Simplemente, aprobada con nota(maratest 30k 2013)

Ahir finalment havia arribat el dia de l'examen. Diuen que la Maratest posa a cadascú al seu lloc de cara a la Marató....(o baixa els fums als que van de sobrats!)...llavors perfecte,perque he aprovat! 

Hi ha dies que les coses surten rodones, del km 0 al km 30, i ahir era aquest dia. En molts moments de la cursa he desitjat que fos 17 de març, però be...pas a pas, que ja arribarà, i com em va dir el Joako just explicar el que pensava: ya disfrutaras ese dia, hoy disfruta este.

...

La setmana passa ràpid,però amb nervis, i molts dubtes (moltes gràcies per tot el suport rebut, en especial la santa paciencia de Victor). La pantxa no s'ha recuperat després de la Mitja de Bcn i es necessari provar masses coses a la Maratest. També cal provar la roba que portaré, els mitjons, els gels...i el mes important, el ritme i l'estrategia per aquests primers 30km de la Marató. 

El dia previ segueixo sense millorar així que per uns moments em plantejo no correr (en aquest estat repetiriem el drama de la Mitja) però sempre queda l'opció d'un plan B i no hi ha res com anar a la farmacia i tallar el problema per la via ràpida: Fortasec i molt de suero medic per no deshidratar-me. Tres pastilletes i tot controlat, crec...jiji (això es com el morter, enganxa tot). Dinem i sopem pasta completament blanca, sessió de cine relaxada i a dormir aviat.

Arriba el dia...decidim matinar. Preparant les primeres triatlons sempre havia sentit això de la gent que despertava a les 5:00h, esmorzava i tornava al llit per evitar un tall de digestió entrant a l'aigua, així que optarem per aquesta opció. 

El despertador sona a les 5.30h i com a zombis fem cafe amb llet, dues torrades de pa blanc i mermelada de "frutos del bosque" (detallo tant per si d'aquí 3 setmanes no recordo massa bé el que vaig fer exactament, i després del resultat, vull que sigui una copia identica). Tornem a dormir una horeta més i de nou a les 6.45 sona el despertador. 

Ara comença "l'autentic ritual": dutxa aigua calenteta + vaselina completament (en especial tots els ditets del peu) + radiosalil ben pringadeta quadriceps, bessons, abductors... + ibuprofeno + xute de ventolin previ + xute de l'aigua de mar aquella que treu els mocs + spray dels mocs + tirita aquella que es posa al nas per no roncar jijiji + una mica de crema per hidratar cara....i finalment....em vesteixo!!!

I de roba??? en aquest cas ho tinc bastant clar encara que el fred em fa dubtar fins el darrer moment.  Vaig de curt!!!: mitjonets grocs dragons injinji (mitja vida en aquest cas per les bullofetes), pantalonets keniatas, res de compressors als bessons (crec que corro millor sense ells i només em serveixen per recuperar), un petit minishort una mica compressor pels quadriceps (dubto si portar-ho per la Marató), samarreta mitja de Granollers termica de fa dos anys (aquesta segur que no me la poso jijiji), manguitos i keniata dragoneta (de la sort!), guants (això també ho descarto) i buff rosita al cap comprat a Donosti per la Behobia (ideal...quins records!)

Extra??? Sí, finalment si, l' iphone amb una recopilació de musica "de la meva" per estar distreta durant 3 horetes. Tot molt d'aquí: Maga, Standstill, the New Raemon, Sidonie, Astrud, La casa azul, Ellos...i sobretot Love of Lesbian!. Reconec que això em va fer molt mes facil la tirada llarga, molt més comode, molt mes meva...i sí, repetim a la Marató. Zero molesties, tot imputs positius, tot i quedar-me sense llista quan quedaven 300 metres per la meta em quedo amb el record de la darrera cançó (vaig encendre la reproducció 10 minuts abans de les 9.00 i al començar 10 minuts tard...jijiji) que va ser Sin Querer, de Sidonie.

A les 7.30h ens espera l' Albert, recollim al Carlos i directes a Badalona. Allà ens esperen la resta per fer la foto de rigor: Judith, Katia, Espriu,Borjita, Crespi, Joako...i les fans Sheila, Pazos, la Isa i les petites.

