Tres setmanes, ni mes ni menys. Demà fa tres setmanes de la cursa de la Dona, on tot i la pluja vaig gaudir com "una enana" aquells 6.000 amb una companyia immillorable. Després d'aquell bon gust...començaven les setmanes de bondat (si tenim present pre-operatori/ operació i el que més s'ha allargat, la recuperació posterior).
No importa el temps que ha passat sense poder fer entrenaments de qualitat, ni tant sols importa (bé, no ens enganyem, si que importa, però això ja ho vaig digerir en el moment que vaig acceptar que m'operava) que no puc nedar en un mes llarg, i per tant, encara em queden tres setmanes bones sense pensar en remullar-me (tinc constancia que m'espera un banyador ben rebufó que farà mes motivant la meva tornada al mon del swim)
El que realment importa son les dues proves que no vaig poder fer el passat cap de setmana i que tanta ilusió tenia en elles: el repte 2012 al canal olimpic de tfswim dissabte dia 19 (Tere, l'any vinent t'has de buscar una nova fotografa perque jo estaré dins l'aigua) i la Rupit-Taradell el diumenge dia 20 (44 km de trail en un dia completament plujos on els meus companys Dragons van fer una actuació espectacular però que era completament inviable que jo en les meves condicions intentes ni tan sols començar-la, això si, els whatsapp a les 6 del matí anant en autocar fins la sortida a Rupit que m'enviava la Lidia o la trucada a les 6:30 del Victor em van fer pensar que no estava allí amb ells, però que em trobaven en falta).
 |
| Repte tfswim amb en Victor, la Lidia i en Xavi Espriu |
Si, no ens enganyem de nou, va ser un cap de setmana molt dur: sense veure bé, passant dia si dia no a urgencies per descobrir que passava, estan limitada en molts aspectes, res d'anar a la feina perque un ordinador 10 hores no ajudava, esport amb moderació...i massa massa massa temps per pensar.I pensar en que?? Estas Off Fire Anna, no pots fer res...o si???
Dilluns em vaig plantejar la setmana de manera diferent, tot i que no podia tornar al despatx i la meva vista distava bastant de la normalitat, això no volia dir que tingues que dormir 11 hores cada nit i 3 de migdiada.Podia correr, o trotar amb dignitat, sempre i quan no apretes massa i anes amb els ulls ben protegits o be l'opcio mes facil de ser per uns dies un "hamster" i rodar a la cinta del gym (fer tiradetes de 10.000 a ritme tranquil, algunes series, series mes llarguetes, una mica de bici de tant en tant per no caure a la rutina). En definitiva: pensar en la Jean Bouin.
 |
| Les Dragones molones amb el seu dorsal |
I així la setmana ha passat volant, ahir recollint dorsals, pensant en un objectiu, si reventem crono amb la Lidia o no, la sessió de peixitus menja peus, la meva pace-maker particular que m'intentarà enganxar en el darrer km, els meus suporters preferits que demà estaran al meu costat, el projecte del duplex del mestre que ens està treient mes temps a en Guille i a mi del que esperavem (realment a ell que es el lider de les coses fines, jo soc mes d'entrar amb el bulldozer) pero que els riures que ens estem fent no ens els treu ningu, això i el possible sobrepes amb el que acabarem si em començo a aficionar a menjar catanies.
Off Fire llavors?? No! un petit break que de tant en tant es necesari, que a vegades l'esculls i a vegades no, que et fa fer una parada obligada pero reprendre les coses amb moltes mes ganes, i perque no, demà sortir a gaudir com mai del km 0 al km 10, intentant fer bona marca i sobretot buscant bones sensacions. Sí, feia molt que no em passava, tinc moltes ganes d'aquesta cursa, que arribi el moment de la sortida i veure la meva gent, i encara que soni a "loser", el resultat per mi serà el de menys.
Adjunto el link del video del Repte 2012, sense paraules...
(Esto no se para, esto no se para)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada