dilluns, 9 de juliol del 2012

C'est magnifique (Triatlo Les Angles)

Era la prova de foc, o si mes no...per mi era la prova de foc. No sabia com aniria,  pero si que sabia que aniria. Una cosa tenia clara, patis o gaudis l'anava a fer, anava a superar el segment de l'aigua i anava a finalitzar la prova.

La setmana passa ràpid, sense voler-ho estic un parell de dies nedant amb el grup dels Masters del Medi on m'animen a que a partir d'ara entreni amb ells, dimecres amb la Isa a la Barceloneta a fer uns metrillos amb el neopré, dijous de xerradetes amb la Meritxell i una sessió amb la Tere d'exercicis previs a la prova. Tot pinta be, molt be...però cal ser conservadora, ja que els nervis apareixen en el moment que menys t'esperes.
Preparem les bosses i tot el Tri-nglado que representa i, amb bona cara (això diu el Ferran, però clar, que ha de dir...tot i que a posteriori confesa que a Banyoles la meva cara 24h abans ja era un poema) anem fins a Les Angles, deixem les coses a l'hotelet i a sopar amb la resta del grup. Fred, molt de fred...sopem pasta, parlem de tot menys de la prova concretament, i seguint la idea de ser molt metodica aquests dos dies a les 23.00 ja estic al llit.

Dissabte arriba, i amb moltes ganes. Estic nerviosa, però no en excés, quan detecto una petita ombra de nerviosisme em relaxo respirant.Esmorcem amb la Isa i el Carles i anem al llac de Matemale, recollim dorsals i ràpid entro a boxes perque la meva idea principal es escalfar.Estic en modo concentració, i es una agradable sensació.
Escalfo, 300 metres màxim, però em sento be.Provo les ulleres noves i com no m'agraden decideixo portar les de sempre. No ens adonem i ja ens criden per anar recol.locant-nos (es el que te anar a França, que la meitat del briefing no t'enteres de res).
Un parell de petons i abraçades, una foto, no massa show perque jo...he dit que estic concentrada??? jejeje, el poder de la mente (arriba a caure un meteorit davant dels meus nassos i segueixo indiferent)

3,2,1...piiiiiii. Surto la darrera (crec que queden 3 persones per entrar a l'aigua) mentres sona una musica semblant al dia del judici final que fa posar nervios al mes seré i un home en francés va dient ves a saber que. Començo a braça, braçar braçar...i estic be. Aïllo del meu voltant tot el que em molesta i sincerament la natació fins la primera boia es comode ( a excepció del tramet que has de caminar i sento riures de la gent pensant que el moment es surrealista). Sento a en Ferran cridant i dient que vaig molt be i penso en la Tere dient-me: el mes putes serà fins la primera boia.Respiro tranquila,es un xute d'adrenalina. De la primera a la segona tinc moments dolents de cops i patades, hi ha màxim 150 metres, la corrent va en contra i em dono 10 metres de marge per controlar la situació. Automaticament m'adono que mirar no es l'opció i girant la segona boia ja encaro fins la sortida. Braçada, braçada, braçada...i llisco ràpid. Adelanto posicions, se'm fa realment curt (penso dos segons que podria fer una segona volta), i en res ja estic corrents mentres em trec el neopré i sento els meus cridant animant. En Martí crida: ets la primera dragona en sortir.

A partir d'aquí m'es indiferent la resta de la Triatló. Agafo la bici amb un somriure tonto i començo a rodar. Passant la pressa durant els 5 kms de pujada confeso que fins i tot una llagrimeta em cau, d'emoció, perque els que em coneixen sabien que avui era un dia important per mi. Arribo a boxes en un moment, el circuit es precios, ho confeso, però es molt més dolç el moment que estic vivinet jo interiorment. Deixo la bici i em calço les bambes, la gorra i a correr. Corro lenta, massa per ser jo, però no m'importa tampoc. 5 kms que passen ràpid amb unes vistes impressionants, creuar la pressa inclós, i molts crits d'ànims. Torno a veure els meus Dragonets.
Creuo la meta rient. No estic gens cansada. Giro el cap i me'ls trobo a tots. Abraço en Ferran. He fet el primer Sprint, he fet Les Angles i ha sortir rodó, o simplement ha sortit com volia que sortís. Me gusta que los planes salgan bien. jejeje

Espero a la Isa que arriba en res. L'abraço. A ella i a la resta. Demano el telefon ràpidament. Hi ha algú que espera a Bcn nerviosa per saber com ha anat. Despenja ràpid dient que està al parque amb el Brunito pensant que feia exactament a hores d'ara la Bastús.Riu, riu molt...i jo quasi ploro de nou, però també em poso a riure. Per fi tants mesos d'esforç s'han vist recompensats. Ara cal buscar reptes molt més agosserats.

Això que va passar dissabte no em fa millor persona, ni millor triatleta...però em fa feliç (y con esto me sobra y me basta)

Cal seguir treballar: de cos, i de ment

(Esto no se para, esto no se para)

PD: el que va passar la resta del capdesetmana no es pot descriure amb paraules, però va ser especial

Nomes vull felicitar a tots i cadascun dels Dragons/es que vam participar, agraïr la claca que va venir a veure´ns i sobretot sobretot sobretot gràcies als meus pilarets per estar allà. M'emociono, però avui tinc dret.



13 comentaris:

  1. Bastús, "Ara cal buscar reptes molt més agosserats" NO CAL.
    El què has de fer és consolidar, no perquè no ho facis bé, però la primera vegada posa molt nerviós i en canvi la segona, tercera, quarta, vas sobrat, i això mola... gaudeix del present (després et cansaràs, i ja buscaràs nous reptes)
    Dit això moltes felicitats, sabia que ho podies fer bé

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja, no no...si aixo es frase de la Tere! jo vull tornar al supersprint! :)

      Elimina
  2. Anna moltisimes felicitats per la fita aconseguida....ja tu vaig dir en persona i tu torno a reiterar.
    T'explicare algo que no t'havia dit: "Quan em vaig creuar amb tu a la pressa i et vaig veure la cara de felicitat que feies i com et brillaven els ulls, vaig pensar: Ja ho te i a mes, ho esta gaudint al maxim".....s'et veia molt contenta perque sabies que ho havies aconseguit i encara quedaven 2,5 km.
    Ets molt gran petita Dragoneta.
    No m'oblidare de 'abraçada que em vas fer per la tarda, quan et vaig dir que estava totalment enfonsat pel que m'havia pasat.....MOLTES GRACIES de TOT COR

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, simplement et vaig tornar una de les mils d'abraçades que havia rebut unes setmanes abans a Banyoles. T'entenia perfectament, i se com es passa de malament, i vaig pensar que potser una abraçadeta era el que et calia...La ratllada no l'esborra, però mai sobren els mimus

      quan ens vam creuar a la pressa ja no m'importava desde feia estona el que passes...el meu petit repte ja l'havia superat

      i caaaaalla que acabare plorant com una que jo me se!jejeje

      Elimina
  3. Ya estamos con lo lloros otra vez, esto me emociona mucho Bastús y compañía, ha sido un fin de semana especial....
    Ya esta hecho ya eres una campeona...... un millón de abrazos campeona!!

    ResponElimina
  4. Anna!! Moltes felicitats!! Me n'alegro moltíssim de que la disfrutessis tant. Amb aquest relat encomanes al més peruc.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. Anna que vols que et digui que no t'hagi dit:
    Com a persona ets un 10, encara sort que el Carles em va conèixer abans a mi, que si no, haguessis estat les nineta dels seus ulls jejeje (bé ja ho ets) ....

    I com a esportista dir-te que:
    Encara que tu no te n'adonis, cada dia que passa creixes, et fas més forta, aprens a patir, a ser més forta mentalment i tot això ho aconsegueixes tu treballan cada dia.
    M'agrada molt compartir tots aquests moments amb tu i ser una una gran espectadora del gran que ets.

    Moltes felicitats ets la millor

    I ja saps que t'estimo

    ResponElimina
    Respostes
    1. buuuuaaaaggg, Isa prooou!!! que acabarem tots amb el moquillo! tinc al costat a la mes patidora, constant, lluitadora i sobretot fidel suport que mai he tingut!

      gràcies!!!!!

      I ara a seguir creixent, les dues plegades, de tot...menys de cul! :)

      Elimina
    2. Lo del cul jo ho tinc mes complicat....jejejejeje

      Elimina
  6. Felicidades por tu gran estreno!!!! Un besote

    ResponElimina
  7. Anna, crec que tot el que t'havia de dir ja t'ho vaig dir al sopar, dissabte era el DIA i tu no vas fallar, per tant això marca un abans i un després, enhorabona i a continuar millorant. Una abraçada gegant.

    ResponElimina
  8. Se me olvidaba comentarte la gran influencia positiva que seguramente ha ejercido Ferran, disfrutar de un support que te entienda, comprenda y comparta el TRI es una gran suerte, un abrazo a los dos habeis!! estado estupendos!! (y mira que no la conozco demasiado)

    ResponElimina
  9. Bastuseta, sento no haver estat espectadora del teu gran èxit, i veure la carona aquesta que diu el Carles que tenies, i que puc imaginar... I també sento el fet de no poder relaxar-me tant com voldria al anar amb el peque per snetir com t'explaiaves explicant la teva fita. És una de les cròniques més mones que has escrit, i això ho diu tot!!! Moltes felicitats!!! T'ho mereixes!!! No deixis mai de gaudir!!! El teu somriure ens il·lumina a tots, i sé que les 2 últimes setmanes estava una mica emboirat...

    ResponElimina