Any nou, vida nova (mes i millor al 2012)

Després d'un mes una mica ausent, amb la lesió que encara arrosego després de la Jean Bouin i la visita successiva a tres fisios diferents amb cadascun un pronostic diferent: sobrecarrega, trencament, ara repos una setmana, ara dues, ara tres...esperant que el dolor disminueixi, i...patapump: 2012 ja el tenim damunt!!! Feliç 2012!!!

suporter dragona a la cursa dels nassos 2011

La proposta de fer un running On fire per preparar la Mitja de Granollers i de Barcelona ha quedat una mica al marge, però no hi ha mal que per be no vingui, i sempre un pensament positiu compensa per x10 un pensament negatiu, així que tornem a l'aigua...a l'aigua i a la bici, esperant que tot millori en breu. Soc conscient que vaig una mica justeta pel plan de mitja que anava seguint, però s'intentarà salvar la mitja de Granollers com dignament es pugui i a Barcelona ja pensarem en fer-ho millor! (això ho dic a dia 1 de gener, el dia 1 de febrer ja veure'm com estem, perque no soc massa bona fent bondat, i uff...crec que es el que toca en el fons per sortir de tota lesió).

Ahir, dia 31, va tocar fer de suporter Dragona, amb alegria però una mica de nyonya ja que sempre agrada acabar l'any amb un 10.000 de qualitat, envoltada de la teva gent i un ambient digne de menció, esperit 100% nadalenc i que en el fons serveix per cremar totes les sensacions dolentes de l'any que s'acaba.

I si ahir calia per cremar les males sensacions de l'any que s'acabava, l'any de transició necessari entre el 2010 caotic i el 2012 apoteosic que m'espera, el Tri-any, al cap i a la fi, els 12 mesos on han entrat a la meva vida gent que crec que costarà molt esborrar i que compartirem plegats molts kms, moltes emocions i molts moments màgics ( i no em refereixo nomes als esportivament parlant )...aquest dematí tocava matinar i começar l'any "al lio", al lio i al remull!!!

2011 va ser l'any del swim, sense cap mena de dubte, i el primer dia de 2012 no podia ser de manera diferent.

Matinem, a les 9:00 ja tinc els primers whatsapps de la Lidia, i amb ella en Toni i la Blanca. Banyador rapidament posat, cava a la nevera, el barnús de la Bastús, la GoPro...i rapid a recollir-la i a la Barceloneta.

Primer bany de l'any, 01 de gener 2012

300 persones a punt a les 12:00h pel primer bany de l'any, ambient increible, sol de justicia que feia pensar que l'aigua no estaria tan freda com realment està (al loro, que es 1 de gener, i 4 rayitos de sol no fan estiu). 3,2,1...Go!!! sembla una sortida de triatló de 3a divisió, la gent tranquilament va caminant, les càmares gravant, i ploooooffff, no hi ha volta enrera!!!! aigua gelada, siiiiiii, gelada!!!! cada braçada costa una eternitat, sensació de fred però encara més d'inutilitat de les mans, fem unes braçades mes, parem, petons, abraçades, bon any!!!, veiem que la gent ja està sortint ( i si ens quedem una miqueta mes???), crits de uooo,uoooo, demà agafo la baixa, quin fred!!!, i sortim. Només per moments com aquest ja val la pena fer esport.

A la sorra el barnús calentet i el cava a morro perque obviament no hem pensat en gots, en Meca al costat que no s'ha mullat ni els turmells perque estava massa freda (jejeje, si es que no es Dragon, en el fondo, y nuestra sangre caliente se nota), mes petons, mes abraçades....i a buscar el caldito!!!.

Una vegada fora estic envoltada dels meus: family i el kilian!!!!. Anem a dins del club: un bany a la piscina? vale!! com pot ser que una piscina estigui plena i a l'altre no hi hagi ningú?? la gent es rara no?? Entrem a l'aigua: Uuuuuuuaaauuuu, esta mes gelada que l'aigua del mar!!!jejeje, gran experiencia.

Estem ja al 2012, ara si que no hi ha volta enrera, pensament positiu en tot moment.

Sí, soc feliç!!!!. Moltes gràcies a tots els que heu estat al meu costat aquest 2011, els que heu estat sempre, els que vareu estar i ja no esteu (perque de tot s'apren a la vida), i especialment a totes aquestes persones que com ja he dit han sorgit d'una manera casual i ja s'han quedat en el seu raconet.

FELIÇ ANY!!! i com diu algú que em sona: Salut i més Kms!

(Esto no se para, esto no se para)

Petits objectius (Jean Bouin 2011)

Després de tres setmanes sense fer res, aquest dematí m'he llevat amb moltes ganes, moltes. Hem tornava a posar les bambes i estava disposa a fer kms,exactament 10km, en una de les curses que els runners tenen millor record de les que es disputen a Bcn, però també de les mes dificils per millorar marca pels 3 darrers kms. 10.000 runners per 10.000 metres, la jornada prometia, amb inscripcions esgotades desde feia setmanes i molts trapis per aconseguir que tots els que voliem estar podessin estar a la linia de sortida

Foto de familia previa

Arribem a les 8:30, la Lidia ja espera amb els peques de la casa, la Irene i en Jordi, fet un bitxillu. Poc a poc arriben la resta, en Victor, la Isa amb el Carles, la Bea guapissima i recuperada despres de la Rupit-Taradell amb en willy willy, en Pau que avui sembla mes un jefe d'escuderia, en Robert, l'Albert, en Martí, en Xavi Espriu amb el seu cunyat que debuta en un 10.000, en Sergi que a pintes que s'ha escaquejat del treball...i el que es millor, un munt de Dragons nous completament desconeguts. Jo porto el meu suporter preferit, el papa. Comença la sessió de fotos com es ritual, cada cop som més, fem patxoca i tot. Aviat les escales de l'esquerra anant a les fonts se'ns quedaran petites i tot!

La Bea i jo saludant a "la claca"

Ens col.loquem al calaix de sortida, casualment tots som verds, inclos en Victor i el seu amic, ja que es van equivocar a l'hora de posar el numero de xip, i per tant, tots ben apretades i a buscar l'objectiu que teniem en ment: uns mes exigents com la Lidia i en Victor "mejicano xingon", altres mes realistes com la Isa i en Carles amb el seu sub 50, altres en el meu cas a baixar dels 55 i no sentir cansanci en excés després de tres setmanes sense fer res...( i pensant que tard o d'hora he de fer la mitja de Granollers i Bcn, per tant, no m'agradaria arribar a meta massa cansada, sino amb la sensació que podria seguir i acabar-la amb garanties).

Comença la cursa! Primer km amb moltissima gent, carrer massa estret, cops fins i tot, fins que arribem a la Gran Via. Gran Via fins el km 3 molt correcte, ample, ràpid, ritme molt digne, veig passar la Bea amb el Robert, la Isa i en Carles, i en Xaxa que encara no se d'on ha sortit però que m'agafa per darrera i em comença a donar conversa (xaxa no forcem, vaig be pero no vaig sobrada jajaj).

A partir del km 4 comencem a baixar...que tenen els carrers que les baixades practicament no es noten i en canvi quan fas el recorregut en sentit invers si??? res, caldrà reflexionar aquest fet i discutir-ho amb algun urbanista. Arribem al km 6, per fi l'avituallament, sort d'això, tot i no fer calor començava a tenir la boca seca, miniglopet i ampolla pel cap, like ever...i directes al Passeig Colom. A partit d'aqui una frase: tot el que baixa, acaba anant amunt, ens queden 3 kms de pujadeta bona. Pimp pump pimp pump anem tirant. No vaig cansada, vaig be, ritme mes lent que que els kms anteriors, però ja hi comptava, i el que ara importa es no perdre "el nou ritme". Els mitjons alts comencen a fer-me mal, millor no pensar ja pel que queda, si quedes mes, me'ls treia i sacrificava els 31 euros de medilast!jajaj, total sense mitjons ja estic acostumada a correr.

Acabem Paral.lel, enfilem carrer Tamarit, em trobo a en Victor, que ha complert la seva paraula i ha vingut pacient al meu rescat del darrer km, just darrera, cartell de km 9. No parlem, para que?, i seguim pujant pel carrer Lleida. Jo vaig convençuda que girem per Avinguda Rius i Taulet, però alguna cosa em fa pensar que no, vamos, la massa de gent em fa pensar que no, i miro a en Victor que acaba de passar fa 5 minuts per allà. Estamos locos o que??? on anem? Anna calma, que has estat molt tranquileta tots els 9km previs, ara si que si: "todo lo que sube, baja" això estic segura, i en res ja estem baixant bordejant la font de Montjuïc. No obstant, confirmo: ara si que si ja baixem per sempre no?. Ultims metres, cames descansadetes, ppm també...i directes a meta, jo per primer cop, ell per segon.

Just passada la meta, miro a la dreta, el meu suporter number one està allà pendent que no agafi fred, aquesta vegada jo no l'he vist, ell a mi si. Cua excessiva per recollir una ampolleta d'aigua, ens trobem la Bea que ha perdut en Robert, també ens trobem a la Lourdes del Gavà, voliem veure'ns per anar plegades e intentar baixar ella de 55', finalment s'ha quedat a les portes per segons, m'explica.La seva capacitat de superació és admirable.

Després ens trobem a la resta, mes fotos de familia, m'encanta aquest moment, és el que fa gran tot aquest esforç. Comentem les jugades, no massa, més que res ens posem a riure i ja pensem en la propera Dragons-Trastada, critiquem els "equips amics", ens tapem una mica més, en willy willy esmorza....petites coses que fan pensar que som una familia.

Ara a pensar en la propera, mes i millor, com sempre



Foto de familia post Jean Bouin, grans marques de molts d'ells i especialment d'elles



(Esto no se para, esto no se para)



Off fire???

Tres setmanes, ni mes ni menys. Demà fa tres setmanes de la cursa de la Dona, on tot i la pluja vaig gaudir com "una enana" aquells 6.000 amb una companyia immillorable. Després d'aquell bon gust...començaven les setmanes de bondat (si tenim present pre-operatori/ operació i el que més s'ha allargat, la recuperació posterior).

No importa el temps que ha passat sense poder fer entrenaments de qualitat, ni tant sols importa (bé, no ens enganyem, si que importa, però això ja ho vaig digerir en el moment que vaig acceptar que m'operava) que no puc nedar en un mes llarg, i per tant, encara em queden tres setmanes bones sense pensar en remullar-me (tinc constancia que m'espera un banyador ben rebufó que farà mes motivant la meva tornada al mon del swim)

El que realment importa son les dues proves que no vaig poder fer el passat cap de setmana i que tanta ilusió tenia en elles: el repte 2012 al canal olimpic de tfswim dissabte dia 19 (Tere, l'any vinent t'has de buscar una nova fotografa perque jo estaré dins l'aigua) i la Rupit-Taradell el diumenge dia 20 (44 km de trail en un dia completament plujos on els meus companys Dragons van fer una actuació espectacular però que era completament inviable que jo en les meves condicions intentes ni tan sols començar-la, això si, els whatsapp a les 6 del matí anant en autocar fins la sortida a Rupit que m'enviava la Lidia o la trucada a les 6:30 del Victor em van fer pensar que no estava allí amb ells, però que em trobaven en falta).

Repte tfswim amb en Victor, la Lidia i en Xavi Espriu

Si, no ens enganyem de nou, va ser un cap de setmana molt dur: sense veure bé, passant dia si dia no a urgencies per descobrir que passava, estan limitada en molts aspectes, res d'anar a la feina perque un ordinador 10 hores no ajudava, esport amb moderació...i massa massa massa temps per pensar.I pensar en que?? Estas Off Fire Anna, no pots fer res...o si???

Dilluns em vaig plantejar la setmana de manera diferent, tot i que no podia tornar al despatx i la meva vista distava bastant de la normalitat, això no volia dir que tingues que dormir 11 hores cada nit i 3 de migdiada.Podia correr, o trotar amb dignitat, sempre i quan no apretes massa i anes amb els ulls ben protegits o be l'opcio mes facil de ser per uns dies un "hamster" i rodar a la cinta del gym (fer tiradetes de 10.000 a ritme tranquil, algunes series, series mes llarguetes, una mica de bici de tant en tant per no caure a la rutina). En definitiva: pensar en la Jean Bouin.

Les Dragones molones amb el seu dorsal

I així la setmana ha passat volant, ahir recollint dorsals, pensant en un objectiu, si reventem crono amb la Lidia o no, la sessió de peixitus menja peus, la meva pace-maker particular que m'intentarà enganxar en el darrer km, els meus suporters preferits que demà estaran al meu costat, el projecte del duplex del mestre que ens està treient mes temps a en Guille i a mi del que esperavem (realment a ell que es el lider de les coses fines, jo soc mes d'entrar amb el bulldozer) pero que els riures que ens estem fent no ens els treu ningu, això i el possible sobrepes amb el que acabarem si em començo a aficionar a menjar catanies.



