Temple

Temple

• Caracter valiente, fuerte y tranquilo en las situaciones difíciles
• Fortaleza energética y valentía serena para afrontar las dificultades y los riesgos
• Capacidad de una persona para enfrentarse con serenidad a situaciones dificiles o peligrosas

No hi ha paraula a dia d'avui que millor defineixi el meu estat. Temple. M'he tornat una persona templada, o si més no, més que ho era fins fa uns mesos, i això, si o si, agradi a qui agradi i no agradi a qui no agradi, ha estat gràcies a la Marató.

Ara, en fred, es hora de valorar una mica això que va passar fa 15 dies i com m'ha marcat l'experiència més enllà del que realment van donar de si aquelles 4 hores i 3 minuts, i com he arribat a assolir aquesta santa serenitat de manera involuntaria.

Durant 4 mesos (o potser una mica més) m'he dedicat a correr perque si, sense especial obsessió en el meu objectiu ni en el dia D, intentant gaudir de cadascuna de les sortides amb l'incondicional suport i paciència dels meus...i finalment aconseguint el major premi que mai podria obtenir: gaudir corrents.

Van haver dies (confeso que pocs) que ho hagues engegat tot a la me, però també va haver d'altres on el fet de correr anava per damunt de qualsevol altre repte i pensava en renunciar a qualsevol triatló per seguir corrents.

Aquestes dues darreres setmanes (amb una recuperació realment molt ràpida i gens traumàtica) he canviat el xip i m'he posat en mode Triatló, i es aquí on he valorat realment la grandessa de preparar una prova com la Marató i el que aporta més enllà dels 42,195 kms.

Soc templada, soc serena, soc constant...se que no soc ràpida però no m'importa. Se on he d'arribar i com he de fer per arribar, així que el temps que inverteixi no importa perque ho acabarà aconseguint. Lluito, soc forta, no a nivell físic (que també) sino sobretot mental...i flueixo (o si més no molt mes que abans) i suposo que fluir es el resultat natural de gaudir fent una activitat.

Abans anava de la sortida a la meta perque si, perque tocava i perque era el que calia. Ara gaudeixo del trajecte, i això, crec jo, preparant un 10k no s'aconsegueix mai. No m'importa en exces els meus companys i els seus resultats, m'importa el que vaig aconseguint jo dia rera dia.

Sortides en bici que es converteixen en 4 hores de diversió, metres i metres al mar perque simplement m'agrada nadar, tornar a posar-me las bambes sense fer massa cas al Garmin.Ara estic en aquest moment on m'importa més la distància que el temps...i no vull canviar. Soc feliç. Ja tindrem temps per tornar a mirar el crono.

(Esto no se para, esto no se para)

4 setmanetes pel half, ExtremeMan Salou, i mooooltes ganes de fer-ho però especialment de gaudir tots els entrenaments que em queden fins aquell dia.

No puc evitar dir que estic molt orgullosa de guanyar el 3er premi d'equips femenins a la Marato de Barcelona (zurich Team Cup) amb les meves companyes Judith i Nuria. La feina ben feta no te fronteres...ni te rivals. Felicitats nenes!