Simplemente, aprobada con nota(maratest 30k 2013)

Ahir finalment havia arribat el dia de l'examen. Diuen que la Maratest posa a cadascú al seu lloc de cara a la Marató....(o baixa els fums als que van de sobrats!)...llavors perfecte,perque he aprovat! 

Hi ha dies que les coses surten rodones, del km 0 al km 30, i ahir era aquest dia. En molts moments de la cursa he desitjat que fos 17 de març, però be...pas a pas, que ja arribarà, i com em va dir el Joako just explicar el que pensava: ya disfrutaras ese dia, hoy disfruta este.

...

La setmana passa ràpid,però amb nervis, i molts dubtes (moltes gràcies per tot el suport rebut, en especial la santa paciencia de Victor). La pantxa no s'ha recuperat després de la Mitja de Bcn i es necessari provar masses coses a la Maratest. També cal provar la roba que portaré, els mitjons, els gels...i el mes important, el ritme i l'estrategia per aquests primers 30km de la Marató. 

El dia previ segueixo sense millorar així que per uns moments em plantejo no correr (en aquest estat repetiriem el drama de la Mitja) però sempre queda l'opció d'un plan B i no hi ha res com anar a la farmacia i tallar el problema per la via ràpida: Fortasec i molt de suero medic per no deshidratar-me. Tres pastilletes i tot controlat, crec...jiji (això es com el morter, enganxa tot). Dinem i sopem pasta completament blanca, sessió de cine relaxada i a dormir aviat.

Arriba el dia...decidim matinar. Preparant les primeres triatlons sempre havia sentit això de la gent que despertava a les 5:00h, esmorzava i tornava al llit per evitar un tall de digestió entrant a l'aigua, així que optarem per aquesta opció. 

El despertador sona a les 5.30h i com a zombis fem cafe amb llet, dues torrades de pa blanc i mermelada de "frutos del bosque" (detallo tant per si d'aquí 3 setmanes no recordo massa bé el que vaig fer exactament, i després del resultat, vull que sigui una copia identica). Tornem a dormir una horeta més i de nou a les 6.45 sona el despertador. 

Ara comença "l'autentic ritual": dutxa aigua calenteta + vaselina completament (en especial tots els ditets del peu) + radiosalil ben pringadeta quadriceps, bessons, abductors... + ibuprofeno + xute de ventolin previ + xute de l'aigua de mar aquella que treu els mocs + spray dels mocs + tirita aquella que es posa al nas per no roncar jijiji + una mica de crema per hidratar cara....i finalment....em vesteixo!!!

I de roba??? en aquest cas ho tinc bastant clar encara que el fred em fa dubtar fins el darrer moment.  Vaig de curt!!!: mitjonets grocs dragons injinji (mitja vida en aquest cas per les bullofetes), pantalonets keniatas, res de compressors als bessons (crec que corro millor sense ells i només em serveixen per recuperar), un petit minishort una mica compressor pels quadriceps (dubto si portar-ho per la Marató), samarreta mitja de Granollers termica de fa dos anys (aquesta segur que no me la poso jijiji), manguitos i keniata dragoneta (de la sort!), guants (això també ho descarto) i buff rosita al cap comprat a Donosti per la Behobia (ideal...quins records!)

Extra??? Sí, finalment si, l' iphone amb una recopilació de musica "de la meva" per estar distreta durant 3 horetes. Tot molt d'aquí: Maga, Standstill, the New Raemon, Sidonie, Astrud, La casa azul, Ellos...i sobretot Love of Lesbian!. Reconec que això em va fer molt mes facil la tirada llarga, molt més comode, molt mes meva...i sí, repetim a la Marató. Zero molesties, tot imputs positius, tot i quedar-me sense llista quan quedaven 300 metres per la meta em quedo amb el record de la darrera cançó (vaig encendre la reproducció 10 minuts abans de les 9.00 i al començar 10 minuts tard...jijiji) que va ser Sin Querer, de Sidonie.

A les 7.30h ens espera l' Albert, recollim al Carlos i directes a Badalona. Allà ens esperen la resta per fer la foto de rigor: Judith, Katia, Espriu,Borjita, Crespi, Joako...i les fans Sheila, Pazos, la Isa i les petites.

Ens col.loquem a la sortida, entre la llebre de 3:45 i la de 4:00, a una no l'he d'agafar...l'altre si tot va be no m'hauria d'agafar...soc el jamon entre el pan de liebres! (dos dies abans una frase de nosequi retwittejada pel Joako: quien se exceda en la maratest lo pagará con creces en la marató)...pues eso, entre 5:25-5:30 o fins i tot 5:35 (paraules de l' Ana Pozo i el Pau...mes val quedar-se curt que passar-se de llarg - aprofito per donar les gràcies a l'Ana pels consells amb la pantxeta i el tema del Suero dos dies abans)

Surto amb la Judith, ritme tranquil, però al primer km ja ens separem i decidim fer cadascuna el nostre examen. Tinc 29 kms sola...bé, no, amb la musiqueta.

I cadascun dels kms que passa es millor, el solet dona de cara, vaig a un ritme molt comode, ni lent ni ràpid, el meu ritme crucero, sobre 5:24 el km, i així, bebent bastant poc als avituallaments, paso els 10km en 54:35. Vaig be, vaig molt comode, i decideixo seguir així 5 kms mes. Em prenc el gel al km 12 (Keep going, perfectes, molt liquids i comodes de prendre, mandarina Run).Paso pels 15 mantenint el ritme, on m'esperen els crits de les noies (llenço els guants pq ja comença a fer caloreta), bec una mica més d'aigua, em refresco els llavis amb un tros de taronja i arribo fins el 20 bastant be. Tot va sobre la marxa. Arribo a la mitja amb un ritme quasi constant de 5:26 i em prenc el segon gel. Tot seguint la planificació inicial. Del 22 al 26, anant direcció Montgat i tornant, es fa tot mes pesadet. Una petita rampa al quadriceps esquerra però creuar-me amb els nois que van ben frescos i despres amb les nenes runners ens anima mutuament, així com el Radu fent fotos al gir de Montgat de 180º i algun crit d'ànims Bastús encara sense identificar.

I així, al 26, només penso en arribar al 27, ja dins de Badalona, amb poca gent animant però que ho fan de sentiment. Petita conversa amb alguns corredors que hem compartit practicament 30kms plegats i sense pensar-ho massa mes, recta final...s'acaba la musica però es compensa amb els crits dels meus amics i especialment dels papis quan em veuen arribar...perque no dir-ho, fresca i amb cara de felicitat.

amb el Rafa, una de les persones que
mes s'ha currat estar on estara el dia 17 de març

Abraçades amb algun company desconegut de kms, aigua fresqueta, i petons amb els meus.

Estic feliç, ha sortit bé, creuo la meta amb 2:45, que es un ritme de 5:27, o el que es el mateix, fer la marató amb 3:49:59...es a dir, 10 minuts de marge per aquelles 4hores somiades, o vist d'una altra manera, 10 minuts de coixí per fer 12kms si les coses van tan be com la maratest (permetre'm anar durant 12kms a 6:08 minuts/km)

Soc conscient que aquests càlculs son inutils, innecessaris, que la Marató es una guerra a part i que pot passar qualsevol cosa, qualsevol...i tot el que es despren d'aquesta entrada només son suposicions que es resoldran el dia 17 al migdia, però si més no el dia d'ahir va ser una injecció de moral més que una comprovació de la meva forma física (jefecito dixit)

I ara, ja encara en mes petit comité, diré que prefereixo fer 4:01 i gaudir com ahir que fer 3:59 i patir "com una perraca"...però be, tornem a la mateixa, la resposta...el 17

unes quantes fotos dels dragons a la Maratest

Queden 3 setmanes, només 3

(Esto no se para, esto no se para)

Felicitar a l'organització de la Maratest. Un 10, òptim (bé, un 9, faltaven wc en els avituallaments, i ara estic molt sensibilitzada amb el tema! :) )