Sabíamos a lo que veníamos (Mitja Marató de Salou)

"Una media es una carrera suficientemente corta como para disfrutarla y suficientemente larga como para sufrirla". Aquesta frase, o molt similar, va ser la que em va dir l'Ana (Ana Pozo) just abans del meu debut en mitja marató, és a dir, Granollers 2012, allà en el mes de febrer, i no se si ella la recorda, però el que es veritat és que a mi avui se m'ha repetit constantment durant els 21 kms.

I així ha anat la meva quarta mitja, potser una de les mes patides, després del record de la B-SS, però que m'ha servit per valorar en quin punt estic fisicament i reflexionar molt sobre com gestionar mentalment situacions com les d'avui a 3 mesos justos per la Marató.

...

Whatsapp de l' Ori un dia qualsevol de bon dematí, hi ha una oferta per inscriure'ns a la Mitja de Salou, dura 48 hores, no podem dubtar...i ens apuntem en grup. Es una mitja molt complicada, molta pujada, molt vent, poca gent animant...i encara menys si tenim present que coincideix amb la Mitja de Vilanova. Tot i així, considerem que es un bon entrenament per la Marató i decidim tirar endavant en Carles, la Isa, Judith, Joako, Victor, Katia, Borja i jo mateixa.

Sortim dissabte tarda direcció Calafell per sopar tots plegats i dormir així a meitat de camí. Parlem, riem, ens plantegem com anirà la cursa (no se perque ja tinc la sensació que aquesta mitja la patiré) i marquem una mica de ritmes i temps esperats per l'endemà. La meva idea es clara, vull fer sent molt optimista 5 minuts mes que a la Behobia, sobre uns 1:53, així que he d'anar a uns 5:20 constants.

Diumenge, 7:00 a.m...comença el show. Mal d'esquena espectacular de dormir d'una manera que no toca, llit trencat, dutxa amb aigua freda perque la calenta no sabem perque no funciona, res per esmorzar...uffff, no anem bé, gens bé...cotxe i direcció Salou, millor no pensar. Radiosalil, dos ibuprofenos i llestos, correrem en dejú amb un cafetet ( la meva pantxa encara te el Mole del dinar temàtic a casa dels BusPazos i la pasta party de la nit previa)

Arribem a les 9.00, recollim dorsals, foto de rigor i a col.locar-nos una mica com podem.

La meva idea de posar-me amb la llebre d'1:50 ben aviat es converteix en situar-me una miqueta més endavant amb el Joako, en Carles i el Victor i quan em pilli la llebre, ja em pillarà....



Carles, Victor, Bastuseta, Joako, Isa i Judith

Primers 8 kms molt comodes, per sota de 5:00, estic apretant massa però vaig bé, els esquemes del 5:15/5:20 s'estan trencant però ara no vull afluixar, aniré així fins que comencin les pujades. Em sento be, una mica de mal d'esquena però puc portar be els tobogans del circuit, pujant i baixant sense parar, però sense massa gent que ens agobii. Vaig completament sola des del km 0, jo i els meus pensaments, que no son pocs a dia d'avui...així que pas a pas i zancada a zancada van passant els kms fins el desviament de la cursa de 10km amb els de la mitja (aproximadament al km 9) creuant-me constantment amb la resta de companys/es (en Borja m'agafa en el km 8/9 però ell ja entra a meta per acabar)

I a partir d'aquest moment, l'agonia es fa present. Km 10 i 11 i 12...i ufff, vent, pujada, mes vent, mes soleta, mes sensació que estic afluixant el ritme (tot i que el Garmin encara va aguantant bastant bé) fins que arribo als carrers de Salou que tants dies vaig estar fa dos o tres estius, direcció la Pineda, senyalitzant la platja dels capellans, cap Salou...i el meu cor va a mil i el meu cap d'imputs a dos mil. Pujada i més pujada fins arribar a la platja per fer aquella S de la zona de darrera de l'entrada de Port Aventura on ens costava tant pujar amb les cadires de platja. Aquesta vegada corro, el meu ritme es lent però la pujo tota corrents, amb força i amb rabia, l'estic patint, si...però no paro. I així pimp pump ja estem dalt de tot i només ens quedar baixar, passar per davant del Sayo, respirar fons i veure que queden 3 kms.

 

Apreto, tinc ganes de vomitar, flato i de tot...però porto una mitja de 5:10 i es viable fer bona marca així que els 3 kms que separen el Sayo de la linea de meta seran a muerte.Crits d'ànims de l'Oscar en tot moment que fan reanimar a un mort.

Recupero el ritme inicial i vaig encegada, fa calor, estic petada, ara queden dues rectes pel passeig i ja agafar la darrera pujada a meta així que...ufff, es veu la meta, i el que es millor, es veuen els meus nens esperant-me a crits...miro Garmin, 1:49...si o si a sprintar...i ja!!!!

Estic morta, no m'aguanto, però ràpid vaig a veure´ls i petonejar-los. Estan tots. Joako, Borja, Carles i Victor. Una mica mes tard arriba la Katia, la Judith i la Isa, que s'han separat al km 9 i la Isa ha acabat com una autentica maquina tot i no trobar-se gens bé (estar envoltada de dones així es el que dona sentit a tot).

Acabem el capdesetmana amb una paella com autentics campions, recordant una gran Mitja i com, en el fons, correr és el de menys i el que realment importa es gaudir de la companyia dels que ens estimem

Felicitar a en Jaume per la seva victoria i a tots i totes per fer una gran Mitja, realment dura, i que ens ha fet aprendre moltes coses pel que ens espera d'aqui a 3 mesos.

Sabiem a que veniem, sabiem que no seria fàcil, sabiem que patiriem....però ho hem fet (tirant de cos i sobretot de ment).

Mitja de Salou: 1:49:29
posició 25 categoria feminina general
 

(Esto no se para, esto no se para)

Asfalt vs trail (Fenexy Race vs Trail del Farell)

Ja ho diuen prou que aquestes coses van com van, i despres de dues setmanes laboralment intenses i sentimentalment dures (no patiu, q "personalment de lo mio" estic com sempre...pero a vegades quan hi ha "personetes" que es posen malaltes i ens falten ens afecten mes que d'altres persones reals...)...m'agafo el capdesetmana en mode "corredor" amb unes ganes inesperades: asfalt o muntanya? Pq escollir??? Podem fer doblete no?? Pues a eso que vamos...Els resultats? Ja es veuran.... Les ganes?? Moltes, masses

Dissabte 20:00 fenexy race Vilanova

Sense saber massa be com, potser per por a treballar el capdesetmana i no poder fer la "cursa oficial del Farell", m'apunto a la Fenexy race (menteixo, m'apunten...gracies!!!), una cursa en format 5/10 kms nocturns a Vilanova destinada a una bona causa.

Arribem a Vilanova aviat i anem directes a recollir dorsals...fa fred,molt de fred, uns 5ºC,  i només aquest fet ja pinta a patiment. Tot es fosc, però hi ha ambient de gent animant. Em trobo al Rafa, parlem i comentem que l'endema patiré una de bona...i encara no entenc el meu rampell de consciencia em fa decidir en aquells moments que faré només una volta, 5kms, i plegaré...això si, serà "la vuelta"

Petonets i abraçades a la Nuria i l'Albert (que ells per menys de 42km no es posen les bambes, i encara menys si no plou) i ràpid al calaix, agafar primeres files perque l'Ori pugui fer el seu tiempazo final que l'ha portat a anar fins Vilanova i treure's l'espineta que el persegueix per no poder fer la Jean Bouin.

Sortida ràpida, com ha de ser, i jo darrera sense saber perquè...com puc estar anant per sota de 4:00 el primer km? ufff, anna se t'està anant l'olla...però bé, suposo que 5kms és el que te, que s'apreta i no es pensa massa. La resta dels 4kms no tenen massa més secret, tot fosc, tot fred i creuaments amb el Jose, el Rafa, l'Ori...intentant mantenir el ritme (ja sobre uns 4:30/4:40 de mitja), a vegades perdent-lo, per arribar a meta, sentint els crits dels meus dragonets supporters i creuant l'arc en 23:05, o com em van comentar a l'arribar, 9a femina (això si, res valid perque era de deu infiltrada jijij)

Experiencia molt bona això d'anar 5kms a tope amb massajito ràpid inclos i a esperar els nois dels 10km per marxar ràpid ràpid a abrigar-nos i a sopar, que l'endemà....

Diumenge 10:00 14kms llargs (14,64km) de trail al Farell - Caldes de Montbui

Molt aviat sona el despertador!!! ufff, dos segons de pensar si enviar-ho tot a la merda i seguir dormint, però...no no nooooo, s'ha d'anar, no hi ha excusa!

Dutxeta, entrem en calor, i segona banyada en Radiosalil en menys de 14 hores (quin invent!, això si, que de tornada el tubet se't peti a la bossa com m'ha passat avui no te preu! accsss), esmorzaret i en Victor ens recull a la Katia i a mi. Anem molt aviat no?? mmm, si...millor en part, perque una vegada arribem a Caldes la temperatura que marca es 0ºC, tot glaçat, la gespa, els vidres dels cotxes...això d'avui si que es fred i no ahir nit ni Granollers l'any passat.

Dorsal, cafe, foto de rigor amb la resta dels dragons (Carles, Isa, Judith, David i Sandro - Joako solo faltas tu) i ens col.loquem per sortir tots plegats.

El David i el Sandro sortiran per feina, finalment jo decideixo provar de correr amb el Carles i el Victor, on també ve la Katia. La Isa que és una autentica campiona ha promes no fer bogeries i correr mes tranquileta, acompanyada de la Judith (uff nena quin refredat)

 

Sortim ràpid (joooolins quina mania aquest capdesetmana amb això de sortir ràpid) i en res ens quedem el Carles, el Victor i jo sols. Durem menys de 2 kms plegats, encara per la zona d'asfalt-pave, així que m'esperen quasi 13kms de muntanya sola. Agrrrr...

Paciencia i anar fent, molta pujadeta, alguna baixadeta, mes pujadeta, una micona d'asfalt, molta pedra, corriol i terra...i anar fent anar fent m'adono que no s'està fent tan pesat. No em noto massa carregada de cames (pel que m'esperava) però si que noto fred a les mans. Tinc calor per tot el cos però les mans gelades...i, sense pensar-ho massa més, ja estic creuant la Riera de Caldes que em porta directa a meta. Quasi 15 kms (14,65kms) en 1:23h. No està gens malament, crec...



Carles, Judith, Katia, Victor, Isa, Bastuseta, Sandro i David

Experiencia molt positiva correr dues curses en poc temps de diferencia, curses completament diferents que he gaudit sola i que m'han fet creixer una miqueta més a nivell de cap, independentment dels resultats que, personalment, estic molt satisfeta. Cada petit pas i cada petita cursa m'estic fent una mica més gran.

Al cap, i al cor, tant dissabte com diumenge, la "personeta" que ha compartit amb mi els darrers 15 anys de vida. T'estimo

(Esto no se para, esto no se para)

cuando menos te lo esperas...zasca! (Jean Bouin 2012)

zasca!!! (amb soroll de latigo de l'app per l'iphone que fa una setmana no parem de fer anar). Aquest ha estat el meu pensament al creuar la meta aquest dematí a la Jean Bouin....i es que, aquesta vegada, he fet un bon zasca.

Anava a la carrera sense cap pretensió, amb el record de la passada B.SS, cansada encara una mica de cames, una mica de mocs al ser de les poques que no s'havia posat oficialment malalta després del diluvio donostiarra i trobant a faltar a la meva Llopis (al llitet amb un refredat monumental)...tot i que per altra banda amb moltes ganes de veure els prop de 20-25 dragonets que aniriem coincidint amb el segon aniversari del club (just avui)

La idea?? fer sub50...i jo com sempre dient que si i pensant que no, montavem una setmana abans un grupet amb dues llebres d'excepció: sub50 Carles-Bowie s'encarregaria de marcar el ritme (l'edgard segueix estant que no està, així que millor no molestar) a la Isa, la Dulci, el Martí, Xaxa i a mi. En Joako també seria llebre de la seva estimada tiPazos.

8:30h. Puntuals ens trobem a les nostres escales. Gallina de piel. Pensar que fa dos anys no som res...La Lidia recorda que aquesta va ser fa un any la seva primera cursa com a dragona, jo soc incapaç de saber quina va ser, tot i que em donen 50 minuts perque vagi pensant...a hores d'ara encara no ho recordo...febrer de 2011? uff..alguna al març...

 

 

Fotos de rigor, riure...Capi i Coke son una primera divisió i com be toca van al seu calaix per sortir disparats. En un tercer calaix en col.loquem en Toni, la Lidia ( es troba una mica millor i vol apretar), el  Victor i la pandilla sub50. Per darrera les nenes Sheila, Katia, Chocks,Inma, Julia (felicitats campeona), Joako, Ana...

Sortim...la idea es fer una mica de coixí perque els darrers 3 kms seran complicadots, i així ho fem. Agafem Gran Via tots molt juntets a 4:50. Em sento bé, comode, vaig tirant del grup conjuntament amb la mirada del Carles que em vigila i diu un: si et trobes be tira tu (estamos locos o que??).

No ens adonem i arribem a Arc de Triomf, previament trobant-nos a la Lidia que s'enganxa al grupet i passem pel km5 on portem 30 segons de coixinet, fent l'avituallament un glopet petit d'aigua (m'estic tornant camellito jejeje). Aquí la Dulci va tocada i en Carles prefereix que partim el grup, quedant-se al seu costat. En Martí, Xaxa i jo decidim seguir tirant per intentar la marca (total ja anem a pillar Colon i al paral.lel deu dirà). A l'inici del Paral.lel ens separem els tres tot i que ens controlem amb la vista. Ara comença el patiment. Em permeto pujar a 5:05...massa mes ràpid no puc, massa mes lenta no arribo.

I pimp pump pujadeta al carrer aquell (mai se com es diu) que va a petar al carrer Lleida. Queda 1km. Sembla tot bastant viable (recordo l'any anterior com m'estaven animant en aquell punt). Acabo la pujada bastant sencera, i començo a baixar apretant (mira, nois, aquí la que es ardilla es ardilla) i enganxo al Xaxa espantant-lo amb un crit. Girem a l'esquerra directes a meta i...meeeeerda...no es el primer arc l'arribada (cada any igual jijiji, mai m'enrecordaré) així que 100 metres d'sprintada màxima per creuar amb 49:47! Zasca!!!!

Una mica després arriba la Lidia, la Dulci, el gran Carles (moltes gràcies!!!) i la resta de la colla dragona. Estic feliç!

Ens tapem, ens reunim de nou tots (ara amb el Corti, la Bea, el petit cortaditas, el Nico...) i a comentar la jugada.M'encanta estar envoltada d'aquest colla!!!!

Coses així no passen dues vegades seguides...anar a gaudir i fer un bon temps, en aquest cas MMP, en una cursa dificil i que gairebe ni te la prepares. Aquest es el petit regal que em queda després d'una setmana fantastica, on poc a poc ( i espero) agafi el gustet a això de correr que tanta gent te enganxat: B.SS-entrenaments amb el Leiva-Jean Bouin...i poc a poc, amb entrenaments, curses de 10km, mitges...arribar a la Marató

Dedicar això a la meva Llopis. Simplement. Gràcies. Aquest 2012 està acabant molt bé.

(Esto no se para, esto no se para)

Aupa neska (behobia-SS 2012)

Behobia-San Sebastian, 20 kms, pluja, fred...i sentiments a flor de pell. Ara intentaré explicar les emocions viscudes en un cap de setmana per no oblidar, on, ja ho diuen... "lo de menos es la cursa" (no crec que sigui capaç, però...això s'ha de viure)

Divendres a les 15:30h estem preparats per sortir, punt de trobada a Sant Cugat. No porto la B.SS ben preparada, molta mandra les darreres setmanes i descans obligat, però allà que hi anem amb ganes de passar-ho bé. El nostre comando està format per la Joplis, en Charlio.Mr President, la Judith i la Isabel. Plou, plou molt i plourà més. En tot moment estem en contacte amb la resta de cotxes i autocars que es dirigeixen a Donosti. Sentim que som 5.000 catalans que ens desplacem...i ufff...es nota només mirar per l'autopista la resta de cotxes i a les arees de servei. Kms, kms, kms...visita al Pilar (no diré res mes) i a les 22:00h, sota la pluja, arribem a l'hotel per fer una primera inspecció a l'habitació i marxar a sopar sense massa èxit ja que la gentada ha acabat la reserva de montaditos, però per sort, no d'entrepans de truita de patates. Vinet, vinet...i ja cansats a dormir que demà ens espera un gran dia.

Dissabte despertem aviat, he aconseguit convencer a la colla per matinar i fer un running en dejú per la Concha a les 8:30h. Experiencia acollonant, només fem que creuar-nos catalans: Llobet, Leiva...i trotem una estona envoltats d'unes vistes que et fan treure un somriure tonto (soc una amant d'en Chillida). Esmorzar i cap a la fira del corredor a recollir dorsals. Allà ens espera la resta de comandos, les meves nenes sirenes Montse, Ingrid i Anna, la resta de Dragonets Crespi, Roger, Sheila, Choks i Katia (l'Anne i el Joako estan a Bilbo, en Victor i l'Albert venen de camí i en Victor Señor esta amb amics). Dinem bé, fem migdiada millor, ens mullem encara més i passem la tarda com podem (bàsicament intentant planificar com arribar a Irun per les corresponents sortides) per finalment a les 9.00 fer tots plegats la pasta party i poder dormir relativament aviat (això de dormir es una utopia, el fred i els nervis m'invaeixen i es impossible que tanqui els ulls...això de deixar-se la finestra oberta a Donosoti al novembre quan plou es el que te, això i pensar quina roba m'he de posar per no passar ni massa fres ni massa calor)

Diumenge es el gran dia. Hem decidit renunciar a les nostres sortides i sortir tots plegats i mes tard per així evitar deixar les coses al guardarrobes i passar fred en exces. Ens trobem tots a l'hotel. Esmorzo mes ben poc. L'Albert s'ha currat unes bosses d'escombreries de tamany industrial i les customitzem (basurillas power) com volem-podem (jo amb un missatge d'amor per la meva chuchi) i ràpid a l'estació per trobar-nos amb la resta de dragonets i arribar a la sortida. Plou molt, moltissim, encara mes que molt...i arribem a Irun per esperar l'autobus que ens porta a la sortida ja completament molls...però Behobia es una festa...i allà hi som. Ens col.loquem a la sortida, petonets, abraçades, desitjos de sort, i al lio!

La meva idea es correr amb la Judith, i així ho fem. Només sortir m'estripo la bossa, em trec els guants que estan massa mullats i em quedo en "modo keniata". Anem massa conservadores, no volem arriscar,en el km 3 un corredor se m'apropa i em pregunta si tinc un blog, que m'ha reconegut (quina ilusió!!!!!) ens desitgem bona cursa i rient mentres la Jud s'intenta arrencar la bossa arribem a la pujada del km 6-7 on m'escapo sense ser massa conscient rebent l'aprovació amb la mirada de la Judith que em diu que tiri i el crit d'un espontani que em recorda que no miri enrera i apreti jo.

Em quedo sola, bé, menteixo, em quedo amb mi mateixa i envoltada d'un públic que anima a més no poder mentres l'aigua cau sense donar-nos ni uns segons de pausa. Aquí comença la meva B.SS. Es emocionant, molt. Cada pas, cada km, cada avituallament. Gent, crits, ànims, i una frase que quedarà dins meu de les vegades que la vaug sentir: Aupa Neska!!!. La gent tira de tu, els nens donen gots d'aigua completament mullats i amb un somriure als llavis, la gent gran crida en cadascun dels racons per on passa la cursa, cada pujada i cada baixada, cada recta i cada revolt.

Estic emocionada, no pateixo...la gaudeixo. Es un somni estar allà, es el meu somni (no m'agrada correr i això els que em coneixen ho saben) però aquell matí m'encanta correr. Soc feliç. Porto un bon ritme, molt bo, i pel meu cap passen mil pensaments. Penso en gent que està al meu voltant i en d'altres que s'han quedat a Bcn. Tinc un moment per tots i cadascun d'ells.

No m'adono i ja estic fent la pujada del km 16, de manera molt comode...sentint la gent. A partir del 17 no recordo massa cosa més. Un petit càlcul mental que em fa pensar que la millor marca que mai pensaria que faria seria millorada i deixar-me endur. Arribo al boulevard i agafo el darrer km de la recta de meta per creuar els arcs d'arribada amb un somriure tonto i una cara de felicitat absoluta.

Estic completament mullada. 1:47:32h. Em trobo en Carles i l'Albert, ens intentem tapar i ens donen la medalla. Les noies arriben en res. La Jud, la Isa, la Pazos son unes autentiques campiones. La Sheila, la Chocks i la Katia també. En Victor fa un tiempazo seguit del Joako. Quines besties, com estan els nois!!!!!

Ràpid a l'hotel, dutxeta i dinar de celebració tots plegats. Estem completament euforics...tot i que no tant com ho estarem aquella mateixa nit (jejeje, a veure que explico ara en un bloc de triatló/esport).Vamos a ello...

Diumenge nit. Sopar aniversari de la Jud i celebració del gran capdesetmana behobià viscut. Comencem amb uns vinets per acabar en un restaurant "de luxe" (gràcies Isa per com t'has currat l'organització d'aquest viatge. T'estimo bonica). Vi, vi i més vi...gintonics i riures, fotos i despres més gintonics i més riures al Homeless on acabem en una especie de Donosti Shore. Arribem a l'hotel a les 6:00 am després de mil i una aventures per trobar el camí, saltant murs, tanques i trailejant.

Dilluns aviat despertem, tot s'acaba...hem de tornar a Barcelona. Resaca i cansament. Gran escapada. L'any vinent tornarem, si o si. La behobia s'ha de viure una vegada a la vida...però perque no es pot viure una vegada l'any? Personalment per mi serà un fixe en el calendari annual i tinc un tema pendent a la propera visita a la Concha al 2013 i una resposta per donar.

Behobia-SS, s'ha de viure

Gràcies a tots per aquest gran capdesetmana

Felicitats al Jaume Leiva per la seva victoria

Esto no se para, esto no se para

Ara, para

 

Aquelles paraules que fan tanta por, es tornen a repetir. Ara, Anna, has de parar.

Mesos ha passat amb periodes breus de repos, periodes que jo he fet potser massa breus i han portat sovint conseqüencies no massa positives. Soc cabezona, i no m'agrada descansar, o potser no puc descansar, ja que l'esport es una manera de desconnectar que cada vegada mes es fa imprescindible per mi...però ara si o si, he de parar. O no?

