Los kms, en compañía, saben mejor

Crec recordar que va ser la segona o tercera entrada d'aquest blog, quan feia referencia a un entrenament en aigües obertes amb la gran Tere Fullana, que vaig dir alguna cosa així com: no em dedicaré a fer entrades d'entrenaments al blog. Aquest es el primer i el darrer que explico.

I com rectificar es de savis, allà va la meva rectificació: entrenaments Barcelona Dragons triathlon club 2012 (intentaré ser breu, jejeje)

Mai he estat amant d'entrenar en equip, grup o fins i tot en parella. Em considero una persona bastant autista en aquest sentit, gaudir dels meus ritmes, les meves sensacions, els meus temps i sobretot destinar un temps necessari per com molta gent diu: "ordenar el meu jo interior".

Soc conscient que si soc així mai podré canviar completament, tampoc ho pretenc perque aquests moments de soletat esportiva els necessito,però vaig iniciar el 2012 amb el proposit d'intentar fer mes sortides en grup per compartir mes moments amb els companys i també, perque negar-ho, augmentar el meu rendiment esportiu.

I sense practicament pensar-ho, aquest proposit es converteix en realitat, sense mes, per diversos motius, que espero no deixar-me ningun: inici de temporada amb noves incorporacions de Dragons i Dragones amb l'energia a un 120%, nous reptes i competicions a la vista (molt de running que fer, i moltes tirades llargues, que sola, ufff...no vull ni pensar), l'entrada a formar part de la Junta dels Dragons (on, vulguis que no, cal donar exemple d'anar als entrenaments d'equip, no??jejeje), reptes de fer proves en equip amb les meves nenes com la Duatló per equips del Prat que estem preparant..., però sobretot sobretot sobretot que entrés a la meva vida una persona com la Lídia.



Lid i Anni post entrenament relleus bici

Coneixer la Lid es una experiencia....com definir-la?? fantàstica.Es pura energia, ja pots estar cansada, trista, farta de la feina o emprenyada amb el mon. Es un terretremol de positivisme. Davant d'ella no pots dir "no puc" o "no se", perque se que als dos segons em menjaré un collejote. Potser som el ying i el yang. Ella es la passió i jo soc la raó. Ella es una cabra boja i jo soc el seny. Ella és el que necessitava en aquests moments, i jo soc el que ella necessitava (jajaja, m'ho ha confesat!!!, i ara paro ja que aquesta entrada se m'està anant de les mans, però total, como el blog es mio, escribo lo que me sale del...((esto me ha quedado muy Albujar)).



El que estava dient...em vaig proposar fer mes entrenaments en grup,per molta mandra que em fes, i de cop i volta, em vaig enganxar.



Anem per molt bon camí, consolidant-se esdeveniments com els lomoconqueso a la CDLA dels caps de setmana o els Dragons night runnings del dijous, a mes a mes dels extres per preparar competicions en equip (la Paula, la Lid i jo estem motivadissimes, despres dels relleus d'ahir, demà anem a fer uns entrenillos de la cursa a peu).

Tot això, però, no seria possible sense el "jefecito", i ho sap. Sap que te una missió intrinseca a més a més de co-dirigir el club, i es entrenar a una colla de nenes en bicicleta, que, si tot va bé, al 2013, estarem al complet i donarem moooolta que mooooolta guerra.Gràcies!!! :)

I per demostrar-ho, unes imatges valen mes que mil paraules.



relleus Dragonas entrenament Duatló el Prat



Albujar, Bastús i Pozo post Dragons night running

Ara si que si, no afirmo que serà la darrera vegada que faci una entrada d'entrenaments. Ja sabem que "el hombre es el unico animal que tropieza dos veces con la misma piedra" i la dona no anava a ser menys.

(Esto no se para, esto no se para)

Anni Returns (10k de la Mitja de Sitges)

Poques coses tenia tantes ganes de fer en aquests darrers dies com tornar a correr.

Potser motivats per les circumstàncies de la feina, per motius personals, o perque quan ja portes mes i mig amb una lesió que no saps que es però que la solució és, entre d'altres, repós, arriba un moment que s'ha de dir prou, i tirar pel dret.

Diumenge passat, es va convocar un dels mítics #lomoconqueso a la CDLA, i allà que hi vaig anar. El repte??? fer una tirada de 18km a bon ritmet amb la Isa i en Martí per veure si els solis aguantavem com calia, i pujar de pas una mica la moral de cara a Granollers. El resultat? boníssim!!!!, no només per aquella tirada, sino perquè passades unes hores no tenia senyals de dolor. Potser portada una miqueta per l'emoció, decideixo apuntar-me al 10.000 de la Mitja de Sitges (tinc l'espineta clavada de la cursa dels nassos, i això s'ha de treure ràpid)

L'endemà seguim sense molesties, conversa de les de debó amb el Xavi, redireccionem tot, faré Sitges, però per provar-me, i faré Sant Antoni (Mmmmmm, primer problema, inscripcions completes, optarem un 10.000 sense dorsal, a sentiment) apretant una mica més, tot per testar-me, de cara a fer Granollers el 5 de febrer.

Dijous visita al podoleg, per fi!!!!!!, em mira, em toca, pensa...i en tres minuts diagnostic fet (qui fos podoleg). Ho escric no perque sigui molt interessant, sino perque d'aqui a uns mesos voldré saber que va dir i no ho recordaré: Supino mig peu, i per compensar instintivament quan corro prono, per tant, com no es la meva trepitjada "natural" se'm carrega i se'm carregarà sempre la part interior de la cama, es a dir, els Solis, tant dret com esquerra. Solució? si clar, sempre, unes plantilles. Així que previ pagament de 180 €, dijous em faran els motllos, i resarem a qui s'hagi de resar perque dijous següent estiguin fetes, i jo adaptada, abans de Granollers, cosa que no es segura.



Som els que estem, però no estem els que som

I res, entre una cosa i altre, problemes al despatx que et fan estar per tot menys pel que realment s'ha d'estar, alguna alegria pel mig, inscripció a la Duatló per equips del Prat el proper 18 de febrer, portar la "flaca" a tunejar una miqueta com autoregal de reis, i pump....Diumenge!! Al lio!!!!!

Arribem a Sitges, fred de justicia, jo com sempre amb la keniata i pantalonets curts, aquest cop m'he posat manguitos i compressors, així mes calentoneta i mes comode. Allà estan els Dragonets, els suporters Dragonets, Isa i Xaxa, i mooooltissima gent.

Fem la foto de rigor, i avui si, escalfem (escalfem per la lesió i escalfem pel fred). Decidim renunciar als pertinents calaixos i sortir tots junts desdel darrer, així una estoneta anirem plegats, ja que la Mitja son dues voltes i el 10.000 es una.

Els primers kms del circuit son pel passeig, bastant ample i vistes agraïdes. Després ens posem per urbanitzacions i anem a parar a una carretera de dos sentits on la gent que puja i baixa es va creuant, les vistes son??? ufff, carretera pelada, però veure de tant en tant algun conegut s'agraeix (al cap i a la fi, això es la gràcia del que m'espera a granollers, no???). Arribem km 5, volteta i carretera de nou.Tornem per les urbanitzacions, i sense esperar-ho...un munt de gent animant, el carrer del parking/farmacia, i entre a l'interior del poble.

L'ambient indescriptible, moltissima gent animant, carrers estrets, de casc antic, que fan encara mes emotius els dos kms que queden despres de les vistes anteriors. Pujadeta, pujadeta, i de cop, baixem i de nou, al Passeig Marítim.

Entrada a meta

No ens adonem i la catifa del xip del 10.000, parem instintivament, sentim de fons, noooo, noooo, seguiu fins meta, i tornem als carrerons del poble. Així, aproximadament no arriba a un km més on ens separem els que fem una volta i els que fem dues. Sprint final, familia i amics animant, i moooolt sencera creuo la meta. Poques molesties, per no dir cap ni una, no he apretat, gens, he anat molt tranquila. Diumenge vinent tocarà portar un ritme una miqueta més alegre, també es molt mes plana.

Poc a poquet tornem a estar On Fire!. El 2012 comença amb molt bon peu.

