Solidaritat es femení (cursa de la Dona 2011)

Si s'ha de correr es corre, i mes si es per una bona causa. I seguint la rutina que m'espera durant les properes setmanes, això s'ha fet aquest dematí,on la pluja no ens ha deixat descansar ni un minut.

La cursa de la Dona es un d'aquells esdeveniments que crec que a partir d'ara mai podran faltar al meu calendari i crec que no hauria de faltar en el de cap noia corredora-caminant de Barcelona. La distancia es mes que assequible, 6 km pel centre de Barcelona, i on cal destancar l'ambient de solidaritat i bon rotllet que es respira, poder passar un dematí amb les amigues i sobretot el fons que té aquesta cursa: Lluitar contra el cancer de mama.

Divendres 4 de novembre, 5 p.m, ja es podia sentir l'ambient de la cursa, el Corte Ingles de Diagonal era una cua inmensa de noies, dones, mames, iaies i de tant en tant algún home (jajaja, pobret!!) recollint la samarreta i dorsal! Fa tres setmanes o quatre ben bones les Dragones Molones vam decidir apuntar-nos a la cursa, i la Julia rapidament ens va inscriure (sort d'això, perque van volar rapidament) , així que allà estavem totes (la Bea, la Isa, la Sheila, la Julia, la nova incorporació Lidia i jo) recollint el kit de supervivencia i posterior cafe-maruja perque ja sabem que per molt que de tant en tant fem podis i bones marques, mai deixarem de ser dones (tampoc ho pretenem que consti!).

Diumenge 6 de novembre, 7 a.m, sona el despertador, no he pogut dormir practicament res, tota la nit plovent sense parar, practicament com tota la setmana, però ara millor no pensar...dutxeta calenta, i al lio!!!, no hi ha opció de quedar-se al llit, així que millor sortir rapid i esmorzar. Plou mooooltissim, hem quedat a les 8:30 a l' hotel Plaza, cal recollir xip i despres sessió de fotos de la Fundació Le Cadó contra en cancer de mama - Flor de Vida, només per això, ja val la pena mullar-se. Cal pensar plan B per arribar fins allà, però per això tinc el supporter number one - l'home de la meva vida: el Papa (jajaja, anava a venir igualment, però clar, no matinar tant, que consti).

Arribem a Plaça Espanya entre les torres de sortida, no nomes plou, fa un fred de nassos, en res ens calem fins els dits petits del peus, anar amb el paraigües es una tonteria, ja que tard o d'hora ens mullarem, així que decidim despedir-nos ja dels supporters, col.locar-nos en el primer caleix de sortida, i començar a escalfar.



Dragonas molonas, pre-cursa (estem relativament seques)



Mai havia escalfat tant, mai...realment hem escalfat 20 minuts per correr 30! jajaja, però ha estat supervivencia, pluja constant, més fred, però es una festa: hem escalfat al ritme de la musica amb uns moviments bailongos mes propis d'un sabado noche que d'una cursa, pero que voleu que us digui??? avui es la Nostra Cursa!!!

A les 10.00 a.m: sortida, més pluja, ens separem rapidament..."in situ" ens adonem que han canviat el sentit de la cursa...no baixem pel Paral.lel, anem per Gran Via (al looooro, això vol dir que acabarem pujant Paral.lel, però bé, es un mal menor amb la que esta cau ara mateix).

Els punts kilometrics no estan  marcats (nomes el 3 que era coincident l'organització el pot aprofitar) així que només tenim aquesta referencia! (es comenta que s'havia canviat per temes de pluja i no relliscar pel Paral.lel, encara que desconec realment quins motius han portat al canvi, el que estava clar es que era de darrera hora)

L'ambient durant tot el tram es fantàstic, completament diferent a les altres curses on estas acostumada a noies i dones amb nens petits animant als papas, parelles i amics...avui es diferent, son ells els que ens animen a nosaltres, amb grans paraigües i amb crits acollonants d'ànims, a les campiones. Pell de gallina (pel fred? potser, tot ajuda) al veure en Pau,en Willy-willy, en Carles, la Julia (finalment no ha pogut correr) i el Papa.

Final del Paral.lel, girem a les Torres, recta final...i meta!!! estem congelades i xopes, però contentes...bones sensacions durant tota la cursa i temps digne tot i el temps ( jajaja, i quin temps ha fet?? ha plogut! i tu?? -se que això només ho pillarà en Pau, però m'arrisco!).Trobem a la familia, en Pau ens informa que hem entrat molt be referent a la resta de noies, moooola!!, ens canviem de roba, i dessitgem arribar a casa i dutxeta calenta.

Aquest dematí em porta a pensar varies coses:

1. Les dragonas molonas estan molt fortes
2. Els supporters Dragons son els millors
3. Quan corres per un fons solidari, l'entrada a meta te millor sabor
4. El dia 20 a la Rupit-Taradell les passaré putissimes, això si, seran 44 km amb una companyia fantàstica! :)

Ara ja només em queda tarda de sofa, manteta i veure com d'altres (Roger, va per tu), gaudeixen de la Marató de Nova York!

(Esto no se para, esto no se para)