La cabeza lo tira todo

La cabeza lo tira todo, o el que es el mateix, el patiment de la Duatló del Prat per equips.

Aquesta frase va ser una de les primeres que va dir (i que no es va cansar de repetir)  en Jaume Leiva en el Clinic que va organitzar el Club dissabte per la tarda. Jo, mentres l'escoltava atenta, no parava de tenir "flash backs" del que havia experimentat hores abans a la Duatló.

Portava unes setmanes molt nerviosa al respecte, organitzant, montant equip, entrenant, preparant...i el cap de setmana anterior va ser el detonant (entrenament dissabte i diumenge bastant digne, veient a les noies molt fortes, i jo mes debil de cap que de cap altre banda, poc centrada i poc efectiva (esportivament parlant)

La setmana s'apropava i jo seguia igual, mes nerviosa, mes preocupacions i el que es pitjor, el xip que patiria. No podia treure'm aquesta sensació del cap. La Lidia, la Paula i la Katia estan fantastiques pero, perque tantes pors?? nervis per la gent que venia a animar-nos? per ser la primera duatlo en equip? per a qui m'anava a trobar allà??

El dia arriba, finalment

Dissabte al dematí ben aviat ens reunim totes les noies i anem en cotxe direcció al Prat per deixar les coses a boxes. No sabem on estan, ens equivoquem anant als boxes de la triatló (al costat de la Platja). Agggggrrrr!!!!Comencem bé.Una vegada trobem la zona, aparquem, recollim dorsals i ens decidim a entrar les bicis. Problema de nou, però aquesta vegada dels grans: hem de portar exactament la mateixa equipació!! (impossible a 20 minuts de que boxes tanqui, fins i tot impossible ni que tinguessis 3 hores de marge) i els nervis s'incrementen i s'incrementen.



Anna, Katia, Lidia i Paula



Finalment ens ho montem com podem i aconseguim deixar les bicis i escalfar. Porto un munt de roba i un paravents asfixiant, el trisuit no el puc portar però la termica la conservo, un altre problema més a la llista per una persona com jo que sempre te moooolta calor, moltissima, i que va fer la Mitja de Granollers a -2ºC amb samarreta de keniata i pantalonets curts.

Sense tenir present res mes, anem a veure la nostre gent (han vingut tots i ufff, segueixo dient el mateix cada dia, però son els millors). Pau, Bea, Isa, Carles, Julia, Rafa, Roger, Joako, Sergi, els nens...ufff, son fantàstics.

I ens col.loquem a la sortida, som l'equip 8, ens preparem, sortim les 4 bastant rapidetes, i aquí comença el patiment. No vull dir massa cosa al respecte perque prefereixo oblidar-ho. Nervis, angoixa, molta calor, moltissima, em costa respirar, mes nervis i mes negativitat en el circuit, no puc treure'm roba per no desqualificar-nos.Tot i això, aconsegueixo fer forçada per elles el meu 5.000 mes ràpid mai fent, començant a 4:10, però l'agonia es horrible. En bici crec que les coses milloraran, pero no, això no ho salva ni deu, dues voltes tirant de pebrots mes que de cap, perque el cap no se on el tinc ara mateix. Si una veu en off arriba a dir: Anna pots parar ara mateix, paro. Però podia passar de tot, que una d'elles punxes a la bici o rellisques i es fes mal, a més, la Paula ja al primer running tenia molesties al genoll.

El cap no tirava i el cos sense ell no tirava. Sempre que sentia que algú em deia això pensava que...no se, no ho entenia, però ara puc dir que si el cap no tira, patiment assegurat. I també que els nervis les setmanes previes traeixen molt i juguen males passades. Per sort tot va acabar be i puc dir que tinc unes companyes fantàstiques i uns amics excepcionals, però la meva estona de patiment no me la treu ningú.

sortida dragonas Duatló el prat per equips

Dues frases unes hores més tard em van donar un xut d'energia: un amic em va dir alguna cosa així com "això et farà més forta", i la Julia (i suposo que també en nom de la Bea) després dels ultims cafes fets em va dir: quan es competeix es competeix, i la resta l'has de bloquejar en aquells moments.

Ahir va ser un punt d'inflexió, ara només cal plantejar-s'ho tot de manera diferent, encara que se que, tard o d'hora, en aquest sport, tornaré a patir, i això es senyal de que estem vius.

(Esto no se para, esto no se para)