Ens col.loquem a la sortida, entre la llebre de 3:45 i la de 4:00, a una no l'he d'agafar...l'altre si tot va be no m'hauria d'agafar...soc el jamon entre el pan de liebres! (dos dies abans una frase de nosequi retwittejada pel Joako: quien se exceda en la maratest lo pagará con creces en la marató)...pues eso, entre 5:25-5:30 o fins i tot 5:35 (paraules de l' Ana Pozo i el Pau...mes val quedar-se curt que passar-se de llarg - aprofito per donar les gràcies a l'Ana pels consells amb la pantxeta i el tema del Suero dos dies abans)

Surto amb la Judith, ritme tranquil, però al primer km ja ens separem i decidim fer cadascuna el nostre examen. Tinc 29 kms sola...bé, no, amb la musiqueta.

I cadascun dels kms que passa es millor, el solet dona de cara, vaig a un ritme molt comode, ni lent ni ràpid, el meu ritme crucero, sobre 5:24 el km, i així, bebent bastant poc als avituallaments, paso els 10km en 54:35. Vaig be, vaig molt comode, i decideixo seguir així 5 kms mes. Em prenc el gel al km 12 (Keep going, perfectes, molt liquids i comodes de prendre, mandarina Run).Paso pels 15 mantenint el ritme, on m'esperen els crits de les noies (llenço els guants pq ja comença a fer caloreta), bec una mica més d'aigua, em refresco els llavis amb un tros de taronja i arribo fins el 20 bastant be. Tot va sobre la marxa. Arribo a la mitja amb un ritme quasi constant de 5:26 i em prenc el segon gel. Tot seguint la planificació inicial. Del 22 al 26, anant direcció Montgat i tornant, es fa tot mes pesadet. Una petita rampa al quadriceps esquerra però creuar-me amb els nois que van ben frescos i despres amb les nenes runners ens anima mutuament, així com el Radu fent fotos al gir de Montgat de 180º i algun crit d'ànims Bastús encara sense identificar.

I així, al 26, només penso en arribar al 27, ja dins de Badalona, amb poca gent animant però que ho fan de sentiment. Petita conversa amb alguns corredors que hem compartit practicament 30kms plegats i sense pensar-ho massa mes, recta final...s'acaba la musica però es compensa amb els crits dels meus amics i especialment dels papis quan em veuen arribar...perque no dir-ho, fresca i amb cara de felicitat.

amb el Rafa, una de les persones que
mes s'ha currat estar on estara el dia 17 de març

Abraçades amb algun company desconegut de kms, aigua fresqueta, i petons amb els meus.

Estic feliç, ha sortit bé, creuo la meta amb 2:45, que es un ritme de 5:27, o el que es el mateix, fer la marató amb 3:49:59...es a dir, 10 minuts de marge per aquelles 4hores somiades, o vist d'una altra manera, 10 minuts de coixí per fer 12kms si les coses van tan be com la maratest (permetre'm anar durant 12kms a 6:08 minuts/km)

Soc conscient que aquests càlculs son inutils, innecessaris, que la Marató es una guerra a part i que pot passar qualsevol cosa, qualsevol...i tot el que es despren d'aquesta entrada només son suposicions que es resoldran el dia 17 al migdia, però si més no el dia d'ahir va ser una injecció de moral més que una comprovació de la meva forma física (jefecito dixit)

I ara, ja encara en mes petit comité, diré que prefereixo fer 4:01 i gaudir com ahir que fer 3:59 i patir "com una perraca"...però be, tornem a la mateixa, la resposta...el 17

unes quantes fotos dels dragons a la Maratest

Queden 3 setmanes, només 3

(Esto no se para, esto no se para)

Felicitar a l'organització de la Maratest. Un 10, òptim (bé, un 9, faltaven wc en els avituallaments, i ara estic molt sensibilitzada amb el tema! :) )

Una nueva manera de sufrir (1/2 Marató Bcn 2013)

Després de la Mitja de Granollers pensava que no anava a patir més. Bé, pensava que no anava a patir durant unes setmanes, que la feina estava feta, la marca aconseguida i que aniria a la Mitja de Barcelona a gaudir de la ciutat, els kms, l'ambient...i fer un entrenament de qualitat de cara a la Marató, com diuen els pros (vamos, a treurem l'espinita del patiment de l'any anterior). Com estava d'equivocada al respecte.

Les premises inicials eren clares: sortir a ritme de marató, es a dir, 5:25. La setmana abans canviem la idea: sortiré sense garmin a gaudir i a correr per correr, després, a casa tranquilament, ja analitzarem una cursa 100% per sensacions. Dos dies abans a aquest fet se li suma que m'acompanyarà el joako, mig sortint d'una lesió, on només vols acumular kms. Jo aniré sense Garmin, però ell portarà el polar.

La nit abans sopem, sopem humus i una mica de pasta amb una salsa picant i tofu (una mica es una mica minima, a mi ja no m'està sentant bé alguna cosa i no se que és). Matinem i es un continuo d'anar al wc, esmorzo una mica de cafe amb llet sense lactosa  una torrada amb mermelada (això sembla el blog del pau i les seves cuinetes, jijiji) i torno a anar al wc i marxem ja cap al punt de trobada del club. Foto, petonets i a la sortida. La sensació de mal de pantxa no marxa. Però comencem...

Primers 7 kms relativament bé, comodes, no se si ràpids o lents, però comodes amb el Joako, el Victor i el Martí. Portem el Pau darrera amb la llebre de les dues hores i si o si no ens ha d'enganxar.

A partir d'aquí, que el Martí i el Victor apreten, comença el meu declive. Dolor a la pantxa bestial i necessitat de parar si o si. Finalment cap el kms 8 o 9, a la benzinera de poble nou, decidim parar i perdre el temps que calgui, total...avui no anem a fer marca, i si anessim, mala sort, perque cal parar. Sembla que això m'ha salvat relativament i puc seguir corrents, però ja l'avituallament del 10 no bec aigua (al 5 tampoc perque em feia por per la pantxa beure res) i molt menys em prenc el gel. Arribem a l'avituallament del 15 i tampoc bec. Estic sota minims, pantxa buida però amb dolors, res de liquids i molt menys de solid. Nomes vull que aquells 6 kms passin ràpid. El Joako m'anima i diu que aguanti, que això em farà més forta. Jo segueixo pensant que més forta no se, però mes cabezona segur...perque fa un any ja estaria plegant i marxant en ambulancia.

I sense saber benbé com, ultims 100 metres, i entro sprintant, no se si de l'emoció, de sentir de refilon el crit del meu pare que no sabia que venia, o be de veure que el crono oficial (el nostre no tinc ni idea) marca 1:59:58. Automaticament creuo la meta, em tremola tot, però urgentment he de tornar al wc.

Em trobo amb el Victor, marxem ràpid a casa...i a partir d'aquell moment, malestar, llit, vomits, més wc, pensar seriosament en anar a urgencies, una mica d'arros bullit i ara poc a poc a recuperar-se...

A continuació faré un seguit "de errores y aciertos" que espero em serveixin per properes vegades.

ERRORS previs:
- Anar confiada a la cursa (mai s'ha de perdre el respecte a la distància, i aquesta vegada, al no buscar una mmp, vaig estar els dies previs despreocupada per tot)
- Sopar coses mai abans provades (el tema humus i salsa picant als espaguettis esta molt bo, però potser aquella nit no tocava)
- Manca d'hidratació el dia previ (ni aigua ni isotonic ni res de res)

ERRORS durant la cursa:
- No seguir hidratant-me tot i la descomposició durant la cursa
- No intentar prendre'm una mica de gel (tot i que fos poc, evitaria la pajara)
- No parar...(vale aquest es obvi, però sempre es el darrer pensament)

ENCERTS previs:
- Esmorzar (tot i que ja no em trobava massa fina)

ENCERTS durant la cursa:
- Parar per anar al WC (si o si es tenia que fer, independentment del crono)
- Compartir amb el meu company que anava tocada i d'on anava tocada (sempre es bo per si em pillava un xungo)
- Seguir corrents (a hores d'ara em sabria greu, i el que no et mata, et fa mes fort...)


Així donçs, de tot s'apren, i el que tenia que ser "un entrenament de qualitat a ritme de marató per passar un bon diumenge al matí en companyia dels amics corrents pels carrers de barcelona" es va convertir en l'agonia de 21km amb tall de digestió, quasi deshidratació i 24hores al llit a base d'arros bullit i sense poder anar a la calçotada que m'esperava amb els Cervela's team.

Ara...Maratest diumenge. Ritme?? 5:25 (si em trobes be a partir del 21 potser el baixaria però després d'ahir començo a dubtar-ho), les cames sembla que perfectes (i més ara després de sortir d'un massatge de descarrega que m'ha sentat de luxe), i els ànims sembla que millor després del bajon inevitable després de la decepció d'ahir...

Ara si que si. Menys d'un mes per la Marató. 

(Esto no se para, esto no se para)

12 mesos despres...(1/2 de Granollers 2013)

12 mesos després...12 minuts abans. Però anem per pasos.

Com canvien les coses quan les fas per primera vegada a quan les fas amb un objectiu concret (ara Anna aplicat aquesta punyetera frase d'aquí al 17 de març). Fa just ara un any vaig anar fins Granollers per debutar en mitja marató, juntament amb l'Annabel i una bona colla de dragons, i avui, aquest dematí, tornava amb un objectiu mes o menys concret, millorar la marca feta a Salou (i perque no dir-ho, apropar-me a l'utopic i ambicios 1:45). MMmmm petit incís: cronica Mitja granollers 2012

I si, moltes coses han canviat a Granollers, no només la temperatura i el dia assolejat que avui feia en comparació a l'any passat sino especialment l'estat de forma amb el que arribava (i perque no dir-ho, també l'animic).Preparar la Marató te coses bones (i coses no tan bones) i una d'elles es la manera amb la que et planteges fer 21kms ara.

...

Arribem a Granollers, amb marge suficient per poder aparcar com bonament podem, i relativament descansada despres d'una setmana a mitg gas per una grip de pantxa (sort d'això perque els meus companys van carregadissims de kms i això ha tingut les seves conseqüències negatives). Tinc ganes de correr, tinc ganes de competir, tinc ganes de provar-me i despedir-me per unes bones setmanes de tot allò relacionat amb "ritmes xisposos" per mi. Després d'avui, kms i kms i kms a ritme Marató...

Fem cafetet i al punt de sortida. El dia promet ser calorós (tot i que fa un vent de pebrots) i "yo y mis calores" fa que em decideixi a sortir amb poca roba, en modo keni. Ens trobem per la foto de rigor on som mes de 30 persones dragones i entre elles dues que no ho son però per mi en aquells moment les mes importants: la Neus i el Miquel. Si senyor, ha arribat el dia. El Miquel debuta en Mitja i la principal responsable soc jo! jijiji. Està nervios, molt nervios, però també molt emocionat. Tenia que debutar aquí a Granollers, si o si, crec que no hi ha millor lloc. Em mira cagat i diu només una frase: Annita, em vas dir que maniga curta i fa un fred de cullons. La meva resposta: Miquel, ja m'ho agraïràs.

Ens col.loquem al calaix, tots junts com un poti poti, i decidim fer com dos grupets. Per una banda aniran el Vic i el Carles, que estan molt forts. Per altra, la Lidia, Martí, Crespi, Roger i jo. La premisa es anar a 5.

I aquesta premisa la compleixo fins el 8 aproximadament, gairebé tota la pujada...i es en aquest moment que valoro que s'escapin. No vaig agonitzant, pero soc conscient que m'esperen encara 13 kms, i si segueixo així ja si que potser no ho explico. Em poso una mica mes relaxadeta fer els 3 kms de pujada que m'esperen, em prenc el meu gel tranquileta, mitja ampolla d'aigua com deu mana i la resta pel cap i el clatell, que el sol ja està fent de les seves.

A partir del 11, la relativa baixada m'ajuda, torno a agafar ritmillo, però soc conscient que aquest no em faran recuperar el perdut i molt menys assolir l' 1:45h, així que intento que aquest pensament m'afecti minimament i tiro endavant. Al km 13,5 tinc un moment de bajon, una fluixerà general que em fan correr per inercia (i si, diuen que els ultims 10km fan baixada, però segueixo pensant que els tobogans trencacames que hi ha fan que aquesta per mi sigui una mitja "no fàcil"...o potser es que anava amb el llisto massa alt, això mai ho sabré)

I finalment, entre una cosa i altra, la "recta final". Me cagu en tot, una recta final de gairebé 3,5kms!!!!!jajaja, ja em va passar l'any passat que al 17,5k pensava que ja arribava del fantàstic ambient que hi ha...però s'ha de ser molt tonta perque aquest any em tornes a passar!!!! Suposo que es allò que diuen que la gent et porta i t'empeny i et de tot, però clar, 200 metres vale...però 3500?? jejeje

I després d'aquesta intensa empenta on em concentro en gaudir durant uns kms del genial ambient, sentir els crits, els ànims, veure la Neus de nou i mooooltissima gent desconeguda cridant qualsevol nom que passes per davant...creuo la meta, marcant en el meu Garmin 1:48

Estic bé, no estic cansada, es una sensació de satisfacció i de saber controlar la situació per damunt de res, i sobretot de cap, perque qui sap el pet que hagués fotut per ser una "anna temperamental" i voler mantenir un ritme que no era possible.

Amb el cap a la Marató ( i a la Maratest), marxem de Granollers satisfets. La feina ben feta no te fronteres, ni te rivals. Fins l'any que ve. 

Felicitats a tots els meus companys i mil gràcies a les persones que ens estaven animant (merci Isa)

(Esto no se para, esto no se para)

Temps total 1:48:51
5km: 00:25:37
10km: 00:51:39
15km: 1:17:42
20km: 1:43:23