Sabíamos a lo que veníamos (Mitja Marató de Salou)

"Una media es una carrera suficientemente corta como para disfrutarla y suficientemente larga como para sufrirla". Aquesta frase, o molt similar, va ser la que em va dir l'Ana (Ana Pozo) just abans del meu debut en mitja marató, és a dir, Granollers 2012, allà en el mes de febrer, i no se si ella la recorda, però el que es veritat és que a mi avui se m'ha repetit constantment durant els 21 kms.

I així ha anat la meva quarta mitja, potser una de les mes patides, després del record de la B-SS, però que m'ha servit per valorar en quin punt estic fisicament i reflexionar molt sobre com gestionar mentalment situacions com les d'avui a 3 mesos justos per la Marató.

...

Whatsapp de l' Ori un dia qualsevol de bon dematí, hi ha una oferta per inscriure'ns a la Mitja de Salou, dura 48 hores, no podem dubtar...i ens apuntem en grup. Es una mitja molt complicada, molta pujada, molt vent, poca gent animant...i encara menys si tenim present que coincideix amb la Mitja de Vilanova. Tot i així, considerem que es un bon entrenament per la Marató i decidim tirar endavant en Carles, la Isa, Judith, Joako, Victor, Katia, Borja i jo mateixa.

Sortim dissabte tarda direcció Calafell per sopar tots plegats i dormir així a meitat de camí. Parlem, riem, ens plantegem com anirà la cursa (no se perque ja tinc la sensació que aquesta mitja la patiré) i marquem una mica de ritmes i temps esperats per l'endemà. La meva idea es clara, vull fer sent molt optimista 5 minuts mes que a la Behobia, sobre uns 1:53, així que he d'anar a uns 5:20 constants.

Diumenge, 7:00 a.m...comença el show. Mal d'esquena espectacular de dormir d'una manera que no toca, llit trencat, dutxa amb aigua freda perque la calenta no sabem perque no funciona, res per esmorzar...uffff, no anem bé, gens bé...cotxe i direcció Salou, millor no pensar. Radiosalil, dos ibuprofenos i llestos, correrem en dejú amb un cafetet ( la meva pantxa encara te el Mole del dinar temàtic a casa dels BusPazos i la pasta party de la nit previa)

Arribem a les 9.00, recollim dorsals, foto de rigor i a col.locar-nos una mica com podem.

La meva idea de posar-me amb la llebre d'1:50 ben aviat es converteix en situar-me una miqueta més endavant amb el Joako, en Carles i el Victor i quan em pilli la llebre, ja em pillarà....



Carles, Victor, Bastuseta, Joako, Isa i Judith

Primers 8 kms molt comodes, per sota de 5:00, estic apretant massa però vaig bé, els esquemes del 5:15/5:20 s'estan trencant però ara no vull afluixar, aniré així fins que comencin les pujades. Em sento be, una mica de mal d'esquena però puc portar be els tobogans del circuit, pujant i baixant sense parar, però sense massa gent que ens agobii. Vaig completament sola des del km 0, jo i els meus pensaments, que no son pocs a dia d'avui...així que pas a pas i zancada a zancada van passant els kms fins el desviament de la cursa de 10km amb els de la mitja (aproximadament al km 9) creuant-me constantment amb la resta de companys/es (en Borja m'agafa en el km 8/9 però ell ja entra a meta per acabar)

I a partir d'aquest moment, l'agonia es fa present. Km 10 i 11 i 12...i ufff, vent, pujada, mes vent, mes soleta, mes sensació que estic afluixant el ritme (tot i que el Garmin encara va aguantant bastant bé) fins que arribo als carrers de Salou que tants dies vaig estar fa dos o tres estius, direcció la Pineda, senyalitzant la platja dels capellans, cap Salou...i el meu cor va a mil i el meu cap d'imputs a dos mil. Pujada i més pujada fins arribar a la platja per fer aquella S de la zona de darrera de l'entrada de Port Aventura on ens costava tant pujar amb les cadires de platja. Aquesta vegada corro, el meu ritme es lent però la pujo tota corrents, amb força i amb rabia, l'estic patint, si...però no paro. I així pimp pump ja estem dalt de tot i només ens quedar baixar, passar per davant del Sayo, respirar fons i veure que queden 3 kms.

 

Apreto, tinc ganes de vomitar, flato i de tot...però porto una mitja de 5:10 i es viable fer bona marca així que els 3 kms que separen el Sayo de la linea de meta seran a muerte.Crits d'ànims de l'Oscar en tot moment que fan reanimar a un mort.

Recupero el ritme inicial i vaig encegada, fa calor, estic petada, ara queden dues rectes pel passeig i ja agafar la darrera pujada a meta així que...ufff, es veu la meta, i el que es millor, es veuen els meus nens esperant-me a crits...miro Garmin, 1:49...si o si a sprintar...i ja!!!!

Estic morta, no m'aguanto, però ràpid vaig a veure´ls i petonejar-los. Estan tots. Joako, Borja, Carles i Victor. Una mica mes tard arriba la Katia, la Judith i la Isa, que s'han separat al km 9 i la Isa ha acabat com una autentica maquina tot i no trobar-se gens bé (estar envoltada de dones així es el que dona sentit a tot).

Acabem el capdesetmana amb una paella com autentics campions, recordant una gran Mitja i com, en el fons, correr és el de menys i el que realment importa es gaudir de la companyia dels que ens estimem

Felicitar a en Jaume per la seva victoria i a tots i totes per fer una gran Mitja, realment dura, i que ens ha fet aprendre moltes coses pel que ens espera d'aqui a 3 mesos.

Sabiem a que veniem, sabiem que no seria fàcil, sabiem que patiriem....però ho hem fet (tirant de cos i sobretot de ment).

Mitja de Salou: 1:49:29
posició 25 categoria feminina general
 

(Esto no se para, esto no se para)