Los kms, en compañía, saben mejor

Crec recordar que va ser la segona o tercera entrada d'aquest blog, quan feia referencia a un entrenament en aigües obertes amb la gran Tere Fullana, que vaig dir alguna cosa així com: no em dedicaré a fer entrades d'entrenaments al blog. Aquest es el primer i el darrer que explico.

I com rectificar es de savis, allà va la meva rectificació: entrenaments Barcelona Dragons triathlon club 2012 (intentaré ser breu, jejeje)

Mai he estat amant d'entrenar en equip, grup o fins i tot en parella. Em considero una persona bastant autista en aquest sentit, gaudir dels meus ritmes, les meves sensacions, els meus temps i sobretot destinar un temps necessari per com molta gent diu: "ordenar el meu jo interior".

Soc conscient que si soc així mai podré canviar completament, tampoc ho pretenc perque aquests moments de soletat esportiva els necessito,però vaig iniciar el 2012 amb el proposit d'intentar fer mes sortides en grup per compartir mes moments amb els companys i també, perque negar-ho, augmentar el meu rendiment esportiu.

I sense practicament pensar-ho, aquest proposit es converteix en realitat, sense mes, per diversos motius, que espero no deixar-me ningun: inici de temporada amb noves incorporacions de Dragons i Dragones amb l'energia a un 120%, nous reptes i competicions a la vista (molt de running que fer, i moltes tirades llargues, que sola, ufff...no vull ni pensar), l'entrada a formar part de la Junta dels Dragons (on, vulguis que no, cal donar exemple d'anar als entrenaments d'equip, no??jejeje), reptes de fer proves en equip amb les meves nenes com la Duatló per equips del Prat que estem preparant..., però sobretot sobretot sobretot que entrés a la meva vida una persona com la Lídia.



Lid i Anni post entrenament relleus bici

Coneixer la Lid es una experiencia....com definir-la?? fantàstica.Es pura energia, ja pots estar cansada, trista, farta de la feina o emprenyada amb el mon. Es un terretremol de positivisme. Davant d'ella no pots dir "no puc" o "no se", perque se que als dos segons em menjaré un collejote. Potser som el ying i el yang. Ella es la passió i jo soc la raó. Ella es una cabra boja i jo soc el seny. Ella és el que necessitava en aquests moments, i jo soc el que ella necessitava (jajaja, m'ho ha confesat!!!, i ara paro ja que aquesta entrada se m'està anant de les mans, però total, como el blog es mio, escribo lo que me sale del...((esto me ha quedado muy Albujar)).



El que estava dient...em vaig proposar fer mes entrenaments en grup,per molta mandra que em fes, i de cop i volta, em vaig enganxar.



Anem per molt bon camí, consolidant-se esdeveniments com els lomoconqueso a la CDLA dels caps de setmana o els Dragons night runnings del dijous, a mes a mes dels extres per preparar competicions en equip (la Paula, la Lid i jo estem motivadissimes, despres dels relleus d'ahir, demà anem a fer uns entrenillos de la cursa a peu).

Tot això, però, no seria possible sense el "jefecito", i ho sap. Sap que te una missió intrinseca a més a més de co-dirigir el club, i es entrenar a una colla de nenes en bicicleta, que, si tot va bé, al 2013, estarem al complet i donarem moooolta que mooooolta guerra.Gràcies!!! :)

I per demostrar-ho, unes imatges valen mes que mil paraules.



relleus Dragonas entrenament Duatló el Prat



Albujar, Bastús i Pozo post Dragons night running

Ara si que si, no afirmo que serà la darrera vegada que faci una entrada d'entrenaments. Ja sabem que "el hombre es el unico animal que tropieza dos veces con la misma piedra" i la dona no anava a ser menys.

(Esto no se para, esto no se para)