we run BcN (cursa bombers 2012)

El cap de setmana arribava per fi sense masses novetats aparents, després d'una setmana intensa a nivell professional, d'entrenaments, però sobretot personal.

La rutina s'havia seguit a la perfecció, les hores a la feina passaven "no tan lentes" gràcies a imputs externs, i tot i que la càrrega de treball es lleugera (pocs projectes a fer) la d' entrenaments es intensa i això compensa. Entrenaments, despatx, entrenaments, sopars...això s'agraeix!

Divendres finalment arriba i a les 18.00h estem ben puntuals a Sant Cugat a la plaça Rotary per fer una mica de Trail Running i preparar així la Cap de Creus i la Selva Marítima. Seran 12,5 km per una trialera propera al camí de Can Borrell que compartiré amb la Isa, en Martí i en Xaxa. Com la gran rellotget suïs diu: una hora i mitja! jejejeje.

Comencem, i poc a poc, ja noto que la meva respiració no es la de sempre, molt de pol.len i al.lergia primaveral que desde fa 5 dies em fa dependre del ventolín. Comento l' estat a la resta, perque segueixin ells mes ràpids, i una mica mes i em foten una colleja, així que baixem el ritme i seguim plegats (per una estona penso que diumenge no podré correr i molt menys entre plataners).

Seguim més suaus i ben aviat agafem un caminet estret i humit, convinant pujades caminant  amb baixades i plans correns.Les vistes son espectaculars (per no dir acollonants).Vaig mirant el garmin. Eeeeerror!!!! avui la Isa només feia que recordar-me que com a la muntanya el torni a mirar me'l llença (realment ha dit una cosa pitjor, jejeje). Una vegada sortim de la trialera agafem pista i el ritme es fa mes normal, anant a uns 5:15 pel caminet. Les vistes segueixen sent precioses. Finalment arribem al punt inicial en 1:29h, clavant-la al màxim, i prometent-nos mutuament que abans de Cap de Creus farem tota la trialera corrents i en 1:20h...i les promeses de la Llopis (aquest cop en modo Jorneta) poca broma perque s'acaben complint. Avui diumenge, explicant la historia a la Lidia, ella ha deixat anar un consell que crec que el tindré dins durant unes quantes setmanes: "Aprofita les pujades per descansar".

Dissabte al dematí toca estar ben aviat a les 8.30h a la Barceloneta per fer una mica de natació en aigües obertes. Fa un fred que pela i la soneta es la que es, però m'animo perque enguany encara no he entrat. Allà estem en Mikel i l' Anton (comando Zarautz), l' Edu Quesada i en Guille (m'encanta veure en Guille tan animat i recuperat, s'ha convertit en un peixitu). Estic poc temps dins de l'aigua, ells es queden molt mes, i a mi no em dona temps a entrar en calor. Es una llàstima, pero l'estoneta que estic em sento molt mes comode que la darrera vegada (bé, els darrers entrenaments de la Garmin 2011), així que estic contenta, i per no passar fred ( i el que es pitjor, agafar un refredat tonto), decideixo sortir i esperar-los canviadeta esmorzant al xiringuto on fem uns riures i uns marujeos (momentos Agrrrr a lo cuore-dragonià inclosos). Ja tinc ganes que arribi dijous i fer entrenaments amb la Tere i en Tino durant 10 setmanes.Dissabte tarda ni surto de casa, ens espera el Barça-Madrid, on millor ni comentar (se'ns treuen les ganes d'anar fins a veure Love of Lesbian)

preparada, llesta...

Diumenge arriba. Se que no estic be, m'estic prenent pastilles per l'al.lergia i ventolín en mà, però bombers m'agrada i si no la faig m'empanadiré. El temps que faré no serà espectacular, però intentaré que sigui digne, i de pas em provaré per la nocturna d' Hospitalet.

Em vesteixo i em poso els compressors nous de color rosa, que son un regalet, i em fan pensar per uns moments que avui We run Bcn, però que el cap per moments està a Los Arenales (Elche), on es fa el Half. També penso en el Joako i el Frijolito que avui aniran a fer la triatlo de Blanes.

Així, ens trobem puntuals a les 9:30h,fem la foto de rigor de dragonets i ràpid cadascu al seu calaix.

Ens col.loquem en el sub 50 la Isa, en Martí, el Carles, en Jordi i una mica mes endavant estan el Roger, en Mikel, l' Espriu i en Jag. En Xaxa s'ha situat darrera i la Sheila, Lidia i Toni no sabem on estan! jejeje

El despliege es espectacular, aquesta gent de Nike son molt bons, i l'organització es realment d'agraïr. Zero cues al guardarroba, lavabos,musiqueta ambient... tot perfecte!

Sortida!!!! Enfilem els dos primers kms, començant el paral.lel, a un ritme molt bo, però massa per mi, a 4.40-4.50 jo se que no podré. Ells comencen a tirar i es llavors quan penso, una vegada acabat el Paral.lel, que faré la meva cursa. Si vaig ofegada de respiració i m'ataca el moquillo, no l'acabaré, i això si que no. El soli dret es va comportant, el noto, es molest, però no fa mal, així que per ell no serà.

Agafem Floridablanca i Gran Via i tot correcte...i arribem a Marina. S'està fent una cursa ràpida, ja portem 7km, i l'animació ajuda.No fa gens de calor (al contrari que l'any passat vaig arribar deshidratada). L'aigua del km 4 ha anat bé i se que d'aqui res al 8 hi haurà més, així que això no em preocupa. Marco un ritme constant des del km 2,5 i estic tranquila. Fa tres o quatre curses, desde la Mitja de Bcn, que no porto musica correns, i m'agrada mes, ho sento mes, ho visc mes...no se quan se'm treurà aquesta mania pero ara vull gaudir d'ella (gràcies Jaume, seguim buscant l' aguila imperial!!!)

Una vegada passem  Arc de Triomf i Ronda Sant Pere, arriba un dels moments més emotius: giro per enganxar Via Laietana i veig la massa de gent pel carrer. Milers de persones, un aplaudiment esporadic al veure-ho i un somriure tonto de complicitat amb la resta de corredors que, com jo, també pensen que per aquests 5 segons val la pena fer cada any la cursa de Bombers. A partir d'aquest moment ens deixem endur, ens esperen els darrers 1,5km entre musica i el caliu de la gent que ha sortit aquest dematí als carrers.

Creuo la meta contenta, sabent que la setmana vinent, a casa, ho donarem tot. Força Dragons!!!!

(Esto no se para, esto no se para)