Un mal dia (Mitja Marató de Muntanya de Mataró)

I ahir no era el dia, més ben dit, ahir va ser un dia amb males sensacions de principi a fi, però bé, anem pas a pas.

Fa 15 dies que em dedico només a nadar, estic comode i tinc en ment la bona experiencia de la travessia de Begur i el repte que m'espera per la Radikal 7.0, fa molta calor per correr i sincerament la bici no tinc masses ganes de tocar-la...així que nedo, nedo molt, en piscina i al mar, simplement gaudeixo de l'aigua, i no estic descontenta...però després això es paga, i de quina manera, com ahir.

Diumenge passat per mandra i desmotivació decideixo no participar a la cursa de la Campana de Vacarisses, però dilluns faig un entrenament bastant digne amb la Isa i el Victor per Collserola. Això conjuntament al fet d'apuntar-nos a l' Ultra Trail de Collserola de 74 kms el proper 23 de novembre em porta a inscriure'm de manera precipitada a la Mitja Marató de Muntanya de Mataró amb el Vic i el Joako, amb desnivell positiu de 1200 i una exigència tècnica bastant elevada. Bé, al cap i a la fi, d'alguna manera cal començar a preparar un dels dos grans reptes de la segona part de la temporada.

(I si, potser abans no ho havia dit, però despres de Salou i el mes i mig de no voler fer practicament res m'he replantejat els objectius amb dos reptes diferents: una travessia de 7kms nadant al setembre i una ultra trail de 74kms al novembre...ejem ejem, a veure com acaba tot...això si, entrenar, el que es entrenar, hauré d'entrenar, però be, això ja s'anirà veient en les futures entrades amb mes detall, ara anem a per la cronica de diumenge)

Arriba diumenge, recollim en Joako aviat i cap a Mataró. La sortida es a les 8:30 però arribem amb marge a les pistes d'atletisme per recollir dorsals i preparar-nos. Volta a la pista d'escalfament i ja veig venir que patiré. Molts dies parades de running, ara el meu cos s'ha acostumat a treballar a pulsacions molt relaxades i al mínim apreton em poso com les cabres...ufff, es preveu patiment.

I sortim puntuals. Volta a la pista previa perque el grup s'estiri i pujada per asfalt fins el primer corriol. Ja vaig morta. Li dic al Joako que tiri i el Vic s'espera amb mi, seguim una estona mes tots tres fins que en Joako marxa. Fa molta calor i la pujada es considerable. Vaig malament de cardio i també de cames. El meu pensament es de plegar en quan arribi al primer avituallament. 

No som massa gent correns (es una cursa molt minoritaria i una primera edició) però tot i així en algun tram soc adelantada. Em sento lenta i veig que això no millora, vaig justeta de totes i totes, i finalment arriba l'avituallament on hi ha un bon grup de corredors. M'hidrato amb dos gots d'aigua, em tiro un tercer pel cap, bec un altre got de cocacola, em prenc un gel i sense pensar massa arrenco de nou a correr. En Vic em pregunta si no volia plegar però li dic que seguiré una mica més (seguim pujant). 

Jo segueixo pensant que he de plegar, i li vaig dient de tant en tant,i ell em recorda "avui no es un bon dia" i que a vegades passa sense saber perque, que no em matxaqui més pensant que no estic preparada ( o que no he entrenat prou, com penso jo).

Km 8 i punt d'inflexió:trobem el desviament on a la dreta aniran els de la curta de 12kms i a l'esquerra els de la llarga (una mitja convertida en 24kms). En Vic em diu que anem a la curta si vull plegar tard o d'hora pero inconscientment segueixo pel camí de la llarga, que es el que em toca. El cap em diu que es un dia d'aquells que patiré i molt, però em nego a rendir-me.

Segon avituallament al 10 i sembla que milloro, les baixades son molt tecniques i les pujades exigents, no se que prefereixo, tot corriols minusculs que no saps com i quan acabaran i una calor sofocant que em fa pensar que cauré rodona, però he de seguir. Si o si, si més no ara ja porto la meitat (i penso que si he estat tan inconscient per apuntar-me a  l'ultra trail d'aquí 5 mesos he d'anar entrenant el conviuré amb el patiment i seguir endavant, tot i ser un mal dia, tot i voler plegar, això i només això, la fortalessa mental, serà el que em farà acabar amb èxit el meu repte arribat el dia).

