Temple

Temple

• Caracter valiente, fuerte y tranquilo en las situaciones difíciles
• Fortaleza energética y valentía serena para afrontar las dificultades y los riesgos
• Capacidad de una persona para enfrentarse con serenidad a situaciones dificiles o peligrosas

No hi ha paraula a dia d'avui que millor defineixi el meu estat. Temple. M'he tornat una persona templada, o si més no, més que ho era fins fa uns mesos, i això, si o si, agradi a qui agradi i no agradi a qui no agradi, ha estat gràcies a la Marató.

Ara, en fred, es hora de valorar una mica això que va passar fa 15 dies i com m'ha marcat l'experiència més enllà del que realment van donar de si aquelles 4 hores i 3 minuts, i com he arribat a assolir aquesta santa serenitat de manera involuntaria.

Durant 4 mesos (o potser una mica més) m'he dedicat a correr perque si, sense especial obsessió en el meu objectiu ni en el dia D, intentant gaudir de cadascuna de les sortides amb l'incondicional suport i paciència dels meus...i finalment aconseguint el major premi que mai podria obtenir: gaudir corrents.

Van haver dies (confeso que pocs) que ho hagues engegat tot a la me, però també va haver d'altres on el fet de correr anava per damunt de qualsevol altre repte i pensava en renunciar a qualsevol triatló per seguir corrents.

Aquestes dues darreres setmanes (amb una recuperació realment molt ràpida i gens traumàtica) he canviat el xip i m'he posat en mode Triatló, i es aquí on he valorat realment la grandessa de preparar una prova com la Marató i el que aporta més enllà dels 42,195 kms.

Soc templada, soc serena, soc constant...se que no soc ràpida però no m'importa. Se on he d'arribar i com he de fer per arribar, així que el temps que inverteixi no importa perque ho acabarà aconseguint. Lluito, soc forta, no a nivell físic (que també) sino sobretot mental...i flueixo (o si més no molt mes que abans) i suposo que fluir es el resultat natural de gaudir fent una activitat.

Abans anava de la sortida a la meta perque si, perque tocava i perque era el que calia. Ara gaudeixo del trajecte, i això, crec jo, preparant un 10k no s'aconsegueix mai. No m'importa en exces els meus companys i els seus resultats, m'importa el que vaig aconseguint jo dia rera dia.

Sortides en bici que es converteixen en 4 hores de diversió, metres i metres al mar perque simplement m'agrada nadar, tornar a posar-me las bambes sense fer massa cas al Garmin.Ara estic en aquest moment on m'importa més la distància que el temps...i no vull canviar. Soc feliç. Ja tindrem temps per tornar a mirar el crono.

(Esto no se para, esto no se para)

4 setmanetes pel half, ExtremeMan Salou, i mooooltes ganes de fer-ho però especialment de gaudir tots els entrenaments que em queden fins aquell dia.

No puc evitar dir que estic molt orgullosa de guanyar el 3er premi d'equips femenins a la Marato de Barcelona (zurich Team Cup) amb les meves companyes Judith i Nuria. La feina ben feta no te fronteres...ni te rivals. Felicitats nenes!

Maratoni-anna (debut Marató Barcelona)

Realment no se com començar a escriure aquesta cronica sense que sigui amb les paraules: estic feliç. Si, feliç i destrossada en parts iguals, però no ens enganyem, avui guanya per golejada la felicitat.

No parlarem ara ja dels nervis previs, les nits sense dormir, les vegades que em vaig memoritzar el recorregut, els ritmes, els avituallaments i els lavabos. Ara em centraré en la carrera en si i les hores previes.

Divendres estic relativament tranquila, però la fira del corredor te el poder d'aconseguir que aquella tranquilitat s'esbaeixi tot just em donen el meu dorsal. Estic envoltada dels meus amics, de maratonians i futurs maratonians, productes relacionats i persones especialitzades en el tema...vamos, has de tenir orxata a la sang per no posar-se nervios

Dissabte tot millora, esmorzar tranquil i compra de les properes sabatilles, les NB minimus,  bon plat de pasta, migdiada, mes pasta per sopar i a dormir aviat. Dormo bé, molt bé, pràcticament del tiron fins que a les 05:30 sona el despertador.

I ja ha arribat el dia. Aquell dia que ha de ser la festa per tants i tants entrenaments, tant treball, tant esforç...

Esmorzo el que tenia previst però ja no aconsegueixo dormir més, faig tot el ritual i a plaça espanya amb l'Albert, la Nuria i el Vic. Nosaltres nervioses, ells tranquils...res feia preveure com acabaria el dematí.

Ens trobem a les 8:15 amb els dragons però aquesta vegada tots estem massa distrets per fer la foto, ens desitgem molta sort i als calaixos. El Victor, Albert i en Toni estan al calaix amb mi, i això vulguis que no em relaxa els 15 minuts sota la pluja que hem d'esperar fins que s'inicia la cursa. Si, plou, plou bastant en aquell moment i es una pluja que de manera intermitent no deixarem durant els 42kms.

Així que es creuar l'arc de sortida i anar sola (sola sola de coneguts, vamos que sola no estic jijij) i així vaig fent, direcció Camp Nou, on no paro de trobar-me fans incondicionals (he de fer un petit incís per donar les gràcies a ells, i ara diré uns quants, segur que em deixo moltissims: els meus pares primer de tot, la Neus i el seu cigronet, el Miquel, la Isa i el seu megafon, el Martí, l' Oscar Gallego, la Bea, la Sheila, el Xaxa, la Isa i el Rafa Mesa, la Tere i el Tino, en Sandro, el Coke en bici...ufff, tants i tants, així que sola no vaig)

Una horeta després torno a estar a la Plaça Espanya, em prenc el gel i vaig direcció GV. L'ambient es espectacular, ens animem uns als altres i es en aquest punt on penso i ara dic: mai faré una marató amb musica. Vas corrent i et sobra tot, i el més important, et perds moltes coses.

Passeig de Gràcia espectacular, la Neus i el Miquel cridant com bojos, la Pedrera...(moments que no es poden pagar) i carrer Rossello on a la cantonada amb Sicilia està en Jordi esperant per si paso. Una miqueta més endavant estan el Sarquella i el Jose Navarro (tots ells ex-companys de feina) així que si ens ho proposem no serà dificil agafar-los (obviament jo li dic a en Jordi que no penso apretar, que anem bé de temps, jijiji). Paso per la Sagrada Familia i torno a tenir pell de gallina. Valencia i ja direcció Meridiana. En aquest punt es contraposen sentiments. Jo vaig bé, tan bé com es pot anar al km 19, però em vaig creuant als meus companyis, una fantàstica Nuria, un Albert sol i el que es pitjor, un Victor amb cara descomposada ja. No entenc perque no van junts, i el que es pitjor, perque ell va així.

Paso la Mitja en 1:56 crec (després poso els parcials definitius) i tot i que es fa pesadeta encara la porto bastant bé. Estic bebent molt, em torno a prendre el gel (el segon), bec la "sangre de pitufo" aquella i glopets petits d'aigua, així com em remullo amb l'esponja (beneïda esponja i beneïda pluja). Poc a poc GranVia (es Gran Via no aquella part tan lletja?) i ja no se com arribo a la part de Diagonal-Forum, on m'espera la Manu.

Sense jo obrir la boca la tinc enganxada i gravant-me un video, i suposo que per la meva cara ella ja sap que millor ara que al 31. Em tracta com una reina, no em falta de res, ni ànims, ni isotonic ni aigua (vull fer un petit break per dir que he tingut dos acompanyants de luxe, i dic acompanyants perque fins la meta no m'ha deixat i no, NO son llebres, perque això no es llebrar, una llebra marca el ritme i tant ella com en Jordi m'han fet companyia, assistència, suport fisic i sobretot moral, però en cap moment m'han marcat el ritme, perque com bons acompanyants sabien que avui si o si el ritme el marcava jo)

Arribem així al 28. Simplement espectacular Glories. Efecto tunel que m'he sentit com pujant el Tourmalet (no l'he pujat mai però vamos...qui no ha vist l'etapa vegades i vegades estirat al sofa de casa)...i aquí ja arribem al 30 (em prenc el tercer gel), jo espero el maleït muro que ha d'arribar si o si segons tots els experts i el que em trobo es encara molt pitjor a nivell animic, miro a la dreta i veig el Victor amb cara de "no puc mes" acompanyat de l' Ivo, el miro un segon però em diu que no pari (i m'ho diu amb cara de que com pari no s'ho perdonarà mai), així que la Manu es posa d'acord amb el Jordi (ara ja hem enganxat als companyis del despatx) perque s'ocupi de mi que ella va amb el Vic i en res ens intenta agafar. Estic molt trista, molt...però el cap tampoc ja em dona massa per pensar, així que com una automata ens escapem una mica i comencem el tram de la platja (pessadissim) i el carrer Marina fins que arriba el subidon d' Arc de Triomf (crec que queden uns 6kms i em prenc el 4at gel). Espectacular. Quina gentada....i aquí si que si, corrents per inercia li dic al Jordi que l'acabo peti qui peti.

