dilluns, 11 de març del 2013

La previa (pre-marato debut 2013)

I aquí estem, ja hem arribat, a la setmana previa a la Marató...dilluns.Queden 5 dies. La blueline ja està ben pintadeta al terra i acabo de passar pel fisio. Vamos, que no hay vuelta atrás.

Semblava que mai anava a arribar, aquella aventura a la que em vaig inscriure unes setmanes després de la Garmin (dit d'una manera diferent, quan em creia la reina de la triatló olimpica) i pensava en posar-me uns objectius una mica més alts per passar la pre-temporada abans de tornar a estar On fire en el mon del triatló. I claroooo, Anna, no tenies res millor que posar com objectiu fer la Marató,no??? 

En aquells moments odiava correr. Si senyor, amb dos c------ ho dic: Odiava correr!!!! A la setmana corria un dia, uns 40 minuts màxim i uns ritmes que no baixaven de 5:35 a la cinta d'un gimnas. I si, amb dos....(del mateix d'abans) un dia al despatx estava obrint el bolso per posar el numero de targeta i finalitzar el procés d'inscripció.

A partir d'aquest moment, 4 mesos, unes 16 setmanes, uns 1.000 kms...i moltes moltes curses i amb elles les meves marques personals en totes les distàncies. Patint i gaudint a parts iguals. Si, he patit molt, he apres a patir i he apres a ser mes forta. He sortit a correr de dia i de nit, amb fred i calor, amb sol i amb pluja, enfadada i contenta, amb garmin o per sensacions, amb les adizero o les mizuno,amb musica i sense, dormint poc o dormint molt, amb uns i amb altres, en pujada i en pla, tirades llargues o series... i si, ara ho dic, aquesta darrera setmana: M'encanta correr. I perque? No ho se, simplement perque es fàcil, i malauradament avui en dia poques coses son tan fàcils i donen tan de plaer com posar-se unes bambes i començar a "menjar" kms. Som així de simples, que voleu que fem!

I ara penso en les curses (espero no deixar-me cap)
- La Behobia-SS, simplement espectacular, en tots els sentits
- La Jean Bouin, el meu primer sub-50 en 10k
- La nocturna de Vilanova, aquells 5kms a muerte en 23:02
- La cursa del Farell, o com fer 14km per muntanya i no morir intentant-ho
- La Mitja de Salou, el primer patiment dels bons i el primer sub 1:50'
- La cursa del Nassos, la millor MMP en 10km i la millor companyia: 48:33
- La cursa de Sant Miquel del Fai, o com fer 13km amb desnivell i mantenir el ritme crucero 
del 5'/km
- La Mitja de Granollers, un any després del debut, i fent la MMP en mitja de 1:47
- La Mitja de Barcelona, o com sortir per gaudir i patir com mai a la vida, això si, fer-me una micona mes forta
- La Maratest, la cirereta al pastís de la temporada previa a la marató, el xut d'autoestima, adrenalina, el correr perque m'agrada i el gaudir perque m'ho mereixo. El val mes el cap que el cor, i saber dossificar ens aporta moments realment molt mes gratificants que un calenton de 10 minuts. La cursa on la feina ben feta te recompensa, on res s'escapa, on tot segueix la recta marcada, on...si, el dia d abans del dia D, simplement...i aquell dia que decideixo que la meva estrategia serà aquesta tres setmanes després:5.25-5:30 els primers 30km per fer un parcial d'uns 2:45...després...la marató es una cursa de 12km que comença al km 30, no? després ja es veurà.

I aquí estem, amb moltes (mes que moltes) ganes que comenci la meva festa, la meva i la de 18.500 persones més. Barcelona serà una festa i jo aquest any en formo part.

Porto unes setmanes que només miro consells, croniques, resums...de que fer durant les setmanes previes, durant el dia previ o durant la cursa...però em quedo amb la frase que posa a la planificació d'en Jaume Leiva rebuda ahir del que em toca de rutina diumenge: PASSEIG DE 42KM + 195 METRES PER BARCELONA
Simplement, es la meva ciutat i es la meva gent, es el meu moment i es el meu premi. Jo i només jo ens emportarem els imputs que em passin pel cap per cadascun d'aquells carrers, així que...que mes vull?? 2013 es un gran any!

