Petits objectius (Jean Bouin 2011)

Després de tres setmanes sense fer res, aquest dematí m'he llevat amb moltes ganes, moltes. Hem tornava a posar les bambes i estava disposa a fer kms,exactament 10km, en una de les curses que els runners tenen millor record de les que es disputen a Bcn, però també de les mes dificils per millorar marca pels 3 darrers kms. 10.000 runners per 10.000 metres, la jornada prometia, amb inscripcions esgotades desde feia setmanes i molts trapis per aconseguir que tots els que voliem estar podessin estar a la linia de sortida

Foto de familia previa

Arribem a les 8:30, la Lidia ja espera amb els peques de la casa, la Irene i en Jordi, fet un bitxillu. Poc a poc arriben la resta, en Victor, la Isa amb el Carles, la Bea guapissima i recuperada despres de la Rupit-Taradell amb en willy willy, en Pau que avui sembla mes un jefe d'escuderia, en Robert, l'Albert, en Martí, en Xavi Espriu amb el seu cunyat que debuta en un 10.000, en Sergi que a pintes que s'ha escaquejat del treball...i el que es millor, un munt de Dragons nous completament desconeguts. Jo porto el meu suporter preferit, el papa. Comença la sessió de fotos com es ritual, cada cop som més, fem patxoca i tot. Aviat les escales de l'esquerra anant a les fonts se'ns quedaran petites i tot!

La Bea i jo saludant a "la claca"

Ens col.loquem al calaix de sortida, casualment tots som verds, inclos en Victor i el seu amic, ja que es van equivocar a l'hora de posar el numero de xip, i per tant, tots ben apretades i a buscar l'objectiu que teniem en ment: uns mes exigents com la Lidia i en Victor "mejicano xingon", altres mes realistes com la Isa i en Carles amb el seu sub 50, altres en el meu cas a baixar dels 55 i no sentir cansanci en excés després de tres setmanes sense fer res...( i pensant que tard o d'hora he de fer la mitja de Granollers i Bcn, per tant, no m'agradaria arribar a meta massa cansada, sino amb la sensació que podria seguir i acabar-la amb garanties).

Comença la cursa! Primer km amb moltissima gent, carrer massa estret, cops fins i tot, fins que arribem a la Gran Via. Gran Via fins el km 3 molt correcte, ample, ràpid, ritme molt digne, veig passar la Bea amb el Robert, la Isa i en Carles, i en Xaxa que encara no se d'on ha sortit però que m'agafa per darrera i em comença a donar conversa (xaxa no forcem, vaig be pero no vaig sobrada jajaj).

A partir del km 4 comencem a baixar...que tenen els carrers que les baixades practicament no es noten i en canvi quan fas el recorregut en sentit invers si??? res, caldrà reflexionar aquest fet i discutir-ho amb algun urbanista. Arribem al km 6, per fi l'avituallament, sort d'això, tot i no fer calor començava a tenir la boca seca, miniglopet i ampolla pel cap, like ever...i directes al Passeig Colom. A partit d'aqui una frase: tot el que baixa, acaba anant amunt, ens queden 3 kms de pujadeta bona. Pimp pump pimp pump anem tirant. No vaig cansada, vaig be, ritme mes lent que que els kms anteriors, però ja hi comptava, i el que ara importa es no perdre "el nou ritme". Els mitjons alts comencen a fer-me mal, millor no pensar ja pel que queda, si quedes mes, me'ls treia i sacrificava els 31 euros de medilast!jajaj, total sense mitjons ja estic acostumada a correr.

Acabem Paral.lel, enfilem carrer Tamarit, em trobo a en Victor, que ha complert la seva paraula i ha vingut pacient al meu rescat del darrer km, just darrera, cartell de km 9. No parlem, para que?, i seguim pujant pel carrer Lleida. Jo vaig convençuda que girem per Avinguda Rius i Taulet, però alguna cosa em fa pensar que no, vamos, la massa de gent em fa pensar que no, i miro a en Victor que acaba de passar fa 5 minuts per allà. Estamos locos o que??? on anem? Anna calma, que has estat molt tranquileta tots els 9km previs, ara si que si: "todo lo que sube, baja" això estic segura, i en res ja estem baixant bordejant la font de Montjuïc. No obstant, confirmo: ara si que si ja baixem per sempre no?. Ultims metres, cames descansadetes, ppm també...i directes a meta, jo per primer cop, ell per segon.

Just passada la meta, miro a la dreta, el meu suporter number one està allà pendent que no agafi fred, aquesta vegada jo no l'he vist, ell a mi si. Cua excessiva per recollir una ampolleta d'aigua, ens trobem la Bea que ha perdut en Robert, també ens trobem a la Lourdes del Gavà, voliem veure'ns per anar plegades e intentar baixar ella de 55', finalment s'ha quedat a les portes per segons, m'explica.La seva capacitat de superació és admirable.