Moooolts ànims a tots els lesionats per diversos motius, les meves Dragones en especial, que la seva lesió va per llarg! :)

(Esto no se para, esto no se para)

Any nou, vida nova (mes i millor al 2012)

Després d'un mes una mica ausent, amb la lesió que encara arrosego després de la Jean Bouin i la visita successiva a tres fisios diferents amb cadascun un pronostic diferent: sobrecarrega, trencament, ara repos una setmana, ara dues, ara tres...esperant que el dolor disminueixi, i...patapump: 2012 ja el tenim damunt!!! Feliç 2012!!!

suporter dragona a la cursa dels nassos 2011

La proposta de fer un running On fire per preparar la Mitja de Granollers i de Barcelona ha quedat una mica al marge, però no hi ha mal que per be no vingui, i sempre un pensament positiu compensa per x10 un pensament negatiu, així que tornem a l'aigua...a l'aigua i a la bici, esperant que tot millori en breu. Soc conscient que vaig una mica justeta pel plan de mitja que anava seguint, però s'intentarà salvar la mitja de Granollers com dignament es pugui i a Barcelona ja pensarem en fer-ho millor! (això ho dic a dia 1 de gener, el dia 1 de febrer ja veure'm com estem, perque no soc massa bona fent bondat, i uff...crec que es el que toca en el fons per sortir de tota lesió).

Ahir, dia 31, va tocar fer de suporter Dragona, amb alegria però una mica de nyonya ja que sempre agrada acabar l'any amb un 10.000 de qualitat, envoltada de la teva gent i un ambient digne de menció, esperit 100% nadalenc i que en el fons serveix per cremar totes les sensacions dolentes de l'any que s'acaba.

I si ahir calia per cremar les males sensacions de l'any que s'acabava, l'any de transició necessari entre el 2010 caotic i el 2012 apoteosic que m'espera, el Tri-any, al cap i a la fi, els 12 mesos on han entrat a la meva vida gent que crec que costarà molt esborrar i que compartirem plegats molts kms, moltes emocions i molts moments màgics ( i no em refereixo nomes als esportivament parlant )...aquest dematí tocava matinar i começar l'any "al lio", al lio i al remull!!!

2011 va ser l'any del swim, sense cap mena de dubte, i el primer dia de 2012 no podia ser de manera diferent.

Matinem, a les 9:00 ja tinc els primers whatsapps de la Lidia, i amb ella en Toni i la Blanca. Banyador rapidament posat, cava a la nevera, el barnús de la Bastús, la GoPro...i rapid a recollir-la i a la Barceloneta.

Primer bany de l'any, 01 de gener 2012

300 persones a punt a les 12:00h pel primer bany de l'any, ambient increible, sol de justicia que feia pensar que l'aigua no estaria tan freda com realment està (al loro, que es 1 de gener, i 4 rayitos de sol no fan estiu). 3,2,1...Go!!! sembla una sortida de triatló de 3a divisió, la gent tranquilament va caminant, les càmares gravant, i ploooooffff, no hi ha volta enrera!!!! aigua gelada, siiiiiii, gelada!!!! cada braçada costa una eternitat, sensació de fred però encara més d'inutilitat de les mans, fem unes braçades mes, parem, petons, abraçades, bon any!!!, veiem que la gent ja està sortint ( i si ens quedem una miqueta mes???), crits de uooo,uoooo, demà agafo la baixa, quin fred!!!, i sortim. Només per moments com aquest ja val la pena fer esport.

A la sorra el barnús calentet i el cava a morro perque obviament no hem pensat en gots, en Meca al costat que no s'ha mullat ni els turmells perque estava massa freda (jejeje, si es que no es Dragon, en el fondo, y nuestra sangre caliente se nota), mes petons, mes abraçades....i a buscar el caldito!!!.

Una vegada fora estic envoltada dels meus: family i el kilian!!!!. Anem a dins del club: un bany a la piscina? vale!! com pot ser que una piscina estigui plena i a l'altre no hi hagi ningú?? la gent es rara no?? Entrem a l'aigua: Uuuuuuuaaauuuu, esta mes gelada que l'aigua del mar!!!jejeje, gran experiencia.

Estem ja al 2012, ara si que no hi ha volta enrera, pensament positiu en tot moment.

Sí, soc feliç!!!!. Moltes gràcies a tots els que heu estat al meu costat aquest 2011, els que heu estat sempre, els que vareu estar i ja no esteu (perque de tot s'apren a la vida), i especialment a totes aquestes persones que com ja he dit han sorgit d'una manera casual i ja s'han quedat en el seu raconet.

FELIÇ ANY!!! i com diu algú que em sona: Salut i més Kms!

(Esto no se para, esto no se para)