Travessia Estiu Sitges (2200)

Agost. Primer diumenge d'agost. Platja. Mar. Sitges...Travessia d'estiu

Sembla que en els darrers mesos les ganes de fer minoren, i només una miqueta de natació em permetia moure´n del sofa. Els entrenaments de dimecres amb els TFF, les nadades amb la Gimeno, el repte ben llunya de la radikal o simplement les ganes de refrescar-me. Tirades de 1500/2000, una horeta a l'aigua sempre i quan les meduses ens ho permetessin i les poques remullades per les cristal.lines aigües de Menorca (aiii maleït trencament de radi) i allà estem...a la linia de sortida.

Poca cosa referent a la travessia. A les 9:30 estem ja per la zona recollint dorsals amb l'Anna, Carles, Isa, Martí, Judith i Xavi Espriu. Poc a poc anem caminant fins la sortida, allà on l'hotel terramar, i aquesta vegada no penso quan de llarga es la distància que separa l'hotel de l'esglesia (inocent de mi). Fa un any pensava en espigons, mes boies, mes espigons i quantes braçades calien fins l'esglesia. Avui ho veig facil. Repeteixo: Inocent de mi.

Escalfem una mica, fa dies que nedo de nou poc comode, no se si es per por a les meduses, poca forma fisica o intentar seguir a una Anna amb una milloria espectacular desde Begur. Se que la trobaré a faltar, a ella i a el Vic, que benbé va anar al meu costat en els passats 3500 metres (aquell dia si que vaig gaudir)

I sortida. Anem totes (unes 20) fins la boia vermella que ens farà girar i agafar la recta fins l'Esglesia. La Isa anirà amb el Carles, la Judith amb el Martí, i jo...bé, amb algun d'ells o be sola. El grup va tirant però vaig al seu costat, uns 500 metres, just en el moment que perdo el xip i un caiaquista em recomana tornar enrera i buscar-lo. Faig unes quantes braçades i el trobo, moment en el que passen la Isa i en Carles. En Carles em diu que m'enganxi però ja vaig tan creuada que es impossible. I a partir d'aqui, vaig sola.

Es extrany que no trobi massa gent al costat. Alguna noia, algun noi de la sortida anterior. I ja està. M'intento orientar, seguir les boies, però les onades, la corrent que hi ha, i simplement el fet de trobar-me sola no ajuden. Segueixo i penso que per molt transparent que estigui l'aigua dins (realment espectacular amb peixos i tot) fora hi ha una gran festa d'onades i moviments on hagues matat per una biodramina.

I si, no em queda mes que seguir. No vull mirar el Garmin per no fotrem de mala llet. I nedo i nedo, i penso nomes una cosa: no faré la Radikal ni de broma...i així, pensant i nedant, arribo a la darrera boia vermella on girant ja està l'arc d'arribada, i aquí, si, finalment, m'esperen els meus (amb family inclosa)

Gràcies a tots pel suport, i felicitar sobretot a la Isa i la Judith per la seva gran travessia.

(Esto no se para, esto no se para)

Ara si o si, me'n vaig a la muntanya, que la Matagalls-Montserrat ens espera!!!