Off Fire llavors?? No! un petit break que de tant en tant es necesari, que a vegades l'esculls i a vegades no, que et fa fer una parada obligada pero reprendre les coses amb moltes mes ganes, i perque no, demà sortir a gaudir com mai del km 0 al km 10, intentant fer bona marca i sobretot buscant bones sensacions. Sí, feia molt que no em passava, tinc moltes ganes d'aquesta cursa, que arribi el moment de la sortida i veure la meva gent, i encara que soni a "loser", el resultat per mi serà el de menys.

Adjunto el link del video del Repte 2012, sense paraules...

Repte tfswim 2012

(Esto no se para, esto no se para)

Solidaritat es femení (cursa de la Dona 2011)

Si s'ha de correr es corre, i mes si es per una bona causa. I seguint la rutina que m'espera durant les properes setmanes, això s'ha fet aquest dematí,on la pluja no ens ha deixat descansar ni un minut.

La cursa de la Dona es un d'aquells esdeveniments que crec que a partir d'ara mai podran faltar al meu calendari i crec que no hauria de faltar en el de cap noia corredora-caminant de Barcelona. La distancia es mes que assequible, 6 km pel centre de Barcelona, i on cal destancar l'ambient de solidaritat i bon rotllet que es respira, poder passar un dematí amb les amigues i sobretot el fons que té aquesta cursa: Lluitar contra el cancer de mama.

Divendres 4 de novembre, 5 p.m, ja es podia sentir l'ambient de la cursa, el Corte Ingles de Diagonal era una cua inmensa de noies, dones, mames, iaies i de tant en tant algún home (jajaja, pobret!!) recollint la samarreta i dorsal! Fa tres setmanes o quatre ben bones les Dragones Molones vam decidir apuntar-nos a la cursa, i la Julia rapidament ens va inscriure (sort d'això, perque van volar rapidament) , així que allà estavem totes (la Bea, la Isa, la Sheila, la Julia, la nova incorporació Lidia i jo) recollint el kit de supervivencia i posterior cafe-maruja perque ja sabem que per molt que de tant en tant fem podis i bones marques, mai deixarem de ser dones (tampoc ho pretenem que consti!).

Diumenge 6 de novembre, 7 a.m, sona el despertador, no he pogut dormir practicament res, tota la nit plovent sense parar, practicament com tota la setmana, però ara millor no pensar...dutxeta calenta, i al lio!!!, no hi ha opció de quedar-se al llit, així que millor sortir rapid i esmorzar. Plou mooooltissim, hem quedat a les 8:30 a l' hotel Plaza, cal recollir xip i despres sessió de fotos de la Fundació Le Cadó contra en cancer de mama - Flor de Vida, només per això, ja val la pena mullar-se. Cal pensar plan B per arribar fins allà, però per això tinc el supporter number one - l'home de la meva vida: el Papa (jajaja, anava a venir igualment, però clar, no matinar tant, que consti).

Arribem a Plaça Espanya entre les torres de sortida, no nomes plou, fa un fred de nassos, en res ens calem fins els dits petits del peus, anar amb el paraigües es una tonteria, ja que tard o d'hora ens mullarem, així que decidim despedir-nos ja dels supporters, col.locar-nos en el primer caleix de sortida, i començar a escalfar.



Dragonas molonas, pre-cursa (estem relativament seques)



Mai havia escalfat tant, mai...realment hem escalfat 20 minuts per correr 30! jajaja, però ha estat supervivencia, pluja constant, més fred, però es una festa: hem escalfat al ritme de la musica amb uns moviments bailongos mes propis d'un sabado noche que d'una cursa, pero que voleu que us digui??? avui es la Nostra Cursa!!!

A les 10.00 a.m: sortida, més pluja, ens separem rapidament..."in situ" ens adonem que han canviat el sentit de la cursa...no baixem pel Paral.lel, anem per Gran Via (al looooro, això vol dir que acabarem pujant Paral.lel, però bé, es un mal menor amb la que esta cau ara mateix).

Els punts kilometrics no estan  marcats (nomes el 3 que era coincident l'organització el pot aprofitar) així que només tenim aquesta referencia! (es comenta que s'havia canviat per temes de pluja i no relliscar pel Paral.lel, encara que desconec realment quins motius han portat al canvi, el que estava clar es que era de darrera hora)

L'ambient durant tot el tram es fantàstic, completament diferent a les altres curses on estas acostumada a noies i dones amb nens petits animant als papas, parelles i amics...avui es diferent, son ells els que ens animen a nosaltres, amb grans paraigües i amb crits acollonants d'ànims, a les campiones. Pell de gallina (pel fred? potser, tot ajuda) al veure en Pau,en Willy-willy, en Carles, la Julia (finalment no ha pogut correr) i el Papa.

Final del Paral.lel, girem a les Torres, recta final...i meta!!! estem congelades i xopes, però contentes...bones sensacions durant tota la cursa i temps digne tot i el temps ( jajaja, i quin temps ha fet?? ha plogut! i tu?? -se que això només ho pillarà en Pau, però m'arrisco!).Trobem a la familia, en Pau ens informa que hem entrat molt be referent a la resta de noies, moooola!!, ens canviem de roba, i dessitgem arribar a casa i dutxeta calenta.

Aquest dematí em porta a pensar varies coses:

1. Les dragonas molonas estan molt fortes
2. Els supporters Dragons son els millors
3. Quan corres per un fons solidari, l'entrada a meta te millor sabor
4. El dia 20 a la Rupit-Taradell les passaré putissimes, això si, seran 44 km amb una companyia fantàstica! :)

Ara ja només em queda tarda de sofa, manteta i veure com d'altres (Roger, va per tu), gaudeixen de la Marató de Nova York!

(Esto no se para, esto no se para)

Pas a pas, Km a km

L' objectiu està clar, però està lluny. Aquesta és la sensació que m'emporto després d'haver participat aquest dematí en els 10.000 de la marató del mediterrani. Això, i que la Bea està molt forta!

Diumenge passat a la cursa a peu de la Garmin vaig adonar-me que vaig patir un munt. No podia entendre el motiu, encara que suposo que està clar i justificat, la manca d'entrenament passa factura. Sortir a correr tres o quatre cops en dos mesos potser no es el mes recomenable, i molt menys passar-se les series pel forro per preferir anar a nedar. És el que comporta el pànic i les obsessions, i tornem a les mateixes de sempre: potenciem el punt fort o millorem el punt debil?? està clar que jo vaig fer el segon, i no canviaria en cap moment de decissió...però ara, amb els primers freds fent-se notar, s'ha de mirar endavant

Gairebé per casualitat quan les inscripcions ja estaven tancades ens vam apuntar a la cursa la Bea i jo, el plan pintava genial, cursa de 10 km amb el carrito i en Willy, ritme mínimament tranquilet per saber a quin punt estic ara que comença la temporada i per treure'm el mal gust de boca del running de la Garmin.



Les dues Dragones i el petit Dragonet

Ens trobem a les 8:00 per arribar en poc més de 10 minuts al canal olimpic, aparquem bastant lluny, així que toquen uns 2 km d'escalfament. En Pau te el seu propi repte: fer de llebre a l'Ana i baixar d'una hora i mitja a la mitja Marató.

Ens preparem 10 minuts abans de la sortida al final de tot, no volem liar-la massa ja que els primers 700 metres es un caminet molt estret i si ens col.loquem davant hi haurà greus problemes amb el carrito...i just en aquell moment: en Willy plora com un desesperat, te son o calor o cap de les dues coses o les dues...el xupete també ha desaparegut del carro. La Bea intenta consolar-ho i decenes de persones ens miren amb cara de: mala madre y mala amiga, llevar al niño a sufrir! jajaja! Nosaltres ens justifiquem dient que al Willy li encanta el Willy Run...però per les cares sembla que no es convencen. I per fi comencem a correr, i el nen deixa de plorar i comença a riure (no pot negar els pares que te)

Correm intentant separar la gent, demanar pas, demanar perdó...i portem un ritme mitjanament decent. Faig un escaqueo per intentar fer parada tècnica al km 3, però l'intent es fustrat, massa gent mirant! aggggrrrr!!! No enganxo a la Bea després fins l'avituallament del 5. Tornem a correr 2 kms plegades però la necessitat de parada apreta! A partir d'aquest moment vaig a pocs segons d'ella però es impossible enganxar-la. L'estic veient tota l'estona, ens separen uns 50 metres, però ella no afluixa! Es una campeona!!!!

Durant tot el recorregut milers de comentaris, ànims i crits que reconforten un munt a dues Dragones amb un carret!! Es una sensació diferent!

Finalment arribem a meta, temps dolent però bon sabor de boca, amb la sensació que em queda molta molta molta feina per arribar al punt en el que estava fa una mica mes de 6 mesos, i encara molta mes per aconseguir el repte de running del 2012, el proper 26 de febrer a la mitja de Barcelona. Queden 4 mesos i 2 dies!!!. Entre aquestes dues dates em separen moltes hores d'entrenament, molts kms acumulats, moltes series, molt de fred a les mans i les orelles i especialment moltes curses de 10k.

Felicitats a l'Ana i les seves magnifiques pacemakers!!!

Ara l'objectiu està en el cap i en el fons, si un repte fos fàcil d'aconseguir llavors no seria un repte!!, seria, seria, seria...no se, però un repte segur que no. Adjunto la definició:

Pau, Willy, Bea i jo post cursa!!!

El término reto hace referencia a un desafío o una actividad (física o intelectual) que una persona debe realizar sobreponiéndose a diferente tipo de dificultades. Un reto puede llegar a ser complicado y peligroso en algunos casos, pero obtener éxito siempre es algo que genera satisfacción y alegría ya que no sólo implica poder cumplir con una tarea específica sino además con aquello que supone alguna complicación. Los retos pueden ser autoimpuestos como un desafío que la persona hace consigo misma, como también impuestos desde afuera. Dependiendo del individuo, cualquiera de los dos casos puede representar bastante presión y exigencia.

(Esto no se para, esto no se para)

Mitja Barcelona

I ara que?

Boxes Garmin

Amb la resaca encara de la prova que finalitza la Tri-temporada, la mítica Garmin (tampoc ens enganyarem, sospito que la resaca es més del sopar/copes/sortida a Bikini dels Dragons de dijous que encara l'estic arrossegant) toca fer balanç de la temporada i el que es més important, proposar-se nous reptes després d'aquest curt però intens any.

Just ara fa un any vaig decidir fer un reset a tot el que estava vivint i començar de zero. A les poques setmanes, durant un sopar amb els companys de gimnas, va sorgir el tema de debutar en Triatló, ja que molts d'ells ja estaven enganxats, jo rapidament vaig acceptar però al dia següent...Ostiaaa, la meva natació es nul.la!!!

A partir d'aquell moment cadascun dels entrenaments, sortides en bici, runnings i sobretot sessions de natació tenien una finalitat, i era el dia del debut.

No cal dir que a l'aigua he patit molt, pero molt es moooolt, pero tot es veu recompensat en el moment en que comences a gaudir de cada braçada. Mai podré deixar d'estar agraïda a la Tere per descobrir-me el que es fluïr, no nomes a la piscina, si no molt especialment en aigües obertes.

No negaré que jo he posat colces per aconseguir-ho, constancia i esforç, sacrifici i moltes matinades, fes fred o calor, dins de l'aigua, anant a la Barceloneta a les 7:00 a.m, robant-nos la roba....i perque negar-ho, uns ovaris com la copa d'un pi, però com sempre dic: TOT SUMA...i en aquest cas el balanç es positiu, el mes positiu de la temporada...i es pot resumir en l' im-pressionant segment de natació de la Garmin com a fruit de tot això.

He d'agraïr per damunt de tot la paciencia durant aquest any de la meva familia,els amics, els Dragons (que son el meu club, la meva gent i no els canvio per res del mon...som una familia i despres d'aquest primer any de vida farem molta pupita) i molt especialment a en Pau, la Bea i la Julia (i el Rafa). Ells han estat els meus pilars en els moments bons i molt especialment en els moments no tan bons, mai oblidaré la Tri de Banyoles, aquells macarrons, aquella cara de canguelo i els crits d'anims i de suport. Vindran d'altres, amb posicions molt mes dignes, però mai cap serà tan especial com aquell 30 de juliol (l'any vinent repetim!!!)

Ara ja totes aquestes Tri-anecdotes queden ben guardades en un calaix i cal mirar endavant. I ara que?? que de que?? pues Nada!!.

