Anni Returns (10k de la Mitja de Sitges)

Poques coses tenia tantes ganes de fer en aquests darrers dies com tornar a correr.

Potser motivats per les circumstàncies de la feina, per motius personals, o perque quan ja portes mes i mig amb una lesió que no saps que es però que la solució és, entre d'altres, repós, arriba un moment que s'ha de dir prou, i tirar pel dret.

Diumenge passat, es va convocar un dels mítics #lomoconqueso a la CDLA, i allà que hi vaig anar. El repte??? fer una tirada de 18km a bon ritmet amb la Isa i en Martí per veure si els solis aguantavem com calia, i pujar de pas una mica la moral de cara a Granollers. El resultat? boníssim!!!!, no només per aquella tirada, sino perquè passades unes hores no tenia senyals de dolor. Potser portada una miqueta per l'emoció, decideixo apuntar-me al 10.000 de la Mitja de Sitges (tinc l'espineta clavada de la cursa dels nassos, i això s'ha de treure ràpid)

L'endemà seguim sense molesties, conversa de les de debó amb el Xavi, redireccionem tot, faré Sitges, però per provar-me, i faré Sant Antoni (Mmmmmm, primer problema, inscripcions completes, optarem un 10.000 sense dorsal, a sentiment) apretant una mica més, tot per testar-me, de cara a fer Granollers el 5 de febrer.

Dijous visita al podoleg, per fi!!!!!!, em mira, em toca, pensa...i en tres minuts diagnostic fet (qui fos podoleg). Ho escric no perque sigui molt interessant, sino perque d'aqui a uns mesos voldré saber que va dir i no ho recordaré: Supino mig peu, i per compensar instintivament quan corro prono, per tant, com no es la meva trepitjada "natural" se'm carrega i se'm carregarà sempre la part interior de la cama, es a dir, els Solis, tant dret com esquerra. Solució? si clar, sempre, unes plantilles. Així que previ pagament de 180 €, dijous em faran els motllos, i resarem a qui s'hagi de resar perque dijous següent estiguin fetes, i jo adaptada, abans de Granollers, cosa que no es segura.



Som els que estem, però no estem els que som

I res, entre una cosa i altre, problemes al despatx que et fan estar per tot menys pel que realment s'ha d'estar, alguna alegria pel mig, inscripció a la Duatló per equips del Prat el proper 18 de febrer, portar la "flaca" a tunejar una miqueta com autoregal de reis, i pump....Diumenge!! Al lio!!!!!

Arribem a Sitges, fred de justicia, jo com sempre amb la keniata i pantalonets curts, aquest cop m'he posat manguitos i compressors, així mes calentoneta i mes comode. Allà estan els Dragonets, els suporters Dragonets, Isa i Xaxa, i mooooltissima gent.

Fem la foto de rigor, i avui si, escalfem (escalfem per la lesió i escalfem pel fred). Decidim renunciar als pertinents calaixos i sortir tots junts desdel darrer, així una estoneta anirem plegats, ja que la Mitja son dues voltes i el 10.000 es una.

Els primers kms del circuit son pel passeig, bastant ample i vistes agraïdes. Després ens posem per urbanitzacions i anem a parar a una carretera de dos sentits on la gent que puja i baixa es va creuant, les vistes son??? ufff, carretera pelada, però veure de tant en tant algun conegut s'agraeix (al cap i a la fi, això es la gràcia del que m'espera a granollers, no???). Arribem km 5, volteta i carretera de nou.Tornem per les urbanitzacions, i sense esperar-ho...un munt de gent animant, el carrer del parking/farmacia, i entre a l'interior del poble.

L'ambient indescriptible, moltissima gent animant, carrers estrets, de casc antic, que fan encara mes emotius els dos kms que queden despres de les vistes anteriors. Pujadeta, pujadeta, i de cop, baixem i de nou, al Passeig Marítim.

Entrada a meta

No ens adonem i la catifa del xip del 10.000, parem instintivament, sentim de fons, noooo, noooo, seguiu fins meta, i tornem als carrerons del poble. Així, aproximadament no arriba a un km més on ens separem els que fem una volta i els que fem dues. Sprint final, familia i amics animant, i moooolt sencera creuo la meta. Poques molesties, per no dir cap ni una, no he apretat, gens, he anat molt tranquila. Diumenge vinent tocarà portar un ritme una miqueta més alegre, també es molt mes plana.

Poc a poquet tornem a estar On Fire!. El 2012 comença amb molt bon peu.

Moooolts ànims a tots els lesionats per diversos motius, les meves Dragones en especial, que la seva lesió va per llarg! :)

(Esto no se para, esto no se para)