dimecres, 31 d’octubre del 2012

Ara, para

 
Aquelles paraules que fan tanta por, es tornen a repetir. Ara, Anna, has de parar.
Mesos ha passat amb periodes breus de repos, periodes que jo he fet potser massa breus i han portat sovint conseqüencies no massa positives. Soc cabezona, i no m'agrada descansar, o potser no puc descansar, ja que l'esport es una manera de desconnectar que cada vegada mes es fa imprescindible per mi...però ara si o si, he de parar. O no?

I potser per aquest motiu, i  quatre hores després de l'operació, penso en totes aquelles persones que tinc properes que han tingut que parar. Hi ha que han parat perque la temporada ha acabat, hi ha d'altres que han parat perque s'han lesionat, hi ha d'altres que han parat perque s'han convertit en fantastiques mamis (Julia i Bea, quan de merit teniu),altres que s'han cremat de fer una activitat en concret després de molts mesos entrenant per una prova especifica ( aquí penso en la troupe que va preparar la Marató i durant setmanes no es van posar les sabatilles) i també hi ha d'altres que han parat perque un/a fill/a de puta s'ha creuat en el seu camí i durant setmanes no tenien ganes ni de sortir de casa (molt menys d'entrenar)

Tenim milers de motius per parar, però no tenim mil-u per tornar a arrencar? Deixem les motxiles i els pensaments negatius a casa, tancats sota clau.

Ara cal mirar endavant, il.lusionar-nos, buscar nous reptes i noves fites. Son oportunitats

Parem, descansem...que, al cap i a la fi...Esto no se para, esto no se para
  

Prenc la llibertat de posar una de les meves (també d'altres persones) cançons preferides, la versió d' Anni B Sweet del Take on Me de A-ha

Talking away
I don't know what
I´m to say I´ll say it anyway
today's another day to find you
shying away
I´ll be coming for your love, ok?

Take on me, take me on
I'll be gone
in a day or two

So needless to say
I´m odds and ends but
that's me stumbling away
slowly learning taht like is ok
say after me
It' no better to be safe then sorry

Take on me, take me on
I'll be gone
in a day or two

divendres, 19 d’octubre del 2012

tRIemporada 2012 (fem balanç)

Perque sí, porque yo lo valgo, o perque simplement ara tinc temps i em ve de gust...vaig a fer balanç de la temporada triatletica 2012 (la meva segona temporada) a l'espera del que pugui passar aquest diumenge a Vilanova (no cal ser pitoniso per preveure que segurament s'anul.larà o es convertirà en aquatló/duatló/cursa atletica). Seré breu, o si més no, ho intentaré.

La temporada comença tard, no se be perque, però sempre comença tard i sempre comença a Banyoles, així que no es fins el 16 de juny que em poso el trisuit i em llenço a l'aigua...un estany d'aigua dolça on el tram de natació va ser un autentic malson, una angoixa i una ansietat que durant unes setmanes després em van fer replantejar moltes coses, però que allà in situ vaig poder salvar dignament amb una molt bona bici i un running mes que decent.
Ara fredament ja se perque va començar tard: una pretemporada dedicada plenament a correr on les Mitges Maratons i les curses de Trail (Cap de Creus i CBXR) van treure temps i van absorvir les forces per fer un bon entrenament a l'aigua, i això, conjuntament amb les meves inseguretats en aquest segment, van donar com a resultat el que es va veure a Banyoles.

Tres setmanes crítiques...nervis,reflexions...i Les Angles. 7 de Juliol. Sprint. Escapada de tres dies als pirineus i totes les distàncies per compartir amb els Dragons/es i recordar les carreteres que vam descobrir en un stage de luxe dos mesos abans (vamos, dic vam descobrir però el recorregut diguem que no va ser massa semblant al recorregut del dia de la prova).
Personalment per mi Les Angles es la prova de foc després de Banyoles, significa superposar-me, aquesta vegada, al llac de Matemale (una setmana abans, en un atac de voler controlar tot el que m'espera, m'escapo allà per coneixer les sensacions de nadar en alçada...i ja que estem, plantejar-me el segment de bici)
Resultat: fantàstic. Surto de l'aigua bé, ràpid (mai oblidaré en Martí dient que era el primer dragonet en sortir) i una bici conservadora en pujada i atrevida en les baixades em permeten arribar a la cursa a peu on es un tràmit fins acabar. No ens enganyarem....una vegada surto de l'aigua tota la triatló es converteix en un tràmit fins acabar, amb somriure tonto als llavis inclós.
Ambient 10, prova mítica, l'any vinent repetim.Olimpic? Doblet? ...encara queden mesos per decidir.

Juliol es converteix en mes de baixes després de Les Angles, i  renuncio a la Vila i la Triatlo d'Andorra. Agost travessia de Sitges amb xut d'adrenalina inclós i a a partir d'aquest moment dos mesos increibles d'entrenaments que es veuen reflectits en la Triatlo Olimpica per relleus de Gavà (faig la bici, com sempre, bona bici on surt una bona mitja de velocitat i gaudeixo com una enana) i Garmin Triatló Olimpica

D'aquesta darrera poques coses puc dir, molt poques noves, em refereixo, que no estiguin a la cronica anterior.
Simplement el meu estat es de satisfacció. No se com anirà la temporada 2013, però no importa. M'esperen reptes molt "agosserats" com diria més d'un, però que tinc moltes ganes d'assolir-los, o si més no, intentar-los.

(Esto no se para, esto no se para)

Orgull de dragoneta. Ganes d'un 2013 on retornaran la Julia i la Bea a donar canya!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

La feina ben feta (triatlo Olimpica Garmin)

Prepareu els kleenex que acabarem tots plorant (molt al meu estil de deixar anar les emocions i les llagrimes 24/48 hores despres de que passi tot). Allá voy...

Tenia l'intuició o el presentiment o com es digui això que sentia que anava a anar be. Fins i tot ho vaig deixar per escrit que aniria bé i vaig dignar-me a fer una aposta a que aniria bé...El meu cor ho sabia, i el mes important, el meu cap ho sabia.

Setmana tranquila a nivell esportiu, entrenant mes ben poc però fent aquells entrenaments de confiança (com es nedar al mar dijous uns altres 1000 practicament de nit amb birra posterior inclosa i el dia abans 1000 metrets mes ) i ja...diumenge

Sona el despertador aviat, he dormit de conya, perfecte, ni un moment de neguit. Agafem el cotxe i anem cap allà. Condueixo jo, ens perdem (poc tipic amb mi) però anem sobrats de temps i no ens preocupa massa. Aparcament encara fosc, montem els trastos i entrem a boxes. Preparo les meves coses, soc metodica i ordenada com poques, però això em dona un grau de seguretat extra.
Tot està preparat. Comento al compi de fatigas que aniré a fer un pipi i ens veiem allà...ja no el veig mes fins la T2 (però això ja ho explicaré més endavant)

Trobada Dragona, hi ha mes claca que triatletes, la sensació es genial, recolzats a tope com només ells saben fer. Surten en Crespi, Marcos, Xaxa, Jorge i vull pensar encara que no ho se, l'Edgard.Anem a la sortida de l'agua d' aquesta primera onada elit, i ja, pimp pump, va sent hora de neopre i escalfar.
Entro a l'aigua, faig unes quantes braçades, i allà coincideixo amb l'Ariadna i la Cris (sou maquissimes, un sol!!!) i l'Inma. ). 9:20: ens preparem dins del calaix. Petons i abraçadetes a tots, sobretot a les peques Aitana i Emma...i concentració màxima. Show must Go on! ( a partir d'aqui tot va absolutament on time)

9:30. Swim: 1500 metres que m'esperen plantejats com un tràmit on no m'he d'agobiar. I així ho faig. Braçada a braçada, evitant tots els possibles cops tot i sortir en una valenta segona fila, arribo a la primera boia. Vaig amb el grup de noies, en cap moment despenjada. Se que estic nedant be, i que ara al girar ens espera la recta d'uns mil metres on he de pillar el meu ritme i "fluir" com diu la Tere...(grande Tere, mai t'ho agrairé prou el que vas fer per mi). Nedo nedo nedo, i puc dir que gaudeixo i tot nedant, potser al final s'està fent un pel pesat, però estic gaudint, no vaig cansada, i mantic la meva posició al grup. Es fantàstic. Girem la darrera boia, diagonal i a la platja. Adelantem uns quants casquets del grup anterior, això està anant mes be del que m'imaginava..i finalment trepitjo terra entre crits d'ànims. La Lidia em crida un "38 minuts ole tu", la Neus i el Miquel han vingut. Poques coses més veig ni sento.
Ara posats a reflexionar en aquest segment, fa no tant em van dir que jo no era bona nedant (això es una veritat com un temple!) però ahir es va demostrar que només soc 4 minuts mes dolenta en un 1500 que aquells que se les donaven de bons. Ahí lo dejo.

T1: llarga, llarguissima. Bec aigua, pillo la bici ràpida i al lio

10:15 aprox. Bike: 4 voltes que passen ràpid, molt ràpid, distretes i tranquiles a nivell de gent que es creua. Compleixo el que vaig prometre. Menjo i bec en cadascuna de les voltes. Si, ho he fet. Busco aquell parell o tres de rectes que a mi m'inspiren confiança i allà em reservo uns segons per complir les meves obligacions. Vaig ben beguda i ben menjada. Que més em cal???. La claca segueix cridant

T2: Sorpresa. L'Edgard està viu i està esperant-me dins boxes. M'acompanya fent la T2, em parla, m'explica com li ha anat i em fa fotos mentres em canvio. Em diu que ell no em podrà acompanyar que està tocat però que tot anirà bé.Ens trobem la segona sorpresa del moment just quan jo marxava (i el motiu pel que ell es convertirà en bombillo), però això ja es un altre tema. Crit de quina hora "normal" es...

11:30.Run:....respon les 11:30. Vas On time Anna!!! Vols baixar de les 3 hores, i només et cal una cursa intel.ligent. Començo a correr, ritme acompasat. En Carles m'acompanya el primer km i em va parlant, em diu que potser vaig massa forta, que dosifiqui que els 10 es faran llargs, però estic be. Ens trobem la claca, riures i riures...i segueixo sola, amb el meu ritme alegre, i la respiració pausada. M'agafa l'Oriol i el Del Rio del Trimas9. Em van donant anims i em demanen que no em despengi. Arribem al km 4 i allà està em meu Joako.
Els kms que ens esperen segueixen sent metodics a mes no poder. Algun crit pel Joako que em vol fer apretar.No estic cansada ni de cardio ni muscularment, només vull mantenir el meu ritme, aquest ritme, el meu ritme de crucero. Darrera està en Toni i la Inma. Ens creuem constantme, però sembla que jo estic mantenint be el ritme perque incremento poc a poc el meu marge. Fan bona cara ells també. No me n'adono i km 9, la Neus i el Miquel de nou (mil gràcies, tata, la Garmin es 100% dedicada a tu), veig als papes que riuen al veurem tan fresca, veig a la claca, Pau, Pazos (donde està Emma???) i de cop i volta, a la recta de la meta....entro amb els meus dos nens, les dues persones que més m'han ajudat a nivell d'entrenament aquests darrers dos mesos, i que son els causants del meu salt qualitatiu esportivament parlant, no només fisic, que també, sinó 100% de cap. M'agafen un de cada mà...i creuem l'arc. Gràcies Joako i Edgard.

12:28. Medallita penjant al coll de la Bastús. Soc feliç, molt feliç. I soc Olimpica

Puc agraîr a tothom que va estar al meu costat (Lidia,Pazos i Julia, mil gracies), als que no van estar en persona però si pensant en tot moment (Isa, Judith, us estimo molt...i Bea, el petonet estava mes que dona)...uffff, tanta gent, tanta, tantissima. Sense vosaltres, no soc res.

Estic sense paraules. Ahir va ser un punt d'inflexió per mi.
Temps: 2:57:36
posició femenina: 74
posició grup d'edat: 17
swim: 39:38
t1: 3:24
bike: 1:14:50
t2: 3:30
run: 56:16

(Esto no se para, esto no se para)










dimecres, 3 d’octubre del 2012

Quan dubtes, estas venut

Exactament no recordo on vaig veure aquesta frase, potser no tan sols la vaig llegir i simplement algú me la va dir (realment no va ser de manera tan fina, em sona mes un "cuando dudas, la has cagado"), però porto hores donant voltes a ella.

Queden 4 dies per la Garmin, i potser no estic ni un 10% tan nerviosa com en altres ocasions (i això que no m'agrada jutjar les coses per percentatges). Em sento tranquila, confiada, se que patiré en algun moment o altre de la cursa, però que si tot va bé, acabaré. Estic davant la prova mes important de la temporada (crec, si no tenim en compte el tema de la travessia a Sitges que per mi va ser determinant) i el meu estat de calma es sorprenent.
Busco un motiu per saber que em porta a aquest estat, i crec que la resposta es fàcil: estic per uns motius o per altres en modo "chubasquero on" i ja m'he adaptat al fet de gestionar els problemes sobre la marxa, i sobretot, a no intentar controlar-ho tot.
Dues setmanes dures però deteminants. Ja sabem això com va...el que no et mata et fa mes fort, i a dia d'avui tota la feina està feta, assimilada i gaudida en parts iguals.

El plantejament (o estrategia) a dia d'avui el resumiré en:
- dies previs de tranquis, menjant be, bebent be, pensant poc i entrenant menys (una mica de running i una mica de natació, màxim dels màxims). El tema de la sobredosis d' isostar/aigua i platans serà objecte d'entrada al blog algun dia d'aquests...
- dia de la triatló, a posar-se tan nerviosa com m'hagi de posar, aquestes coses no es poden evitar i millor ni intentar-ho
Aigua: Cada vegada estic mes convençuda de la teoria dels que diuen que es "un putu tràmit", "que el patiment ve després", "que passa volant"...així que intentarem anar a gaudir com a mes millor, ser conservadora en el temps però buscar sortir sense masses angoixes de l'aigua. Es un trocet i soc lenta, ho reconec, però de res em servirà ser una mica menys lenta si he de sortir creuada
Bici: Comença el show. Buscaré un ritme comode, agafar un grup, mantenir les cames fresques pel que m'espera després i sobretot alimentar-me e hidratar-me be (mas lo segundo que lo primero). Es bàsic: anna a la bici, beu. Passi el que passi, beu
Run: Aqui si que si, a muerte. Vamos, todo lo a muerte que es pot anar en aquestes situacions. 10km amb les cames com pedres que espero que passin ràpid...i si passen lents, no passa res!!!!

Ara això es la teoria, el que passi diumenge, ja veurem (realment no se perque he escrit això, però mira, em venia de gust), i a dia d'avui puc dir: passarà el que passi en competició, però No Dubto

Aprofito per posar el fantàstic CheckList Bastusiano

FEDERACIO/DORSALS
·         CASQUET FEDERACIO
·         MATRICULA BICI
·         DORSAL
·         XIP
·         CARNET DE FEDERAT

SWIM
·         TRISUIT / DOS PECES
·         CASQUET DE BANY DE L'ORGANITZACIÓ
·         ULLERES SWIM
·         TAPS DE LES ORELLES
·         NEOPRE
·         VASELINA NEOPRE

BIKE
·         CASC
·         ULLERES DE SOL
·         DORSAL DE L'ORGANITZACIÓ
·         PORTADORSAL
·         MITJONS
·         SABATILLES BICI
·         BIDONET BICI AIGUA AMB ISOTONIC
·         BARRETA ENGANXADA AL QUADRE
·         LA BICIIIIIIII!!!!!

RUN
·         VISERA
·         BAMBES RUNNING
·         BIDONET D’AIGUA AMB ISOTINIC/GEL DISSOLT
·         GEL PER LA CURSA

ALTRES
·         CREMA SOLAR/ANTIMEDUSES
·         GARMIN
·         AIGUA/ISOTONIC
·         BARRETA/GEL ABANS DE COMENÇAR
·         COMPRESSORS
·         BIDONET EINES I CAMARAS BICI
·         MANCHA BICI
·         VENTOLIN (BAAAAASIC)
·         PASTILLETES VARIS / IBUPROFENO / CREMITAS



(Esto no se para, esto no se para) 
 


dilluns, 1 d’octubre del 2012

La vida es domingo

Portavem setmanes entrenant, no es per justificar res, però esperavem la Triatló de Gavà, en modalitat olimpica per relleus, amb moltes ganes. Tot va començar just a partir d'un sopar tranquil a Martinet, previ a la triatló fustrada d'Andorra...i una per l'altra ens vam anar animant.
Les premises estaven clares: la TiPazos faria el swim, la Bastús (jo mateixa) s'encarregaria dels 40kms de bici i la relojito suizo Llopis faria el run.Quedaven setmanes d'estiu per anar acumulant metres, kms...i sobretot riures i whatsapps.

Seguint l'esperit dragó que darrerament més ens envolta, "l'ardillisme", rapidament va apareixer un equip B (dic B per dir-ho d'alguna manera), i així, mig en conya mig de debó, cada dia hi havia un motiu més per donar el millor de nosaltres mateixes i picar-nos de manera sana davant la Lidia, la Judith i la Choc substituïnt a la Nuria que s'escapava a París....i como buenas modernas, ben aviat vam pensar en fer-nos una equipació que es va mantenir en secret fins els darrers minuts previ a la competició (sembla mentira però aquesta vegada si que vaig aconseguir no penjar cap foto amb el trisuit nou, i ben poca gent sabia de la seva existencia...vamos, un trabajito fino de disseny que Bunch ens ho va plasmar d'allò més be, tot i les putades amb les talles i el "momento hucha" que ens va portar a totes al borde de la histeria un parell de dies abans)

Practicament sense pensar-ho (les setmanes passen volant) ja estava fent tirades en bici de 70, 80, 100kms (gràcies nois) i la traca final seria el subidon del Half de Menorca (on les ganes de competir es van incrementar un 300% i fent dels 4 dies a l'illa amb els meus dragonets una experiència única) http://www.bcndragons.com/2012/09/half-de-menorca_30.html . Petita nota despres del link al blog amb la cronica del Joako: Sou molt grans, nois, felicitats, l'any vinent tornem i seré jo una de les que agonitzi pujant fins la torre de Fornells tres cops
I així, pimp pump, després d'uns dies de descans laboral,ja ens trobem en el capdesetmana de l'esdeveniment.Dissabte no va parar de ploure i a la tarda Gavà era una bassa d'aigua. Es comunica que es farà un duatló i ens plantegem enviar-ho a la merda i marxar a Bagà a rebre el nostre jefecito a les 3 del matí que porta 17hores corrents Cavalls de Vent, però finalment la vena racional, i saber que la previsió per l'endemà es millor així com alguna filtració, ens fa quedar-nos a Bcn i matinar diumenge (m'agafa un bajon, l'Ana portava una feina increible dins l'aigua, però sigui el que sigui que s'acabi fent ho anirem a gaudir al màxim perque serà el premi de tants bons moments que hem viscut preparant-ho).

Diumenge, 7:45h a boxes punt de trobada, aquesta vegada no hi ha foto oficial ni res de res, però allà estem els valents i les valentes, creuant els dits perque no torni a caure un aigüat i preguntant-nos com pot ser que finalment el segment de natació quedi anul.lat si l'aigua es troba d'allò mes plana. Res de res, duatló i punto, així que entro a boxes jo soleta, començo el ritual, i ràpid a la sortida a veure la Pazos com es converteix en una sirena del asfalto.
8:35h sortida, jo rapid a boxes,esperant que em passin el relleu, i mentres la companyia m'ajuda a passar millor l'estona...ja la tenim aquí. Canvi de xip i ara em toca currar a mi.

Sorprenentment no estic gens nerviosa (sembla ser que ara l'Anna que dona mil voltes a tot està en modo off), potser perque he de fer durant 40kms el que mes m'agrada (crec) i durant les darreres setmanes he agafat la bici més que en els darrers 29 anys, fins i tot, la darrera sortida va ser de qualitat, no per la distància, sino perque sortir un dia laborable (gràcies sr. Turro per les supervacances que m'has fet gaudir, quina pena que siguin tan curtes) entre camions, cotxes, autobusos, semafors, autovies de castelldefels...te el seu que per agafar confiança.
I començo el circuit, dues voltes de 20kms en un circuit completament pla. Passat el pont inicial em trobo a la Choc que havia sortit un pel abans quan la Lidia havia passat el seu relleu, però jo segueixo. Em trobo be, fa vent i no soc capaç d'adaptar-me a cap grup fins que als 12 kms o així aproximadament m'enganxo a la Monica del xipiteam que roda amb uns nois, i així fins el 19 aproximadament. El circuit es fàcil, un parell de girs tancats que ens fan pensar en frenar perque encara queda aigua en la zona amb ombra, però fàcil i ràpid. Fa calor, m'hidrato com puc que ja sabem que tinc un problema amb els bidonets i l'equilibri, penso que fer amb els manguitos...pujadeta a la rotonda de boxes i em trobo a tota la claca esperant. Que grans que sou, per mi el millor de la jornada, i aquesta vegada, molt especialment, agraïr en Pau que dormint res vingues a veure'ns (gràcies de tot cor!) i agraïr a l'Edgard que tot i el que li esperava a Calella també fes la gran matinada per estar al nostre costat.

Segona volta, mas de lo mismo, grups que venen, grups que s'escapen, algun que enganxo, la massa de bicis de l'sprint que ara coincidim...i plis plas, claca de nou cridant com histerics i cap a boxes. Transició llarguissima, i jo corrents com si fos curteta amb l'Edgard al costat (nota mental: repte de 2013, saber treure'm les zapas a la bici i baixar com els pros) dient xorrades...ràpid ràpid, relleu a la Isa i feina feta (per la meva part). Em comenten que portem uns 7 minuts de diferencia respecte les ardilletes dragones. Ole!!!!

La Isa es marca un sub50 espectacular als 10kms i quan queden 200 metres l'estem esperant l' Ana i jo per entrar juntes a meta. Que gran que ets, Llopis, que grans que sou les dues! (vale, ara ho he de dir, perque em xifla la frase: GRANDES TRIATLETAS PERO MEJORES PERSONAS, jajaja)

Rapidament arriba la Judith per entrar a la meta amb la Lidia i la Choc (bestial la progressio de la Judith). L'arribada de l'equip dels nois no la vaig poder veure, i en Carles i Paradell tampoc...es lo que tienen estas cosas

Acabem amb ganes de mes, buscant nous reptes com equip de relleus, i una mes que satisfactoria 4º posició com equip femení (recordem que ens vam inscriure de catxondeo sense cap pretensió mes que passar-ho be, i perque no dir-ho, el nostre premi era el trisuit de kalaveras que ens vam currar)

Ràpid comentem la jornada i marxem directes a Calella, a la Challenge. El que va passar i vaig viure en aquella marató m'ho quedo per mi.

En 6 dies ens espera la Garmin, aquest cop Olimpic, aquest cop sola (o relativament sola perque la claca allà estarà). M'encanten aquests diumenges...encara que els dilluns es facin durs de pebrots

(Esto no se para, esto no se para)