1/2 BcN (o com recorrer la teva ciutat en menys de 2h)

Recordo quan vaig decidir fer la 1/2 de Barcelona.Potser no recordo la data exacte (les inscripcions no s'havien obert ni tan sols), però si el lloc: estava fent un passeig per Sant Cugat amb la Neus i el Miquel i vaig dir sense mes motiu: l'any vinent faré la Mitja de Bcn. La reacció va ser l'esperada: vale, vale, anna...(suposo que després del tema Tri sabien que ho faria, però jo en aquells moments vaig pensar que pel seu cap passava el mateix que pel meu: joeeeer, que palo, correr tanto rato, no se ni porque lo digo)

Una vegada acabada la temporadeta breu de debut deTri, va anar agafant forma la idea de fer la Mitja de Bcn, això si, decidint debutar a la Mitja de Granollers 3 setmanes abans per veure que era això de correr 21km i para que engañarnos, si feiem figa, que no fos a "casa".

L'experiència va ser bona, molt bona, amb un petit "però", 0:00:25 per baixar de les 2 hores. Així ja tenia un objectiu a Bcn, baixar el crono aquests segons, però un objectiu molt molt més important: gaudir de la cursa i gaudir de la meva ciutat.

La setmana previa hi ha un canvi de xip després de la Duatló del Prat per equips.Començo a tenyir els meus pensaments de "rosa saleta",com diu la Bea, i em plantejo fer la Mitja de manera diferent després del clinic d'en Leiva, per sensacions, sense Garmin, ni Iphone ni res de res...perdó, estic mentint, amb la Lidia (jajaja, petit detall que em deixava i clau).

Nervis les hores previes pocs, soc conscient que no tinc cap pressió, mai tinc cap pressió, i que les que tinc son només les que jo mateixa m'autoimposo, així que em desperto amb ganes de passar-ho (reconec que dormint poc per una festeta la nit previa).

A les 8.15h foto de rigor, parlem, riem, estem amb la Isa que avui serà la suporter de luxe, més fotos, arriba la Neus i el Miquel (esperit Banyoles return), la Lidia em requisa el Garmin que m'havia posat sense dir res i li dona al Siscu (ara penso que sort d'aquest acte) i al calaix!! ooohhhh, no hem escalfat, meeeee!!!uppppp, no porto gels, s'han quedat a la bossa!!!jejeje, una cosa es correr per sensacions i un altre es sortir a correr empanadissima.

Comença la Mitja, sortim de molt endarrera, ritme comode que va marcant la Lidia, jo sense saber benbe quin es, les llebres de 2:00 per davant, tot i que ells han sortit de abans, però tinc la sensació que van ràpid, sento comentaris de gent que pensa el mateix, decideixo preguntar: afirmatiu, "a esa liebre se le va la olla y va a 5:00 min/km". Enfilem el Paral.lel, deixem les llebres darrera, suposo que perque s'han tranquilitzat una mica i porten ara el ritme correcte. Es la primera vegada (a més a més de la cursa de bombers) que supero el Paral.lel de manera tant comode, suposo que en part perque es just a l'inici de la cursa i perque se el que m'espera.

En res Entença i Gran Via, primer avituallament, ritme comode, seguim igual, m'informen que anem bé. Km 8 i passem per Arc de Triomf, subidón al veure els suporters. Km 10, segon avituallament, decideixo pendre mig gel de la Lidia i fer un glopet petit d'aigua, m'agafa un "flato" bastant fort abans de començar a pujar carrer Marina (la Lidia em dona el tap de l'ampolla d'aigua, em diu que l'apreti amb la mà del costat on tinc flato i que tinc uns 2 kms per recuperar baixant una mica el ritme, que anem molt be). Miro a la dreta, i veig en Marcel Zamora que ja va de tornada, que crack!

Carrer Marina passa com passa, i ja tenim damunt el tram Pallars, Alaba, Bolivia. Es fa pesadot tot i les bromes pensant en les borratxeres de farà uns anys per la zona, passant davant de l' ovella negre i carrers propers (es el que passava amb 18 anys, que no anavem al Luz de Gas a fer gintonics).

Agafem Diagonal Mar, sol de justicia, aquí ja si que m'enfonso, les llebres de nou ens adelanten, jo no ho veig gens clar. La Lidia no fa res mes que recordar-me que elles han sortit davant nostre, que anem bé, però que no afluixi, sobretot sobretot, i que por "sus pelos" que lo logramos.

Seguim amb les conyes en el rectangle rar de Bac de Roda, Llull, Pujades, Lope de Vega i Espronceda (darrer avituallament fet i bajón del km 16 inclòs). Es queda ella l'ampolleta d'aigua, por lo que pueda pasar. Calor, més calor, molta més calor.

Començo a sentir que vaig justeta, veig la Montse del Gavà, ens animem. Port Olimpic i Avinguda Litoral es interminable.

Quan queda??? Anna, 2 kms màxim... i ja està! uff!!! (realment penso en que aquesta es l'espineta que tinc clavada de la duatló del cap de setmana anterior), intento apretar, sento un comentari de darrera: no se que culito de los dos tocar!, però no identifico la veu, les poques forces que em queden son per estar a punt de dir un: me cago en tu madre, però just en aquells moments decideixo mirar i es en Martí, seguit d' en Roger. Canvio la frase: Martí d'aquí un km et deixo tocar el cul que vulguis però ara per favor no parleu i tireu de mi.



Li, jo i Martí (entrada a meta)

 Ells van parlant, sabem que la Isa, en Carles, Xaxa i Katia van darrera, una conversa "normal" perque jo deixi de pensar massa. Pregunto quan queda, estem a metres, 700-600-500. Segon flato del dematí, aquí surt tot el meu caracter: No puc! tinc flato! sento una especie de "te jodes y sigues", jo em vaig queixant però ningú em fa cas, pregunto exactament on està l'arc d'entrada, veig a la Neus i en Miquel...ningú contesta, Lidia i Martí em tenen agafada un de cada mà, darrera en Roger.Apreten, sprint final...(no se si estem On time o no), però realment no m'importa, creuo la meta massa morta.

Agafo aire, respiro, sento un: noia, estas be?, afirmo com puc, miro la Lidia, miro el Martí, ningú diu res. Torno a mirar. La Lidia riu i diu: Anna sí!.L'abraço, em cauen unes llagrimes. Son segons que per mi tenen sabor a gloria.

Ens retrobem tots, més fotos, riures, felicitacions i la Lidia preguntant:

- Bastús quina es la propera?

- Me cagu en tot, Albujar!!!! i ara m'ho has de preguntar???jajaja

(Ara mateix la matava, i durant els darrers kms l'he arribat a odiar, però sap que l'estimo una passada i que sense ella avui, ufff...no puc dir que hagi gaudit més que a Granollers, tampoc puc dir el contrari. He patit més, això ho tinc clar, i també se que sola no hagues millorat la marca anterior. Gràcies Li)

Si puc escriure quatre linies crítiques de l'experiencia, he de dir que he fet dues Mitges Maratons amb uns temps bastant dignes sense haver entrenat, les coses com son, entre lesions, molesties i que encara no he pillat el puntet de "gaudir del correr". Em proposo a la propera no arribar tant justa de kms i sobretot sobretot de tirades llarges.

El repte 2013?? no ho se, potser comença per M, ara tinc ganes de nedar i rodar, pensant en les Triatlons que cada dia estan mes properes.

(Esto no se para, esto no se para)

Temps total: 01:59:48

Parcials:

Km 5: 27:19

Km 10: 55:20

Km 15: 1:24:15

Km 20: 1:53:25