diumenge, 20 de maig de 2012

25 km d'escales i escales:Selva Marítima (Costa Brava Xtrem Running)

Mes de 48 hores han passat i ara començo a escriure l'entrada al blog.Tenia un proposit clar: després de la Selva Marítima...descanso! i descansar es desconnectar ( i bé que ho he fet,cap de setmana on la màxima activitat física  ha estat una barbacoa amb els amics i un sprint a full pels passadissos del super del corte ingles just abans de que tanquessin a les 10 de la nit per intentar sopar dignament). Ara, ja descansada, puc valorar la gran etapa de la CBXR.Selva Marítima:25km de pur trail

Anavem confiades, no ens enganyarem, i també (en el meu cas) una mica esgotades (darrerament m'he trobat debil i tot i que ja estic posat mitjans per solventar-ho, encara necessitaré que passin unes setmanes per començar-ho a notar. M'he de posar fuertezzzzzita, vamos, i això implica alimentar-me com toca pels entrenaments que estic fent,per les proves que participo, pel ritme de la feina i pels canvis que darrerament van lligats a la meva vida (els canvis a vegades poden ser bons, o molt bons, que quedi clar!! ejejej)).

Esgotades si, però contentes. I aquí comença l'aventura de la Isa, la Judith i jo mateixa, i trobant molt a faltar a la Nuria, la quarta component de les dragonas que es va animar a l'aventura d'aquesta trail dos mesos abans, demanant la corresponent festa a la feina, permís al metge conforme estem ben bones (algú encara ho dubta????) i posant el punt i final a les setmanes de curses, trails i stages varis que ens han unit molt mes.

Mmmmmmmm...puntualització: no m'agrada gens correr! (ho he dit molts cops no???). No m'agrada gens!!!! i en 6 setmanes he fet 5 curses, 2 d'elles molt dures de 25 kms cadascuna i ara m'acabo d'inscriure a la Behobia i la Marató de Donosti!!! aggggggrrrrr...soc una persona sense paraula, però seguire dient el mateix: encara busco "el puntet" a correr.

....

Previ cursa (que guapeeees de dragonetas!)
Divendres: quedem ben aviat, cap de les tres hem dormit massa be. La Isa i la Judith han anat al concert del Boss a l'estadi olimpic, i jo...be, jo no he dormit masses hores ni massa del tiron, així que m'aixeco una mica estressada, fer la bossa ràpid pensant en no deixar-me res (ni motxila ni bidonets ni mobil ni billet de 20 € jejejej i en cotxe direcció sant Cugat. Allà m'esperen les noies, fem cafetet ràpid i direcció Blanes.
De camí riem, parlem, cantem...i aquelles coses que fan que passi mes ràpida qualsevol estona en cotxe. Arribem a Blanes. Recollim dorsals. Fem la foto de rigor i ràpid a dinar. No son ni les 12.00h i ja estem amb el plat de pasta a la boloñesa, intentant fer una digestió ràpida ( jo encara no veig clar això de correr a les dues del migdia, pero entre tant corredor prefereixo no pensar). A les 12:45h ja hem dinat, i ens anem al cotxe a deixar les coses i fer els darrers preparatius: vaselina, crema solar, bidonets plens...i a passar el check-inn de control per accedir a la sortida per comprovar el material.

L'ambient es acollonant a la sortida, i les tres estem pletoriques, potser infravalorant el que ens espera. Veiem el Victor (felicitats per la segona posició de la general en les 3 etapes de la Cbxr) i en Xavi. Petonets, abraçades entre nosaltres (que dur que es no tenir la nostra gent a la sortida, estem massa ben acostumades normalment, i avui els trobem a faltar moooltissim mes).3,2,1...Go!!!!
Ufff...descriure aquesta cursa es complicat. Comencem amb una forta pujada en asfalt que ens impedeix practicament correr per entrar al Jardi Botanic, on s'acumula molta gent animant, pujadeta de nou, i segon Jardí Botanic. A partir d'aquí, escales...(quantes escales vam pujar??? 1000 esglaons??? per favor, si algu sap la dada que me la digui!), alguna petita baixa, correm per la sorra (com cansa) i mes escales...uffff, dur dur (sort que plou i ens refresquem). La Judith no calla, i la Isa tira de les dues, som realment un equip!!!

On fire (km 13 aprox)
L'ambient de la gent (especialment del turisme frances) es increible...anima i molt. Entrem al km 10 a Lloret després d'un petit i estret camí bordejant el mar...subidón! musica, gent animant, avituallament de luxe on no manca de res i els voluntaris son una passada.Mengem, bebem molt, ens tirem aigua al cap. Les tres estem be, això es bo, però no ha fet més que començar, sabem que el pitjor son els darrers kms, així que sense pensar-ho molt comencem a correr pel passeig de Lloret. Aquí el ritme es fa alegre, si mes no fins que tornin les pujades, i passen dos kms relativament facils. Comencem a pujar, i el que es pitjor, baixar de manera molt tècnica per uns corriols complicats que ens porten directament a petites cales i platges. No anem segures baixant, però no hi ha més remei. La premisa es clara: el que es perdi pujant o baixant o recuperem en pla (vamos, lo tipico! jajaja)