I ara, per riure una estona, el puntet d'humor d'aquesta tarda i la doble moral.
Per la marató (i per moltes de les darreres curses) diguem que em suplemento bastant. Ara faré una petita llista però segur que em deixo alguna.
Em prenc 1,5 litres d'Aquarius la setmana previa, un sobre de recuperation, 1,5l mes d'aigua al dia, tres o quatre dies de nomes pasta, L-carnitina, BCCA's quan m'enrecordo (practicament mai), vaig al fisio a fer un massatge de descarrega i m'enganxo al compex, el dia de la cursa em prenc ibuprofeno, em xuto ventolin perque soc asmatica, em banyo amb radiosalil i vaselina, prenc llet sense lactosa per no tenir problemes de pantxa, si cal em prenc també pastilleta de Fortasec per no anar fluixeta, els gels keep Going, la pastilla d' Isostar a la butxaca, em poso la tirita aquella al nas per respirar be despres de l'aigua de mar i una mica d'esprai per respirar millor...Aquests dies,a més a més, no puc dormir, i a tot això he afegit unes 25 gotes de extracto de amapola (recomenació del Borjita) i unes pastilles de potasi per evitar les rampes que el fisio m'ha dit avui(si, soc un desastre per menjar platans)...
Avui al sortir de la segona farmacia en 20 minuts el Victor m'ha mirat i m'ha dit: et fots fins el cul de tot però això si, corres amb FiveFingers per sentir el contacte amb el terreny. Ole tu! :))))

5 dies! (Esto no se para, esto no se para)





7 comentaris:

  1. com ja t'he dit algun cop, per mi el merit no esta en fer la marato, en sortir a correr aquell diumenge, sino en els 3/4 mesos de preparacio, presentar-te a la sortida amb la sensacio de feina feta es la victoria real, el que pasi despres es el teu premi
    I com tu ja has guanyat, per mi i per molts mes ja has guanyat, et cancelo l'aposta, no vull jugar, ja t'has guanyat el premi pasi el que pasi diumenge petita... aixi que gaudeix de la teva ciutat que al setembre gaudirem de Berlin
    PD: pero baixa de 4 eh!!! jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja ...aixxx que no, que semblo el barça (del titu!!!) que guanyava abans de jugar...diumenge passara el que passi, que el meu premi ja me'l vaig emportar a la primera cursa de la llista q abans he citat.
      Muaaaaa

      Elimina
  2. Anna la feina ben feta donara resultat segur....ara ja esta tot fet....com diu el Jaume, diumenge a gaudir, que es el premi a tota aquesta preparació tan dura que heu fet....anim que ho aconseguiras

    ResponElimina
  3. Que gran la blueline!!! Jo també la vaig veure ahir davant de la feina!!! Quins nervis, ja no queda res, quines ganes de que arribi diumenge i començar a correr, i quina por o mes ben dit respecte tenim els novatos. Dimenge no és res més que la culminació d'un somni, la cirereta (el marató) del pastis (dies i dies d'entrenament). L'altre dia algu em va preguntar, t'agradada correr? i per que ho fas? La meva resposta molt simple, surt al carrer diumenge i ho entendras, mira la cara de cada un dels valents que patiran i gaudiran del seu somni i sobretot mira la cara d'un heroi creuant la línea que marca el final del seu objectiu, poder llavors entedras si els hi agrada correr o pq ho fem.
    Saps, penso que som uns privilegiats i que diumenge serem la enveja de tothom!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ufff acabo de veure el teu comentari i pell de gallina de nou. M'he imaginat recorrer aquells 42.195 metres tantissimes vegades aquests 4 mesos...i a mesura q s'apropa el dia son mes i mes les ganes. Saps q patirem pero tambe el que ens emportarem no es paga per res del mon. Es el somni de tot corredor, fer una marato...i diumenge els carrers son nostres!!!

      Molta sort i ens veiem a l'arribada

      Elimina
  4. Anna, et banyes amb vaselina?!?!?!? Això on ho has llegit? ;-)
    Gran comentari el del Víctor, i el del Leiva, tot i que això no s'ho creu ni ell jijiji, el que sí és important és que de veritat gaudeixis dels moments abans i dels de després. Jo ara estic nerviós (tócate los huevos), però quan s'acosti la data ja no, ja no hi ha res a fer, ni menjar millor ni banys de vaselina ni potassis. A falta d'un o dos dies els nervis han de desaparèixer perquè ja no hi ha res a fer...
    Una abraçada, espero que ens podem abraçar a l'arribada amb els resultats desitjats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. corti...a l'arribada, si arribo, que arribaré tard o d'hora, no et faré una abraçada sino que em llençaré al coll siguin quins siguin els resultats (total, com veus tres comentaris abans el Victor ja s'ha retirat de l'aposta i m'ha declarat guanyadora del viatge a berlin...aixi que al setembre tenim feina de nou)

      el tema de banyar-me en vaselina es una estrategia perque durant 10-21 o 42 km me la rellisqui completament tot jijiji

      Elimina