diumenge, 20 de maig del 2012

25 km d'escales i escales:Selva Marítima (Costa Brava Xtrem Running)

Mes de 48 hores han passat i ara començo a escriure l'entrada al blog.Tenia un proposit clar: després de la Selva Marítima...descanso! i descansar es desconnectar ( i bé que ho he fet,cap de setmana on la màxima activitat física  ha estat una barbacoa amb els amics i un sprint a full pels passadissos del super del corte ingles just abans de que tanquessin a les 10 de la nit per intentar sopar dignament). Ara, ja descansada, puc valorar la gran etapa de la CBXR.Selva Marítima:25km de pur trail

Anavem confiades, no ens enganyarem, i també (en el meu cas) una mica esgotades (darrerament m'he trobat debil i tot i que ja estic posat mitjans per solventar-ho, encara necessitaré que passin unes setmanes per començar-ho a notar. M'he de posar fuertezzzzzita, vamos, i això implica alimentar-me com toca pels entrenaments que estic fent,per les proves que participo, pel ritme de la feina i pels canvis que darrerament van lligats a la meva vida (els canvis a vegades poden ser bons, o molt bons, que quedi clar!! ejejej)).

Esgotades si, però contentes. I aquí comença l'aventura de la Isa, la Judith i jo mateixa, i trobant molt a faltar a la Nuria, la quarta component de les dragonas que es va animar a l'aventura d'aquesta trail dos mesos abans, demanant la corresponent festa a la feina, permís al metge conforme estem ben bones (algú encara ho dubta????) i posant el punt i final a les setmanes de curses, trails i stages varis que ens han unit molt mes.

Mmmmmmmm...puntualització: no m'agrada gens correr! (ho he dit molts cops no???). No m'agrada gens!!!! i en 6 setmanes he fet 5 curses, 2 d'elles molt dures de 25 kms cadascuna i ara m'acabo d'inscriure a la Behobia i la Marató de Donosti!!! aggggggrrrrr...soc una persona sense paraula, però seguire dient el mateix: encara busco "el puntet" a correr.

....

Previ cursa (que guapeeees de dragonetas!)
Divendres: quedem ben aviat, cap de les tres hem dormit massa be. La Isa i la Judith han anat al concert del Boss a l'estadi olimpic, i jo...be, jo no he dormit masses hores ni massa del tiron, així que m'aixeco una mica estressada, fer la bossa ràpid pensant en no deixar-me res (ni motxila ni bidonets ni mobil ni billet de 20 € jejejej i en cotxe direcció sant Cugat. Allà m'esperen les noies, fem cafetet ràpid i direcció Blanes.
De camí riem, parlem, cantem...i aquelles coses que fan que passi mes ràpida qualsevol estona en cotxe. Arribem a Blanes. Recollim dorsals. Fem la foto de rigor i ràpid a dinar. No son ni les 12.00h i ja estem amb el plat de pasta a la boloñesa, intentant fer una digestió ràpida ( jo encara no veig clar això de correr a les dues del migdia, pero entre tant corredor prefereixo no pensar). A les 12:45h ja hem dinat, i ens anem al cotxe a deixar les coses i fer els darrers preparatius: vaselina, crema solar, bidonets plens...i a passar el check-inn de control per accedir a la sortida per comprovar el material.

L'ambient es acollonant a la sortida, i les tres estem pletoriques, potser infravalorant el que ens espera. Veiem el Victor (felicitats per la segona posició de la general en les 3 etapes de la Cbxr) i en Xavi. Petonets, abraçades entre nosaltres (que dur que es no tenir la nostra gent a la sortida, estem massa ben acostumades normalment, i avui els trobem a faltar moooltissim mes).3,2,1...Go!!!!
Ufff...descriure aquesta cursa es complicat. Comencem amb una forta pujada en asfalt que ens impedeix practicament correr per entrar al Jardi Botanic, on s'acumula molta gent animant, pujadeta de nou, i segon Jardí Botanic. A partir d'aquí, escales...(quantes escales vam pujar??? 1000 esglaons??? per favor, si algu sap la dada que me la digui!), alguna petita baixa, correm per la sorra (com cansa) i mes escales...uffff, dur dur (sort que plou i ens refresquem). La Judith no calla, i la Isa tira de les dues, som realment un equip!!!