Ara comença el premi, tot i que en aquells moments estic ja massa cansada per saber-ho: Ronda Sant Pere, Corte Ingles, Porta l'Angel, Catedral, Via Laietana (Emmanuela a fer un atajito i ens espera de nou), Colon i a pujar Paral.lel. Just començo a pujar i la llebre de 4hores ens adelanta. A prendre pel cul. No passa res, a gaudir i llestos, no es pot fer mes. Porto uns 40kms a les cames i ara si que si vaig justeta, no parlo fa estona i el meu ritme diguem que no es massa animat, però No camino ni paro en cap moment i per mi això ja es de les millors coses que m'esperava. No he caminat ni parat en 42.195km jijij

I si, veig plaça Espanya, i a mesura que m'apropo ja veig a la Isa, als meus pares, la Neus i el Miquel cridant de nou com bojos, i demano als meus dos acompanyants que no em deixin sola i entrin a la meta al meu costat. Realment no se qui va dir que la Marató eren 42kms de patiment i 195 metres de felicitat absoluta. Completament d'acord. I amb aquesta felicitat els crits de la Bea que m'acompanyen. Aixeco els braços, els hi dono la mà...i em cau una llagrima abraçada a la Manu.Em donen la medalla, la mossego, es real.Soc feliç!!!!

(Esto no se para, esto no se para)

Gracies a tots per fer possible aquest somni

Ens veiem a Berlin

Adjunto els resultats del parcial

Temps total 4:03:23

Km5  Km10  Km15  Km20  1/2  Km25  Km30  Km35  Km40  Final Tiempo Acumulado 00:27:40 00:55:06 01:22:59 01:51:06 01:57:11 02:19:14 02:48:26 03:18:46 03:49:35 04:03:23 Posición 10666 10478 10386 10361 10373 10336 10154 9997 9903 9629

Km0-5  Km5-10  Km10-15  Km15-20  Km20-25  Km25-30  Km30-35  Km35-40  40-Final 00:27:40 00:27:27 00:27:53 00:28:08 00:28:08 00:29:13 00:30:20 00:30:50 00:13:48 00:27:40 00:55:06 01:22:59 01:51:06 02:19:14 02:48:26 03:18:46 03:49:35 04:03:23

La previa (pre-marato debut 2013)

I aquí estem, ja hem arribat, a la setmana previa a la Marató...dilluns.Queden 5 dies. La blueline ja està ben pintadeta al terra i acabo de passar pel fisio. Vamos, que no hay vuelta atrás.

Semblava que mai anava a arribar, aquella aventura a la que em vaig inscriure unes setmanes després de la Garmin (dit d'una manera diferent, quan em creia la reina de la triatló olimpica) i pensava en posar-me uns objectius una mica més alts per passar la pre-temporada abans de tornar a estar On fire en el mon del triatló. I claroooo, Anna, no tenies res millor que posar com objectiu fer la Marató,no??? 

En aquells moments odiava correr. Si senyor, amb dos c------ ho dic: Odiava correr!!!! A la setmana corria un dia, uns 40 minuts màxim i uns ritmes que no baixaven de 5:35 a la cinta d'un gimnas. I si, amb dos....(del mateix d'abans) un dia al despatx estava obrint el bolso per posar el numero de targeta i finalitzar el procés d'inscripció.

A partir d'aquest moment, 4 mesos, unes 16 setmanes, uns 1.000 kms...i moltes moltes curses i amb elles les meves marques personals en totes les distàncies. Patint i gaudint a parts iguals. Si, he patit molt, he apres a patir i he apres a ser mes forta. He sortit a correr de dia i de nit, amb fred i calor, amb sol i amb pluja, enfadada i contenta, amb garmin o per sensacions, amb les adizero o les mizuno,amb musica i sense, dormint poc o dormint molt, amb uns i amb altres, en pujada i en pla, tirades llargues o series... i si, ara ho dic, aquesta darrera setmana: M'encanta correr. I perque? No ho se, simplement perque es fàcil, i malauradament avui en dia poques coses son tan fàcils i donen tan de plaer com posar-se unes bambes i començar a "menjar" kms. Som així de simples, que voleu que fem!

I ara penso en les curses (espero no deixar-me cap)

- La Behobia-SS, simplement espectacular, en tots els sentits

- La Jean Bouin, el meu primer sub-50 en 10k

- La nocturna de Vilanova, aquells 5kms a muerte en 23:02

- La cursa del Farell, o com fer 14km per muntanya i no morir intentant-ho

- La Mitja de Salou, el primer patiment dels bons i el primer sub 1:50'

- La cursa del Nassos, la millor MMP en 10km i la millor companyia: 48:33

- La cursa de Sant Miquel del Fai, o com fer 13km amb desnivell i mantenir el ritme crucero 

del 5'/km

- La Mitja de Granollers, un any després del debut, i fent la MMP en mitja de 1:47

- La Mitja de Barcelona, o com sortir per gaudir i patir com mai a la vida, això si, fer-me una micona mes forta

- La Maratest, la cirereta al pastís de la temporada previa a la marató, el xut d'autoestima, adrenalina, el correr perque m'agrada i el gaudir perque m'ho mereixo. El val mes el cap que el cor, i saber dossificar ens aporta moments realment molt mes gratificants que un calenton de 10 minuts. La cursa on la feina ben feta te recompensa, on res s'escapa, on tot segueix la recta marcada, on...si, el dia d abans del dia D, simplement...i aquell dia que decideixo que la meva estrategia serà aquesta tres setmanes després:5.25-5:30 els primers 30km per fer un parcial d'uns 2:45...després...la marató es una cursa de 12km que comença al km 30, no? després ja es veurà.

I aquí estem, amb moltes (mes que moltes) ganes que comenci la meva festa, la meva i la de 18.500 persones més. Barcelona serà una festa i jo aquest any en formo part.

Porto unes setmanes que només miro consells, croniques, resums...de que fer durant les setmanes previes, durant el dia previ o durant la cursa...però em quedo amb la frase que posa a la planificació d'en Jaume Leiva rebuda ahir del que em toca de rutina diumenge: PASSEIG DE 42KM + 195 METRES PER BARCELONA

Simplement, es la meva ciutat i es la meva gent, es el meu moment i es el meu premi. Jo i només jo ens emportarem els imputs que em passin pel cap per cadascun d'aquells carrers, així que...que mes vull?? 2013 es un gran any!

I ara, per riure una estona, el puntet d'humor d'aquesta tarda i la doble moral.

Per la marató (i per moltes de les darreres curses) diguem que em suplemento bastant. Ara faré una petita llista però segur que em deixo alguna.

Em prenc 1,5 litres d'Aquarius la setmana previa, un sobre de recuperation, 1,5l mes d'aigua al dia, tres o quatre dies de nomes pasta, L-carnitina, BCCA's quan m'enrecordo (practicament mai), vaig al fisio a fer un massatge de descarrega i m'enganxo al compex, el dia de la cursa em prenc ibuprofeno, em xuto ventolin perque soc asmatica, em banyo amb radiosalil i vaselina, prenc llet sense lactosa per no tenir problemes de pantxa, si cal em prenc també pastilleta de Fortasec per no anar fluixeta, els gels keep Going, la pastilla d' Isostar a la butxaca, em poso la tirita aquella al nas per respirar be despres de l'aigua de mar i una mica d'esprai per respirar millor...Aquests dies,a més a més, no puc dormir, i a tot això he afegit unes 25 gotes de extracto de amapola (recomenació del Borjita) i unes pastilles de potasi per evitar les rampes que el fisio m'ha dit avui(si, soc un desastre per menjar platans)...

Avui al sortir de la segona farmacia en 20 minuts el Victor m'ha mirat i m'ha dit: et fots fins el cul de tot però això si, corres amb FiveFingers per sentir el contacte amb el terreny. Ole tu! :))))

5 dies! (Esto no se para, esto no se para)