La pujadeta encara es creua (cursa El Corte)

Aquest cap de setmana s'ha previst en familia. En familia dragona,clar.

Divendres començavem a les 7.30 amb el clinic de compex (gràcies Diego, va estar realment molt be) i posterior soparet, copes al Musgo i uns dancings al Bikini. Els temes de conversa els de sempre: que si quins dies es aquella tri, que si com dormim a l'stage, que si qui agafa el cotxe per anar a la trail de cap de creus...i d'altres temes que no son els de sempre, pero que suposo que m'hauré d'acostumar: de quantes setmanes esta la Julia, quants cms es dilata al parir...(jejeje, aquestes coses son les que toquen entre les dragones). Així, es van diferenciar encara mes les converses entre els dos sexes, i jo, perque enganyar-nos, molt mes comode parlant de si em canvio la potencia de la bici o com col.loco la matricula de la federació amb els nois que...be, que els temes de les mamis-dragonettes.Entre gintonics, riures i parlar....les 4.00 del dematí, no ens podem queixar.

Dissabte irracionalment tots ben aviadet desperts, i en el meu cas, a la piscineta del Medi a fer uns bons metres,i sobretot, riure amb els meus viratges, que, no es per dir-ho, em surten super be (siiiii, i son divertidissims, a no ser que em desorienti i vagi a parar damunt del noi del carril del costat...llavors es humillant!jejeje).Ahhhh, i em compro un banyadoret molt vacilon!

I finalment arriba diumenge. La típica i mítica cursa del Corte Ingles. Sense cap expectativa mes que passar-ho be i estar en familia ens trobem a les 9.10 a la porta de l'Fnac amb alguns dragonets. En aquest cas anem en Pau i jo amb dos amics d'ell (l'Albert i en Gio), la Lidia i en Toni van amb el Xaxa, en Joako i els nens, i a plaça Espanya estaran les mamis Julia, Bea (amb el Willy) i Ana (amb l' Emma)

Aquest any serà una cursa rara, acostumada a fer-la sempre amb gent de la feina, jefes inclosos, degut als moments que vivim, on ni es planteja quedar plegats.

Ens comencem a col.locar els 4 com podem, per megafonia diuen que son 65.000 corredors (ejem ejem, crec que 10.000 corredors i la resta caminants), això si, si comptem gossos, iaios i carritos debem arribar als 80.000 essers vius.

Passen 20 minuts que han donat la sortida i seguim parats. Mai he fet la cursa desde la sortida, sempre desde casp amb passeig de gracia ens posem darrera dels primers, pero aquest any ens plantegem fer les coses "be".

La resta de la cursa no te massa intrigulis, es un no parar d'esquivar gent, pujar vorera, saltar gossos, regatejar nens, riure parlant entre nosaltres e intentar no perdre'ns. Jo ho tinc facil, vaig amb tres nois alts, en Pau sembla que vagi a fer la Maraton de sables, amb motxileta de les guapes, i nomes li falten 5 bidonets com si s'anes a inmolar.

Arribem a plaça Espanya i els bombers, com cada any, amb les mangueres (ja se que es tonto, pero m'agrada aquest moment, em recorda quan la feia de peque amb la mama i estaven baixant carrer Lleida, allà si que s'agraïa aquestes mullades).

Comencem a pujar Montjuïc, en principi be, tot i ser conscient que darrerament nomes he fet tirades llargues i completament planes, així que vaig fluixa en velocitat i el que en aquests moments es pitjor, en correr amb desnivell. Arribem a l'estadi ja avituallats, massa gent per entrar, i com tots ja l'hem vist, retallem allà. El problema: zero descans i seguir pujar (vulguis que no el tap de l'estadi permet beure aigua tranquilament). Tornem a enfilar i noto que costa. En Jefecito fa el comentari que ja m'esperava i que jo portava dos minuts pensant: Bastús, la pujada a l'estadi encara se't creua!!!! I tant si se'm creua!!!

Sort que arriba la baixada i ben aviat agafem velocitat a les cames...empentes, osties (no ens enganyem, a mi m'han fotut un parell), crits del tipus: si voleu correr aneu a la Titan desert (vale, guapo, me lo pagas tu????), iaies dient coses com: aquell jovent correr massa i caurem, gossos que una mica mes i enviem al carrer Pelai d'una patadeta involuntaria...en fi, cursa popular en plena essencia, m'encanta.

Arribem finalment a la meta, caminant en el moment que teoricament caldria fer l'sprint final, amb la neus i el papa esperant veure'ns, i en especial, veure el miquel que es el seu debut en un 10k (11 gairebe), i amb l'objectiu complert: no ens hem perdut els quatre components!!! i això si que te merit!!!! Hem tardat mes d'una horeta,1:04 per ser concret, però el temps no importa, perque hem fet de tot, menys correr.

Allà esperem a que arribin la resta de la troupe, sobretot els petits finishers campions...i anem a fer unes braves i una birra que ens l'hem guanyat!

Primera de les curses fetes d'aquestes properes 6 setmanes que em fan pensar que he de fer mooooolts mes kms, i sobretot kms amb desnivell, per estar preparada per la trail cap de creus i la Selva Marítima-costa brava xtrem running, i sobretot sobretot sobretot...preparar-me per patir física i psicologicament la calor, que per mi es....ufff, de les pitjors coses que em pot passar, acostumada a fer-ho a les 6 del dematí.

La pujadeta es creua, però això ha de canviar!!!

(Esto no se para, esto no se para)