Correr a casa, de nou (5km nocturna Hospi)

I ahir es va celebrar, per ser les festes de primavera, una de les curses que mes m'agraden, la del meu barri, una d'aquelles curses que m'he proposat fer-la sempre, sigui quina sigui la distància i faci el temps que faci (calor, fred, pluja...)

I ahir nit, per tercer any consecutiu (de 4 edicions que te), allà estava, plovent com el darrer any, preparada per fer la cursa de L'Hospitalet. 

En aquesta ocasió em vaig decantar per fer la versió de 5kms ja que tot feia pensar que l'endemà es podria celebrar la triatló de Blanes, i volia que aquesta fos un bon test per la Half...però el barri tira i molt, i després de pensar si m'apuntava o no, una setmana abans no puc evitar apuntar-me, i amb mi, la meva super mama Bastús que ha de cumplir una promesa (no donaré detalls però està relacionat amb el Barça i la champions, que aquí, a casa meva, si una cosa som...és culés, i amants de l'esport).

La previa es una mica especial, apuro a casa fins el darrer moment per la pluja, la resta d'amics no els he vist massa, Vic acompanya al seu cosí que debuta, els seus amics i amigues portaran uns ritmes diferents, en Jordi no l'he trobat tampoc i sortirà un pel més lents...en fi, anem per feina

I allà que anem, ben preparades i de curt a la sortida. Tinc calaix groc, que penso que no es bon calaix, però just arribar m'informen que es davant de tot perque han agafat marca en 10kms per col.locar-nos, així que petonet a la mama, desitjar-li molta sort, i aguantar deu minuts la pluja fins que sigui el moment de sacrificar l'impermeable. Em trobo el Jag i el Rafa Perez, volen anar fort, i molt poques ties per la zona. El plantejament de la cursa?? bé, soc 5kms i l'endemà tinc la tri, així que farem el que sigui sense pretendre massa.

I pamp, sortida...i com estic davant els ritmes son ràpids, ja no plou però el terra està molt mullat (aquí penso: nena ara una hostia tonta i rius). Les cames les tinc dures com pedres, en especial els quadriceps i abductors, suposo que el volum de la bici passa factura, però a nivell de cardio vaig bé i l'estic gaudint. I carrer a carrer per Santa Eulàlia m'emociono més (vale, no soc objectiva, no es el barri mes maco del mon però es el meu, i veure els veïns animant plovent com plovia em fa pensar en la B-SS jajaj ....mmmm bueno ara si que m'he passat) i no me n'adono i ja vaig pel km 4 i porto un ritme de 4:30, que està molt be pel que pretenia

I de nou, granVia, i sento un Bastús molt familiar, el meu fan incondicional i coneixedor de la meva relació amor-odi amb el running, l' Uri, ha vingut desde Masnou per animar (bé, realment crec que no ha vingut per mi, però així queda més profund) i sentir la seva veu i la del David que està amb ell em fan fer un somriure tonto (ja no només m'animen les veïnes, tinc fans de fora jijiji). 

I recta final, l'Oscar crida que sprinti que això ja s'acaba i vaig molt be. Veig la family (la mama s'ha retirat al km 2 però m'ha promés que l'any vinent ho farà al 3), creuant la meta en un temps de 23:29 (tot i que figura 23:37 perque han comptat el temps inicial de cursa, no del calaix) i una 15a posició de la general femenina. Feliç, molt feliç, pel temps, la posició i sobretot correr a casa.

Rafa i Anna, la cream de la cream del barri

Ara a descansar, de tapering o com es digui, la tri de Blanes no se que ha passat amb ella (ara m'estant dient carrera només) però plovent com plovia aquest matí i l'estat del mar he preferit ser conservadora de cara a la setmana vinent.

Aprofito per dedicar l'entrada a l'Uri Gomez, del Tri+9, per estar ahir animant i perque es dels pocs que ha aguantat els meus creuaments corrents, les meves inseguretats i la meva mala llet inversament proporcional a la meva alçada. Gràcies. Si faig un sub6 la setmana vinent, prepara't, que vinc a Lanzarote.

(Esto no se para, esto no se para)