dilluns, 3 de febrer de 2014

Re-Torn

Just ara mirava quan va ser la darrera entrada,i ja fa molt, massa...
Era l'endemà del pinyo en moto, 3 dies abans de fer una de les proves que mes ganes e il.lusions tenia, la Matagalls-Montserrat, un dia 12 de setembre. I va ser ahir, quan en Vic em recordava, enmig de les muntanyes de Prades entrenant per l'ultra UTMCD: tens una mica el blog abandonat,no?

Si, el tinc, o el tenia, completament abandonat. El motiu simplement es que no tenia ganes d'escriure res. Aquell dia va ser una baixada d'ànims completa i dies després saber que estava trencat el cap de l'humer i que això no només suposava no fer la Mm sinó renunciar a l'Ultra de Collserola va ser el detonant per necessitar desconnectar. Sota la màxima "el blog es meu i escric quan vull" vaig fer això, no escriure. 

Tampoc entrenava massa tot i que estava sempre activa, vaig seguir els amics de Cavalls de Vent, en Vic a la Marató de Berlin...i poc a poc al mes ja caminava i trotava amb el braç immobilitzat, gràcies al Vic feiem trotes cotxinus fins que es va convertir de nou en correr, i en un rampell estava semi preparada per tornar. 

I aquell dia va ser la Rupit-Taradell, 43Kms sota una pluja intensa, molt intensa, i el seu corresponent desnivell, unes vistes impressionants i finalitzant en 7hores amb la millor companyia, la seva. 6 dies despres, ens esperava l'Ultra de Collserola, i jo, encara cansada, vaig baixar de les 3 hores en la modalitat 21kms i uns 1100+ i en Vic va superar el repte de l'Ultra, aquesta vegada sense mi. En 7 dies va fer 117kms!!!

Després d'això, poques novetats, refredats,nadals i mes refredats...ahhh, si, i ens apuntem a l'UTMCD

Les setmanes passen, massa ràpid, entrenem quan podem per qüestions d'horaris de feina i altres, i veiem que això es més dur del que pensavem. Sortim per asfalt, el meu ritme es patetic però tampoc espero se mes ràpida sino mes constant, no obstant, em comparo als ritmes de fa un any preparant la Marató i encara ploro.

Així, de manera radical però planificada, decidim anar a Prades i coneixer la zona, i no només això, coneixem a mi en aquest medi que desde setembre no estic acostumada...i quina es la meva sorpresa que gaudeixo com una enana. Uns 45 kms per la zona que em reclamen mes!!!!!

Aquest cap de setmana ha sigut un xut d'energia, de motivació, d'alegria. Tinc ganes de tornar, correr, caminar i especialment compartir amb el Vic mes dies per les muntanyes de Prades. Queden moltes hores per sortir a correr, molts caps de setmana per entrenar!

Ara si que si, queden 2 mesos, 90 kms i 4500+. Ahhh, i prometo no deixar massa d'escriure el blog!

(Esto no se para, esto no se para)








3 comentaris:

  1. Lo importante es q tenéis ganas y que ya has vuelto a motivarte con los entrenos. Los ritmos y la mejora física ya vendrán. Ala, a pasarlo bien! ^^

    ResponSuprimeix
  2. Merda, ara m'han agafat ganes de córrer a mi...

    ResponSuprimeix
  3. Mucha suerte para la UTMCD. A entrenar fuerte y recuperar la motivación!!

    ResponSuprimeix