I això es el repte que tenia pendent, la travesia pel canal olimpic el dia 19 de novembre, però tot em fa pensar que l'operació m'impedirà nedar, per evitar infeccions als ulls. No obstant, tot i que em faria una ilusio immensa estar lluitant-la, estaré allà per veure com una persona molt important per mi lluita desde les primeres braçades per un podi com es mereix (ets un crack, i ho saps, aquell dia aniras a muerte i es veurà recompensat tot l'esforç i les series que has tingut que fer durant aquestes setmanes previes- Gràcies per la companyia la tarda del divendres de la Garmin anant a aquell mar ben picadet, ja saps que va ser determinant per mi i especialment reconfortant el crep de despres. Ens esperen moltes creuades de la linia de meta)

amb els papis i el willy en braços crec que va sent hora de penjar trisuit

Ara ja, despres de deixar en "stand by" el repte del swim, hem de pensar en correr, moltes curses de 10k, millorar el meu ritme en cursa, fer una mica mes de Trail, caminets per Collserola, carreteres de les Aigües, sortir mes sovint per acumular kms, fer series i moooolt especialment preparar-me per la mitja marató de Barcelona.

La febre per les curses la comencem just demà amb els 10 km de la marató del Mediterrani, així que aquest cop no s'ha deixat al cos descansar massa i amb el regust de la victoria en el segment de swim d'una triatló on precissament vaig fer una cursa a peu bastant mediocre, ara ens reenganxem per tenir uns intensos mesos de running.

Demà compartiré kms i riures amb la Bea i el Willy al carrito, soc conscient que no aconseguiré cap marca personal, però serà un punt de partida per assolir-ho.

Torno a repetir que estic inmensament agraïda i feliç d'haver conegut a gent tan fantastica com la que he conegut en aquests mesos. Mil gràcies

Quan aquesta temporada intensa de running passi ens tornarem a enganxar a les duatlons i la meva estimada bici i d'aquí de nou a les Tri's (masses reptes pendents al cap en aquest 2012 i moltes ganes de lluitar-los).

( Esto no se para, esto no se para).

I Love Bcn (garmin triathlon)

La setmana prometia ser intensa, i deu ni do si ha estat.Començava amb un excés de treball per una entrega d'un projecte que m'impedia entrenar, mossegant-me les ungles pels nervis que ja estaven sorgint fins dimarts a la tarda. Per fi entrego, a la tarda pitant a intentar fer una mica d'spinning i correr 10 minuts just acabar!! uffff, tanta aigua i havia oblidat que era això de fer una T2.

Arriba dimecres, entrenament Dragó a la Barceloneta, ambient en familia i mar plana i tranquila, dia amb un sol propi d'agost...i m'apropo després a fer un banyet a la Mar Bella..això fa olor, això fa olor...a Garmin!!! Centenars de persones mirant el recorregut del swim, pedalejant i fent una mica de running només es pregunten per on es pujarà de la sorra a boxes. I nosaltres? Nosaltres també ens ho preguntem. Per la tarda quedada femenina de Dragones, i el tema segueix sent triatló (en aquest cas però amb un altre angle! jajaja)

Ara la setmana ja està enxufada cap a l'objectiu final de temporada, la tri de les tris de la meva ciutat. Dijous tarda recollir la bici, on torno a comprovar que despres de pagar més de 60 euros no m'han fet absolutament res.

I arriba divendres.Si un dia ha de canviar la meva relació amb l'aigua i per tant amb totes les tris "habidas y por haber" es aquest divendres. Quedem amb sortir de la feina i anem a la Barceloneta, allà ens espera a les 4:00 la gran Tere amb el Tino i dotze persones mes i...una mar picada de pebrots, vent, onades de 5 metres i centenars de surfistes. Tenim un problema: no podem fer un swim llarg, així que ens espera una horeta d'entrades i sortides a l'aigua entre aquella mala mar, empentes, perseguir-nos uns als altres seguint un objectiu, uffff, quin mar (moment impagable la revolcada / croqueta a la voreta del Victor i el posterior comentari de: us espanteu per 4 onadetes de res!jajaja) .Al sortir de l' aigua la Tere em diu: estas valenta Anna, ja ho tens, estigui com estigui diumenge, a muerte.Ens canviem i a la fira, recollim dorsals, donem volteta ràpida i ens autorecompensem l'esforç fet unes hores abans amb un crep bonissim i millor companyia (tot segueix fent olor a Garmin, crec que per molt que m'esforci això ja no marxa fins d'aqui unes quantes hores!!!)

Dissabte rodar una horeta en la bici (ufff,segueixo estant ràpida en bici tot i el meu sobreentrenament d'aigua, ja veig que aquest cop petaré en el running, en fi...), tornem a mig matí a la fira, donem una volta molt més calmada, mirem amb la Julia tranquilament boxes,les entrades, sortides, la mar que segueix picadissima....a la tarda migdiada bona i un cine per relaxar ment i cos.

Arriba diumenge, obro FB, hi ha triatletes que estan allà i estan penjant fotos: mar picadissima, canvi circuit swim retallant a l'olimpica uns 300 metres...això no pinta bé, però no ho penso. La Julia em recull i anem ja "al lio". Aparquem llunyissim pero anant en bici i els motxilots apreciem l'ambient que es respira i això es una càrrega d'energia brutal, això i veure constantment a gent coneguda, estem tots, tots! Es una festa! Col.loquem les coses a boxes i correns a intentar veure en Victor, impossibleeee, Agrrr!!! Ens trobem a en Pau, Bea, Guille, Carles, Isa...ja comença a competir en Radu, Xaxa, Mikel, Carlos, Jaume, Juanique...uff, tanta gent, tanta, que es no parar. En Pau dona el seu toc de trainer de Dragones: noies, que tal si descanseu una mica i et menges una barrita de muesli??? agggrrrrr, no m'entra res, però ja sap que li faré cas, i nyam nyam, procedo.

T1 després de natació mogudeta

En un pimp pamp ja ens estem posant el neopré, i baixem a escalfar una mica a l'aigua, que segueix tan picada o mes que abans. Els papis estan arribant i buscant aparcament, en Javi també, ve correns (sembla que no només estic nerviosa jo, si no que els supporters també), petonet a la Bea que no falti i ens situem...com vaig quedar amb en Xavi, primera linia i molt oberta per pillar la boya desde fora....piiiiii!! Al turrón!!!!!! sortida super sprint!!!! onades, hosties, cops, passades per damunt....i dos imputs al cap: la Tere que em diu: la unica manera que tens de sortir d'aquesta es nedant be i tenint el teu propi espai i en Xavi que em diu: disfruta i fora pors. I així primera boya, gir una mica caotic de gent, segona boya en un moment i diagonal perfecta a la costa...això si que es fluir!jajajaa

Surto de l'aigua, no fa massa que la Julia ha sortit! ooooole, veig que criden, joder es l'Anna, quina natació s'ha fotut, en Mikel em veu passar la transició llarguissim de mes de dos minuts o fins i tot tres, em trec neo rapid i començo a gaudir. Bona bici, ràpida, carrers de Barcelona, pujada d'ego pel bon segment anterior i pel circuit que em recorda tantissimes coses bones, veig els meus pares cridant just girar una corba!!!. En res estic deixant la bici, i ara si que si, comença el patiment. Em sento cansada només començar, bessons carregadissims, estic pagant les poques hores destinades al running en les darreres setmanes, pero ara no vull pensar, he de seguir, encara que no pugui apretar, sento veus que criden el meu nom, pero no reacciono.Finalment veig la recta final! ufff, meee de cursa a peu, quines ganes!!! i la Julia esperant-me!!! Ha fet un tiempazo!!! Segona posició!! ole la Julia!

Fora estan tots, familia, amics, companys, que els he d'agraïr que vinguessin, i aquells que van venir i no van fer soroll però es van emocionar veient-me (gràcies Jordi per haver estat allà).

No se com acabar ara aquesta cronica, la tri-temporada acaba, però ara ens espera molt de running i assolir el repte de la travessa al canal Olimpic.



Moltes gràcies a en Xavi i la Tere per ajudar-me a gaudir d'aquest dia i de cadascun dels entrenaments. Triatló=adaptació i adaptació=superació (que gran que ets!!! Ara descansa que el teu cos ho necessita i somriu, campió)



moment finish line abraçant a la Julia



Gràcies a la gent fantastica que he conegut en aquests darrers mesos!Ara un petit descans i a buscar nous reptes i objectius! sense reptes no hi ha festa!

(Esto no se para, esto no se para)