Perque sí, porque yo lo valgo, o perque simplement ara tinc temps i em ve de gust...vaig a fer balanç de la temporada triatletica 2012 (la meva segona temporada) a l'espera del que pugui passar aquest diumenge a Vilanova (no cal ser pitoniso per preveure que segurament s'anul.larà o es convertirà en aquatló/duatló/cursa atletica). Seré breu, o si més no, ho intentaré.
La temporada comença tard, no se be perque, però sempre comença tard i sempre comença a Banyoles, així que no es fins el 16 de juny que em poso el trisuit i em llenço a l'aigua...un estany d'aigua dolça on el tram de natació va ser un autentic malson, una angoixa i una ansietat que durant unes setmanes després em van fer replantejar moltes coses, però que allà in situ vaig poder salvar dignament amb una molt bona bici i un running mes que decent.
Ara fredament ja se perque va començar tard: una pretemporada dedicada plenament a correr on les Mitges Maratons i les curses de Trail (Cap de Creus i CBXR) van treure temps i van absorvir les forces per fer un bon entrenament a l'aigua, i això, conjuntament amb les meves inseguretats en aquest segment, van donar com a resultat el que es va veure a Banyoles.
Tres setmanes crítiques...nervis,reflexions...i Les Angles. 7 de Juliol. Sprint. Escapada de tres dies als pirineus i totes les distàncies per compartir amb els Dragons/es i recordar les carreteres que vam descobrir en un stage de luxe dos mesos abans (vamos, dic vam descobrir però el recorregut diguem que no va ser massa semblant al recorregut del dia de la prova).
Personalment per mi Les Angles es la prova de foc després de Banyoles, significa superposar-me, aquesta vegada, al llac de Matemale (una setmana abans, en un atac de voler controlar tot el que m'espera, m'escapo allà per coneixer les sensacions de nadar en alçada...i ja que estem, plantejar-me el segment de bici)
Resultat: fantàstic. Surto de l'aigua bé, ràpid (mai oblidaré en Martí dient que era el primer dragonet en sortir) i una bici conservadora en pujada i atrevida en les baixades em permeten arribar a la cursa a peu on es un tràmit fins acabar. No ens enganyarem....una vegada surto de l'aigua tota la triatló es converteix en un tràmit fins acabar, amb somriure tonto als llavis inclós.
Ambient 10, prova mítica, l'any vinent repetim.Olimpic? Doblet? ...encara queden mesos per decidir.
Juliol es converteix en mes de baixes després de Les Angles, i renuncio a la Vila i la Triatlo d'Andorra. Agost travessia de Sitges amb xut d'adrenalina inclós i a a partir d'aquest moment dos mesos increibles d'entrenaments que es veuen reflectits en la Triatlo Olimpica per relleus de Gavà (faig la bici, com sempre, bona bici on surt una bona mitja de velocitat i gaudeixo com una enana) i Garmin Triatló Olimpica
D'aquesta darrera poques coses puc dir, molt poques noves, em refereixo, que no estiguin a la cronica anterior.
Simplement el meu estat es de satisfacció. No se com anirà la temporada 2013, però no importa. M'esperen reptes molt "agosserats" com diria més d'un, però que tinc moltes ganes d'assolir-los, o si més no, intentar-los.
(Esto no se para, esto no se para)
Orgull de dragoneta. Ganes d'un 2013 on retornaran la Julia i la Bea a donar canya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada