I em disposo a intentar explicar breument el canvi de les darreres setmanes, i ja de pas, fer una petita cronica de la Travessa Borges-Montblanc per si algú espera ansiós poder llegir-la ;)
Fa uns dos mesos tenia dos reptes en ment per el que quedava de temporada. Per una banda fer la Radikal7.0, una travessia el proper mes d'octubre sortint de Llafranc de 7kms i per altra banda correr una ultra (mes ben dit dos o tres) tot seguint la idea de la Matagalls-Montserrat però que finalment també englobava la Borges-Montblanc per preparar-la i la Ultra de Collserola per intentar rematar la bona feina feta durant els entrenaments i tancar així un gran i variat 2013.
Posats a entrenar vaig entrenar les dues vessants, una amb mes il.lusió que l'altra, no ens enganyarem, ja que sempre preferia correr que no pas nadar, però no desanimant-me, fins que, malauradament i mentres feia la travessia de Sitges, de tan sols 2200 metres, em vaig adonar que intentar nadar en aigües obertes-obertes en ple mes d'octubre 7000 metres no seria bona idea, i que això anava a comportar no gaudir ni entrenant, ni fent-la i el que mes em fotia, no preparar però bé el "repte sec". Així que, com només confio que el binomio "mar-y-montaña" funcioni amb els arrossos, vaig decidir ser realista i deixar estar el tema "gran repte aigües obertes" tot i que no desvincular-me radicalment de la natació.
Així, amb les idees clares a partir del dia 4 d'agost a les 13:00h, em dedico de a correr, i el mes important, començar a gaudir de les muntanyes, en aquest cas pseudo muntanyes, de Collserola (però menos da una piedra!).
3 setmanes justes han fet falta perque m'enamori d'elles i gaudeixi com una enana. Matinades a les 6:00 per poder correr durant tres horetes tranquilament, perdre'm, trobar-me, tornar-me a perdre, sense que ningú m'esperes, em busques o em condiciones a intentar anar mes ràpid. Quan les coses ja les portava mes per la mà (o per les cames) els entrenaments es converteixen en sortides nocturnes amb els Ashi, matutines amb l'Ernest i la seva santa paciencia, i tot això regalat per l'amor que aquesta gent procesa a aquest sport.
I si, finalment arriba al dia, i l'espero amb ganes, pocs nervis i això si, amb una mica de respecte: L' Anna i jo tenim el primer repte, l' Ultra Borges-Montblanc.
Em desperto molt aviat, a les 3:10, i ens dirigim en dirigim direcció les Borges Blanques. La Behobia s'adorm darrera el cotxe i pensa que estem massa bojos per sortir tan aviat en direcció ves a saber on per correr. A les 6:00 ja hem arribat i allà espera l'Anna per recollir dorsals, targetes de pas, fer els rituals de vaselina, omplir bidons, i preparar-nos per sortir. Durant el camí plovia i decidim agafar l'impermeable, així com jo agafo els pals, soc bastant novata amb el tema i reacia però després del consell de quasi tothom i veure un 80% de la gent a la sortida que els porta decideixo agafar-los. Si em molesten molt, ja ho sabré per la Mm, avui hem vingut a provar coses i les provarem.
A les 7 en punt despres de les despedides amb la family (gràcies!) comencem. Nosaltres anem a un trote bastant comode, ens esperen 52kms. Hi ha gent que correr i molta altra que camina, així que no es dificil en els primers kms anar adelantant a algun grupet.
Anem bé, però ràpidament ens adonem que el seu ritme i el meu son una mica diferents, així que abans que agobiar-nos massa estona perque jo tiro molt o ella em frena, decidim separar-nos (aproximadament el km 11-12).
A partir d'aquest moment jo corro a la meva, adelanto algun grupet i em trobo comoda. Paro a l'avituallament a esmorzar (km 15 aprox) un donut i un suc de taronja i em senta perfecte, així que puc seguir corrents.
Veig passar els kms de manera molt ràpida, vaig bé, i com crec recordar que sobre el 20 hi ha una pujadeta fins el 24, decideixo treure els pals i caminar.
Arribo al control del 24 aproximadament, m'avituallo bé i confirmo que ara ens espera un pla i baixada. Com ganes de correr em sobrem, decideixo guardar els pals i correr amb les mans lliures. I així ho faig. Del 24 al 28 hi ha un pla sube-baja que gaudeixo com una enana, i despres de l'avituallament del 28 (amb el corresponent i unic gel que em prenc) que comença la baixada, em vinc amunt i la gaudeixo molt (posteriorment sabré que del 25 al 52 adelanto unes 25 posicions, així que realment faig una segona part de l'ultra molt mes bona que la primera)
Ara som mes o menys uns quatre nois i jo que anem sempre mes o menys junts, tot i que no parlem, només fem petits somriures quan parem a omplir bidons, i una noia que hem perdut en el 29 i ha quedat enrera.
Crec recordar que al 36 hi ha l'avituallament solid (el segon despres de l'esmorzar) i que a mi m'engantxa cap a les 11, així que podre aprofitar per fer un segon esmorzar ( o tercer si compto desde que m'he llevat). Agafo una mica d' entrepà de formatge, dos gots de cocacola, omplo bidonets, em mullo, tros de taronja (no paro de menjar taronja) i sense seure ni perdre mes de deu minuts decideixo tirar. Queden uns 16-17 kms, entre ells els mes durs, i no em vull apalancar en excés (tot i que la majoria de corredors ho fa).
Segueixo corrents, ara els whatsapps que envio a Vic i Ernest estan canviant de to. Han passat del "vas massa ràpid", "dossifica", "el dia es llarg", "no et cremis"... a ... "estas be? beus? menges be? pues apreta!" "ja estàs quasi amb la Marató feta" o "carinyu hauras d'esperar dues hores a que et vingui a recollir". Truco a casa i també dic que estic bé, i el mes important, que m'ho paso de conya, amb visita a les vinyes de Torres i copeta de vi inclosa o entrada al monestir de Poblet.
Sortint de Poblet, al 39, un voluntari em recorda que ara comença la part mes complicada. Ara es amunt 9kms i 3 de baixada, així que no et cremis i arribaras la mar de be.
Primers 3-4 kms comodes, i ara comença el primer pic d'un km, així que agafo pals i xinu xano, anar fent i anar pujant un km mes o menys, que es fa bastant pesat i em recorda com trobo a faltar aquelles pujades per Collserola i que tan bé m'estan anant avui, després baixadeta, nou avituallament, mes aigua, mes taronja.
M'espera seguir baixant, pujadeta molt forta (la darrera), baixar i meta. I així es, pujadeta de nou amb els pals (com m'agraden) i arribo a la part mes alta, nou punt de control, i aquí just quan plegava els pals per gaudir els 3 darrers kms de baixada, un senyor de l'organització que es coneix mes el circuit que ningú crec jo em diu: Anna (mirant el dorsal), jo de tu no els guardava, es una baixada molt tecnica, portes 50 kms damunt i t'aniran bé, fes el que vulguis...però jo no ho faria. I somriu. Li somric. Millor no, no?. No, Anna, millor no.Omplo bidons de nou, li dono les gràcies, i em surt un: fins la propera (suposo que de manera irracional i com a mostra de gratitut)
I si, te raó, molta raó, aquell senyor, d'uns 70 anys, em va detallar quantes baixades hi havia i quan duraven, com eren les pistes després i com eren els 500 metres finals, així que només cal que jo ho reprodueixi al 100% i no arrisqui res, perque ara ja està tot fet.
Final emotiu, muralla de Montblanc i meta a l'ermita de Sant Francesc ( o esglesia, no se benbé), això si, sense massa gent ni mirant, ni animant.
Creuo la meta amb 7:00:29, i posició 8a de femines de 81! Molt feliç per com he gaudit aquesta primera ultra!!!!
Em menjo una mica mes d'entrepà, vaig a les dutxes, i rebo un whatsapp de l' Anna que ja li queden només 3 kms! ole!!!!! vaig ràpid per veura-la arribar. Està cansada, però també molt contenta. La Matagalls-Montserrat ens espera, i aquesta vegada, no ens separarem!
Amb ganes de molt mes (Esto no se para, esto no se para)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada