dissabte, 22 d’octubre del 2011

I ara que?

Boxes Garmin
Amb la resaca encara de la prova que finalitza la Tri-temporada, la mítica Garmin (tampoc ens enganyarem, sospito que la resaca es més del sopar/copes/sortida a Bikini dels Dragons de dijous que encara l'estic arrossegant) toca fer balanç de la temporada i el que es més important, proposar-se nous reptes després d'aquest curt però intens any.

Just ara fa un any vaig decidir fer un reset a tot el que estava vivint i començar de zero. A les poques setmanes, durant un sopar amb els companys de gimnas, va sorgir el tema de debutar en Triatló, ja que molts d'ells ja estaven enganxats, jo rapidament vaig acceptar però al dia següent...Ostiaaa, la meva natació es nul.la!!!

A partir d'aquell moment cadascun dels entrenaments, sortides en bici, runnings i sobretot sessions de natació tenien una finalitat, i era el dia del debut.
No cal dir que a l'aigua he patit molt, pero molt es moooolt, pero tot es veu recompensat en el moment en que comences a gaudir de cada braçada. Mai podré deixar d'estar agraïda a la Tere per descobrir-me el que es fluïr, no nomes a la piscina, si no molt especialment en aigües obertes.

No negaré que jo he posat colces per aconseguir-ho, constancia i esforç, sacrifici i moltes matinades, fes fred o calor, dins de l'aigua, anant a la Barceloneta a les 7:00 a.m, robant-nos la roba....i perque negar-ho, uns ovaris com la copa d'un pi, però com sempre dic: TOT SUMA...i en aquest cas el balanç es positiu, el mes positiu de la temporada...i es pot resumir en l' im-pressionant segment de natació de la Garmin com a fruit de tot això.

He d'agraïr per damunt de tot la paciencia durant aquest any de la meva familia,els amics, els Dragons (que son el meu club, la meva gent i no els canvio per res del mon...som una familia i despres d'aquest primer any de vida farem molta pupita) i molt especialment a en Pau, la Bea i la Julia (i el Rafa). Ells han estat els meus pilars en els moments bons i molt especialment en els moments no tan bons, mai oblidaré la Tri de Banyoles, aquells macarrons, aquella cara de canguelo i els crits d'anims i de suport. Vindran d'altres, amb posicions molt mes dignes, però mai cap serà tan especial com aquell 30 de juliol (l'any vinent repetim!!!)

Ara ja totes aquestes Tri-anecdotes queden ben guardades en un calaix i cal mirar endavant. I ara que?? que de que?? pues Nada!!.
I això es el repte que tenia pendent, la travesia pel canal olimpic el dia 19 de novembre, però tot em fa pensar que l'operació m'impedirà nedar, per evitar infeccions als ulls. No obstant, tot i que em faria una ilusio immensa estar lluitant-la, estaré allà per veure com una persona molt important per mi lluita desde les primeres braçades per un podi com es mereix (ets un crack, i ho saps, aquell dia aniras a muerte i es veurà recompensat tot l'esforç i les series que has tingut que fer durant aquestes setmanes previes- Gràcies per la companyia la tarda del divendres de la Garmin anant a aquell mar ben picadet, ja saps que va ser determinant per mi i especialment reconfortant el crep de despres. Ens esperen moltes creuades de la linia de meta)

amb els papis i el willy en braços crec que va sent hora de penjar trisuit
Ara ja, despres de deixar en "stand by" el repte del swim, hem de pensar en correr, moltes curses de 10k, millorar el meu ritme en cursa, fer una mica mes de Trail, caminets per Collserola, carreteres de les Aigües, sortir mes sovint per acumular kms, fer series i moooolt especialment preparar-me per la mitja marató de Barcelona.
La febre per les curses la comencem just demà amb els 10 km de la marató del Mediterrani, així que aquest cop no s'ha deixat al cos descansar massa i amb el regust de la victoria en el segment de swim d'una triatló on precissament vaig fer una cursa a peu bastant mediocre, ara ens reenganxem per tenir uns intensos mesos de running.
Demà compartiré kms i riures amb la Bea i el Willy al carrito, soc conscient que no aconseguiré cap marca personal, però serà un punt de partida per assolir-ho.

Torno a repetir que estic inmensament agraïda i feliç d'haver conegut a gent tan fantastica com la que he conegut en aquests mesos. Mil gràcies

Quan aquesta temporada intensa de running passi ens tornarem a enganxar a les duatlons i la meva estimada bici i d'aquí de nou a les Tri's (masses reptes pendents al cap en aquest 2012 i moltes ganes de lluitar-los).


( Esto no se para, esto no se para).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada