I amb una mica de pena em despedeixo del 2012, no per l'any en general sino per les darreres setmanes.Podria pensar en els motius que m'han portat a que esportivament (ja no parlo a nivell personal) s'hagi produït aquest canvi, però realment no tinc ganes...s'ha produït i prou, i això fa que encara recordi amb més nostalgia aquells dies d'agost ara que l'any s'acaba. El premi que m'emporto: la mmp en 10k a la cursa dels nassos i un munt de reflexions pel 2013 (per això existeix el dia 1 de gener (avui)...per fer proposits per l'any que comença)
...
Setmana previa complicada:refredat monumental d'aquells que feia temps que no tenia (antibiotic, xarop, febre, dormir dormir i dormir, anul.lar la cursa per parelles de Canovelles) més el que comporta la setmana de nadal (menjar massa bé i massa sovint) i que certes persones estiguin de vacances...porten a entrenar més aviat poc. Així, només sortint a correr dos dies (sembla surrealista però aquests dies son Nadal i Sant Esteve) i una dematí de rodillo i natació em planto a la cursa dels nassos
Reflexió 1:Si, si, si...si vull fer la Marató i el Half i bla bla bla...aquestes coses han de canviar i he de ser mes disciplinada en els entrenaments però...
Reflexió 2: Perque vull tants plans d'entrenament si no faig cas a ningú?
I ens plantem a tres dies abans de la cursa dels nassos, surto a correr i es un drama. El dia abans he descansat però soc incapaç de correr "normal". Vaig sense Garmin, això es veritat, però això es nota i punt, fina fina no estic massa. Em fa mal tot, m'ofego, em canso, vaig lenta (vamos lenta vaig tot i no tenir cap referencia real). Decideixo parar, seure en un banc i prendre el sol. Avui no correré més. I aquest avui es converteix en no correr més fins la cursa dels nassos (ole mi descanso!)
Reflexió 3: Mmmmm, decideixo no correr però no decideixo no pensar en correr, ni molt menys no decideixo parlar de correr. A partir d'ara desconnectar implicarà desconnectar 100%
I arriba la tarda. Dinar aviat i més nerviosa del que era d'esperar em recull en Victor. Fa setmanes hem decidit que em faria de llebre, just despres de la Jean Bouin, per millorar aquella marca ara que portava una mica el bon moment de cara i acabar l'any amb un regustet de satisfacció als llavis. El temps? uns 48 (ell pensa en uns 47 que jo en cap moment veig clar, però ara més que mai no veig ni el sub50). Demano "abortar plan"
Reflexió 4: Objectius realistes sempreeeee però jo he de canviar aquesta tendencia natural al pesimisme
Arribem al punt de trobada amb els dragons tard. Realment arribem aviat però per motius logistics hem de passar pel guardarrobes i aquest està massa lluny. Si estava nerviosa ara estic molt nerviosa, perque volia fer un petó a la Bea (veure a la resta realment també, però que cony, avui es ella la que torna a estar On fire després de tornar a ser mami i es la seva cursa).Em conformo en fer-li al seu cunyat i cunyada (tot queda en familia)
Reflexió 5: Soc persona de rituals i no els canviaré així com així...dutxa, radiosalil, ibuprofeno, ventolin...petonet a la Bea i foto d'equip. Prometo seguir complint-ho!
Entrem el Vic i jo al calaix. Un calaix per darrera del que em toca però així podem anar plegats. Em demana indicacions....(però no hem quedat que abordatamos plan???). Les dono de totes formes però sempre pendent a la cara que posi (quan comenci a estar blanqueta que afluixi).
I sortim...Moltissima gent, carrers estrets i tothom t'empeny. Jo tinc la sensació que estic anant molt lenta, i aquesta sensació no la perdo en tota la cursa. No porto referencies, vaig apretant, el Victor diu que afluixi que vaig bé, jo segueixo pensant que vaig lenta....i estic patint, les cames em responen però el cap avui va una mica desconcertat (vaig lenta??. Ell segueix dient que no). Passem pel km 5 en 24 i poc (realment seria de 23:48 però jo en aquells moments no ho sabia - es a dir a 4:45- )
Seguim...arriba la pujada del passeig de la circumvalació, marina...i la meva sensació no canvia. Al km 6 em diu que ara ja tinc la mmp a la butxaca, però jo per variar no m'ho crec, i segueixo patint. No gaudeixo de l'ambient, només corro, i vull arribar a la diagonal (ignorant de mi penso que a l'arribar ja està tot). Mai mai mai se m'ha fet tan llarg un carrer (bé, això no es cert, aquest mateix carrer a la Mitja de Bcn es va fer igual de llarg i tot apunta que a la Marató, del km 28 al 30, aquest carrer es farà encara moooooolt més llarg)....i per fi girem a Selva de Mar (just en aquells moments ens passa la llebre de 45...que cullons fa aquí aquesta llebre? miro al Vic amb cara d'odi però ràpid em diu que aquesta llebre va tard si o si) i amb la vista fixada en la recta que separa on estic de l'arc amb el crono (si, si, perque tornem a la moda de posar tres arcs abans per confondre al personal) decideixo esprintar, no per res...sino per acabar aquest patiment, i just sentir el piiiiiip del xip mirar al meu alterego (realment mirar el Garmin del meu alter ego) i veure un 48:35 (realment un 48:33 segons classificacions oficials)
Reflexió 6: Confiar en la llebre. Desconfiar de les sensacions. Sovint pensem que anem pitjor del que realment anem, i per això sempre portem un agent extern que ens confirma una realitat objectiva. Si decidim anar acompanyats i que ell serà la part objectiva del tandem, el nostre criteri subjectiu ha de quedar emplaçat a un segon plà. No pensis, només corre. Hi ha qui pensa avui per tu.
Després d'això, poca cosa més. S'acaba un any on he gaudit molt, i potser desde fa un parell o tres de curses estic gaudint patint, estic arribant buida i la sensació quan han passat uns minuts es molt més gratificant que quan arribes amb la sensació que no ho has donat tot.
2013 ens espera amb mooolts objectius en ment...i si, patiré, no pretenc enganyar a ningú. Per començar bé l'any primer banyet com marca la tradició al CNBarceloneta amb l'aigua a 14ºC i fora plovent i a 5ºC
(Esto no se para, esto no se para)
Reflexió 7: Res d'això te sentit sense compartir-ho amb les persones que ho he compartit
Temps: 48:33
Posició femenina general: 278
Más clarito, dificil, enhorabuena campeona! un gran 12+1 te espera!!
ResponEliminaTe encontré a faltar
EliminaMoltes felicitats Anna....una gran marca per acabar l'any...totes les reflexions son molt acertades, però la 6 la claves...pero les cames son les teves i tu ets la que corres.
ResponEliminaA tope l'any 2013 petit reactor
Sempre seras la meva llebre preferida presi, ojala aquest 2013 tingui la teva gran evolucio!!!!! ;) estas fet una maquina i fino, fino...filipino
Elimina