Maratoni-anna (debut Marató Barcelona)

Realment no se com començar a escriure aquesta cronica sense que sigui amb les paraules: estic feliç. Si, feliç i destrossada en parts iguals, però no ens enganyem, avui guanya per golejada la felicitat.

No parlarem ara ja dels nervis previs, les nits sense dormir, les vegades que em vaig memoritzar el recorregut, els ritmes, els avituallaments i els lavabos. Ara em centraré en la carrera en si i les hores previes.

Divendres estic relativament tranquila, però la fira del corredor te el poder d'aconseguir que aquella tranquilitat s'esbaeixi tot just em donen el meu dorsal. Estic envoltada dels meus amics, de maratonians i futurs maratonians, productes relacionats i persones especialitzades en el tema...vamos, has de tenir orxata a la sang per no posar-se nervios

Dissabte tot millora, esmorzar tranquil i compra de les properes sabatilles, les NB minimus,  bon plat de pasta, migdiada, mes pasta per sopar i a dormir aviat. Dormo bé, molt bé, pràcticament del tiron fins que a les 05:30 sona el despertador.

I ja ha arribat el dia. Aquell dia que ha de ser la festa per tants i tants entrenaments, tant treball, tant esforç...

Esmorzo el que tenia previst però ja no aconsegueixo dormir més, faig tot el ritual i a plaça espanya amb l'Albert, la Nuria i el Vic. Nosaltres nervioses, ells tranquils...res feia preveure com acabaria el dematí.

Ens trobem a les 8:15 amb els dragons però aquesta vegada tots estem massa distrets per fer la foto, ens desitgem molta sort i als calaixos. El Victor, Albert i en Toni estan al calaix amb mi, i això vulguis que no em relaxa els 15 minuts sota la pluja que hem d'esperar fins que s'inicia la cursa. Si, plou, plou bastant en aquell moment i es una pluja que de manera intermitent no deixarem durant els 42kms.

Així que es creuar l'arc de sortida i anar sola (sola sola de coneguts, vamos que sola no estic jijij) i així vaig fent, direcció Camp Nou, on no paro de trobar-me fans incondicionals (he de fer un petit incís per donar les gràcies a ells, i ara diré uns quants, segur que em deixo moltissims: els meus pares primer de tot, la Neus i el seu cigronet, el Miquel, la Isa i el seu megafon, el Martí, l' Oscar Gallego, la Bea, la Sheila, el Xaxa, la Isa i el Rafa Mesa, la Tere i el Tino, en Sandro, el Coke en bici...ufff, tants i tants, així que sola no vaig)

Una horeta després torno a estar a la Plaça Espanya, em prenc el gel i vaig direcció GV. L'ambient es espectacular, ens animem uns als altres i es en aquest punt on penso i ara dic: mai faré una marató amb musica. Vas corrent i et sobra tot, i el més important, et perds moltes coses.

Passeig de Gràcia espectacular, la Neus i el Miquel cridant com bojos, la Pedrera...(moments que no es poden pagar) i carrer Rossello on a la cantonada amb Sicilia està en Jordi esperant per si paso. Una miqueta més endavant estan el Sarquella i el Jose Navarro (tots ells ex-companys de feina) així que si ens ho proposem no serà dificil agafar-los (obviament jo li dic a en Jordi que no penso apretar, que anem bé de temps, jijiji). Paso per la Sagrada Familia i torno a tenir pell de gallina. Valencia i ja direcció Meridiana. En aquest punt es contraposen sentiments. Jo vaig bé, tan bé com es pot anar al km 19, però em vaig creuant als meus companyis, una fantàstica Nuria, un Albert sol i el que es pitjor, un Victor amb cara descomposada ja. No entenc perque no van junts, i el que es pitjor, perque ell va així.

Paso la Mitja en 1:56 crec (després poso els parcials definitius) i tot i que es fa pesadeta encara la porto bastant bé. Estic bebent molt, em torno a prendre el gel (el segon), bec la "sangre de pitufo" aquella i glopets petits d'aigua, així com em remullo amb l'esponja (beneïda esponja i beneïda pluja). Poc a poc GranVia (es Gran Via no aquella part tan lletja?) i ja no se com arribo a la part de Diagonal-Forum, on m'espera la Manu.

