diumenge, 13 de gener del 2013

P+P+P (Sant Miquel Xperience 13 kms)

M'estic acostumant a patir, per sort o per desgracia, així...i avui no anava a ser diferent.
Enrera queden aquells dies on (per exemple la Garmin) entrava amb un somriure a meta i gaudia de cadascun dels metres a l'aigua o kms en bici, corrents...saludava a amics i companys, familiars i només 10 metres més enllà de la catifa del xip ja em posava a xerrar amb qualsevol persona i de qualsevol cosa que m'hagués passat en cursa. Ara, i avui es confirma aquesta sensació, tot es molt diferent: ja no em poso nerviosa ( o tan nerviosa) al començar, però si que tinc un patiment constant, una sensació d'estar donant un puntet més i una necessitat vital de que el meu company de cursa (el meu estimat Garmin) em confirmi que les coses s'estan fent bé.

Sant Miquel Xperience, o el que es el mateix, cursa de 13 km d'asfalt amb bastant desnivell sortint de Sant Feliu de Codines per arribar a Sant Miquel del Fai, donar mitja volta (literal) i tornar a Sant Feliu...o dit de manera diferent: la cursa del poble de la Judith.
Feia temps que estavem les noies inscrites per fer aquesta cursa (practicament totes) i ni la Mitja de Sitges ni pensar que el proper cap de setmana fariem els 10km de tgn ens havien fet dubtar. Moltes ganes, la Judith il.lusionada organitzant un dinar com amfitriona i finalment alguns dels nois apuntant-se a la jornada ( el punt negatiu la lesió de la Isa però compesat com a claca amb el Pau i la Pazos a més a més de les baixes de la Sheila i el Victor)

Arribem a les 10.30h, molt de fred, comencen a caure quatre gotes, recollim dorsal, trotem 5 minuts i comentari general que ens espera una nova Behobia. P+P+P (pluja+pujada+patir=fem-ho èpic)

11:00h: sortida...i surto davant de tot i ràpid, massa...se que el perfil puja molt i baixa i puja i baixa i pla??...pla crec que no massa...
Primers kms bastant bé, asfalt pur i dur amb unes vistes precioses, som mes gent de la que m'esparava, fa una miqueta de vent però es pot correr molt bé. Noies? no masses al meu voltant, això pinta que es bo.
Ràpidament les meves cames estan una mica cansades de tant pujar i baixar ( potser la setmana que porto carregant més la bici d'ahir tenen alguna coseta a veure) però segueixo tirant. En un tres i no res ja em creuo els primers de la cursa, i després Joako, Frijo i un Carles cridant: vinga Anna que ja estas!!!!.
Efectivament, en un lloc inesperat (sense cap tipus de gràcia ni d'encant) passem per la catifa de meitat de cursa, girem 180º i ens donen l'avituallament (si, he de reconeixer que m'esperava arribar a Sant Miquel del Fai, però en aquells moments ja estava prou tocada i no ens enganyem, em sembla un lloc preciós per donar mitja volta i tornar)
Durant l'anada, molts pensaments, especialment aquells que fan pensar en els pocs moments que baixes ràpid que després et tocarà pujar i una petita anada de cap en el km 6 on creus que et queda pujar abans de girar una pujada que realment l'acabes de baixar (se que només en Carles m'entendrà això, perque a ell també li ha passat)...
Durant la tornada, es fa dur, em trobo la Helena, la Bea, la Katia i la Judith que ja estan a punt d'arribar al gir per tornar, les animo...i jo, mig morta, intento no baixar el ritme, seguir alegre, però al km 11 després d'una baixada molt forta on potser m'he deixat anar massa rebo una clatellada brutal...només vull acabar, m'adelanten 3 noies més que no soc capaç ni de seguir el ritme, i per sort ja practicament es veu la linia de meta i només em queda creuar-la (gràcies pels ànims nois/es)


Resultat: 9º posició senior femenina 1:05:48 (ritme 5:04) pas pels 6,5km en 0:32:18

Fred, pluja, cansament...gotet de caldo, roba seca (que no calenta), petonets dels meus i esperar la resta de colla, dutxeta al poliesportiu de luxe i dinar (paella per 21) en bonissima companyia juntament amb la colla de Sant Feliu amics de la Judith

Acabar felicitant als organitzadors de la cursa per aquesta primera edició digne d'un excel.lent. Ells, els col.laboradors, voluntaris i especialment els encarregats del "caldo" posterior s'ho han currat moltissim. Mil gràcies

La propera...10km Tgn, per intentar fer MMP
(Esto no se para, esto no se para)

1 comentari:

  1. T'entenc perfectament el que et va pasar, perque a mi tambe em va pasar, i m'ha costat un munt tambe explicar-ho a la meva cronica jejeje.....efecte optic...felicitats per la carrera, un altre pas mes cap a la Marató de Barcelona

    ResponElimina