Todo a...las 3:59:59

Mai m'ha agradat apostar, o més ben dit, jo pensava que mai m'havia agradat apostar...fins fa uns dies.

Soc persona de preferir tenir les coses ben segures (ironia ara el que diré si penso que això esta segur, però bé, el màxim de segures possibles dins l'inseguretat) abans de decidir fer/dir una cosa i més si en aquest cas la "cosa en concret" es una Marató, la distància estimada i ansiada de Filípides, els 42.195 metres, la Marató de Barcelona, la meva primera Marató.

Em va costar molt decidir debutar en triatló, em va costar molt anar incrementant les distàncies, fer una travessia nadant o fer a la Mitja de Granollers fa ara un any...així que, quan estava començant a obrir la web per inscriure'm a la Marató de Bcn sabia que l'anava a fer (espero que la faci, està clar, si més no la inscripció la vaig acabar). L'impuls mes important (en el cas d'una persona com jo això te un pes especial) estava fet. Ara només quedava que les setmanes anessin passant i acumulant kms i kms (soc molt constant amb els entrenaments i això en part es el que menys em preocupava).

La pregunta a mesura que passava les setmanes es va fer present:

- I en quant de temps la vols fer?...mMmmmm...no se jo, vull acabar-la. 

- Però si estas entrenant bé...mMmmm ja ja, però ufff, es massa, jo només vull acabar, a més, no m'agrada correr

- A quin ritme aniras?...Ni idea, ni idea

Finalment, un dia potser massa valenta, deixant-me endur per algun entrenament o potser pel resultat d'alguna mitja millor de l'esperat, dic: Sortiré a per les 4h.

A partir d'aquest moment les reaccions son de tot tipus, anant dels que pensen que soc massa conservadora, altres que diuen que soc agossarada i el que he de fer es acabar, que per això es la primera, altres que surti a gaudir de l'experiencia i no pensi en temps...
I jo... paper en mà, amb els meus càlculs mentals i el factor corrector made in Cortadas que determina (no se jo la fiabilitat) entre els 10k, les mitges i les maratons (allò del 2,2,no??jijiji)...encara que...uppps, com es la frase...ah, si! En una Marató pot passar de tot, es una distància massa llarga per fer quatre numeros en un tovalló.

A partir d'aquells moments, entro en mode bastusià (el que es coneix com aquella bipolaritat tan tipica en mi: que un dia dic que puc, l'altre que no puc, l'altre que si i als deu minuts que no...que si mira Joako que ritmo llevo, que si mira Victor que així ni 6kms, que si pajaron divendres passat anant mes lenta que les tortugues, que si em fa mal tot...uufffff)

I arriba diumenge passat,a 8 setmanes de la Marató, 10kms de TGN, ideal per fer marca, i jo tapada a més no poder al port del Serrallo mirant com passen el Victor i el Joako per fer un sub40 que per culpa del vent es queden a les portes. Jo no puc correr tot i estar inscrita. Tinc les cames com pedres, semblo robocop, dues setmanes massa exigents m'estan fent pagar les conseqüències, i aquesta vegada si, faig cas. Descanso.

I surt el tema estrella: I quin temps anem a fer?

Joako explica la seva idea (3:15-3:30), Victor també (apropar-se a les 3:30), jo segueixo dient les meves 4h i ràpid ja ens desviem a la xispilla que dona joc a tot això (perque això es un joc,no?)...Comença el que te juegas...(realment es reinicia, ja que l'inici fa setmanes que es porta a terme via facebook o dinars informals)..i en res, tovalló en mà, i amb el Joako de testimoni fem la nostra aposta.

I com aquestes coses van com van, 30 hores després, fent un frankfurt sopant de manera informal, aquesta vegada amb el Victor i Edgard...torna a sortir la maleïda pregunta: I quin temps voleu fer?...I torno a dir les meves 4h...i l'Edgard torna a pensar que es agossarat, però la darrera vegada que va pensar això es va endur una grata sorpresa de mi (Garmin) i sense ni pensar-ho diu: m'aposto...

Ràpid li recordo que es deu dues o tres rapades ( una per sub3h, una per guanyar a no se qui i altre per guanyar a no se quina altra...) però ell més ràpid agafa un tovallo, diu molt digne que no es raparà, i comença a escriure....

I aquestes coses son les que acaben passant, mentres riem i ens prenem la 3ª birra, jo ja tinc feina, i tinc un objectiu clar (independentment d'acabar, que aquest es el principal)...03:59:59

8 setmanes per la Marató!!!! (marxo a entrenar!jijiji)

(Esto no se para, esto no se para)