diumenge, 29 d’abril del 2012

Home, sweet home (cursa nocturna de l'H)

I finalment (per fi!!!!) ahir acabavem amb l'intensiu de tres caps de setmana dels 10.000 asfalt, i com no podia ser d'una altre manera (per sort), a casa: La cursa Nocturna de l' Hospitalet.

La cursa s'havia previst com un dels objectius de l'any per aconseguir MMP de 10k, i tot i que en les darreres setmanes veia clar que aixo no ho aconseguiria, pensar en ser la millor marca del 2012 seguia estant present.
  1. Correr de nit? brbrbbr, no es que em faci massa il.lusió, jo soc de les que a les 21.00 estic sopant i no corrents. M'agrada matinar i desperto activada, seeeempre!.Tot i això, però,en principi no m'ho plantejo com un problema (res que no solucioni una bona migdiada de tres hores després d'un plat d'espaguettis de la sra. Bastús) i si més no, aquesta vegada no passaré massa calor ni amb deshidrataré en excés.
  2. Correr un dissabte? Bé, cap de setmana (o pont en aquest cas) plantejat de manera diferent. Dissabte molt relaxadet d'esmorzar i passeig per la platja (el dia no acompanyava per la idea inicial de nedar) i fer visita per coneixer el petit Marcel (hi ha vida després d'entrenar, jejeje, i aquesta vegada mai millor dit, que a les amigues se les ha de mimar sempre)
  3. Correr a 1 minut de casa? Uffff, soc molt bleda per aquestes coses i saber que la familia estaria animant a tuti pleni com l'any anterior, donar dues voltes pel barri i coneixe'm a la perfecció el circuit es un subidón...o no????
  4. Correr amb amics i familia? El millor, en tot moment recolçada per la Isa, la Judith, en Xaxa, en Sergi amb la seva llebre de luxe, l' Ana Pozo (ooole anita que grande verte de nuevo de corto!!! Corriste con la chaqueta?? Sergi te hizo entrar en calor???jajaja), la Marta i la Patri, noves dragones i sobretot sobretot sobretot correr amb el Miquel, sense voler-ho, acompanyar-lo durant els 10k, els seus primers 10k, i que fes un tiempazo sense patir en cap moment.
I després d'aquests condicionants, un afegit: Va ploure. Perdó, rectifico: va ploure bastant, i el que es pitjor, el paviment relliscava que donava gust.
Va ploure gotetes abans de començar, va ploure bastant mentres corriem i va diluviar a l'acabar. Per A o per B sempre em quedo sense la fideuà!!!! agrggrgrgrgrgrggrr

La cursa, a part d'això, no te massa secret. Ens col.loquem al calaix de manera precipitada perque hi ha un col.lapse per entrar i al final es un descontrol. Entre una cosa i l'altre no puc encendre el Garmin, així que, per sort o per desgracia, només aniré veient per moments el ritme instantani (no el ritme mitg, ni el temps total).
Sortim rapidet pero no massa, no parem de relliscar, a les rotondes derrapant i tot, i la primera volta no passa massa ràpid, més ben dit, passa lenta (potser això també està condicionat en que conec massa be el circuit, i això de fer dues voltes, te un factor psicologic que no m'agrada massa, i saber que ens espera una segona volta identica, ufff...i jo que pensava que era una sort i ara veig que es mes un inconvenient). Bé, la primera volta creuo l'arc en 26:10 (real deu ser 25:10 perque un minutet ha passat entre que han donat la sortida i hem sortit). A la Isa ja l'he perdut i vaig només amb el Miquel, els ritmes son aproximadament de 5:00-5:10, però no es de fiar. Just passat l'arc ens estan animat els papes i la Neus, cruadeta ràpida a la dreta per agafar l'aigua i comencem segona volta.
Les sensacions d'aquesta segona volta segueixen sent igual de dolentes, iguals pero mes mullades. Miro Garmin i senyala puntes de 5:15-5:20-5:25...tornem a 5:10 (aleeeerta, això no es massa fiable, no se el temps total) així que decideixo no mirar més i només vaig mirant en Miquel  (sembla que ell al km7 segueix be) així que si ell està be, jo estic bé....i el ritme cunyada com ell diria més tard funciona a la perfecció.
Els tres darrers kms passen volant, i en res, recta final a meta on sentim els crits de la mama i entrem de la mà, el dos ben contents, marcant el crono 54:05 (reals 53:15). Conclusió: temps bo tot i el que em pensava en cursa, i el diluvio universal.

miquel i anna.oooole!
El Miquel només creuar la meta m'abraça emocionat, molt emocionat, per haver anat junts en aquest moment tant important per ell (jo recordo ara la meva primera cursa també, els nassos 2010, on malauradament vaig anar sola i vaig patir com mai per no saber com afrontar una cosa "tan llarga" per mi en aquells moments) i només retrobar-nos amb la familia i tapar-nos perque la que està caient es ben grossa, ja em pregunta quina serà la propera. Si, Miquel, aquesta és l'actitut!!!! a per la propera!!!

Després de la cursa...dutxeta calenta, plat de pasta (que no fideuà) i dormir fins l'hora que calgui, que per un diumenge, no calia matinar.

Ara toca penjar les Asics i agafar les Mizuno, que la que ens espera a Cap de Creus i a CBXR serà mooooolt gros (no serà per massa temps, ja que fa just una horeta m'han proposat fer la marató de Donosti el proper 25 de novembre.Tic tac tic tac. Estem On Fire)

(Esto no se para, esto no se para)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada