diumenge, 5 de febrer del 2012

21,097 (un nou repte assolit: la Mitja de Granollers)

Ha anat com havia d'anar, potser fins i tot millor.Estic contenta, no ens enganyarem.

Debut de la Mitja marató assolit,tot i que els condicionants de les darreres setmanes i en especial de les darreres hores feien pensar el pitjor.Faré un petit resum: fa un mes no podia ni correr 1 km per la lesió dels solis, tot el "plà d'entrenament per la Mitja" fet pel club se'n va anar a la me,només podent fer una tirada de 18 km amb el Martí i l' Isa, una de 21 en una cinta de gimnas (es freaky de pebrots, pero s'estava calentet), i un parell de 14 km.Això sumat als -7ºC que feia a Granollers en aquests darrers dies amb l'onada de fred que ha arribat...feien pensar que el debut seria un drama.

Però no ha estat un drama, ben al contrari. Arribem a les 10:15 a Granollers, fred, molt de fred, però ambient increible. Som una colla de Dragons ben disposats a deixar-nos la pell i que uns graus negatius no ens facin enrera, i sobretot, son una bona colla de claca que ens han vingut a animar (sempre dic el mateix, però per mi la Bea, la Júlia i el Pau son uns pilars que no em poden faltar en aquestes fites importants, a més a més de la familia)

Carles, Presi, Bastús i Lid

Riure, fotos, petons...com sempre (per un moment penso que vaig a fer un 10.000, però crec que aquesta vegada no,jejeje).
En res arriba l' Annabel, ella serà la meva companya durant 14km, i se que sense ella aquesta Mitja no seria possible (moltes gràcies, cuca, l'any vinent repetim).

Comencem a escalfar, ens despedim de la resta, i en res ja agafem posicions.
Sortida, i primers kms...ritme alegre pero sense forçar, anem parlant, entrant en calor...km 3 i el primer subidon: Isa, Pau i Bea. Seguim, ritme alegre, km 7, estem animades, la gaudim, fa pujada però no importa, l'ambient es increible, sembla que tot Granollers i les Franqueses ha sortit al carrer.Arribem al km 10, estem contentes, entrem a la Garriga, l'ambient encara es millor, veiem com baixen els corredors mes ràpids (cullons quina volta mes llarga dins del poble....cal???jejeje, l' Annabel ho te clar: crec que mai hauria passat per aquí si no fos per la Mitja). Ens mirem...que tal si nos tomamos algo??? i així ho fem, ella un gel de cafeïna, jo pastilleta d'isostar, dos llepades i la llenço (no em ve massa de gust).
A partir de l' 11-12 km comencem a baixar, sembla que estic be, pero ja començo a sentir-me cansada. Finalment, en el km 14 li dic a l' Annabel que tiri, encara que seguim en paral.lel fins el 15.
Ara ja si que si, aigua a l'avituallament i comença la pajara. Mai havia experimentat això, encara que esperava que em passes, i em passa. Prenc l'altre pastilla d'isostar, la tinc a la boca i allà la mantinc durant els propers 5 km. Començo a fer càlculs pensant quan veure de nou als meus (m'estan esperant al 18, crec, però no es així).
Se m'apaga la musica, aggrgrggrgrggr, meeeee, ara si que si, sola i sense musica, brbrbbrr, i sense saber el temps que porto, perque nomes veig parcials de les voltes!!!! (això es un drama).
Km 19 o 20, no ho se, veig a en Pau i el Carlos (bueno, em veuen ells a mi) i els hi dic que no puc mes, però quan obro la boca ja sento un dels crits del Pau: Bastús, ja ho tens!!!! (uffff, pell de gallina).
Una vegada aquí recta interminable a meta, crits d'ànims, la Julia, la Isa...(corro per inercia), km 21 veig a la Neus i el papa cridant: Annita ja està!...tres arcs d'entrada: i metaaaaa!

Sensació espectacular, estic be, cansada però be, i moooolt contenta.
Ens abriguem i ens reagrupem tots els Dragons i els suporters per comentar la jugada, es espectacular aquest moment, no ens enganyem.

Ja he aconseguit un repte mes. Soc finisher de la Mitja Marató. I com ahir em va demanar en Víctor: sobretot no caminis ( i no he caminat, ni he fet trote borriquero!jejeje)

21.097km : 2:00:25

Dragons on fire a Granollers
Aquí els parcials:
km 5: 27:38
km 10: 56:26
Km 15: 1:25:03
km 20: 1:54:09

Una vegada em van dir, previ al debut en triatló, que vindrien d'altres molt millors, però la primera vegada mai s'oblida.

Ara treballarem fort per millorar: La Mitja de Bcn ens espera.

(Esto no se para, esto no se para)


8 comentaris:

  1. Anni ets la millor!!! vindran més i les farem juntes. un petó!!!!!!!

    ResponElimina
  2. gracies, cuca!
    ja saps que et toca per la duatlo: tiraaaaaaa!!!

    muaaaaa

    ResponElimina
  3. molt be Anna, ara ja estas feta una campiona. A la mitja de bcn trencas els teus registres segur ja ho veuras.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mooooltes gracies! Tot i avui estar cansada ja tinc ganes d mes!!!

      Elimina
  4. Habiendo hecho 21km en.. ¿¿¿Cinta??? psicológicamente estás preparada para hacer hasta una maratón! Ufff!! q voluntad de hierro!^^
    Mil felicidades bonita!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies!!!
      la maraton puede esperar...aunque si algun dia me aburro lo intento en cinta!jejeje.
      tenemos pendiente ese sub 50!!!

      un besote preciosa, y cuidate esa panza!!!

      Elimina
  5. Eres la mejor y ya puedes decir del todo YO SOY UNA finisher y TU NO..............eres la mejor en todos los aspectos....

    ResponElimina
    Respostes
    1. isa, a la propera et vull veure amb mi, o mes ben dit, davant meu i esperant-me a meta!!! wapissima, un repte més a la saca....i el teu en breu: MARATO DE BCN ON FIRE!

      Elimina