dijous, 12 de setembre de 2013

Mm OFF

Les coses mai saps com venen i perque venen, simplement passen i ens hem de resignar a elles. Aquest es el meu estat d'ànim ara mateix: resignació, i tristesa.

Encara no se perque un dia tornant de la travessia nadant de Begur l' Anna em va liar per apuntar-nos al sorteig de la Matagalls-Montserrat, ella ja estava inscrita però necessitava algú que l'acompanyes 86,6 kms i uns 6000 de desnivell acumulat. Jo, sense pensar-ho massa, vaig acceptar, pensant que segurament no ens anava a tocar, i molt menys a les dues, però que ja tenia una excusa per començar a entrenar de nou el running, i aquesta opció a sorteig comportava també algun petit repte intermig i l' Ultra de Collserola.

I va tocar. A la primera. Recordo a les 8 de la tarda sortint de nadar estavem les dues mirant com histeriques el telefon i vam fer un salt/crit d'alegria al veure que estavem dins. A partir d'aquí, molts matins, molts, sortint per Collserola i corrents-caminant per caminets i corriols descoberts per mi mateixa o ensenyats per la meva gent. I jo, amb l'emoció, intentant transmetre tot el que anava descobrint a l'Anna. Preparant curses, travessies, entrenaments...fins el darrer.

Setmana de descarrega, dimarts tarda 8 kms per asfalt i dimecres ens trobem tots per fer unes dues horetes fins Sant Cugat per Collserola, caminets dels meus preferits per agafar una sobredosis d'autoestima i de ganes abans de descansar. Aquí la Bea, l'Ernest, l'Eva i el Borjita...i una insistent pluja. Ens ho passem be, molt be, i em trobo forta. Com diu en Borjita: la Mm ja està a la saca!


I això semblava, però a vegades les coses van com van i no es pot donar la culpa a ningu.

Arribem a Maduixers i cada vegada plou més. Agafo la moto, rellisco amb la grava i al terra. Després ambulancia i urgencies directes a la Vall d'Hebron. Pronostic no fatidic però que si m'obliga a descansar 10/15 dies. Cames magullades i pelades i espatlla esperant ressonancia perque tot pinta a tema muscular serios.

Em sap molt de greu, Anna. Però diumenge t'espero a Montserrat. I qui sap, l'any vinent, allà hi estarem. Espero que també amb tot l'entrenament fet. Ara només ens queda descansar i pensar en la propera

(Esto no se para, esto no se para)

6 comentaris:

  1. Ánimo bonita! Ya te lo he comentado, el entreno ya está hecho, sabes q puedes hacerla y es cuestión de que te decidas por otra!

    ResponSuprimeix
  2. de la rabia t'hauries d'apuntar a la TransVulcania.....

    :-)

    ResponSuprimeix
  3. Ahora a recuperar!!!! Cursas mil!! Cuerpo 1!! Anims!!

    ResponSuprimeix
  4. Quna p... mala sort anna, molts anims en aquets moments que nomes un boig pels reptes enten, cuidat i milloret lo abans millor, Collserola et regalara allò que t'ha tret a l'ultra trail de collserola!!!

    ResponSuprimeix
  5. Anna! bruixa guapa! reina de l'autofoto! pobre niña ciega atrapada en un vestido verde! No havia llegit les darreres entrades del teu blog fins ara i m'emociono d'aparèixer perquè aquest any no ha pogut ser però jo em quedo amb l'estiu ple de risas i plans i estratègies i psicòpates i més risas i alguna picada de merdusa, sí, malditas! Tens un munt de curses per davant, i podràs amb la que et proposis i a més amb nota com a les Borges Blanques! Ole tu! KilliAnna!

    ResponSuprimeix