Avui s'ha realitzat una competició en rosa,completament en femení, on totes i cadascuna de les noies que estavem a la linia de sortida per una vegada a la temporada hem estat protagonistes d'una prova de l'esport que tant ens omple i tantes alegries ens dona; aquest dematí s'ha celebrat la II Triatló de la Dona
Durant aquesta setmana previa a la competició cal dir que vaig estar dubtant en tot moment si realitzar la prova o no (vaig decidir-me finalment ahir a la tarda a assistir quan ja estava convençuda de no participar tot i portar apuntada varies setmanes abans). Els motius de no voler fer-la, varis...que ara els detallaré, encara que ara que ja he creuat la finish line reconec que tot eren absolutament excuses barates.
- setmana després de reincorporar-me a la feina, i per tant, horaris desquadrats
- aigua del parc de l'espanya industrial de dubtosa netedat (això si que es 100% real, vaig anar diversos dies a mirar i alla ningu havia netejat, flotava de tot...acccs!!!)
- possibilitat d'hostia massiva en bici al creuar-se les participants (teoricament era prova de promoció i hi havia opcio de que es participes amb qualsevol tipus de bici...faaaaals!!!quin nivell de noies i quins pepinos de flaques que portaven)
- la Tere em comenta que la profunditat del llac es mínima (completament cert) i no passa de 30 cm, per tant, fer crol, serà de manera cutre salchichera
- em proposen fer una mitja marató de muntanya a Lles de la Cerdanya ( el plan m'atreu molt, pero realment les darreres setmanes les he dedicat a entrenar les tres disciplines, no nomes el run, així que tampoc estic a full)
- no participa la Julia que ha marxat a las Vegas ni la Cris amb lesió al genoll
- toca The New Raemon al festival Sintonnitza dissabte a la nit(jajaj, això no es excusa, pero em mola veure'ls)
- diuen que plourà mooooolt...
- estic amb nul.les ganes de competir, tinc en el cap el xip de: val mes un bon entrenament que una mala competició
 |
| totes les noies a la linia de sortida |
I així inicio la setmana, amb entrenaments correctes on en Xavi em fa anar bastant descansadeta pensant en la Tri, m'aconsella que estigui amb el pensament molt positiu i optimista, gens nerviosa, i que sobretot com sempre gaudeixi. Dijous faig tècnica amb la Tere al Mediterrani despres de mes d'un mes i reconec que tot i l'estiu passat entre mig em va genial, francament mooolt be, estic tranquila, ella ha notat la millora, tant de velocitat com de fons i això es una pujada d'ànims enorme.
Dijous tarda cames una mica cansades, algunes rampes, res millor que fer un massatge al fisio perque descarregui i de pas que faci el que toca a l'esquena, que també esta fina.
Despres a la nit, V World Congress nadapedaleacorre , amb bonissima companyia, pizzes, molt riure i converses girant al voltant de les triatlons, reptes del 2012 i com encaminar el destí d'aquest grup de tendencia anarquica.
I comença el cap de setmana: divendres tarda baixem al mar amb en Pau i l'Albert on l'aigua està bastant mogudeta, dissabte faig un entrenament bastant vàlid amb sensacions bonissimes i despres tertulia amb en Kilian sobre que faré l'endemà (gràcies!!!), tarda de relax i decisió que faré la Tri. Ahhh, aprofito per felicitar als herois i heroina del cap de setmana, els nanos de la Marnaton: Felicitats de nou: Maria,Roger,Marcel,Nacho i especialment a la sardinilla d'en Xavi amb el seu podi, ets un mestre!
I arriba diumenge!!! despertador a les 6.20h i arribem a les 7.30 al parc de l'Espanya Industrial, en dejú, on ens trobem a un munt de noies nervioses per realitzar la prova, moltes d'elles es el seu debut i d'altres (per no dir la majoria) porten darrera el seu orgullós novio triatleta donant consells de darrera d'hora i podria afirmar que mooooolt mes nerviosos que elles, alguns amb nens de menys de dos anyets en el carret veient com la mama també farà la prova que tantes alegries porta al papa (aquest dematí els papers s'han invertit, i això m'agrada)....i entra la multitud, la Cris i Oscar! quina ilusió, han matinat una passada després d'arribar ahir a les tantes d'haver participat a la Triatló de Banyoles Olimpica l'Oscar però allà estan per animar. També estan, i encara m'ilusiona molt més, els meus pares, i la meva Boira, que es la primera vegada que em veuran On Fire!!!
Entro a boxes, a les 8.00, i darrera de les tanques Oscar i Cris, on l'Oscar no para de donar mil consells: no ates el casco, las gafas allí para ir mas rapido...jajaja, nervis nervis...i la Cris amb la càmara en mà fent milers de fotos...i ara si que si, cap a la linia de sortida.En col.loquen en grupets de 50, jo seré la 6a sortida, anem per edats, es a dir, la penultima sortida...bé, es un risc, se que de l'aigua sortiré tardissim i em trobaré tot el problema per avançar a la bici, però bé, endavant!!! L'ambient es excel.lent!!! La prova comença!!! ( si una cosa puc assegurar es que si hi ha companyerisme abans de començar les dones una vegada estem en acció som 100% competitives)
La meva prova ja podeu imaginar com ha estat, natació gens comode, angoixa de posar el cap dins d'aquella aigua bruta, amb trams on podies (fins i tot hi havia companyes que ho feien) caminar per dins del llac, ja que tocaves amb la mà el fons, convinant amb braça o com bonament es podia, ens ajuntem de cop tots els colors (el minut de marge d'una sortida a l'altre no ha estat suficient), l'aigua fa pudor , col.lapse a les boyes, pero en un tres i no res ja estem fora. Ja sabeu que penso d'això, que TOT SUMA, i triatló=adaptació com diu el mestre.Després transició molt ràpida, agafo la bici de les darreres i quatre voltes al circuit, moooolt de gas, circuit amb rectes i completament plà, d'aquells que tant m'agrada i on recupero molt de temps, moltissim i sobretot gaudeixo molt.
Deixo la bici, i comença la cursa a peu, sensacions genials, res de càrrega als bessons, i faig la cursa a un ritme bastant alegre tot i tenir bastants desnivells i pujades.
Durant el recorregut: familia, amics, coneguts...es el que te estar enmig de Barcelona, això es un valor afegit dels importants.
Finalment passo la Finish line sent la 76 de 322, no està del tot malament, el dia que nedi en condicions, que comenci a tremolar el mon! jejejeMil gràcies a tots els que han estat al meu costat avui, física o mentalment. Ha estat una experiencia 100% recomanable, a millorar alguns aspectes com la profunditat del llac del parc, però estic convençuda que en edicions properes aquest aspecte es solventarà i cada cop hi haurà més noies que podran dir: Soc Finisher! (la Cris ho te pendent quan aquell genoll no li faci de les seves)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada