Banyoles returns (triatlo Itu world cup)

Sabia que seria una cap de setmana diferent, i sabia que seria un cap de setmana on el que menys importaria seria la nostre triatlo. No obstant, estava nerviosa, molt nerviosa. Tornavem a Banyoles, un any despres (realment 11 mesos despres), exactament al mateix lloc on havia debutat, pero aquesta vegada erem molts mes. Al trio (ara gairebe quartet) de la Bea, Pau i Willitus, s'unien la Isa (que gran que ets!!!!), en Carles i la Judith (supporters de luxe), en Roger, Martí, Xaxa, Isa, Sheila (felicitats pel debut campeona), Joako, Ana (esto solo hace que empezar, osita), l' Emma i la petita Aitana, en Xavi Espriu i en Ferran, el meu supporter de luxe (amb permís del Siscu).

Així, després d'una setmana de nervis, divendres ben tard ens vam plantar a Banyoles, deixem les coses a la Pensió Comas (jejeje, un concepte diferent d'allotjament però on, si mes no jo, vaig estar comode), sopem un bon plat de pasta i a dormir relativament aviat. L'endemà, ja dissabte, el Sr. Comas ens va preparar un esmorzar de luxe i ràpid a recollir dorsals.

Estem totes preparades, la Sheila ja ha arribat i es hora de deixar-ho tot a boxes. Estem nervioses, i es nota, molt. No podem ni escalfar, en res ja ens hem de preparar per sortir. Aquest any, a diferencia del passat, sortim llençant-nos des del pantalà com els pros...amb un unic consell: la barbeta enganxada perque sino les ulleres saltaran...i tres, dos, u...piiiiiiiiii!

No donaré masses voltes a com va anar el segment de l'aigua, només diré que igual de malament o de be que l'any anterior (ja s'enten que malament llavors): bloqueig, angoixa, sensació d'asfixia, cos pesat, no avançar...però entre tantes coses negatives no te n'adones i ja estas trepitjant terra de nou. Surto de l'aigua amb rabia, molta rabia pel que ha passat (i posició 35a), i això es trasmet en una transició acollonantment ràpida i una sortida en bici bastant explosiva. El segment de bici va be, molt be, desconnecto i no penso en que ha passat minuts abans, vaig sola, adelanto noies i nois, intento enganxar roda d'alguna però ràpidament ho descarto, ho faré sola i practicament sense pensar ja estic entrant a transició, posició 13 (efectivament son 22 posicions recuperades en 6,6 km, no està gens malament).

Transició ràpida de nou i a correr: aquí surto bastant ràpida, però massa calor i cansament em fan afluixar el ritme, adelantant algunes noies i algunes vegades sent adelantada, per finalment entrar a meta en la posició 17 i 37:04 minuts. La grandeza del supersprint reside en esto!

Just davant la Isa, i uns minuts despres l' Ana i la Sheila. Entrem a boxes, ens tirem aigua al cap, ens abracem, ens felicitem, recollim les coses i el que ens espera fora es massa. Estan tots, tots...els crits que hem sentit durant el circuit d'ànims son una petita mostra del que ens espera fora. Es increible tenir uns amics així, de debo.

Riures, anecdotes, promeses de No more braza, ganes de Les Angles, ganes de mes tri...i ganes de dinar!jejeje. Ràpid a fer entrepanet que senta genial i ens espera una tarda triatletica de nou, però aquesta vegada en masculí: Roger, Pau, Joako, Martí, Espriu i Xaxa fan una representació Dragona espectacular. Felicitats nois!!!!

A la nit, ja amb els deures fets tant dragones com dragons però especialment els supporters (mil gràcies de nou, Bea, Judith, Isa, Carles i Ferran, i els petits Dragonetis), fem un sopar de gala i visita a veure l'espectacular Estany de nit...i mes riure, i mes bon ambient i més reptes per les setmanes properes.

L'endemà, ja diumenge, ens toca anar a fer de mirons, i veure los buenos de la ITU world Cup, que no sempre es pot veure un espectacle així. Simplement espectacular. Son nens i nenes de no mes de 20 anys...i amb uns ritmes taquicardics

I així, amb un dinar Triatletic dragonià de comiat, acaba el gran cap de setmana, on...com ja era de preveuré, el menys important eren els 300-6,6-2 que vaig fer dissabte

Oficialment queda inaugurada la temporada Triatletica 2012 (una mica tard), pero amb un pensament: millorarem!!!!

Esto no se para, esto no se para

Felicitats a tots: Pau, Roger, Xaxa, Martí, Espriu, Joako, Ana, Sheila i en especial a la meva estimadissima Llopis. Com ella diu: no hi ha competició important que no la compartim.

Gràcies per l'incondicional suport a la Bea i en Ferran, sense els petonets d'una i de l'altre no seria el mateix!

Força Dragons!!!!!