dijous, 20 de març de 2014

Cuando el interes se pierde...o se re-prioriza

Porto setmanes, per no dir mesos, pensant que m'ha passat amb el blog. El tinc desasistit. No es que no entreni, no es que no competeixi, no es que no hagi superat el trauma del pinyo en moto ni que ni la feina ni el master (ni molt menys la meva vida personal) m'impedeixin escriure. Simplement es que no tinc ganes.
 
Suposo que ara tinc unes altres prioritats, potser mes relacionades en explicar als de casa el que faig durant el dia que explicar-li a la pantalla d'un ordinador...o simplement etapes. Si no hi ha Tri no te sentit TriOnFire, no?
 
Com tampoc m'agrada massa deixar les coses a mitges, faré un molt breu resum de la competi de fa 15 dies (siiiii, 15 dies, jo que era de publicar en màxim 15hores!): la Marxa dels Castells de la Segarra.
 
Bé, la Marxa dels Castells de la Segarra era un test de qualitat per UTMCD, 55kms molt planers (uns 900+) per rodar a un ritme alegre i content. Fins allà anem la Lidia, en Toni, en Vic i jo, passant la nit previa a un super hotel de carretera i rient d'allò mes. Gracies nois!!!!
 
Les estrategias de les dues parelles son ben diferents. Ells volen fer sub6 hores i nosaltres...bé ni ens ho hem plantejat, però ens sembla anar massa ràpid. Simplement ens hem apuntat pq estem fins els pebrots de Collserola i el fet de portar tres hores i no saber quin corriol agafar, així que l'opció mes comode es pagar i que ens obliguin. A més, butifarra al 37,2 (Cervera)...així que pla perfecte.
 
A les 7.00 am es la sortida. Sortim de Guissona, col.locant-nos davant ja que es una marxa i sino es crearan uns taps bestials. Anem els 4 junts i el ritme que marquen Lid i Toni es sempre sota de 5:30. Pensem que potser es massa ràpid pero em sento bé, així que seguim.
 
Als 4kms ens separem per treure'ns roba ja que el dia es preveu que será dels que piquen, però els tornem a engantxar, així ja seguim junts fins el control del 12.
En Vic i jo fem un control molt curt ja que odio parar massa jo i agafem una mica de distancia. Seguim a bon ritme, ell em recomana afluixar, pero avui total es un test així que ja pararem. En el seguent punt de control i ja sortint, arriben la Lid i en Toni. Ella te molesties (en aquell momento lleus) però seguirà.
 
En aquest moment ja ens separem completament. Les sensacións son molt bones i estic contenta. Aquests perfils ràpids de pujar i baixar sense parar sense trams tècnics a mi m'encanten, tot i que en Vic els odia bastant. I xerrant xerrant arribem a Cervera.
 
Allà tenim un avituallament bestial, son just les 11 del matí i no perdonem la Buti amb formatge de 2 pams, ens apalanquem una estoneta però ràpid ens animem de nou per seguir el camí. Anem a ritme de fer 5:30h i això mola, a més fa tanta calor que com mes aviat millor volem acabar.
 
A partir d'aquí, i amb la buti creuada, córrer es fa quasi impossible. Tampoc tenim cap necessitat, així que anem trotant amb brillo.
 
Ens passa el Toni al km 42 (passem amb els avituallaments i tot amb 4h40) rapidíssim i ens confirma que la Li despres de les molèsties ha preferit plegar, però que la portaven a meta i no patíssim. Ens anima a córrer, però preferim seguir en modo dominguero ara ja. Va fortíssim.
 
I així anem fent, ja sabem que perdrem les 6 hores, però estem gaudint bastant, fins que a 4kms de meta ens trobem a en Toni, amb dolors a l'esquena. El convidem a que segueixi caminant amb nosaltres, que es prengui un ibu, que torni 1km enrera que esta avituallament, pillem a la Li en cotxe a meta i anem a per ell....però ens diu que ja arriba, que camina xinu xano i que seguim nosaltres pq ella no pateixi.
Estem una estona pensatius, si sabem que hagués patit tant després haguéssim plegat amb ell, però en calent mai saps que fer...i quedava res per acabar.
En aquesta estoneta ens han passat varies persones, però ja hi comptàvem. Finalment entrem a Guissona, on la Li ens informa que soc la 10a nena, tot i les tres que quan estàvem amb el Toni han passat`, i ens diu que ella ha anat al Cap però està bé (bé relativament, però aleshores no teníem ressonància). 6hores 31 minuts i mes frescos que una rosa.
 
Just després, amb la coca a la mà i un got d'aigua a l'altre, trucada al movil d'uns desconeguts: En Toni està a 3kms de meta bastant tocat...la resta, ja us podeu imaginar: mes stress que en els 55kms!
 
Molts molts ànims parella: Li en res tornes a donar guerra!
 
Ara si que si, 15 dies per UTMCD
 
(Esto no se para, esto no se para)


Cap comentari:

Publica un comentari