Una nueva manera de sufrir (1/2 Marató Bcn 2013)

Després de la Mitja de Granollers pensava que no anava a patir més. Bé, pensava que no anava a patir durant unes setmanes, que la feina estava feta, la marca aconseguida i que aniria a la Mitja de Barcelona a gaudir de la ciutat, els kms, l'ambient...i fer un entrenament de qualitat de cara a la Marató, com diuen els pros (vamos, a treurem l'espinita del patiment de l'any anterior). Com estava d'equivocada al respecte.

Les premises inicials eren clares: sortir a ritme de marató, es a dir, 5:25. La setmana abans canviem la idea: sortiré sense garmin a gaudir i a correr per correr, després, a casa tranquilament, ja analitzarem una cursa 100% per sensacions. Dos dies abans a aquest fet se li suma que m'acompanyarà el joako, mig sortint d'una lesió, on només vols acumular kms. Jo aniré sense Garmin, però ell portarà el polar.

La nit abans sopem, sopem humus i una mica de pasta amb una salsa picant i tofu (una mica es una mica minima, a mi ja no m'està sentant bé alguna cosa i no se que és). Matinem i es un continuo d'anar al wc, esmorzo una mica de cafe amb llet sense lactosa  una torrada amb mermelada (això sembla el blog del pau i les seves cuinetes, jijiji) i torno a anar al wc i marxem ja cap al punt de trobada del club. Foto, petonets i a la sortida. La sensació de mal de pantxa no marxa. Però comencem...

Primers 7 kms relativament bé, comodes, no se si ràpids o lents, però comodes amb el Joako, el Victor i el Martí. Portem el Pau darrera amb la llebre de les dues hores i si o si no ens ha d'enganxar.

A partir d'aquí, que el Martí i el Victor apreten, comença el meu declive. Dolor a la pantxa bestial i necessitat de parar si o si. Finalment cap el kms 8 o 9, a la benzinera de poble nou, decidim parar i perdre el temps que calgui, total...avui no anem a fer marca, i si anessim, mala sort, perque cal parar. Sembla que això m'ha salvat relativament i puc seguir corrents, però ja l'avituallament del 10 no bec aigua (al 5 tampoc perque em feia por per la pantxa beure res) i molt menys em prenc el gel. Arribem a l'avituallament del 15 i tampoc bec. Estic sota minims, pantxa buida però amb dolors, res de liquids i molt menys de solid. Nomes vull que aquells 6 kms passin ràpid. El Joako m'anima i diu que aguanti, que això em farà més forta. Jo segueixo pensant que més forta no se, però mes cabezona segur...perque fa un any ja estaria plegant i marxant en ambulancia.

I sense saber benbé com, ultims 100 metres, i entro sprintant, no se si de l'emoció, de sentir de refilon el crit del meu pare que no sabia que venia, o be de veure que el crono oficial (el nostre no tinc ni idea) marca 1:59:58. Automaticament creuo la meta, em tremola tot, però urgentment he de tornar al wc.

Em trobo amb el Victor, marxem ràpid a casa...i a partir d'aquell moment, malestar, llit, vomits, més wc, pensar seriosament en anar a urgencies, una mica d'arros bullit i ara poc a poc a recuperar-se...

A continuació faré un seguit "de errores y aciertos" que espero em serveixin per properes vegades.

ERRORS previs:
- Anar confiada a la cursa (mai s'ha de perdre el respecte a la distància, i aquesta vegada, al no buscar una mmp, vaig estar els dies previs despreocupada per tot)
- Sopar coses mai abans provades (el tema humus i salsa picant als espaguettis esta molt bo, però potser aquella nit no tocava)
- Manca d'hidratació el dia previ (ni aigua ni isotonic ni res de res)

ERRORS durant la cursa:
- No seguir hidratant-me tot i la descomposició durant la cursa
- No intentar prendre'm una mica de gel (tot i que fos poc, evitaria la pajara)
- No parar...(vale aquest es obvi, però sempre es el darrer pensament)

ENCERTS previs:
- Esmorzar (tot i que ja no em trobava massa fina)

ENCERTS durant la cursa:
- Parar per anar al WC (si o si es tenia que fer, independentment del crono)
- Compartir amb el meu company que anava tocada i d'on anava tocada (sempre es bo per si em pillava un xungo)
- Seguir corrents (a hores d'ara em sabria greu, i el que no et mata, et fa mes fort...)


Així donçs, de tot s'apren, i el que tenia que ser "un entrenament de qualitat a ritme de marató per passar un bon diumenge al matí en companyia dels amics corrents pels carrers de barcelona" es va convertir en l'agonia de 21km amb tall de digestió, quasi deshidratació i 24hores al llit a base d'arros bullit i sense poder anar a la calçotada que m'esperava amb els Cervela's team.

Ara...Maratest diumenge. Ritme?? 5:25 (si em trobes be a partir del 21 potser el baixaria però després d'ahir començo a dubtar-ho), les cames sembla que perfectes (i més ara després de sortir d'un massatge de descarrega que m'ha sentat de luxe), i els ànims sembla que millor després del bajon inevitable després de la decepció d'ahir...

Ara si que si. Menys d'un mes per la Marató. 

(Esto no se para, esto no se para)