I així, amb patiment e intentant reconvertir tots els imputs negatius en positius, van passant els kms i m'ho plantejo diferent. No estic gaudint, no m'ho paso bé, però segueixo. Tinc en Vic al costat i gràcies a ell tot es mes fàcil, la seva companyia, els seus ànims, la seva conversa. Anem amb el mateix grupet de corredors, tres o quatres noies i uns quants nois, els adelantem i ens adelanten constantment.

Segueixen passant avituallaments i després de molts corriols i pujades ens trobem al km 21 on ens donen un gotet d'aigua i decideixo apretar els darrers kms que ja seran de baixada.

I si, finalment despres de tot, de tantes i tantes vegades de pensar en abandonar (mai ho havia pensat tantes vegades i, el que es pitjor, mai ho havia pensat només portar 500 metres) creuo la linia de meta, amb el Vic, i on ens espera el Joako, amb peto i abraçada de les seves, recordant-me que acabar avui em fa molt gran i molt forta, i...perque no dir-ho, que la cursa es dura de cullons.

Fer 24 kms quasi sense gaudir ni un sol moment no es gens facil, fer una carrera quan en tot moment vols plegar encara ho es menys, però no tots els dies son perfectes, i menys totes les curses...i si, m'espera una temporada intensa d'entrenament, ja que enlloc, i menys a la muntanya, ningu et regala res.

(Esto no se para, esto no se para)

...

Ara em permetré ser critica amb l'organització.

Carrera molt maca, corriols espectaculars però avituallaments mes ben justets. Tot i que es preveien 5, aquests estaven mal repartits, concentrant-se dos en els kms 19 i 21, i sent tots d'aigua a excepció del primer amb cocacola i el del 21 amb isotonic (total, pel que quedava) i una mica de sindria tallada i xuxes de gel.

L'altre factor, que ja se que no es tan greu, es que tot i pagar els 24 euros (crec recordar) d' inscripció, al inscriure'm la darrera setmana no vaig tenir dret a la bossa del corredor, amb els mitjons de regal de la cursa, però si que van haver corredors amb doble premi de mitjons i samarreta de la cursa. Potser seria millor qui tenia samarreta no tenir mitjons i així tots satisfets, no?

I el tercer, i ja es mirar molt prim, va ser el Do It Yourself dels entrepans a meta...agafa pà, pernil dolç i...taxin!!!!

En fi, suposo que detalls a millorar per properes edicions!!! 

Have a nice swim (zoot open water-travessia 3000 Begur)

Canvi de xip. Teniem en ment una travessia amb una distància mínimanent considerable feia moltes setmanes i finalment el dia arribava...i als reptes s'arriba amb ganes o sense masses ganes, i jo reconec que aquesta vegada arribava amb ganes de nadar.

Setmana posterior a la cursa de muntanya de Molins i cames com pedres que comporten que durant 4 dies em dediqui exclussivament a nadar ( es impossible correr i molt menys fer bici, tot i el meu intent dijous per Collserola) amb sensacions molt bones, molt tranquileta pero tirades de 2000-2500 que m'aporten una certa tranquilitat pel que m'espera...tot i que fins el darrer moment sempre serà un condicionant important com estigui el mar aquell dia.

En Vic tres dies abans em diu que anirem plegats tota la travessia i un dels matins ens posem d'acord en intentar mantenir el mateix ritme (tot i anar ell forçat a anar una miqueta mes lent). Seria ideal provar-ho al mar, però...la plaga de meduses ja està per Barcelona i qui no es conforma es perque no vol.

I així, a la piscina, amb poc entrenament de res que no sigui nadar i descansant dissabte com una campiona arriba el dia. Tinc ganes, moltes ganes, se que podré fer-ho al meu ritme, i les fotos que m'envia el Crespi la tarda abans on es veu com està el mar em fan dormir molt mes tranquila.

Recollim a l' Anna a les 7:00 i anem direcció Aiguafreda. El viatge passa volant i a les 9:30 ja estem quasi amb el neo posat, el Borjita, l' Helena i el Toni amb nosaltres i els de la travessia llarga (per uns moments vam pensar en apuntar-nos) nedant ja fa estona.

A les 10:00, finalment, i després d'un petit escalfament que no fa mes que refredar-nos, veient algun pop, medusa i cristal.lines aigües...donen la sortida. Els primers nedadors de la travessia llarga estan passant mar endins per davant nostre i aviat els dos grups s'uniran.

Sortida desde dins de l'aigua i sota la meva sorpresa rebo alguna que altre hostia. Som uns 300 nedadors i els primers 400 metres son bastant violents, fins que aconseguim sortir de la caleta d' Aiguafreda. Tinc el Vic a la meva dreta sempre i ens veiem mutuament però algun nadador es va creuant i ens dona algun cop. Finalment decideixo no seguir la guerra amb un en particular i deixo que es creui tot el que vulgui i traçar jo el meu recorregut.

Vaig comode, molt comode, l'aigua es increible i jo fins el moment no he vist cap medusa. Entre una cosa i l'altre arribem a l'avituallament de 1500, i els dos parlem per parar a la primera barca ( en aquest punt seré una mica critica ja que els voluntaris de la barca no donen a l'abast i en especial els nens, així que després d'una bona estona aconseguim gotet d'isotonic i taronja, però el mes important, descansar una mica penjats com un mico i parlar confirmant que anem bé). Ara queden només 1500 mes i ja estarem.

I així vaig fent, comode, molt comode...braçada darrera braçada, pensant si seria capaç de fer 6500 (estic gaudint molt), veient una medusa, cantant el rei leon, esquivant un kayak que gairebé em destrossa el crani perque el nen anava mes perdut que jo que se i no m'havia vist (sort del crit del Vic) i seguint acompanyats d'una bona pila de gent de les dues distàncies encarem aquests darrers metres que no son tan comodes com els primers, ja que mentalment un globus de salvament vermell d'heli em fa pensar que ja es l'arribada i al veure que no sempre que tot es fa mes pesat. Així pero, ja estem girant rapidament a la costa de Sa Riera i es de preveure que passant les embarcacions ja estarà l'arc d'arriba.

Efectivament, veiem l'arc, les boies, sentim musica i practicament els darrers 200 metres els fem el Victor i jo sols, esperant-nos força gent a la sorra i sent una experiencia increible. Medalleta, foto, petons dels companys i somriure als llavis.

Gràcies Vic per la companyia, tot i no fer-nos massa cas sabiem que estavem al costat, simplement en tot moment tot anava be. Felicitats a Lid, Crespi, Glo, Aleix, Borja, Anna, Helena i Toni...sou molt cracks.

sortida Aiguafreda

 ....

I ara després d'aquests fets objectius, els meus fets subjectius, que suposo que a més d'un no li farà gràcia llegir-ho, però soc així.

Estic de mala llet. Bé, més que de mala llet es enfadada amb mi mateixa per anar tan lenta. Vaig trigar 1:17, o el que es el mateix, ritme de 2:16 els 100 repercutint els avituallaments per 3450 metres que em van sortir (diguem que l'orientació no es el nostre fort). 

I si, es de colleja, ara estar de mala llet per aixo. Fa mesos hagues matat per nadar una distància molt menor sense parar, sense fer braça o sense agobiar-me cada 200 metres o encara pitjor, just a la sortida quan les hosties van ser constants. I ara, just ara, ni em plantejo aquests problemes, simplement em plantejo perque no vaig ser mes ràpida.

Si, estic de mala llet però en el fons estic feliç, alguna cosa dins meu ha canviat quan ja em pica la formigueta del crono i no tans sols la de la supervivencia, quan nadant penso si podria seguir 3000 metres mes o dinant després busco alguna travessia que fer (per no dir que ara ja m'estic apuntant en una de 7000 metres a l'octubre).

Soc lenta, si, però soc feliç. Cada braçada soc una mica mes forta mentalment.

Quants de ràpids ho poden dir???

(Esto no se para, esto no se para)

Nota: això sortiria fer 3800 en 1:26! jiijij (per si mai em cal fer-los així perque si)

Despues de la tempestad...llega la calma (23,5kms trail molins de rei)

Blog practicament abandonat, un mes completament sense escriure ni una sola linia, i no perque no tingues res que explicar, sino perque simplement necessitava descansar tan física com mentalment.

La marató i les 7 setmanes posteriors prepararant el half de salou fins el passat 5 de maig em van deixar una fatiga que es van transformar les setmanes posteriors en apatia general. No obstant, això no em va portar neguit ni malestar, era el que esperava i era el que em mereixia, no fer res i el que es mes important, no justificar-me davant de ningu. "No estic fent res de res, me'ls estic gratant, entrenar? ni de broma!!, reptes propers?...algun".

El mes de maig passa rapidament però no per això no passen coses importants. La Cbxr de la Isa, la Judith i el Vic, que arribés a casa la petita Behobia, l'stage dels dragons (adjunto la cronica stage dragons a la pàgina del club), celebrar els meus 30 anyets...i el juny arriba, amb la promesa de fer una cursa de muntanya amb la Bea (el darrer entrenament de muntanya que vam fer plegades abans d'esperar al Victor petit va ser  per la Cerdanya) i desconnectar una miqueta de la Triatló.

I així ens animem nosaltres, la Isa, la Manu i en Borjita, Joako, Albert i Ernest (que tenen reptes molt exigents en aquest terreny)...acompanyats de familia, amics i buscant una excusa per fer un dinar posterior (que per cert va estar bonissim). 
La meva forma fisica després d'un mes semi-parada no es massa bona que diguem, estic cansada, em sento pesada, no corro be i el terreny no es el meu fort, però farem el que sigui. Tinc ganes de posar-me de nou un dorsal.Unes hores abans, la Bea, que tenia que ser la meva parella de recorregut (5 dies abans hem fet 10kms del circuit), agafa una grip bestial i serà baixa de darrera hora. La Manu penso que serà impossible seguir-la i la Isa vol ser conservadora amb el seu peu, està molt forta però ara que ha tornat ha de fer la seva pretemporada de rigor. Bé....sobre la marxa ja decidiré!

8:30h. Sortida. Comencem el primer km la Isa, la Manu i jo juntes, el principi de la cursa es un estira-afluixa per camins estrets i massa gent que vol passar però ràpidament el grup s'estira.

La Manu i jo anem una miqueta davant de la Isa, però a la primera pujada els tres gels em rellisquen del braç i he de tornar enrera (alguna cosa he de fer amb el cinturó regalat pels dragons perque no em quedi gran i pugui portar aigua i gel sense patir en perdre res) on em trobo a la Isa, i segueixo després apretant per agafar a la Manu de nou, però sense adonar-me'n després d'un plà ja no la tinc al costat. Bé, seguiré a la meva, ja m'agafarà segur.

I passen els kms, la Manu no ve, es extrany, suposo que estarà reservant, jo tinc la impressió que no vaig ràpida, però si es cert que tot i que les pujades les camino, en plà i en baixada aconsegueixo adelantar a gent i no sento una fatiga excessiva. Prefereixo no correr pujant perque el que guanyaré no em compensarà el cansament que tindré.

I així, corriol rera corriol, arribem al km 14 on en un petit tram d'asfalt i després d'algunes senyals de rampes comprovo que les cames encara tiren però que els gels que m'havia posat dins dels compressors quan em van cauré han relliscat també ves a saber on i a partir d'ara caldrà seguir amb aigua i la taronja dels avituallaments (novata1!!!)

Recordo el perfil en tot moment i se que a partir de la volta a la Creu ja tot es practicament baixada, vaig amb un grupet de nois, hi ha un parell de corriols una mica tecnics i en un d'ells em menjo un arbre (novata2!!!!!) però m'aixeco molt digna i segueixo jijiji...ara ja només toca apretar el cul. Aquí ja m'imagino que les nenes seguiran darrera el que queda de cursa i que els 10kms que em queden els hauré de seguir fent sola.

I benbé no se com, fent tranquilament tots els avituallaments estrategicament col.locats, arribo a la part final del recorregut (que ja el vam fer dimarts entrenant) i ara si que si em queda una petita pujada i ja gaudir de 3-4kms de baixada i plà, deixant-me endur fins la meta....i així ho faig, tanco els ulls i estic creuant-la, sentit el crit de la claca i els nois que ja han acabat.

Soc conscient que la cursa dona molt mes de si que aquestes 4 linies que he escrit ara mateix, però també se que encara no sento la muntanya com molts dels que participaven ho van fer. Vaig emprear 2h 44 minuts en fer 23,5kms amb un desnivell acumulat positiu de 900 metres aproximadament, i acabant 9a de la categoria adulta femenina. Suposo que el resultat no està malament però no visc ni em transmet res d'especial (per ara) que el propi fet d'haver acabat i no amb bones sensacions. Em vaig sentir lenta, pesada, moltes vegades el peu em fallava o el bessó se'm sobrecarregava, tenia els quadriceps com dues pedres i tot i que podia correr mes estona (no em sentia cansada fisicament) mentalment estava avorrida de tant corriol.
No es una critica cap a la cursa, ni l'organització ni res per l'estil. Es simplement una reflexió personal sobre que em demana el cos ara. Tri? Muntanya? Travessies?...diumenge vinent ho veurem a Begur (la zoot openwater)

Per si un cas, ja estic apuntada el mes vinent a la Kilian's classik, la Trail de FontRomeu. Qui no es cansa, cansa....

(Esto no se para, esto no se para)

Foto meta feta pel Vic