Les coses mai saps com venen i perque venen, simplement passen i ens hem de resignar a elles. Aquest es el meu estat d'ànim ara mateix: resignació, i tristesa.
Encara no se perque un dia tornant de la travessia nadant de Begur l' Anna em va liar per apuntar-nos al sorteig de la Matagalls-Montserrat, ella ja estava inscrita però necessitava algú que l'acompanyes 86,6 kms i uns 6000 de desnivell acumulat. Jo, sense pensar-ho massa, vaig acceptar, pensant que segurament no ens anava a tocar, i molt menys a les dues, però que ja tenia una excusa per començar a entrenar de nou el running, i aquesta opció a sorteig comportava també algun petit repte intermig i l' Ultra de Collserola.
I va tocar. A la primera. Recordo a les 8 de la tarda sortint de nadar estavem les dues mirant com histeriques el telefon i vam fer un salt/crit d'alegria al veure que estavem dins. A partir d'aquí, molts matins, molts, sortint per Collserola i corrents-caminant per caminets i corriols descoberts per mi mateixa o ensenyats per la meva gent. I jo, amb l'emoció, intentant transmetre tot el que anava descobrint a l'Anna. Preparant curses, travessies, entrenaments...fins el darrer.
Setmana de descarrega, dimarts tarda 8 kms per asfalt i dimecres ens trobem tots per fer unes dues horetes fins Sant Cugat per Collserola, caminets dels meus preferits per agafar una sobredosis d'autoestima i de ganes abans de descansar. Aquí la Bea, l'Ernest, l'Eva i el Borjita...i una insistent pluja. Ens ho passem be, molt be, i em trobo forta. Com diu en Borjita: la Mm ja està a la saca!
I això semblava, però a vegades les coses van com van i no es pot donar la culpa a ningu.
Arribem a Maduixers i cada vegada plou més. Agafo la moto, rellisco amb la grava i al terra. Després ambulancia i urgencies directes a la Vall d'Hebron. Pronostic no fatidic però que si m'obliga a descansar 10/15 dies. Cames magullades i pelades i espatlla esperant ressonancia perque tot pinta a tema muscular serios.
Em sap molt de greu, Anna. Però diumenge t'espero a Montserrat. I qui sap, l'any vinent, allà hi estarem. Espero que també amb tot l'entrenament fet. Ara només ens queda descansar i pensar en la propera
(Esto no se para, esto no se para)