Sense jo obrir la boca la tinc enganxada i gravant-me un video, i suposo que per la meva cara ella ja sap que millor ara que al 31. Em tracta com una reina, no em falta de res, ni ànims, ni isotonic ni aigua (vull fer un petit break per dir que he tingut dos acompanyants de luxe, i dic acompanyants perque fins la meta no m'ha deixat i no, NO son llebres, perque això no es llebrar, una llebra marca el ritme i tant ella com en Jordi m'han fet companyia, assistència, suport fisic i sobretot moral, però en cap moment m'han marcat el ritme, perque com bons acompanyants sabien que avui si o si el ritme el marcava jo)

Arribem així al 28. Simplement espectacular Glories. Efecto tunel que m'he sentit com pujant el Tourmalet (no l'he pujat mai però vamos...qui no ha vist l'etapa vegades i vegades estirat al sofa de casa)...i aquí ja arribem al 30 (em prenc el tercer gel), jo espero el maleït muro que ha d'arribar si o si segons tots els experts i el que em trobo es encara molt pitjor a nivell animic, miro a la dreta i veig el Victor amb cara de "no puc mes" acompanyat de l' Ivo, el miro un segon però em diu que no pari (i m'ho diu amb cara de que com pari no s'ho perdonarà mai), així que la Manu es posa d'acord amb el Jordi (ara ja hem enganxat als companyis del despatx) perque s'ocupi de mi que ella va amb el Vic i en res ens intenta agafar. Estic molt trista, molt...però el cap tampoc ja em dona massa per pensar, així que com una automata ens escapem una mica i comencem el tram de la platja (pessadissim) i el carrer Marina fins que arriba el subidon d' Arc de Triomf (crec que queden uns 6kms i em prenc el 4at gel). Espectacular. Quina gentada....i aquí si que si, corrents per inercia li dic al Jordi que l'acabo peti qui peti.

Ara comença el premi, tot i que en aquells moments estic ja massa cansada per saber-ho: Ronda Sant Pere, Corte Ingles, Porta l'Angel, Catedral, Via Laietana (Emmanuela a fer un atajito i ens espera de nou), Colon i a pujar Paral.lel. Just començo a pujar i la llebre de 4hores ens adelanta. A prendre pel cul. No passa res, a gaudir i llestos, no es pot fer mes. Porto uns 40kms a les cames i ara si que si vaig justeta, no parlo fa estona i el meu ritme diguem que no es massa animat, però No camino ni paro en cap moment i per mi això ja es de les millors coses que m'esperava. No he caminat ni parat en 42.195km jijij

I si, veig plaça Espanya, i a mesura que m'apropo ja veig a la Isa, als meus pares, la Neus i el Miquel cridant de nou com bojos, i demano als meus dos acompanyants que no em deixin sola i entrin a la meta al meu costat. Realment no se qui va dir que la Marató eren 42kms de patiment i 195 metres de felicitat absoluta. Completament d'acord. I amb aquesta felicitat els crits de la Bea que m'acompanyen. Aixeco els braços, els hi dono la mà...i em cau una llagrima abraçada a la Manu.Em donen la medalla, la mossego, es real.Soc feliç!!!!

(Esto no se para, esto no se para)

Gracies a tots per fer possible aquest somni

Ens veiem a Berlin

Adjunto els resultats del parcial

Temps total 4:03:23

Km5  Km10  Km15  Km20  1/2  Km25  Km30  Km35  Km40  Final Tiempo Acumulado 00:27:40 00:55:06 01:22:59 01:51:06 01:57:11 02:19:14 02:48:26 03:18:46 03:49:35 04:03:23 Posición 10666 10478 10386 10361 10373 10336 10154 9997 9903 9629

Km0-5  Km5-10  Km10-15  Km15-20  Km20-25  Km25-30  Km30-35  Km35-40  40-Final 00:27:40 00:27:27 00:27:53 00:28:08 00:28:08 00:29:13 00:30:20 00:30:50 00:13:48 00:27:40 00:55:06 01:22:59 01:51:06 02:19:14 02:48:26 03:18:46 03:49:35 04:03:23