On fire (km 13 aprox)
L'ambient de la gent (especialment del turisme frances) es increible...anima i molt. Entrem al km 10 a Lloret després d'un petit i estret camí bordejant el mar...subidón! musica, gent animant, avituallament de luxe on no manca de res i els voluntaris son una passada.Mengem, bebem molt, ens tirem aigua al cap. Les tres estem be, això es bo, però no ha fet més que començar, sabem que el pitjor son els darrers kms, així que sense pensar-ho molt comencem a correr pel passeig de Lloret. Aquí el ritme es fa alegre, si mes no fins que tornin les pujades, i passen dos kms relativament facils. Comencem a pujar, i el que es pitjor, baixar de manera molt tècnica per uns corriols complicats que ens porten directament a petites cales i platges. No anem segures baixant, però no hi ha més remei. La premisa es clara: el que es perdi pujant o baixant o recuperem en pla (vamos, lo tipico! jajaja)

Així anem fent, avituallament del km 15, a la platja, i tornem a pujar, baixar, escales, caminets tècnics. Faig un mal gest i el genoll no em respon (meeee, a partir d'ara correr no es fàcil). Estem al km 18, les nenes diuen que a l'avituallament del 20 em quedi, però decideixo que no, el que em fa mal es correr, i per desgracia, del 20 al final no es pot correr (quedem 4 pujades molt dures que cal dossificar). Avituallament del 20 i bebem molt, mengem una mica i amunt. Un pic, dos pics, tres pics, quatre pics. Estem cansades, molt, tothom ho està. La Judith te un principi de pajara i la necessitat de sucre. Tirem de gels, gominolas, pastilles i mooolta aigua (sobretot pel cap). Es fa dur (després la Isa confirmaria que en els darrers 5km es van invertir 90 minuts) i quan ja estem tocant el límit...musiqueta, i gent parlant. La isa diu una cosa aixi com: musiiiiica!!! i subidon general, de cop i volta un parell de fotografs que ens diuen un: noies ja queda res!!. Baixem escales, comencem a correr per dins el recinte enmurallat de Tossa fins la torre del castell i a partir d'aquí, tot es baixada...i l'arc d'entrada (precios el moment). Petit sprint de la mà i creuem la meta juntes.Ufffff, emocionant. Medalleta de finishers, foto de rigor, una mica de cocacola i final de l'aventura (a buscar el trenecito, l'autobus de Tossa a Blanes, i el cotxe de Blanes a casa).


finishers


Estic destrossada, estem destrossades, però contentes. Personalment considero que va ser una cursa mes dura que Cap de Creus però molt més maca (segur que hi ha qui pensa el contrari, clar, per gustos ...colors. Cap de Creus va ser mes salvatge, CBXR una mescla del que es costa brava, mar i muntanya, sorra i pedra). Avui estic be, muscularment estic recuperada, crec. Cada petit repte assolit em fa mes forta...fisicament i sobretot psicologicament.

L'any vinent, Isa Judith i Nuria, tornarem, i farem les tres etapes. Paraula! marquem aquesta cita al calendari, però això si, llavors, diumenge, estaran els nostres supporters dragonets per veure'ns creuar l'arc. Ara em retiro unes setmanes a descansar, fer de fan i tornar amb les piles a tope per les triatlons.