Després ens trobem a la resta, mes fotos de familia, m'encanta aquest moment, és el que fa gran tot aquest esforç. Comentem les jugades, no massa, més que res ens posem a riure i ja pensem en la propera Dragons-Trastada, critiquem els "equips amics", ens tapem una mica més, en willy willy esmorza....petites coses que fan pensar que som una familia.

Ara a pensar en la propera, mes i millor, com sempre



Foto de familia post Jean Bouin, grans marques de molts d'ells i especialment d'elles



(Esto no se para, esto no se para)



Off fire???

Tres setmanes, ni mes ni menys. Demà fa tres setmanes de la cursa de la Dona, on tot i la pluja vaig gaudir com "una enana" aquells 6.000 amb una companyia immillorable. Després d'aquell bon gust...començaven les setmanes de bondat (si tenim present pre-operatori/ operació i el que més s'ha allargat, la recuperació posterior).

No importa el temps que ha passat sense poder fer entrenaments de qualitat, ni tant sols importa (bé, no ens enganyem, si que importa, però això ja ho vaig digerir en el moment que vaig acceptar que m'operava) que no puc nedar en un mes llarg, i per tant, encara em queden tres setmanes bones sense pensar en remullar-me (tinc constancia que m'espera un banyador ben rebufó que farà mes motivant la meva tornada al mon del swim)

El que realment importa son les dues proves que no vaig poder fer el passat cap de setmana i que tanta ilusió tenia en elles: el repte 2012 al canal olimpic de tfswim dissabte dia 19 (Tere, l'any vinent t'has de buscar una nova fotografa perque jo estaré dins l'aigua) i la Rupit-Taradell el diumenge dia 20 (44 km de trail en un dia completament plujos on els meus companys Dragons van fer una actuació espectacular però que era completament inviable que jo en les meves condicions intentes ni tan sols començar-la, això si, els whatsapp a les 6 del matí anant en autocar fins la sortida a Rupit que m'enviava la Lidia o la trucada a les 6:30 del Victor em van fer pensar que no estava allí amb ells, però que em trobaven en falta).

Repte tfswim amb en Victor, la Lidia i en Xavi Espriu

Si, no ens enganyem de nou, va ser un cap de setmana molt dur: sense veure bé, passant dia si dia no a urgencies per descobrir que passava, estan limitada en molts aspectes, res d'anar a la feina perque un ordinador 10 hores no ajudava, esport amb moderació...i massa massa massa temps per pensar.I pensar en que?? Estas Off Fire Anna, no pots fer res...o si???

Dilluns em vaig plantejar la setmana de manera diferent, tot i que no podia tornar al despatx i la meva vista distava bastant de la normalitat, això no volia dir que tingues que dormir 11 hores cada nit i 3 de migdiada.Podia correr, o trotar amb dignitat, sempre i quan no apretes massa i anes amb els ulls ben protegits o be l'opcio mes facil de ser per uns dies un "hamster" i rodar a la cinta del gym (fer tiradetes de 10.000 a ritme tranquil, algunes series, series mes llarguetes, una mica de bici de tant en tant per no caure a la rutina). En definitiva: pensar en la Jean Bouin.

Les Dragones molones amb el seu dorsal

I així la setmana ha passat volant, ahir recollint dorsals, pensant en un objectiu, si reventem crono amb la Lidia o no, la sessió de peixitus menja peus, la meva pace-maker particular que m'intentarà enganxar en el darrer km, els meus suporters preferits que demà estaran al meu costat, el projecte del duplex del mestre que ens està treient mes temps a en Guille i a mi del que esperavem (realment a ell que es el lider de les coses fines, jo soc mes d'entrar amb el bulldozer) pero que els riures que ens estem fent no ens els treu ningu, això i el possible sobrepes amb el que acabarem si em començo a aficionar a menjar catanies.



Off Fire llavors?? No! un petit break que de tant en tant es necesari, que a vegades l'esculls i a vegades no, que et fa fer una parada obligada pero reprendre les coses amb moltes mes ganes, i perque no, demà sortir a gaudir com mai del km 0 al km 10, intentant fer bona marca i sobretot buscant bones sensacions. Sí, feia molt que no em passava, tinc moltes ganes d'aquesta cursa, que arribi el moment de la sortida i veure la meva gent, i encara que soni a "loser", el resultat per mi serà el de menys.

Adjunto el link del video del Repte 2012, sense paraules...

Repte tfswim 2012

(Esto no se para, esto no se para)

Solidaritat es femení (cursa de la Dona 2011)

Si s'ha de correr es corre, i mes si es per una bona causa. I seguint la rutina que m'espera durant les properes setmanes, això s'ha fet aquest dematí,on la pluja no ens ha deixat descansar ni un minut.

