Poques coses son tan gratificants com la viscuda aquest assolejat diumenge a Barcelona: fer de llebre a la Isa i en Martí a la Marató de Barcelona.
Fa una setmana llegia un comentari al facebook que em deixava gelada: correr es un acte egocentric, egoista, egolatra i brut.Avui, per sort, s'ha tornat a desmoronar, i d'una manera ben senzilla: les primeres les nego, i la darrera...això ja es problema de cadascú.
Portava uns dies amb sensacions molt bones, no només físiques, sinó també mentals, tot i els problemes a la feina. Entrenar s'ha convertit (no només correr, també la bici i sobretot nedar) en una vàlvula d'escapament en aquests moments i saber que faria de llebre a la Marató a dos bons amics feia encara més incrementar les meves ganes de fer-ho bé.
 |
| Breakfast run |
Dimecres rebo un missatge que m'omple d'alegria: la gran Anita Pozo em cedeix el seu dorsal. Ufffff, quanta responsabilitat. Aquesta Marató li feia moltissima ilusió per aconseguir el seu sub 3:15 amb el Mikel, l' Anton i en Pau...però el maleït psoas li va donar pel cul i li està fent de les seves encara...això si, ellà com una bona campeona ja esta nedant 5kms diaris!!! jejeje, així que, com ella diu: no le tienes ni que cambiar el nombre
Divendres l'ambient ja es Marató total, dinar amb les dragones, equipacions noves...i dissabte ben d'hora, ben d'hora, estem a la Plaça Espanya per fer la Breakfast Run i rememorar els darrers 4,5 kms de la Marató de Bcn 92, on, després d'una pujadeta on més d'un (i d'una) arribem amb el fetge destrossat, ens espera una preciosa volta a l'Estadi Olimpic i un fantàstic esmorzar en companyia d'en Pau, en Victor i el Ruben "el nostre Dragonet que baixa de la bici com els pro". Amb la panxa plena ens dirigim a la Fira: novetats esportives (m'encanten les NB minimus) i moltissimes persones conegudes.A la tarda tornava per recollir el dorsal.
I arriba el gran dia. Tot i el canvi horari, arribem a puntet per veure´ls, fer petonets i col.locar-nos en posicions. Veiem la sortida, moltissima gent, molt emocionant, en Leiva, algun dragonet que no tots...i ràpid al forum. Allà esmorzem i comencem a veure passar corredors. Arriben el Xaxa i la Isa.
Passa Espriu, Radu, Victor, Joako, Carles (la Lidia i el Toni es situen al 30) i jo amb unes ganes boges de veure Martí e Isa. Passa Roger, Katia i finalment ells. Tot i que no era el pla inicial, al veure'ls, no m'ho penso dues vegades i m'incorporo previ a l'avituallament del 25. El seu estat es bo, crec, però jo tinc ganes de correr, així que enfilem junts diagonal Mar.
Pregunto dues coses que millor no preguntar: us fa mal res??? teniu pipi???. Preguntes tabú, rapidament callo, i em dedico a correr, marcar temps i fer alguna brometa al passar davant del "cuerpo de Bomberos".
Poca cosa puc dir dels 17,5 km que compartim. Estan fantastics, fenomenals, grans, majestuosos. M'emociono en cadascun dels kms que passem, recordo el patiment de la Mitja envoltant el passeig de la Circumvalació i el Parc de la Ciutadella, creuar l' Arc de Triomf, passar per davant del Corte Ingles, Portal de l'Angel, la Catedral, Jaume I (allà per sorpresa la Paula ens espera), carrer Ferran, la fantàstica Rambla, Colon, i Paral.lel...estem a 1,5 kms d'aconseguir l'objectiu. Pimp pamp pump (la musica de l'animació no para de sonar) i ja veiem Plaça Espanya, els Dragons esperant i animant, recta a la meta, aplaudiments i ufffffff...la Isa i jo ens abracem i no para de plorar, es una autentica campiona. Molts mesos, esforços, lesions, hores d'entrenament, lomos con queso...li han costat aquest repte.
 |
Darrers metres!
|
Només cal dir: Felicitats a tots els campions: Presi, Jac, Mikel, Anton, Espriu, Radu, Victor S, Victor Borjas, Joako, Carles, Roger, Katia, Albert, Nuria, Isa, Martí...i a la Lidia, Toni i Paula. I LOVE BCN!!!!
Quina es la propera?????
Se abre la lista de propuestas.
(Esto no se para, esto no se para)
.jpg)