diumenge, 8 d’abril de 2012

Aprenent a patir

La darrera sessió amb la Tere va acabar dient-me una cosa així com: Anna, no saps patir, no pots acabar de fer un test de 1.000 metres i estar així de tranquila!!!!A partir d'ara toca patir, la tecnica ja està gairebé assolida....i ens hem de donar canya.

Aquesta reflexió seva ja m'havia passat a mi pel cap varies vegades, i mes després de la Duatló per equips del Prat i la Mitja de Barcelona: he de forçar i patir els entrenaments i així el dia de la competició aquest puntet de sobresforç no serà agonic com a les darreres dues ocasions.

Així que, sense mes preambuls, i seguint les indicacions del Xavi (que diu alguna cosa així com que ja va sent hora d'apretar), he realitzat uns entrenaments els 5 dies de vacancetes de setmana santa amb mes qualitat (a falta de demà dilluns) aprofitant que el temps acompanya i no anem sota la pressió del rellotge per anar a treballar.

No detallaré cadascuna de les sessions que vaig fer, nomes una mica per damunt:

  • dijous bon entrenament de cursa a peu, amb series incloses, amb l'objectiu de les tres curses de 10k que queden els propers 3 caps de setmana
  • divendres sortida amb el Joako i el Frijolito a rodar en pla pel Prat uns 45-50 kms mes una transició de running (massa breu els 2 kms que vaig correr pero suficient per enrecordar-me del que es pateix una vegada es deixa la bici)
  • dissabte gran sessió de swim al medi seguint els exercicis marcats i 1000 metres continuos per anar adaptant-me a tirades minimament decents
  • diumenge sortideta en bici mes llarga amb el Joako, Frijolito i en Martí per la NII fins Canet. 60km a molt bon ritme (mitges de 30km/h i) i molt bona companyia. Un no parar de veure ciclistes preparant el Half i ambient tri al màxim
  • demà dilluns...ja es veurà (la planificació diu que més bici, pero tinc unes ganes de nedar enormes...així que no se si podrà la rao o el cor, suposo que el cuco em perdonarà!jejeje)
Res, aquesta entrada no te molt de sentit, ho se, però es una petita reflexió que avui tornant li feia al Martí i ell m'ha dit que feia dies que ja li havia fet a la Isa (això es una familia): que la Bastús te aptituts i actituts però li cal assolir en cadascun dels entrenaments aquell puntet de patiment, perque a la triatló, com a la vida, cal patir una miqueta per gaudir després més de la recompensa.

 Mil gràcies noies, sou unes màquines!

(Esto no se para, esto no se para)













 

10 comentaris:

  1. Anna!!!! que sí, que esta actitud es cojonuda!!! y esta entrada claro que tiene sentido, el que quieres darle!! empezar a descubrir el sufrimiento y apoyarte en todos los que estén a tu lado para sobrellevarlo es uno de las mejores maneras para subir un escalón más.... llegar más alto!!!
    Sigue!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias de nuevo, por las buenas mañanas y por tu frase tajante de: si nosotros tenemos que aflojar, aflojamos...pero si tu tienes que apretar, apretas!

      El proximo dia, acuerdate de la tablet con bob esponja! Jejeje
      Nos esperan muchas de estas!

      Elimina
    2. Por cierto, ahora que se que me lees y que no eres de montgat (bueno, del montgat de leon si)...el proximo dia escribire en castellano! Jajajja

      Elimina
  2. Jajaja, intento leeros a todos.... (el poder de la información), lo del Bob esponja tratare de arreglarlo!!!
    No oblidis l'essència dels teus cròniques, ja que si són en català que segueixin en català ....

    ResponElimina
  3. ehhh!! estás que te sales fierecilla!! Avisa por face cuando publiques en el blog, que me pierdo! ;)

    Por cierto, los 4k (que no 5) esos de natación los hice un día y no me he vuelto a tirar. A ver si mañana me animo y nado un poquito. Voy a tener que dejar de poner esos entrenos en el face que luego todos os pensáis que entreno mucho, cuando esas burradas sólo las hago una vez al año jajaja

    Muaaaaaa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. nenaaaaa, eres una sirena y lo seras siempre, eso no hay quien lo ponga en duda,los nadas un dia o medio...

      no lo comparto en el facebook porque me hace verguenza, ya lo sabes...pero yo te avisare sutilmente
      me alegro que ya la palabra "descanso" y "reposo" la apartes de tu diccionario, y busca un dia para nuestra salida en bici, antes del stage...ya veras que bien nos lo vamos a pasar!!!

      un besazo y sigue poniendo tus burradas, que asi, la fierecilla, se contagia un poco!

      Elimina
  4. Hola guapa, el dia que manis tu sobre el teu cap, aquell dia seras la reostia, ahora eres la leche, pero ser la reostia tiene que ser una pasada, i amb la força de voluntat que tens en un plis pla ja ho tindras, y entonces que se preparen, porque a la Bastus no la sigue ni dios.....

    Ets una campeona i aixó tingues-ho molt present i no deixis que mai ningú et digui al contrari....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sera la reostia,isa...ets de les persones mes fortes i amb mes coco que mai he conegut, a la preparacio de la marato ens ho demostraves cada dia pero el gran dia vas estar explendida! T'hauries d'haver vist desde fora com ho vaig fer jo, et vas menjar cada km dels que vam correr plegades...

      Ara ens esperen molts reptes, i soc feliç sabent que els compartirem

      Un petonarru, fenomena

      Elimina