dissabte, 1 de setembre del 2012

Comer, Dormir, Entrenar

I l'estiu passa, com totes les coses bones (i les no tan bones) i així, sense adonar-me'n, ja es setembre.
L'estiu que va començar amb un dels reptes que mes il.lusió em feia, la travessia de Sitges, acaba convertint-se en un moment ideal per acumular kms de bici com mai penses que seria capaç d'acumular...i el que va començar com una tonteria d'un cap de setmana a Martinet amb amics i la proposta de fer una triatló per relleus (Gavà Olimpica), s'ha acabat convertint en el puntet de motivació extra per sortir a la carretera a devorar kms.

Gràcies a la colla però en especial del Joako (el meu entrenador de luxe jijiji) he assolit el que pensava que mai podria, fer tirades de 70-80 kms, portets de desnivell acumulat considerable, i el que es mes important, intentar agafar la pauta i les premisses per superar aquesta tensió que porto quan agafo la bici i començar a gaudir (el camí es llarg, però si a l'aigua ho vaig aconseguir, no penso que a la carretera no pugui). I quin es el camí??? kms + kms + kms...

Així, en carrera, ara també em plantejo sortir a trotar tot i la baixa forma general en el running i les setmanes (per no dir mesos) que no corria, començant a veure la llum al final del tunel i, en bona companyia, amb riure i xerrades, fer les tirades cada dia una mica mes llargues i a ritmes mes fluids...i a l'aigua, tot i la pausa que porto semi-obligada una setmana, l'anyoro i en tinc ganes, i nomes espero en breu posar-me el neopré i entrar al mar de nou...

I com diu el gran Clemente Alonso: Comer, Dormir y Entrenar. No cal res mes per obtenir bons resultats, i ara, després de temps, sembla que compleixo la simple tri-pauta (bons resultas no obtindré, jejej, però si mes no, espero obtenir una sutil millora). Menjo, menjo bé, menjo de tot però cuido el que menjo. Dormo, tot i els darrers dies, intento unes set hores, i si estic cansada, descanso...i per la tarda ja entrenaré, no m'he de basar en la norma abans imposada de despertar a les 5 a.m encara que no m'aguantes els pets...i entreno, entreno amb gent, entreno amb amics, comparteixo moments, no es una obligació, torna a ser una afició i em ve de gust, no li dono mes voltes de les necessaries si un entrenament surt be o no surt be, no perdo minuts ni nits pensant si estic preparada per fer tal o qual prova, simplement em baso en el principi: si estudies, aproves...i l'aplico a: si entrenes, ho assoleixes

Simplement, visc-a la Rentreé!!!! ens espera un mes de setembre dels bons!!

(Esto no se para, esto no se para)


3 comentaris:

  1. Uff, parece que la chispa empieza a funcionar, jajaja, un besazo Bastuspower, esa es la actitud!! esa es la actitud!!! disfruto,,,,,, comiendo, durmiendo y entrenando!!

    ResponElimina