dilluns, 24 de juny del 2013

Un mal dia (Mitja Marató de Muntanya de Mataró)

I ahir no era el dia, més ben dit, ahir va ser un dia amb males sensacions de principi a fi, però bé, anem pas a pas.

Fa 15 dies que em dedico només a nadar, estic comode i tinc en ment la bona experiencia de la travessia de Begur i el repte que m'espera per la Radikal 7.0, fa molta calor per correr i sincerament la bici no tinc masses ganes de tocar-la...així que nedo, nedo molt, en piscina i al mar, simplement gaudeixo de l'aigua, i no estic descontenta...però després això es paga, i de quina manera, com ahir.

Diumenge passat per mandra i desmotivació decideixo no participar a la cursa de la Campana de Vacarisses, però dilluns faig un entrenament bastant digne amb la Isa i el Victor per Collserola. Això conjuntament al fet d'apuntar-nos a l' Ultra Trail de Collserola de 74 kms el proper 23 de novembre em porta a inscriure'm de manera precipitada a la Mitja Marató de Muntanya de Mataró amb el Vic i el Joako, amb desnivell positiu de 1200 i una exigència tècnica bastant elevada. Bé, al cap i a la fi, d'alguna manera cal començar a preparar un dels dos grans reptes de la segona part de la temporada.

(I si, potser abans no ho havia dit, però despres de Salou i el mes i mig de no voler fer practicament res m'he replantejat els objectius amb dos reptes diferents: una travessia de 7kms nadant al setembre i una ultra trail de 74kms al novembre...ejem ejem, a veure com acaba tot...això si, entrenar, el que es entrenar, hauré d'entrenar, però be, això ja s'anirà veient en les futures entrades amb mes detall, ara anem a per la cronica de diumenge)

Arriba diumenge, recollim en Joako aviat i cap a Mataró. La sortida es a les 8:30 però arribem amb marge a les pistes d'atletisme per recollir dorsals i preparar-nos. Volta a la pista d'escalfament i ja veig venir que patiré. Molts dies parades de running, ara el meu cos s'ha acostumat a treballar a pulsacions molt relaxades i al mínim apreton em poso com les cabres...ufff, es preveu patiment.

I sortim puntuals. Volta a la pista previa perque el grup s'estiri i pujada per asfalt fins el primer corriol. Ja vaig morta. Li dic al Joako que tiri i el Vic s'espera amb mi, seguim una estona mes tots tres fins que en Joako marxa. Fa molta calor i la pujada es considerable. Vaig malament de cardio i també de cames. El meu pensament es de plegar en quan arribi al primer avituallament. 
No som massa gent correns (es una cursa molt minoritaria i una primera edició) però tot i així en algun tram soc adelantada. Em sento lenta i veig que això no millora, vaig justeta de totes i totes, i finalment arriba l'avituallament on hi ha un bon grup de corredors. M'hidrato amb dos gots d'aigua, em tiro un tercer pel cap, bec un altre got de cocacola, em prenc un gel i sense pensar massa arrenco de nou a correr. En Vic em pregunta si no volia plegar però li dic que seguiré una mica més (seguim pujant). 

Jo segueixo pensant que he de plegar, i li vaig dient de tant en tant,i ell em recorda "avui no es un bon dia" i que a vegades passa sense saber perque, que no em matxaqui més pensant que no estic preparada ( o que no he entrenat prou, com penso jo).
Km 8 i punt d'inflexió:trobem el desviament on a la dreta aniran els de la curta de 12kms i a l'esquerra els de la llarga (una mitja convertida en 24kms). En Vic em diu que anem a la curta si vull plegar tard o d'hora pero inconscientment segueixo pel camí de la llarga, que es el que em toca. El cap em diu que es un dia d'aquells que patiré i molt, però em nego a rendir-me.
Segon avituallament al 10 i sembla que milloro, les baixades son molt tecniques i les pujades exigents, no se que prefereixo, tot corriols minusculs que no saps com i quan acabaran i una calor sofocant que em fa pensar que cauré rodona, però he de seguir. Si o si, si més no ara ja porto la meitat (i penso que si he estat tan inconscient per apuntar-me a  l'ultra trail d'aquí 5 mesos he d'anar entrenant el conviuré amb el patiment i seguir endavant, tot i ser un mal dia, tot i voler plegar, això i només això, la fortalessa mental, serà el que em farà acabar amb èxit el meu repte arribat el dia).

I així, amb patiment e intentant reconvertir tots els imputs negatius en positius, van passant els kms i m'ho plantejo diferent. No estic gaudint, no m'ho paso bé, però segueixo. Tinc en Vic al costat i gràcies a ell tot es mes fàcil, la seva companyia, els seus ànims, la seva conversa. Anem amb el mateix grupet de corredors, tres o quatres noies i uns quants nois, els adelantem i ens adelanten constantment.
Segueixen passant avituallaments i després de molts corriols i pujades ens trobem al km 21 on ens donen un gotet d'aigua i decideixo apretar els darrers kms que ja seran de baixada.
I si, finalment despres de tot, de tantes i tantes vegades de pensar en abandonar (mai ho havia pensat tantes vegades i, el que es pitjor, mai ho havia pensat només portar 500 metres) creuo la linia de meta, amb el Vic, i on ens espera el Joako, amb peto i abraçada de les seves, recordant-me que acabar avui em fa molt gran i molt forta, i...perque no dir-ho, que la cursa es dura de cullons.

Fer 24 kms quasi sense gaudir ni un sol moment no es gens facil, fer una carrera quan en tot moment vols plegar encara ho es menys, però no tots els dies son perfectes, i menys totes les curses...i si, m'espera una temporada intensa d'entrenament, ja que enlloc, i menys a la muntanya, ningu et regala res.

(Esto no se para, esto no se para)




...

Ara em permetré ser critica amb l'organització.

Carrera molt maca, corriols espectaculars però avituallaments mes ben justets. Tot i que es preveien 5, aquests estaven mal repartits, concentrant-se dos en els kms 19 i 21, i sent tots d'aigua a excepció del primer amb cocacola i el del 21 amb isotonic (total, pel que quedava) i una mica de sindria tallada i xuxes de gel.

L'altre factor, que ja se que no es tan greu, es que tot i pagar els 24 euros (crec recordar) d' inscripció, al inscriure'm la darrera setmana no vaig tenir dret a la bossa del corredor, amb els mitjons de regal de la cursa, però si que van haver corredors amb doble premi de mitjons i samarreta de la cursa. Potser seria millor qui tenia samarreta no tenir mitjons i així tots satisfets, no?

I el tercer, i ja es mirar molt prim, va ser el Do It Yourself dels entrepans a meta...agafa pà, pernil dolç i...taxin!!!!

En fi, suposo que detalls a millorar per properes edicions!!! 

11 comentaris:

  1. hahahaha m'ha agradat el DIY del final..crec que la propera cursa que organitzi al final posaré directament un buffet lliure i que cadascú agafi i es prepari el seu plat.

    La veritat és que cada vegada hi ha més curses i amb organitzacions i prestacions més dolentes.

    No sé si és l'afany de fer diners, la poca experiència dels qui les creen o no ho sé pas, però hi ha cada desastre de cursa.

    Jo aquest diumenge vaig tornar a la muntanya després d'un any sense fer-ho per culpa d'una tendinitis al tibial posterior que m'ha deixat mig ko molts mesos. Les sensacions són estranyes però de mica en mica et sents més còmode.

    Segur que a la propera la cosa va millor. Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. merci narcis! simplement la mev tactica q faig servir en asfalt quan vaig justeta de delxar el cap en blanc i apretar aqui no serveix perque es hostia segura...pero poc a poc anire agafant el gustet per gaudir d'aquest nou medi per mi!!!

      ahhh quan vulguis montem una cursa i ens forrem!!!!

      Elimina
    2. $$$$ (ara posava ulls te tio Gilito) hahahaha...

      Les castanyes formen part de l'aprenentatge. N'hi ha que contínuament "aprenem" ;-)

      Elimina
  2. Anna, després de les meves actuacions darrerament no sóc ningú per dir-te això. Però si no estàs corrent perquè t'apuntes a un trail de 24km i amb tant desnivell? Com et dic vaig fer la VCUF amb unes condicions pèssimes, però quan em vaig inscriure estava a tope. Tu t'has inscrit aquesta setmana, si últimament només nedes, perquè t'inscrius? No dic que no ho facis, que no corris, però si en l'entrenament et vas sentir còmode, doncs et muntes un entrenament de los "guenos" el diumenge, t'estalvies els 24 euros i el córrer a disgust (si no vas, cap a casa).
    Oju, no és una crítica, ho faig per tu (com diuen d'altres)
    I si vas a fer l'ultra de Collserola, ja t'estàs buscant una marató de muntanya abans, o lo vas a flipar.
    Un altre consell gratuït (et sona)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies pels consells gratuits, Pau. Simplement tres setmanes abans a Molins havia fet el mateix i m'ho havia passat pipa tot i que era tb reacia a fer-la (vamos ja saps com va anar el tema, que si es per acompanyar a una amiga...bla bla bla). Realment no es entrenar o no, es tenir el dia creuat. el tema del ultra ha sigut una liada d'aquestes mitiques d'Isa i companyia...aixi que si arribo be, sino ja tindre un motiu per reventar-me els 300 euros d'intemperie

      per cert, els consells gratuits cada vegada els ji faig menys cas ;)

      Elimina
  3. Anna, no comparis, una marató o un Half et dóna molt de crèdit, però al final s'acava, a Molins no feia res que t'havies cascat un Half, però si en tres setmanes corres poc i la bici no la toques, només nedant no és recomenable presentar-te a una cursa de muntanya. com t'han dit al Face, la muntanya és molt dura i se li ha de tenir respecte.
    Es pot tenir un mal dia, és cert, però pel que tu mateixa expliques, em sembla que va més enllà d'un mal dia.
    I encara que no facis cas dels consells (o que facis cas dels dels damés), jo els seguiré fent, no ho puc evitar.

    ResponElimina
  4. I per cert, mateixa distància, però un mes més tard i amb quasi 400m més de desnivell, això també s'ha de mirar, si em permets el consell, que ja sé que no ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre em quedarà el plan B, no tenir blog, o si mes no...fer-ho i fer una cronica dient que m'he sentit de puta mare, així m'estalviare això. Si em vaig apuntar va ser perque em va semblar bona idea fer una prova amb el Vic i el Joako. Si va sortir malament...bé, per les vegades que ha sortit bé, no hi ha mes

      Elimina
  5. Anna jo només vui dir-te que miris la part positiva de les coses:
    1) com has cambiat mentalment
    2) Em la persona que tes convertit esportivamen
    3) Que una cursa de montanya no es una de asfalt.

    Per la de Novembre no et preocupis que entrenares i si ni tu i jo no estem preparades aquell dia quederem i anirem a fer un esmirzar; la montanya es exigent.

    I per la que tenim la semana vinent a disfrutar, pujades caminan i baxedes correns i di no de cul pero disfrutan es chulo patir pero patir per gaudir no per mori.

    Molta anims per mi ets una campeona facis el que facis

    Un peto molt gran
    I a disfrutar.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gracies isa! no saps com necessitava els teus anims

      ;)

      anira be

      Elimina
  6. Anna, ja fa molt temps que ho penso, per això aprofito l'avinentessa, comparteixo 100% el que diu el Pau, tot i que cadascú es lliure per fer el que vulgui penso que cada vegada li perdem més el respecte a les proves que requereixen certa exigència sense portar un entrenament amb un mínim de garantíes, no es tracta de demostrar res a ningú, es tracta de disfrutar amb el que fas (evidentment patint el que correspon).

    ResponElimina