Pas a pas, Km a km

L' objectiu està clar, però està lluny. Aquesta és la sensació que m'emporto després d'haver participat aquest dematí en els 10.000 de la marató del mediterrani. Això, i que la Bea està molt forta!

Diumenge passat a la cursa a peu de la Garmin vaig adonar-me que vaig patir un munt. No podia entendre el motiu, encara que suposo que està clar i justificat, la manca d'entrenament passa factura. Sortir a correr tres o quatre cops en dos mesos potser no es el mes recomenable, i molt menys passar-se les series pel forro per preferir anar a nedar. És el que comporta el pànic i les obsessions, i tornem a les mateixes de sempre: potenciem el punt fort o millorem el punt debil?? està clar que jo vaig fer el segon, i no canviaria en cap moment de decissió...però ara, amb els primers freds fent-se notar, s'ha de mirar endavant

Gairebé per casualitat quan les inscripcions ja estaven tancades ens vam apuntar a la cursa la Bea i jo, el plan pintava genial, cursa de 10 km amb el carrito i en Willy, ritme mínimament tranquilet per saber a quin punt estic ara que comença la temporada i per treure'm el mal gust de boca del running de la Garmin.



Les dues Dragones i el petit Dragonet

Ens trobem a les 8:00 per arribar en poc més de 10 minuts al canal olimpic, aparquem bastant lluny, així que toquen uns 2 km d'escalfament. En Pau te el seu propi repte: fer de llebre a l'Ana i baixar d'una hora i mitja a la mitja Marató.

Ens preparem 10 minuts abans de la sortida al final de tot, no volem liar-la massa ja que els primers 700 metres es un caminet molt estret i si ens col.loquem davant hi haurà greus problemes amb el carrito...i just en aquell moment: en Willy plora com un desesperat, te son o calor o cap de les dues coses o les dues...el xupete també ha desaparegut del carro. La Bea intenta consolar-ho i decenes de persones ens miren amb cara de: mala madre y mala amiga, llevar al niño a sufrir! jajaja! Nosaltres ens justifiquem dient que al Willy li encanta el Willy Run...però per les cares sembla que no es convencen. I per fi comencem a correr, i el nen deixa de plorar i comença a riure (no pot negar els pares que te)

Correm intentant separar la gent, demanar pas, demanar perdó...i portem un ritme mitjanament decent. Faig un escaqueo per intentar fer parada tècnica al km 3, però l'intent es fustrat, massa gent mirant! aggggrrrr!!! No enganxo a la Bea després fins l'avituallament del 5. Tornem a correr 2 kms plegades però la necessitat de parada apreta! A partir d'aquest moment vaig a pocs segons d'ella però es impossible enganxar-la. L'estic veient tota l'estona, ens separen uns 50 metres, però ella no afluixa! Es una campeona!!!!

Durant tot el recorregut milers de comentaris, ànims i crits que reconforten un munt a dues Dragones amb un carret!! Es una sensació diferent!

Finalment arribem a meta, temps dolent però bon sabor de boca, amb la sensació que em queda molta molta molta feina per arribar al punt en el que estava fa una mica mes de 6 mesos, i encara molta mes per aconseguir el repte de running del 2012, el proper 26 de febrer a la mitja de Barcelona. Queden 4 mesos i 2 dies!!!. Entre aquestes dues dates em separen moltes hores d'entrenament, molts kms acumulats, moltes series, molt de fred a les mans i les orelles i especialment moltes curses de 10k.

Felicitats a l'Ana i les seves magnifiques pacemakers!!!

Ara l'objectiu està en el cap i en el fons, si un repte fos fàcil d'aconseguir llavors no seria un repte!!, seria, seria, seria...no se, però un repte segur que no. Adjunto la definició:

Pau, Willy, Bea i jo post cursa!!!

El término reto hace referencia a un desafío o una actividad (física o intelectual) que una persona debe realizar sobreponiéndose a diferente tipo de dificultades. Un reto puede llegar a ser complicado y peligroso en algunos casos, pero obtener éxito siempre es algo que genera satisfacción y alegría ya que no sólo implica poder cumplir con una tarea específica sino además con aquello que supone alguna complicación. Los retos pueden ser autoimpuestos como un desafío que la persona hace consigo misma, como también impuestos desde afuera. Dependiendo del individuo, cualquiera de los dos casos puede representar bastante presión y exigencia.

(Esto no se para, esto no se para)

Mitja Barcelona