Estic viva:post una cosa gran i pre una encara mes gran

Desconnectada, o millor dit, amb el blog practicament abandonat.

Va ser acabar la Marató i com un globus que es desinfla poc a poc les meves ganes d'escriure van desapareixer, però no així les d'entrenar....d'entrenar cadascun dels dies que han passat durant aquestes sis setmanes han anat en augment.

Escric aquestes quatre linies per demostrar que estic viva. No tinc res a dir, però ara mateix tenia la necessitat de dir que aquests dies han passat coses molt i molt grans, tot i que no deixes constància. Intentaré enrecordar-me de totes i cadascuna d'elles però se que serà impossible. Anem pas a pas. De mi als meus.

He nadat, he nadat molt, al mar i a la piscina, a vegades millor i altres no tan be. Tenia que nadar més, encara no tinc aquell puntet de confiança però si que tinc un cert "art" per gestionar aquells moments no tan agradables en aquest medi. Segueixo pensant el que tantes vegades m'han dit: la natació es un tràmit, gaudeix perque una vegada surtis de l'aigua ja començaras a patir, t'ho has currat molt per estar aquí...

La bici, amb el Joako com a company fidel, com sempre, i mai podent agraïr el que ha fet per mi en aquest segment, em sento forta. Gaudeixo, m'agrada, i pateixo, si...com tothom quan comprova que no pot pujar un pinyo més, però també soc feliç en cadascuna de les corbes, baixant, planejant. Circuit del Half fet, si mes no els ports i un dia amb el vent en contra, molta NII, Vallromanes, Orrius, Dosrius, Collfornic....aquestes sis setmanes han estat productives, així com molt d'spinning, que no se si servirà de massa però a nivell de cap aguantar allò m'ha fet molt mes forta jejeje

Run, amb les restes de la Marató encara damunt, una recuperació molt ràpida (el cos es intel.ligent i sabia que tenia que recuperar ràpid pel que m'esperava després, així que si no volia patir la meva mala llet...va recuperar) he corregut molt més del que m'esperava, i el que es millor, he fet transicions. Sí senyores i senyors, he fet transicions. Ole YO! Allò que sempre fa mandra he fet, i he de dir que menys la primera (amb Joako, Edgard i Martí) la resta han estat prou be. Ja no recordo que es ser ràpida, però tampoc soc massa lenta. Creuem els dits per Salou, tot i que el ritme no m'importa en excés.

I després d'aquest resum de swim, bike, run egocentric post marató a 8 dies del Half, parlaré una mica del que han donat de si aquestes sis setmanes en companyia dels meus.

Els nois van fer la Trail de la Costa Daurada, 46kms exigents, on en Pau, Albert, Marcel, Joan i Sandro van demostrar de quina pasta estan fets i el Vic després de problemes estomacals de nou va decidir que la millor opció era deixar-ho al refugi del km24. Quan es pateix d'aquella manera es innecessari aquell estat. Jo preparada amb les zapas i sense practicament dinar estava disposada a continuar els 22kms que quedaven, però no podent practicament ni correr, hagues estat un suicidi per tots dos. Fred, pluja, una mica de neu....i la promesa que tornarem i aquesta espineta la treiem.

I com no, parlar de l'esdeveniment clau d'aquest mes, a nivell de treball en equip: la Trailwalker. Gràcies a Hi-tec i un concurs via facebook (jejeje, si en el fons algun dia em donareu la raó que el facebook es util) aconseguim ser l'equip patrocinat per realitzar-la sota l'esponsorització de Hi-Tec. I allà que van d' Artagnan i els tres mosqueteros ( Pau, obviament...i Nacho, Borjita i Albert) amb les seves ladies Bea i Anna fent d'equip de suport i els companys de batalla vestits de blau.

Només qui la va fer, o potser també qui va viure en paral.lel aquelles 13 hores 48 minuts sap el que va passar allà i pot arribar a pensar com es d'important quan el cos diu prou la força dels companyis per seguir endavant (i algún massatget o pastillita blanca que van ajudar, així com els bimbos de la Bea). No hi ha res que digui jo que no podeu dir vosaltres,  no s'hagi dit i no s'hagi repetit mil cops aquesta darrera setmana...però ho tornaré a fer: sou molt grans, nois, tots quatre, en especial em permeteu que el Nacho més que ningú, i sobretot tenir la Bea aprop durant el dia per mi va ser un luxe....un luxe i un plaer que es veurà reflexat en intentar fer la Trailwalker l'any vinent, aquesta vegada si, com a corredores les noies.

I així han passat les setmanes...i ara comença el show: Aquesta nit, nocturna Hospitalet, demà, si el temps ho permet, Triatló de Blanes per fer un entrenament una mica digne i si o si...diumenge vinent Half Ironman Salou. Ara si que si, no hi ha marxa enrera. 

(Esto no se para, esto no se para)