Aprenent a patir

La darrera sessió amb la Tere va acabar dient-me una cosa així com: Anna, no saps patir, no pots acabar de fer un test de 1.000 metres i estar així de tranquila!!!!A partir d'ara toca patir, la tecnica ja està gairebé assolida....i ens hem de donar canya.

Aquesta reflexió seva ja m'havia passat a mi pel cap varies vegades, i mes després de la Duatló per equips del Prat i la Mitja de Barcelona: he de forçar i patir els entrenaments i així el dia de la competició aquest puntet de sobresforç no serà agonic com a les darreres dues ocasions.

Així que, sense mes preambuls, i seguint les indicacions del Xavi (que diu alguna cosa així com que ja va sent hora d'apretar), he realitzat uns entrenaments els 5 dies de vacancetes de setmana santa amb mes qualitat (a falta de demà dilluns) aprofitant que el temps acompanya i no anem sota la pressió del rellotge per anar a treballar.

No detallaré cadascuna de les sessions que vaig fer, nomes una mica per damunt:

• dijous bon entrenament de cursa a peu, amb series incloses, amb l'objectiu de les tres curses de 10k que queden els propers 3 caps de setmana
• divendres sortida amb el Joako i el Frijolito a rodar en pla pel Prat uns 45-50 kms mes una transició de running (massa breu els 2 kms que vaig correr pero suficient per enrecordar-me del que es pateix una vegada es deixa la bici)
• dissabte gran sessió de swim al medi seguint els exercicis marcats i 1000 metres continuos per anar adaptant-me a tirades minimament decents
• diumenge sortideta en bici mes llarga amb el Joako, Frijolito i en Martí per la NII fins Canet. 60km a molt bon ritme (mitges de 30km/h i) i molt bona companyia. Un no parar de veure ciclistes preparant el Half i ambient tri al màxim
• demà dilluns...ja es veurà (la planificació diu que més bici, pero tinc unes ganes de nedar enormes...així que no se si podrà la rao o el cor, suposo que el cuco em perdonarà!jejeje)

Res, aquesta entrada no te molt de sentit, ho se, però es una petita reflexió que avui tornant li feia al Martí i ell m'ha dit que feia dies que ja li havia fet a la Isa (això es una familia): que la Bastús te aptituts i actituts però li cal assolir en cadascun dels entrenaments aquell puntet de patiment, perque a la triatló, com a la vida, cal patir una miqueta per gaudir després més de la recompensa.

 Mil gràcies noies, sou unes màquines!

(Esto no se para, esto no se para)