Treball d'equip (previ Duatló el Prat per equips)

Nervis.

No hi ha paraula que defineixi millor el meu estat, i vull pensar que també l'estat de les meves companyes. Estem nervioses (encara no "lo siguiente", encara que es qüestió de dies). En el meu cas es la sensació d'un debut.Però es que no es benbé un debut el que farem el dissabte vinent???? I tant que si, es un debut de les 4. La Lídia, la Paula, la Katia i jo debutarem com equip de Dragonas, sent realment les quatre unes novates en aquest mon de la duatló i sense saber com reaccionarem.



Lidia, Paula, jo i Katia



Sabem correr, sabem rodar, i sabem correr...i el més important, tenim moltes ganes i molta ilusió en fer-ho bé i sobretot en gaudir aquell dematí. Llavors? quin es el problema?? Realment no es més que un tema, en el meu cas, de no defraudar a tots aquells que vindran a veure´ns i especialment no defraudar a les nenes (no només les que participem sino tambe les que no estan actives per un o per altre motiu).

I així aquest cap de setmana ha estat un 100% rodar. Dissabte aviat vam anar les quatre fins el circuit i vam veure els nostres ritmes, la capacitat de fer relleus dignes, el maleït pont, el vent. Hi ha alguna cosa pitjor per un ciclista que el vent? Perdó, rectifico.Hi ha alguna cosa pitjor que per UNA ciclista de 50 kg que el vent lateral?

Després d'aquest entrenament ens vam adonar que les 3 voltes serien dures, i més venint d'un running fortet, que dificilment mantindriem la mitjana de 30 km/h amb aquell vent i que fos com fos teniem que aguantar les 4 juntes, cada relleu que farem serà una entrada d'oxigen per la resta.
La sensació de desesperació va ser generalitzada a l'acabar, però gràcies als videos gravats i sense comentari previ ens va provocar un somriure tonto i un: al loro, que no estamos tan mal! (som massa crítics a vegades, tots els triatletes, les dones mes, i si s'ajunten 4 pot ser desesperant, però com diu la Tere, una imatge val més que mil sensacions).

Tot seguit, el video:

entrenament Dragonas al Prat

Avui diumenge tenia previst anar fins a Gavà per veure els nois de la Mitja Gavà-Castelldefels-Gavà i amb aquesta excusa, fer una tirada una mica digne. He sortit ben aviat però només estar per la zona del Prat el fred ja es feia important, i el vent, de nou, bastant dur. La cala del pedal esquerre no m'entrava, i després de mirar i mirar he comprovat que el motiu era que l'antilliscant de la cala de la sabatilla s'havia sortit. Trencadeta a lo bruto de l'antilliscant i seguir amb la ruta. Intentar creuar a la zona de Gavà no era facil i he decidit mitja volta i circuit de la propera duatló de nou.

Més vent,bastant mes, i una grupeta de 6 nois fent el circuit. Més vent no, vent insoportable...i sensació d'impotencia. Replegar i cap a casa, enlloc millor.

Ara es qüestió de pensar, queden 5 dies habils i cal potenciar el running , fer ritmes per sota de 5minuts/km, transicions,mes runnings...dijous piscineta amb la Tere i divendres una mica de rodar amb la flaca! streeeees!!!!!!

Així esperem dissabte amb nervis i ganes, ara mateix no se més de que...i creuant els dits per aconseguir que el vent ens doni un descans durant un parell d'horetes.

Ahhh, he de dir que m'he sentit com "nena amb sabates noves" aquest cap de setmana estrenant cosetes de la flaca, se també que em costarà adaptar-me una mica pero que poc a poc, i bona pedalada!jajaja. El Miquel i l' Angel de Biking Point em tracten com una princesa i es genial!

(Esto no se para, esto no se para)