I si, ho confeso: estic enamorada de la Costa Brava

Esto no se para, esto no se para


dilluns, 14 de maig del 2012

Stage BcN Dragons a Puigcerdà (11-13 maig)

I l'stage finalment va arribar. Èxit absolut, no puc dir massa cosa mes. Nosaltres contents i els socis encara mes contents. Que mes es pot demanar? Ens agradaria ser mes crítics, millorar per properes edicions,assolir aquell plus de qualitat i no hi ha millor manera que fer balanç objectiu d'aquests tres dies conjuntament amb els meus companys i jo mateixa en veu baixa (o no tan baixa escrivint-ho ara en aquesta entrada). Així que, 3,2,1...Stage

Ens remontem per uns moments a dimarts a les 20:00h al frankfurt "hora punta", cal tancar les activitats, marcar un timing perque el temps no se'ns tiri damunt, organitzar una mica les rutes en bici, i el que es mes important, saber-les per intentar no perdre'ns, crear grups de bici i de running, ordenar els clinics i xerrades tècniques,habitacions,cotxes, ufffff...masses coses i nervis (si mes no jo estic nerviosa, no ho acabo de veure del tot clar). Cal buscar el Garmin per portar els tracks, roba tèrmica perque teoricament farà fred,repartir les capses amb les begudes...millor no pensar, el que s'ha fet fins ara està fet, i la resta, ja s'improvitzarà (en aquest moment encara no sabiem que el Victor de Cyclistlab ens vindria a fer el clinic de biomecanica, brbrbrrbbrbrbr, no soporto la improvització, soc massa racional, metodica i planificada!!!!!)

tic tac tic tac....

  • Divendres:
Roger a les 16.15h m'ha de passar a buscar aprop de casa. Son les 16.45h i no ha arribat! brbrbbrbr, nervis!!!!. Creuar Bcn en hora punta es el que te. Per sort arriba, carreguem el cotxe amb les bicis i altres bosses i anem en direccio a casa l' Albert on ell i la Nuria ens esperen, repartim algunes capses de Damm i Veri, i ens posem en marxa. Rapidament ens perdem, nosaltres agafem els tunels...però ja ens veure a Puigcerdà. A les 19.30 arribem, el Campus Puigcerdà es una passada i els companys van arribant...habitacions, clinic magistral de Cyclistlab, soparet entre primers riures i briefing by Jefecito explicant les activitats del cap de setmana...uffffffff, cargadito cargadito....i a dormir aviat

  • Dissabte:
Intentaré ser breu. Esmorzaret de qualitat, ràpid a la piscina on l'Oscar de Usk Tim ens fa unes classes de tècnica, correccions i ens grava per analitzar la braçada. Ens canviem ràpid i a per les bicis (quin goig que fem tots de dragonets, lluint els colors, i amb els suporters despedint-nos i desitjant que el grupet de dragons-ardillas no es piquin en exces ja que al km 20 esperem la resta). I una horeta després, allà ens retrobem, en el punt de trobada, i comencem a pujar (cullons que dur començar així), i seguim pujant, i finalment baixem, i tornem a pujar, i tornem a baixar...i així, amb dos o tres portets per la zona de les Angles-llac de Matemale, acaba la sortida en bici (podria explicar mil coses mes que em van passar pel cap durant aquelles mes de dues hores de ruta i menys de 40km, però m'ho quedo per mi...estava envoltada d'un paisatge, de gent fantàstica i només calia fer dues coses: pedalar i dosificar-se, que el tram era llarg). Acaba el circuit i tinc clara una cosa: faré Sprint! jejeje (1er objectiu de l'stage assolit). Dinem paaaaasta i mandonguilles que tenen gust a gloria, migdiadeta de rigor i Gatorade running (poc mes de 8km en el meu cas però suficients per recordar perque odio les transicions bike-running). Que guaaaapos que estem amb les equipacions! Mil gràcies. Dutxeta (la 4º del dia mínim), sopar i relax time amb apalanque als sofas chill-out i Compex per la vena, comentem breument el dia i en res tots ben adormits