I potser per aquest motiu, i  quatre hores després de l'operació, penso en totes aquelles persones que tinc properes que han tingut que parar. Hi ha que han parat perque la temporada ha acabat, hi ha d'altres que han parat perque s'han lesionat, hi ha d'altres que han parat perque s'han convertit en fantastiques mamis (Julia i Bea, quan de merit teniu),altres que s'han cremat de fer una activitat en concret després de molts mesos entrenant per una prova especifica ( aquí penso en la troupe que va preparar la Marató i durant setmanes no es van posar les sabatilles) i també hi ha d'altres que han parat perque un/a fill/a de puta s'ha creuat en el seu camí i durant setmanes no tenien ganes ni de sortir de casa (molt menys d'entrenar)

Tenim milers de motius per parar, però no tenim mil-u per tornar a arrencar? Deixem les motxiles i els pensaments negatius a casa, tancats sota clau.

Ara cal mirar endavant, il.lusionar-nos, buscar nous reptes i noves fites. Son oportunitats

Parem, descansem...que, al cap i a la fi...Esto no se para, esto no se para

  

Prenc la llibertat de posar una de les meves (també d'altres persones) cançons preferides, la versió d' Anni B Sweet del Take on Me de A-ha

Talking away
I don't know what
I´m to say I´ll say it anyway
today's another day to find you
shying away
I´ll be coming for your love, ok?

Take on me, take me on
I'll be gone
in a day or two

So needless to say
I´m odds and ends but
that's me stumbling away
slowly learning taht like is ok
say after me
It' no better to be safe then sorry

Take on me, take me on
I'll be gone
in a day or two

tRIemporada 2012 (fem balanç)

Perque sí, porque yo lo valgo, o perque simplement ara tinc temps i em ve de gust...vaig a fer balanç de la temporada triatletica 2012 (la meva segona temporada) a l'espera del que pugui passar aquest diumenge a Vilanova (no cal ser pitoniso per preveure que segurament s'anul.larà o es convertirà en aquatló/duatló/cursa atletica). Seré breu, o si més no, ho intentaré.

La temporada comença tard, no se be perque, però sempre comença tard i sempre comença a Banyoles, així que no es fins el 16 de juny que em poso el trisuit i em llenço a l'aigua...un estany d'aigua dolça on el tram de natació va ser un autentic malson, una angoixa i una ansietat que durant unes setmanes després em van fer replantejar moltes coses, però que allà in situ vaig poder salvar dignament amb una molt bona bici i un running mes que decent.

Ara fredament ja se perque va començar tard: una pretemporada dedicada plenament a correr on les Mitges Maratons i les curses de Trail (Cap de Creus i CBXR) van treure temps i van absorvir les forces per fer un bon entrenament a l'aigua, i això, conjuntament amb les meves inseguretats en aquest segment, van donar com a resultat el que es va veure a Banyoles.

Tres setmanes crítiques...nervis,reflexions...i Les Angles. 7 de Juliol. Sprint. Escapada de tres dies als pirineus i totes les distàncies per compartir amb els Dragons/es i recordar les carreteres que vam descobrir en un stage de luxe dos mesos abans (vamos, dic vam descobrir però el recorregut diguem que no va ser massa semblant al recorregut del dia de la prova).

Personalment per mi Les Angles es la prova de foc després de Banyoles, significa superposar-me, aquesta vegada, al llac de Matemale (una setmana abans, en un atac de voler controlar tot el que m'espera, m'escapo allà per coneixer les sensacions de nadar en alçada...i ja que estem, plantejar-me el segment de bici)

Resultat: fantàstic. Surto de l'aigua bé, ràpid (mai oblidaré en Martí dient que era el primer dragonet en sortir) i una bici conservadora en pujada i atrevida en les baixades em permeten arribar a la cursa a peu on es un tràmit fins acabar. No ens enganyarem....una vegada surto de l'aigua tota la triatló es converteix en un tràmit fins acabar, amb somriure tonto als llavis inclós.

Ambient 10, prova mítica, l'any vinent repetim.Olimpic? Doblet? ...encara queden mesos per decidir.

Juliol es converteix en mes de baixes després de Les Angles, i  renuncio a la Vila i la Triatlo d'Andorra. Agost travessia de Sitges amb xut d'adrenalina inclós i a a partir d'aquest moment dos mesos increibles d'entrenaments que es veuen reflectits en la Triatlo Olimpica per relleus de Gavà (faig la bici, com sempre, bona bici on surt una bona mitja de velocitat i gaudeixo com una enana) i Garmin Triatló Olimpica

D'aquesta darrera poques coses puc dir, molt poques noves, em refereixo, que no estiguin a la cronica anterior.

Simplement el meu estat es de satisfacció. No se com anirà la temporada 2013, però no importa. M'esperen reptes molt "agosserats" com diria més d'un, però que tinc moltes ganes d'assolir-los, o si més no, intentar-los.

(Esto no se para, esto no se para)

Orgull de dragoneta. Ganes d'un 2013 on retornaran la Julia i la Bea a donar canya!

La feina ben feta (triatlo Olimpica Garmin)

Prepareu els kleenex que acabarem tots plorant (molt al meu estil de deixar anar les emocions i les llagrimes 24/48 hores despres de que passi tot). Allá voy...

Tenia l'intuició o el presentiment o com es digui això que sentia que anava a anar be. Fins i tot ho vaig deixar per escrit que aniria bé i vaig dignar-me a fer una aposta a que aniria bé...El meu cor ho sabia, i el mes important, el meu cap ho sabia.

Setmana tranquila a nivell esportiu, entrenant mes ben poc però fent aquells entrenaments de confiança (com es nedar al mar dijous uns altres 1000 practicament de nit amb birra posterior inclosa i el dia abans 1000 metrets mes ) i ja...diumenge

Sona el despertador aviat, he dormit de conya, perfecte, ni un moment de neguit. Agafem el cotxe i anem cap allà. Condueixo jo, ens perdem (poc tipic amb mi) però anem sobrats de temps i no ens preocupa massa. Aparcament encara fosc, montem els trastos i entrem a boxes. Preparo les meves coses, soc metodica i ordenada com poques, però això em dona un grau de seguretat extra.

Tot està preparat. Comento al compi de fatigas que aniré a fer un pipi i ens veiem allà...ja no el veig mes fins la T2 (però això ja ho explicaré més endavant)

Trobada Dragona, hi ha mes claca que triatletes, la sensació es genial, recolzats a tope com només ells saben fer. Surten en Crespi, Marcos, Xaxa, Jorge i vull pensar encara que no ho se, l'Edgard.Anem a la sortida de l'agua d' aquesta primera onada elit, i ja, pimp pump, va sent hora de neopre i escalfar.

Entro a l'aigua, faig unes quantes braçades, i allà coincideixo amb l'Ariadna i la Cris (sou maquissimes, un sol!!!) i l'Inma. ). 9:20: ens preparem dins del calaix. Petons i abraçadetes a tots, sobretot a les peques Aitana i Emma...i concentració màxima. Show must Go on! ( a partir d'aqui tot va absolutament on time)

9:30. Swim: 1500 metres que m'esperen plantejats com un tràmit on no m'he d'agobiar. I així ho faig. Braçada a braçada, evitant tots els possibles cops tot i sortir en una valenta segona fila, arribo a la primera boia. Vaig amb el grup de noies, en cap moment despenjada. Se que estic nedant be, i que ara al girar ens espera la recta d'uns mil metres on he de pillar el meu ritme i "fluir" com diu la Tere...(grande Tere, mai t'ho agrairé prou el que vas fer per mi). Nedo nedo nedo, i puc dir que gaudeixo i tot nedant, potser al final s'està fent un pel pesat, però estic gaudint, no vaig cansada, i mantic la meva posició al grup. Es fantàstic. Girem la darrera boia, diagonal i a la platja. Adelantem uns quants casquets del grup anterior, això està anant mes be del que m'imaginava..i finalment trepitjo terra entre crits d'ànims. La Lidia em crida un "38 minuts ole tu", la Neus i el Miquel han vingut. Poques coses més veig ni sento.

Ara posats a reflexionar en aquest segment, fa no tant em van dir que jo no era bona nedant (això es una veritat com un temple!) però ahir es va demostrar que només soc 4 minuts mes dolenta en un 1500 que aquells que se les donaven de bons. Ahí lo dejo.

T1: llarga, llarguissima. Bec aigua, pillo la bici ràpida i al lio

10:15 aprox. Bike: 4 voltes que passen ràpid, molt ràpid, distretes i tranquiles a nivell de gent que es creua. Compleixo el que vaig prometre. Menjo i bec en cadascuna de les voltes. Si, ho he fet. Busco aquell parell o tres de rectes que a mi m'inspiren confiança i allà em reservo uns segons per complir les meves obligacions. Vaig ben beguda i ben menjada. Que més em cal???. La claca segueix cridant

T2: Sorpresa. L'Edgard està viu i està esperant-me dins boxes. M'acompanya fent la T2, em parla, m'explica com li ha anat i em fa fotos mentres em canvio. Em diu que ell no em podrà acompanyar que està tocat però que tot anirà bé.Ens trobem la segona sorpresa del moment just quan jo marxava (i el motiu pel que ell es convertirà en bombillo), però això ja es un altre tema. Crit de quina hora "normal" es...

11:30.Run:....respon les 11:30. Vas On time Anna!!! Vols baixar de les 3 hores, i només et cal una cursa intel.ligent. Començo a correr, ritme acompasat. En Carles m'acompanya el primer km i em va parlant, em diu que potser vaig massa forta, que dosifiqui que els 10 es faran llargs, però estic be. Ens trobem la claca, riures i riures...i segueixo sola, amb el meu ritme alegre, i la respiració pausada. M'agafa l'Oriol i el Del Rio del Trimas9. Em van donant anims i em demanen que no em despengi. Arribem al km 4 i allà està em meu Joako.

Els kms que ens esperen segueixen sent metodics a mes no poder. Algun crit pel Joako que em vol fer apretar.No estic cansada ni de cardio ni muscularment, només vull mantenir el meu ritme, aquest ritme, el meu ritme de crucero. Darrera està en Toni i la Inma. Ens creuem constantme, però sembla que jo estic mantenint be el ritme perque incremento poc a poc el meu marge. Fan bona cara ells també. No me n'adono i km 9, la Neus i el Miquel de nou (mil gràcies, tata, la Garmin es 100% dedicada a tu), veig als papes que riuen al veurem tan fresca, veig a la claca, Pau, Pazos (donde està Emma???) i de cop i volta, a la recta de la meta....entro amb els meus dos nens, les dues persones que més m'han ajudat a nivell d'entrenament aquests darrers dos mesos, i que son els causants del meu salt qualitatiu esportivament parlant, no només fisic, que també, sinó 100% de cap. M'agafen un de cada mà...i creuem l'arc. Gràcies Joako i Edgard.

12:28. Medallita penjant al coll de la Bastús. Soc feliç, molt feliç. I soc Olimpica

Puc agraîr a tothom que va estar al meu costat (Lidia,Pazos i Julia, mil gracies), als que no van estar en persona però si pensant en tot moment (Isa, Judith, us estimo molt...i Bea, el petonet estava mes que dona)...uffff, tanta gent, tanta, tantissima. Sense vosaltres, no soc res.

Estic sense paraules. Ahir va ser un punt d'inflexió per mi.

Temps: 2:57:36

posició femenina: 74

posició grup d'edat: 17

swim: 39:38

t1: 3:24

bike: 1:14:50

t2: 3:30

run: 56:16

(Esto no se para, esto no se para)

Quan dubtes, estas venut

Exactament no recordo on vaig veure aquesta frase, potser no tan sols la vaig llegir i simplement algú me la va dir (realment no va ser de manera tan fina, em sona mes un "cuando dudas, la has cagado"), però porto hores donant voltes a ella.

Queden 4 dies per la Garmin, i potser no estic ni un 10% tan nerviosa com en altres ocasions (i això que no m'agrada jutjar les coses per percentatges). Em sento tranquila, confiada, se que patiré en algun moment o altre de la cursa, però que si tot va bé, acabaré. Estic davant la prova mes important de la temporada (crec, si no tenim en compte el tema de la travessia a Sitges que per mi va ser determinant) i el meu estat de calma es sorprenent.

Busco un motiu per saber que em porta a aquest estat, i crec que la resposta es fàcil: estic per uns motius o per altres en modo "chubasquero on" i ja m'he adaptat al fet de gestionar els problemes sobre la marxa, i sobretot, a no intentar controlar-ho tot.

Dues setmanes dures però deteminants. Ja sabem això com va...el que no et mata et fa mes fort, i a dia d'avui tota la feina està feta, assimilada i gaudida en parts iguals.

El plantejament (o estrategia) a dia d'avui el resumiré en:

- dies previs de tranquis, menjant be, bebent be, pensant poc i entrenant menys (una mica de running i una mica de natació, màxim dels màxims). El tema de la sobredosis d' isostar/aigua i platans serà objecte d'entrada al blog algun dia d'aquests...

- dia de la triatló, a posar-se tan nerviosa com m'hagi de posar, aquestes coses no es poden evitar i millor ni intentar-ho

Aigua: Cada vegada estic mes convençuda de la teoria dels que diuen que es "un putu tràmit", "que el patiment ve després", "que passa volant"...així que intentarem anar a gaudir com a mes millor, ser conservadora en el temps però buscar sortir sense masses angoixes de l'aigua. Es un trocet i soc lenta, ho reconec, però de res em servirà ser una mica menys lenta si he de sortir creuada

Bici: Comença el show. Buscaré un ritme comode, agafar un grup, mantenir les cames fresques pel que m'espera després i sobretot alimentar-me e hidratar-me be (mas lo segundo que lo primero). Es bàsic: anna a la bici, beu. Passi el que passi, beu

Run: Aqui si que si, a muerte. Vamos, todo lo a muerte que es pot anar en aquestes situacions. 10km amb les cames com pedres que espero que passin ràpid...i si passen lents, no passa res!!!!

Ara això es la teoria, el que passi diumenge, ja veurem (realment no se perque he escrit això, però mira, em venia de gust), i a dia d'avui puc dir: passarà el que passi en competició, però No Dubto

Aprofito per posar el fantàstic CheckList Bastusiano

FEDERACIO/DORSALS

·         CASQUET FEDERACIO

·         MATRICULA BICI

·         DORSAL

·         XIP

·         CARNET DE FEDERAT

SWIM

·         TRISUIT / DOS PECES

·         CASQUET DE BANY DE L'ORGANITZACIÓ

·         ULLERES SWIM

·         TAPS DE LES ORELLES

·         NEOPRE

·         VASELINA NEOPRE

BIKE

·         CASC

·         ULLERES DE SOL

·         DORSAL DE L'ORGANITZACIÓ

·         PORTADORSAL

·         MITJONS

·         SABATILLES BICI

·         BIDONET BICI AIGUA AMB ISOTONIC

·         BARRETA ENGANXADA AL QUADRE

·         LA BICIIIIIIII!!!!!

RUN

·         VISERA

·         BAMBES RUNNING

·         BIDONET D’AIGUA AMB ISOTINIC/GEL DISSOLT

·         GEL PER LA CURSA

ALTRES

·         CREMA SOLAR/ANTIMEDUSES

·         GARMIN

·         AIGUA/ISOTONIC

·         BARRETA/GEL ABANS DE COMENÇAR

·         COMPRESSORS

·         BIDONET EINES I CAMARAS BICI

·         MANCHA BICI

·         VENTOLIN (BAAAAASIC)

·         PASTILLETES VARIS / IBUPROFENO / CREMITAS

(Esto no se para, esto no se para) 

 

La vida es domingo

Portavem setmanes entrenant, no es per justificar res, però esperavem la Triatló de Gavà, en modalitat olimpica per relleus, amb moltes ganes. Tot va començar just a partir d'un sopar tranquil a Martinet, previ a la triatló fustrada d'Andorra...i una per l'altra ens vam anar animant.

Les premises estaven clares: la TiPazos faria el swim, la Bastús (jo mateixa) s'encarregaria dels 40kms de bici i la relojito suizo Llopis faria el run.Quedaven setmanes d'estiu per anar acumulant metres, kms...i sobretot riures i whatsapps.

