La feina ben feta (triatlo Olimpica Garmin)

Prepareu els kleenex que acabarem tots plorant (molt al meu estil de deixar anar les emocions i les llagrimes 24/48 hores despres de que passi tot). Allá voy...

Tenia l'intuició o el presentiment o com es digui això que sentia que anava a anar be. Fins i tot ho vaig deixar per escrit que aniria bé i vaig dignar-me a fer una aposta a que aniria bé...El meu cor ho sabia, i el mes important, el meu cap ho sabia.

Setmana tranquila a nivell esportiu, entrenant mes ben poc però fent aquells entrenaments de confiança (com es nedar al mar dijous uns altres 1000 practicament de nit amb birra posterior inclosa i el dia abans 1000 metrets mes ) i ja...diumenge

Sona el despertador aviat, he dormit de conya, perfecte, ni un moment de neguit. Agafem el cotxe i anem cap allà. Condueixo jo, ens perdem (poc tipic amb mi) però anem sobrats de temps i no ens preocupa massa. Aparcament encara fosc, montem els trastos i entrem a boxes. Preparo les meves coses, soc metodica i ordenada com poques, però això em dona un grau de seguretat extra.

Tot està preparat. Comento al compi de fatigas que aniré a fer un pipi i ens veiem allà...ja no el veig mes fins la T2 (però això ja ho explicaré més endavant)

Trobada Dragona, hi ha mes claca que triatletes, la sensació es genial, recolzats a tope com només ells saben fer. Surten en Crespi, Marcos, Xaxa, Jorge i vull pensar encara que no ho se, l'Edgard.Anem a la sortida de l'agua d' aquesta primera onada elit, i ja, pimp pump, va sent hora de neopre i escalfar.

Entro a l'aigua, faig unes quantes braçades, i allà coincideixo amb l'Ariadna i la Cris (sou maquissimes, un sol!!!) i l'Inma. ). 9:20: ens preparem dins del calaix. Petons i abraçadetes a tots, sobretot a les peques Aitana i Emma...i concentració màxima. Show must Go on! ( a partir d'aqui tot va absolutament on time)

9:30. Swim: 1500 metres que m'esperen plantejats com un tràmit on no m'he d'agobiar. I així ho faig. Braçada a braçada, evitant tots els possibles cops tot i sortir en una valenta segona fila, arribo a la primera boia. Vaig amb el grup de noies, en cap moment despenjada. Se que estic nedant be, i que ara al girar ens espera la recta d'uns mil metres on he de pillar el meu ritme i "fluir" com diu la Tere...(grande Tere, mai t'ho agrairé prou el que vas fer per mi). Nedo nedo nedo, i puc dir que gaudeixo i tot nedant, potser al final s'està fent un pel pesat, però estic gaudint, no vaig cansada, i mantic la meva posició al grup. Es fantàstic. Girem la darrera boia, diagonal i a la platja. Adelantem uns quants casquets del grup anterior, això està anant mes be del que m'imaginava..i finalment trepitjo terra entre crits d'ànims. La Lidia em crida un "38 minuts ole tu", la Neus i el Miquel han vingut. Poques coses més veig ni sento.

Ara posats a reflexionar en aquest segment, fa no tant em van dir que jo no era bona nedant (això es una veritat com un temple!) però ahir es va demostrar que només soc 4 minuts mes dolenta en un 1500 que aquells que se les donaven de bons. Ahí lo dejo.

T1: llarga, llarguissima. Bec aigua, pillo la bici ràpida i al lio

10:15 aprox. Bike: 4 voltes que passen ràpid, molt ràpid, distretes i tranquiles a nivell de gent que es creua. Compleixo el que vaig prometre. Menjo i bec en cadascuna de les voltes. Si, ho he fet. Busco aquell parell o tres de rectes que a mi m'inspiren confiança i allà em reservo uns segons per complir les meves obligacions. Vaig ben beguda i ben menjada. Que més em cal???. La claca segueix cridant

T2: Sorpresa. L'Edgard està viu i està esperant-me dins boxes. M'acompanya fent la T2, em parla, m'explica com li ha anat i em fa fotos mentres em canvio. Em diu que ell no em podrà acompanyar que està tocat però que tot anirà bé.Ens trobem la segona sorpresa del moment just quan jo marxava (i el motiu pel que ell es convertirà en bombillo), però això ja es un altre tema. Crit de quina hora "normal" es...

11:30.Run:....respon les 11:30. Vas On time Anna!!! Vols baixar de les 3 hores, i només et cal una cursa intel.ligent. Començo a correr, ritme acompasat. En Carles m'acompanya el primer km i em va parlant, em diu que potser vaig massa forta, que dosifiqui que els 10 es faran llargs, però estic be. Ens trobem la claca, riures i riures...i segueixo sola, amb el meu ritme alegre, i la respiració pausada. M'agafa l'Oriol i el Del Rio del Trimas9. Em van donant anims i em demanen que no em despengi. Arribem al km 4 i allà està em meu Joako.

Els kms que ens esperen segueixen sent metodics a mes no poder. Algun crit pel Joako que em vol fer apretar.No estic cansada ni de cardio ni muscularment, només vull mantenir el meu ritme, aquest ritme, el meu ritme de crucero. Darrera està en Toni i la Inma. Ens creuem constantme, però sembla que jo estic mantenint be el ritme perque incremento poc a poc el meu marge. Fan bona cara ells també. No me n'adono i km 9, la Neus i el Miquel de nou (mil gràcies, tata, la Garmin es 100% dedicada a tu), veig als papes que riuen al veurem tan fresca, veig a la claca, Pau, Pazos (donde està Emma???) i de cop i volta, a la recta de la meta....entro amb els meus dos nens, les dues persones que més m'han ajudat a nivell d'entrenament aquests darrers dos mesos, i que son els causants del meu salt qualitatiu esportivament parlant, no només fisic, que també, sinó 100% de cap. M'agafen un de cada mà...i creuem l'arc. Gràcies Joako i Edgard.

12:28. Medallita penjant al coll de la Bastús. Soc feliç, molt feliç. I soc Olimpica

Puc agraîr a tothom que va estar al meu costat (Lidia,Pazos i Julia, mil gracies), als que no van estar en persona però si pensant en tot moment (Isa, Judith, us estimo molt...i Bea, el petonet estava mes que dona)...uffff, tanta gent, tanta, tantissima. Sense vosaltres, no soc res.

Estic sense paraules. Ahir va ser un punt d'inflexió per mi.

Temps: 2:57:36

posició femenina: 74

posició grup d'edat: 17

swim: 39:38

t1: 3:24

bike: 1:14:50

t2: 3:30

run: 56:16

(Esto no se para, esto no se para)