nivell de cardio vaig bé i l'estic gaudint. I carrer a carrer per Santa Eulàlia m'emociono més (vale, no soc objectiva, no es el barri mes maco del mon però es el meu, i veure els veïns animant plovent com plovia em fa pensar en la B-SS jajaj ....mmmm bueno ara si que m'he passat) i no me n'adono i ja vaig pel km 4 i porto un ritme de 4:30, que està molt be pel que pretenia

I de nou, granVia, i sento un Bastús molt familiar, el meu fan incondicional i coneixedor de la meva relació amor-odi amb el running, l' Uri, ha vingut desde Masnou per animar (bé, realment crec que no ha vingut per mi, però així queda més profund) i sentir la seva veu i la del David que està amb ell em fan fer un somriure tonto (ja no només m'animen les veïnes, tinc fans de fora jijiji). 

I recta final, l'Oscar crida que sprinti que això ja s'acaba i vaig molt be. Veig la family (la mama s'ha retirat al km 2 però m'ha promés que l'any vinent ho farà al 3), creuant la meta en un temps de 23:29 (tot i que figura 23:37 perque han comptat el temps inicial de cursa, no del calaix) i una 15a posició de la general femenina. Feliç, molt feliç, pel temps, la posició i sobretot correr a casa.

Rafa i Anna, la cream de la cream del barri

Ara a descansar, de tapering o com es digui, la tri de Blanes no se que ha passat amb ella (ara m'estant dient carrera només) però plovent com plovia aquest matí i l'estat del mar he preferit ser conservadora de cara a la setmana vinent.

Aprofito per dedicar l'entrada a l'Uri Gomez, del Tri+9, per estar ahir animant i perque es dels pocs que ha aguantat els meus creuaments corrents, les meves inseguretats i la meva mala llet inversament proporcional a la meva alçada. Gràcies. Si faig un sub6 la setmana vinent, prepara't, que vinc a Lanzarote.

(Esto no se para, esto no se para)

Estic viva:post una cosa gran i pre una encara mes gran

Desconnectada, o millor dit, amb el blog practicament abandonat.

Va ser acabar la Marató i com un globus que es desinfla poc a poc les meves ganes d'escriure van desapareixer, però no així les d'entrenar....d'entrenar cadascun dels dies que han passat durant aquestes sis setmanes han anat en augment.

Escric aquestes quatre linies per demostrar que estic viva. No tinc res a dir, però ara mateix tenia la necessitat de dir que aquests dies han passat coses molt i molt grans, tot i que no deixes constància. Intentaré enrecordar-me de totes i cadascuna d'elles però se que serà impossible. Anem pas a pas. De mi als meus.

He nadat, he nadat molt, al mar i a la piscina, a vegades millor i altres no tan be. Tenia que nadar més, encara no tinc aquell puntet de confiança però si que tinc un cert "art" per gestionar aquells moments no tan agradables en aquest medi. Segueixo pensant el que tantes vegades m'han dit: la natació es un tràmit, gaudeix perque una vegada surtis de l'aigua ja començaras a patir, t'ho has currat molt per estar aquí...

La bici, amb el Joako com a company fidel, com sempre, i mai podent agraïr el que ha fet per mi en aquest segment, em sento forta. Gaudeixo, m'agrada, i pateixo, si...com tothom quan comprova que no pot pujar un pinyo més, però també soc feliç en cadascuna de les corbes, baixant, planejant. Circuit del Half fet, si mes no els ports i un dia amb el vent en contra, molta NII, Vallromanes, Orrius, Dosrius, Collfornic....aquestes sis setmanes han estat productives, així com molt d'spinning, que no se si servirà de massa però a nivell de cap aguantar allò m'ha fet molt mes forta jejeje

Run, amb les restes de la Marató encara damunt, una recuperació molt ràpida (el cos es intel.ligent i sabia que tenia que recuperar ràpid pel que m'esperava després, així que si no volia patir la meva mala llet...va recuperar) he corregut molt més del que m'esperava, i el que es millor, he fet transicions. Sí senyores i senyors, he fet transicions. Ole YO! Allò que sempre fa mandra he fet, i he de dir que menys la primera (amb Joako, Edgard i Martí) la resta han estat prou be. Ja no recordo que es ser ràpida, però tampoc soc massa lenta. Creuem els dits per Salou, tot i que el ritme no m'importa en excés.

I després d'aquest resum de swim, bike, run egocentric post marató a 8 dies del Half, parlaré una mica del que han donat de si aquestes sis setmanes en companyia dels meus.

Els nois van fer la Trail de la Costa Daurada, 46kms exigents, on en Pau, Albert, Marcel, Joan i Sandro van demostrar de quina pasta estan fets i el Vic després de problemes estomacals de nou va decidir que la millor opció era deixar-ho al refugi del km24. Quan es pateix d'aquella manera es innecessari aquell estat. Jo preparada amb les zapas i sense practicament dinar estava disposada a continuar els 22kms que quedaven, però no podent practicament ni correr, hagues estat un suicidi per tots dos. Fred, pluja, una mica de neu....i la promesa que tornarem i aquesta espineta la treiem.

I com no, parlar de l'esdeveniment clau d'aquest mes, a nivell de treball en equip: la Trailwalker. Gràcies a Hi-tec i un concurs via facebook (jejeje, si en el fons algun dia em donareu la raó que el facebook es util) aconseguim ser l'equip patrocinat per realitzar-la sota l'esponsorització de Hi-Tec. I allà que van d' Artagnan i els tres mosqueteros ( Pau, obviament...i Nacho, Borjita i Albert) amb les seves ladies Bea i Anna fent d'equip de suport i els companys de batalla vestits de blau.

Només qui la va fer, o potser també qui va viure en paral.lel aquelles 13 hores 48 minuts sap el que va passar allà i pot arribar a pensar com es d'important quan el cos diu prou la força dels companyis per seguir endavant (i algún massatget o pastillita blanca que van ajudar, així com els bimbos de la Bea). No hi ha res que digui jo que no podeu dir vosaltres,  no s'hagi dit i no s'hagi repetit mil cops aquesta darrera setmana...però ho tornaré a fer: sou molt grans, nois, tots quatre, en especial em permeteu que el Nacho més que ningú, i sobretot tenir la Bea aprop durant el dia per mi va ser un luxe....un luxe i un plaer que es veurà reflexat en intentar fer la Trailwalker l'any vinent, aquesta vegada si, com a corredores les noies.

I així han passat les setmanes...i ara comença el show: Aquesta nit, nocturna Hospitalet, demà, si el temps ho permet, Triatló de Blanes per fer un entrenament una mica digne i si o si...diumenge vinent Half Ironman Salou. Ara si que si, no hi ha marxa enrera. 

(Esto no se para, esto no se para)