Així anem fent, avituallament del km 15, a la platja, i tornem a pujar, baixar, escales, caminets tècnics. Faig un mal gest i el genoll no em respon (meeee, a partir d'ara correr no es fàcil). Estem al km 18, les nenes diuen que a l'avituallament del 20 em quedi, però decideixo que no, el que em fa mal es correr, i per desgracia, del 20 al final no es pot correr (quedem 4 pujades molt dures que cal dossificar). Avituallament del 20 i bebem molt, mengem una mica i amunt. Un pic, dos pics, tres pics, quatre pics. Estem cansades, molt, tothom ho està. La Judith te un principi de pajara i la necessitat de sucre. Tirem de gels, gominolas, pastilles i mooolta aigua (sobretot pel cap). Es fa dur (després la Isa confirmaria que en els darrers 5km es van invertir 90 minuts) i quan ja estem tocant el límit...musiqueta, i gent parlant. La isa diu una cosa aixi com: musiiiiica!!! i subidon general, de cop i volta un parell de fotografs que ens diuen un: noies ja queda res!!. Baixem escales, comencem a correr per dins el recinte enmurallat de Tossa fins la torre del castell i a partir d'aquí, tot es baixada...i l'arc d'entrada (precios el moment). Petit sprint de la mà i creuem la meta juntes.Ufffff, emocionant. Medalleta de finishers, foto de rigor, una mica de cocacola i final de l'aventura (a buscar el trenecito, l'autobus de Tossa a Blanes, i el cotxe de Blanes a casa).


finishers


Estic destrossada, estem destrossades, però contentes. Personalment considero que va ser una cursa mes dura que Cap de Creus però molt més maca (segur que hi ha qui pensa el contrari, clar, per gustos ...colors. Cap de Creus va ser mes salvatge, CBXR una mescla del que es costa brava, mar i muntanya, sorra i pedra). Avui estic be, muscularment estic recuperada, crec. Cada petit repte assolit em fa mes forta...fisicament i sobretot psicologicament.

L'any vinent, Isa Judith i Nuria, tornarem, i farem les tres etapes. Paraula! marquem aquesta cita al calendari, però això si, llavors, diumenge, estaran els nostres supporters dragonets per veure'ns creuar l'arc. Ara em retiro unes setmanes a descansar, fer de fan i tornar amb les piles a tope per les triatlons.

I si, ho confeso: estic enamorada de la Costa Brava

Esto no se para, esto no se para


9 comentaris:

  1. Anna moltes felicitats. Esteu fetes unes campiones i sou l'orgull de tots els homes Dragons. Segur que si us ho proposeu, l'any vinent feu els tres dies.....i tu continuaras dient que no t'agrada correr jejeje.

    Un parell de comentaris addicionals:

    1. Espero que l'any vinent no hagi gira del Bruce (ho dic amb la boca petita perque m'encantaria que si hagues) i no faltara aquest supporter.

    2. M'encanta quan us poseu ajupides a les fotos perque surti el paissatge de darrera. Es el que te se tan altes jejeje.

    Un petonas campiona

    ResponElimina
  2. Hoy solo tengo un "Grande Anna" gran equipo!!! Orgullo Dragón!!!

    Besos!!!

    ResponElimina
  3. Anna, ha sigut fantàstic! Es una cursa que es gaudeix fent la amb equip i nosaltres ho hem fet! Deu ser l'orgull de Dragonas! La costa brava es increïble, tenim un tresor.
    Això si, s'ha de treballar les baixades!!!
    Jo els tres dies ho veig molt difícil...
    Per cert, es veritat si no parlo es que vaig justa. Pero que consti que si em pregunteu jo contesto jejeje
    Ens faltava la Nuria!!!

    ResponElimina
  4. Jo també vaig estar a la Selva Marítima el passat divendres, i dono fe dels 1000 esglaons...o potser eren 2000?!!, jeje.
    Felicitats per la cursa, els darrers 3K són bestials, acabar ja té molt mèrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies!!! Felicitats a tu tb! L'experiencia va ser increible!! L'any vinent repetim! :)

      Elimina
  5. Gràcies wapa!!!
    Llàstima no compartir més estona amb vosaltres però vaig arribar a la sortida desrpés de preparar tot escasos 5min abans de començar a 1000 per hora!!!
    A l'arribada, com que havia d'esperar una bona estoneta, vaig preferir esperar al jacuzzi exterior de l'hotel...

    L'any que bé et toca sencera. I a mi ja em presionen pq pugi un esglaó més al podi... :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies guapo!!!! com que tenies que esperar força estona??? nomes dues horetes de res!!!!

      segona vegada que em deixes plantada sense esperar a la meta! et vas perdre el moment de les tres maries entrant a meta!!! :(

      l'any vinent intentarem fer-la sencera, i segur que tu pujaras el puntet que et falta!

      un petonarru i moltes felicitats!!!!!

      Elimina
  6. Tiene buena pinta esta carrera y los paisajes deben ser una pasada. Apuntada queda para el año que viene. Grandes Delafé jejeje

    ResponElimina