Seguint l'esperit dragó que darrerament més ens envolta, "l'ardillisme", rapidament va apareixer un equip B (dic B per dir-ho d'alguna manera), i així, mig en conya mig de debó, cada dia hi havia un motiu més per donar el millor de nosaltres mateixes i picar-nos de manera sana davant la Lidia, la Judith i la Choc substituïnt a la Nuria que s'escapava a París....i como buenas modernas, ben aviat vam pensar en fer-nos una equipació que es va mantenir en secret fins els darrers minuts previ a la competició (sembla mentira però aquesta vegada si que vaig aconseguir no penjar cap foto amb el trisuit nou, i ben poca gent sabia de la seva existencia...vamos, un trabajito fino de disseny que Bunch ens ho va plasmar d'allò més be, tot i les putades amb les talles i el "momento hucha" que ens va portar a totes al borde de la histeria un parell de dies abans)

Practicament sense pensar-ho (les setmanes passen volant) ja estava fent tirades en bici de 70, 80, 100kms (gràcies nois) i la traca final seria el subidon del Half de Menorca (on les ganes de competir es van incrementar un 300% i fent dels 4 dies a l'illa amb els meus dragonets una experiència única) http://www.bcndragons.com/2012/09/half-de-menorca_30.html . Petita nota despres del link al blog amb la cronica del Joako: Sou molt grans, nois, felicitats, l'any vinent tornem i seré jo una de les que agonitzi pujant fins la torre de Fornells tres cops

I així, pimp pump, després d'uns dies de descans laboral,ja ens trobem en el capdesetmana de l'esdeveniment.Dissabte no va parar de ploure i a la tarda Gavà era una bassa d'aigua. Es comunica que es farà un duatló i ens plantegem enviar-ho a la merda i marxar a Bagà a rebre el nostre jefecito a les 3 del matí que porta 17hores corrents Cavalls de Vent, però finalment la vena racional, i saber que la previsió per l'endemà es millor així com alguna filtració, ens fa quedar-nos a Bcn i matinar diumenge (m'agafa un bajon, l'Ana portava una feina increible dins l'aigua, però sigui el que sigui que s'acabi fent ho anirem a gaudir al màxim perque serà el premi de tants bons moments que hem viscut preparant-ho).

Diumenge, 7:45h a boxes punt de trobada, aquesta vegada no hi ha foto oficial ni res de res, però allà estem els valents i les valentes, creuant els dits perque no torni a caure un aigüat i preguntant-nos com pot ser que finalment el segment de natació quedi anul.lat si l'aigua es troba d'allò mes plana. Res de res, duatló i punto, així que entro a boxes jo soleta, començo el ritual, i ràpid a la sortida a veure la Pazos com es converteix en una sirena del asfalto.

8:35h sortida, jo rapid a boxes,esperant que em passin el relleu, i mentres la companyia m'ajuda a passar millor l'estona...ja la tenim aquí. Canvi de xip i ara em toca currar a mi.

Sorprenentment no estic gens nerviosa (sembla ser que ara l'Anna que dona mil voltes a tot està en modo off), potser perque he de fer durant 40kms el que mes m'agrada (crec) i durant les darreres setmanes he agafat la bici més que en els darrers 29 anys, fins i tot, la darrera sortida va ser de qualitat, no per la distància, sino perque sortir un dia laborable (gràcies sr. Turro per les supervacances que m'has fet gaudir, quina pena que siguin tan curtes) entre camions, cotxes, autobusos, semafors, autovies de castelldefels...te el seu que per agafar confiança.

I començo el circuit, dues voltes de 20kms en un circuit completament pla. Passat el pont inicial em trobo a la Choc que havia sortit un pel abans quan la Lidia havia passat el seu relleu, però jo segueixo. Em trobo be, fa vent i no soc capaç d'adaptar-me a cap grup fins que als 12 kms o així aproximadament m'enganxo a la Monica del xipiteam que roda amb uns nois, i així fins el 19 aproximadament. El circuit es fàcil, un parell de girs tancats que ens fan pensar en frenar perque encara queda aigua en la zona amb ombra, però fàcil i ràpid. Fa calor, m'hidrato com puc que ja sabem que tinc un problema amb els bidonets i l'equilibri, penso que fer amb els manguitos...pujadeta a la rotonda de boxes i em trobo a tota la claca esperant. Que grans que sou, per mi el millor de la jornada, i aquesta vegada, molt especialment, agraïr en Pau que dormint res vingues a veure'ns (gràcies de tot cor!) i agraïr a l'Edgard que tot i el que li esperava a Calella també fes la gran matinada per estar al nostre costat.

Segona volta, mas de lo mismo, grups que venen, grups que s'escapen, algun que enganxo, la massa de bicis de l'sprint que ara coincidim...i plis plas, claca de nou cridant com histerics i cap a boxes. Transició llarguissima, i jo corrents com si fos curteta amb l'Edgard al costat (nota mental: repte de 2013, saber treure'm les zapas a la bici i baixar com els pros) dient xorrades...ràpid ràpid, relleu a la Isa i feina feta (per la meva part). Em comenten que portem uns 7 minuts de diferencia respecte les ardilletes dragones. Ole!!!!

La Isa es marca un sub50 espectacular als 10kms i quan queden 200 metres l'estem esperant l' Ana i jo per entrar juntes a meta. Que gran que ets, Llopis, que grans que sou les dues! (vale, ara ho he de dir, perque em xifla la frase: GRANDES TRIATLETAS PERO MEJORES PERSONAS, jajaja)

Rapidament arriba la Judith per entrar a la meta amb la Lidia i la Choc (bestial la progressio de la Judith). L'arribada de l'equip dels nois no la vaig poder veure, i en Carles i Paradell tampoc...es lo que tienen estas cosas

Acabem amb ganes de mes, buscant nous reptes com equip de relleus, i una mes que satisfactoria 4º posició com equip femení (recordem que ens vam inscriure de catxondeo sense cap pretensió mes que passar-ho be, i perque no dir-ho, el nostre premi era el trisuit de kalaveras que ens vam currar)

Ràpid comentem la jornada i marxem directes a Calella, a la Challenge. El que va passar i vaig viure en aquella marató m'ho quedo per mi.

En 6 dies ens espera la Garmin, aquest cop Olimpic, aquest cop sola (o relativament sola perque la claca allà estarà). M'encanten aquests diumenges...encara que els dilluns es facin durs de pebrots

(Esto no se para, esto no se para)