La cursa de la Dona es un d'aquells esdeveniments que crec que a partir d'ara mai podran faltar al meu calendari i crec que no hauria de faltar en el de cap noia corredora-caminant de Barcelona. La distancia es mes que assequible, 6 km pel centre de Barcelona, i on cal destancar l'ambient de solidaritat i bon rotllet que es respira, poder passar un dematí amb les amigues i sobretot el fons que té aquesta cursa: Lluitar contra el cancer de mama.

Divendres 4 de novembre, 5 p.m, ja es podia sentir l'ambient de la cursa, el Corte Ingles de Diagonal era una cua inmensa de noies, dones, mames, iaies i de tant en tant algún home (jajaja, pobret!!) recollint la samarreta i dorsal! Fa tres setmanes o quatre ben bones les Dragones Molones vam decidir apuntar-nos a la cursa, i la Julia rapidament ens va inscriure (sort d'això, perque van volar rapidament) , així que allà estavem totes (la Bea, la Isa, la Sheila, la Julia, la nova incorporació Lidia i jo) recollint el kit de supervivencia i posterior cafe-maruja perque ja sabem que per molt que de tant en tant fem podis i bones marques, mai deixarem de ser dones (tampoc ho pretenem que consti!).

Diumenge 6 de novembre, 7 a.m, sona el despertador, no he pogut dormir practicament res, tota la nit plovent sense parar, practicament com tota la setmana, però ara millor no pensar...dutxeta calenta, i al lio!!!, no hi ha opció de quedar-se al llit, així que millor sortir rapid i esmorzar. Plou mooooltissim, hem quedat a les 8:30 a l' hotel Plaza, cal recollir xip i despres sessió de fotos de la Fundació Le Cadó contra en cancer de mama - Flor de Vida, només per això, ja val la pena mullar-se. Cal pensar plan B per arribar fins allà, però per això tinc el supporter number one - l'home de la meva vida: el Papa (jajaja, anava a venir igualment, però clar, no matinar tant, que consti).

Arribem a Plaça Espanya entre les torres de sortida, no nomes plou, fa un fred de nassos, en res ens calem fins els dits petits del peus, anar amb el paraigües es una tonteria, ja que tard o d'hora ens mullarem, així que decidim despedir-nos ja dels supporters, col.locar-nos en el primer caleix de sortida, i començar a escalfar.



Dragonas molonas, pre-cursa (estem relativament seques)



Mai havia escalfat tant, mai...realment hem escalfat 20 minuts per correr 30! jajaja, però ha estat supervivencia, pluja constant, més fred, però es una festa: hem escalfat al ritme de la musica amb uns moviments bailongos mes propis d'un sabado noche que d'una cursa, pero que voleu que us digui??? avui es la Nostra Cursa!!!

A les 10.00 a.m: sortida, més pluja, ens separem rapidament..."in situ" ens adonem que han canviat el sentit de la cursa...no baixem pel Paral.lel, anem per Gran Via (al looooro, això vol dir que acabarem pujant Paral.lel, però bé, es un mal menor amb la que esta cau ara mateix).

Els punts kilometrics no estan  marcats (nomes el 3 que era coincident l'organització el pot aprofitar) així que només tenim aquesta referencia! (es comenta que s'havia canviat per temes de pluja i no relliscar pel Paral.lel, encara que desconec realment quins motius han portat al canvi, el que estava clar es que era de darrera hora)

L'ambient durant tot el tram es fantàstic, completament diferent a les altres curses on estas acostumada a noies i dones amb nens petits animant als papas, parelles i amics...avui es diferent, son ells els que ens animen a nosaltres, amb grans paraigües i amb crits acollonants d'ànims, a les campiones. Pell de gallina (pel fred? potser, tot ajuda) al veure en Pau,en Willy-willy, en Carles, la Julia (finalment no ha pogut correr) i el Papa.

Final del Paral.lel, girem a les Torres, recta final...i meta!!! estem congelades i xopes, però contentes...bones sensacions durant tota la cursa i temps digne tot i el temps ( jajaja, i quin temps ha fet?? ha plogut! i tu?? -se que això només ho pillarà en Pau, però m'arrisco!).Trobem a la familia, en Pau ens informa que hem entrat molt be referent a la resta de noies, moooola!!, ens canviem de roba, i dessitgem arribar a casa i dutxeta calenta.

Aquest dematí em porta a pensar varies coses:

1. Les dragonas molonas estan molt fortes
2. Els supporters Dragons son els millors
3. Quan corres per un fons solidari, l'entrada a meta te millor sabor
4. El dia 20 a la Rupit-Taradell les passaré putissimes, això si, seran 44 km amb una companyia fantàstica! :)

Ara ja només em queda tarda de sofa, manteta i veure com d'altres (Roger, va per tu), gaudeixen de la Marató de Nova York!

(Esto no se para, esto no se para)