  • Diumenge:
I finalment la fatiga passa factura. Despertem ja cansats, esmorzem be i fem un clinic sobre l'entrenament silencios a carrec de l' Oscar d' Usk Tim.Ens canviem rapidament i a la piscina a provar el Nadathlon (com cansa l'inventet), revisem la tècnica de cadascun i juguem amb els Dragonets que estan a la piscina també.
Posteriorment entrenament de multitransicions i sortideta a rodar en bici, em comenten a posteriori que es un show, però jo estic massa cansada per fer-ho i prefereixo descansar i després fer una volta amb la Isa i la Judith per Puigcerdà. Esperem el grup que vingui en bici (Pau ha punxat i s'ha quedat tirant a Prats mentres que plovia moltissim) i poc a poc van arribant tots. Dinem acabant de comentar la jornada, sorteig de regals (grande Mikel i Espriu on Fire acompanyats de l'Emma i l'Arnau com azafatos)....fem maletes i petonets i abraçades, que a Bcn falta gent

I com totes les coses bones, l' Stage s'acaba, deixant un molt bon gust de boca, pensant en edicions properes i un unic pensament al cap: ORGULL DE DRAGONA

(Esto no se para, esto no se para)

No vull acabar l'entrada sense expressar el meu sincer agraïment als fantàstics companys que han fet possible aquests tres dies:
Pau, Mikel, Nacho, Espriu, Albert, Carles i Presi (solo faltas tu)

Gràcies a tots per compartir aquests tres dies amb nosaltres: entrenaments, xerrades, riures i complicitats. Gràcies, sou molt grans.

Gracies als col.laboradors, a Usk Tim, Cyclistlab, Compex, Gu, Gatorade, Damm, Veri, Rockstar...

Un petit record per la Bea i la Júlia: l'any vinent, us espero, però vestides de curt!!! jejeje ( us anyoro un munt) i felicitats per les meves Dragonas: Isa, Judith, Núria, Sheila, Anna, Imma; Katia i Ana Pozo (dragonizate ya!!!!) i per totes les mamis dragonas que van estar cuidant dels petits de la casa.



Dragons Swim


Dragons Bike


Dragons Run



dilluns, 7 de maig del 2012

...de dragona a deessa...( Trail Cap de Creus)

..."es un paraje mitologico que es hecho para a dioses mas que para a hombres y debe prevalecer tal como está"...Amb aquesta cita de Salvador Dalí que encapçalava la pàgina web de l'organització de la Trail de Cap de Creus ens apuntavem a la cursa, pensant per uns moments deixar de ser dragona i ser per unes hores una deessa, per tornar després a ser dragona, que al cap i a la fi, es el que m'agrada.

Va ser una desició fàcil, molt fàcil, deixant-nos endur per la zona on es realizava la trail, i potser ara fredament pensant va ser una decisió massa precipitada (especialment per mi que soc tant racional per aquestes coses). I així, sense practicament reflexionar dos minuts, estavem tots inscrits: el presi, la Nuria i l'Albert als 42km i en Xaxa, Roger, Isa i jo als 24km. Fins i tot vaig animar a una bona colla del Gavà (la Montse i l'Egidia, que son unes maquines!)
Errooooor!!! 24km de muntanya no son 24km d'asfalt, Cap de Creus no es Can Borrell, i entrenar un dia anant fins a Sant Medir no es ser la reostia...però tot i això, després de l'experiència i el resultat puc dir: estic mooooolt satisfeta, estic moooooolt forta i estic al millor club que mai podré estar!!!

....

I el cap de setmana pintava molt i molt be. Reserva de l'hotel feta unes setmanes abans, vistes al mar, tots junts, cadascun amb el seu particular objectiu, amigues de "clubs amigos" i amigo de club "amigo" que s'animava en el darrer moment i ens feia recol.locar totes les habitacions...es lo que tienen estas cosas, se ha de vivir con incertidumbre, porque el dia menos pensado...zascas! ja la tenim liada!!!

Dissabte ben aviadet direcció Cadaqués. La idea?? sortir abans de les 8.00 per poder nedar al mar una estoneta: maletes, roba de la cursa, els neoprenos i les tovalloles i la Pinarello inclosa (lo que da de si un C2). Pimp pamp pump...a les 11.00 ja estavem a la zona.
Ens posem el traje de guerra, ens llencem al mar i poc a poc unes cosetes extranyes que noto que em molesten (per no dir piquen). Miro el company i segueix nedant així que l'opció ràpida es: Anna no siguis paranoica, son algues, això no es Sa Tuna i nedar enganxada a les roques es "lo que tiene". Deu braçades mes i ens parem en sec, ens mirem i pregunta:
- t'està picant alguna cosa???
- M'està picant tot!
- Son meduses?
- Potser son meduses, es una opció
- I si tornem??...
Acte seguit sprint de 100 metres per arribar a la sorra on durant aquesta petita distància cada vegada em pica mes tot i a l'arribar, tota la zona plena de petites cosetes transparents.
Encara negant l'evidencia optem per preguntar a un grup de nois que fan submarinisme: son meduses tot allò que flota???. Resposta: si, son medusetes, esta tot ple!...MMMMmmmm, pues vale, experiència mes a la saca, nomes ens queda ara esperar que dintre de dues hores no anem a urgencies perque ens injectin alguna cosa.

Canvi de plans, tornem a Roses, anem a l'hotel que ja està esperant l'habitació a puntet i aqui, un parell que s'han quedat amb les ganes de nedar, es posen el neopre i neden uns 900 metres per la badia de roses, mar en calma, practicament piscineta i ni un "ser extrany". Vamos...buenas sensaciones!jejeje

A la tarda la familia dragona ja anava arribant, ens reunim i a buscar dorsals. L'organització fa ambient, els entrega, i fa un briefing (que ens saltem perque estem fent el nostre marujeo en un xiringo davant del port) i decidim a quina pizzeria ataquem per poder anar a dormir aviadet i descansar, que la que ens espera es bona.

Dragonets on fire
A les 6.30h despertador, molta soneta perque no he dormit be per nervis, dutxa ràpida, bany de vaselina, radiosalil i mil rituals mes...i recollir les bosses per deixar-ho ja tot al cotxe.Motxila si motxila no??? tic tac tic tac...segueixo dubtant. Baixem a esmorzar. Ufff, quin luxe, hi ha de tot!!!...L'ambient es increible, poc a poc hem baixat tots i els primers nervis es van notant.
Espavilem i anem caminant a la sortida, a deu minuts de l'hotel, comentant la jugada...i ens fem les fotos de rigor. Estem acojonados, pero així tots junts fem molt bona pinta. La Núria fa una darrera repasada al track! uffff...mes nervis. Petonets, abraçades...i ens desitgem sort.


baixadeta entre anims

I comença el show! La premisa es clara: començo i acabo amb la Isa. Primer km d'asfalt fins l'entrada al primer corriol anem amb el Xaxa i en Roger, que rapidament apreten una mica mes evitant el tap inicial.

Pujadeta inicial al Pic de L'Aliga i baixadeta putes putes, mooolt tècnica. Només començar ja ens trobem un noi ferit tapat amb unes mantes termiques esperant l'helicopter del Racc. Cal vigilar, i més nosaltres sense experiència, però anant poc a poc a les baixades encara ho salvem dignament! jejeje.La Isa i jo no ens parem de repetir: joooder que putes, mai mes. El proper cop que tal si ens mirem el track abans d'apuntar-nos???

I així, cagant-nos en tots el sants, pujant i baixant, arribem al primer avituallament. Gotet d'aigua i seguir amunt. Amunt amunt fins el coll de sant Genís, baixadetes mes suaus i no tant tecniques i avituallament de la Carretera de Roses, on ens espera en Carles i la Isa Alias per donar moooolts ànims (com s'agraeix això). Gotet d'aigua de nou, una miqueta de poma, petonets i seguir baixant...per tornar a pujar. Mirem el rellotge i portem mes de dues hores i uns 12km, es una sensació ben extranya (la Isa i jo ens recordem perque no ens hem apuntat a la cursa de 12km i jo mentres penso que mai he corregut ni he fet cap prova de mes de dues hores). Aquesta pujada es fa bastant dura, practicament ni ens parlem, anem una darrera l'altre i nomes de tant en tant recordem la sort que tenim per no fer un dia amb sol, ja que no hi ha gens d'ombra a la zona. Les vistes son acollonants, pero fa dos kms que nomes miro pedretes. Pas a pas. Penso en consells de dies anteriors: aprofita les pujades per descansar, on es pugui fer un pas feu dos...i així poc a poc arribem a l' Esplanada de Can Causa, on està el tercer avituallament, i aquesta vegada amb un gel i dos gots d'aigua.

Segon avituallament en bona companyia. Ens queda la meitat


Com si fos un miracle, aquest gels ens reanima a les dues...i de l'esplanada al Mas d'en Figa correm i trotem bastant, seguint una parella que marca el ritme que finalment acabem adelantant entre d'altres nois. Estem més fortes del que ens pensem en aquests moments, i tot i no haver fet gens d'entrenament específic de Trail, aquest debut ens està demostrant que la resta d'entrenament també suma, i molt...i que som dues persones amb molt de fondo, molt de coco i els ---- molt ben posats ( i penso que ara mateix mataria per fer una travessa nedant!jajaja, quien me ha visto i quien me ve)


Pujadeta de nou i km 18, una ventada increible que conjuntament amb suor i la fatiga ens fa pensar que demà tocarà fer llit i repos (avui s'ha comprovat que les dues hem anat a treballar! jejeje)...quart avituallament a la Falda del Puig Alt una mica d'aquarius i dos gots d'aigua i ja només pensar en baixar.
Ens desviem una mica del circuit però ràpidament veiem un noi que va per la via correcte (això si, sortim esgarrapadissimes d'entre els matojillos!jejej) i els darrers 6 kms tot i la fatiga passen de manera ràpida. Els reflexos no son els que eren, però ho veiem bastant factible, així que només cal seguir.


seguim baixant en modo "kilianas Jornetas"

De cop i volta, asfalt! agafo una pedra a l'atzar del miler de pedretes que he vist pel camí i l'apreto fort amb la mà (queden 500 metres i es un regal pendent). Miro a la Isa i li dic: ja ho tenim. Ella mira i suspira: si estas forta apreta tu!.Però que dius!!!!! Hem començat juntes i l'acabem juntes. Mirem al guardia urbà que talla el transit al carrer principal i ens enten perfectament els ullets: o talles el transit o si parem no arranquem. Queden 200 metres, veiem la senyera del port de Roses al fons i sabem que allà està l'arc d'entrada. Una mica d'emoció o benbe no se de que adelantem un grup de tres nois que ens animen i ens criden, i mes gent animant....i recta final, i el carles gravant i acompanyant-nos. M'agafo de la mà de la Isa, ellà està plorant, a mi em queda ben poc, pero jo per aquestes coses soc mes reservada...ja no queda res, mes anims, més gent...i entrem a la meta. Ho hem fet!!!! Estic morta, necessito una cadira, necessito aigua, no se que necessito...però estic molt feliç, molt.

Abraço a la gent que estimo, que han estat al meu costat en el dia d'avui, i penso en els que no han estat, la resta de Dragonets com en Pau que acaba de fer 100km per una bona causa i la Bea, que l'anyoro una passada i tenim pendent una trail de muntanya rememorant el seu darrer entrenament abans d'estar esperant el petit. L'any vinent mami dragona la farem, i la farem juntes!!!!!


la cara ho diu tot. Cansades però contentes

Gran cap de setmana, familia

Només em queda dedicar aquesta entrada a la Isa Llopis, te un coco i una força que sense ella aquesta Trail no seria possible, i en extensió a la resta de companys del club i en especial especial als tres supporters de luxe: Isa, Carles i Ferran. 

(Esto no se para, esto no se para)